Data de construcció |
Torre (1381 - 1425). Espadanya (1660 - 1736). | Autors |
Andrés Julià; José Franch; Pere Balaguer | Descripció |
Durant molts segles fou anomenat "Campanar Nou" o "Campanar de la Catedral", per diferenciar-lo del "Campanar Vell", una torre de planta quadrada i de factura romànica, ubicada en el carrer de la Barxilla, i de la qual queden escassos restes murals.
Poc a poc anà transformant-se el seu nom en "Torre del Micalet", per la gran campana de les hores, que ha servit a anomenar, per metonímia, al conjunt.
Originalment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del XV al prolongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre de planta octogonal, mesura 50,85 m, sent el seu perímetre igual a la seua altura, de tradició arquitectònica catalana, sòbriament decorada a l'exterior pels prismàtics contraforts de les aristes i les primes motlures que senyalen els diferents nivells dels pisos.
El primer cos és massís, deixant sols el forat helicoïdal de l'escala; el segon cos té un recinte abovedat que és l'antiga "Presó" o Asil de la Catedral; el tercer cos es la "Casa del Campaner", altre recinte abovedat semblant a l'anterior però més gran; el pis superior és la sala de campanes oberta per 8 finestrals, 7 d'ells ocupats per les campanes i 1 per l'escala de caragol, que en este tram es fa encara més angosta.
En 1425 estava ja conclosa la torre fins la terrassa, no prosperant el projecte d'agulla concebut per Antoni Dalmau, i que es conserva en el Museu Històric Municipal. La campana de les hores penjava d'una estructura de fusta, ubicada sobre pilars de pedra, semblant a l'existent en molts altres campanars gòtics de la Corona d'Aragó. L'actual espadanya és un additament construït entre 1660 - 1736. Tenia una elegant cresteria calada "apitrador" que li servia de corona, que va ser arrasada al segle XVIII, sent substituïda primer per una barana de fusta i en el segle XIX per una barana metàl·lica fins la restauració de 1983, realitzada sense respecte als testimonis arqueològics conservats fins aquell moment en la mateixa terrassa i que ara estan exposats en la "Casa del Campaner". | Protecció |
Immoble
Codi: (R.I.) - 51 - 0000967 - 00000
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Categoria: 51 Monument
Nom: Església Catedral de Santa Maria i de Sant Pere
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: València
Municipi: València
Data de Declaració: 03-06-1931
Butlletí de la Declaració: 04-06-1931
Tramitació: INCLÓS/DECLARAT
Font: Ministerio de Cultura (2005)
Patrimoni immaterial: tocs de campanes
- Toc manual de les campanes de la Catedral de València declarat Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 05-08-2013) (BOE 17-09-2013)
- Actors secundaris - Declaració de la Solemnitat del Corpus Christi de la Ciutat de València com Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 02-06-2010) (BOE 17-06-2010)
- Ordenança municipal contra la contaminació acústica (Text definitiu aprovat en Ple 30-05-2008. Publicat en el BOP de 26-06-2008) Disposició addicional primera eximix del compliment dels nivells de pertorbació màxims establits, els tocs de campana de caràcter manual, pel seu valor històric i patrimonial, especialment en el cas del Campanar de la Catedral de Valencia.
| Graffitti |
La restauració de la primera planta (la Presó) i la segona (la Casa del Campaner) motivaren segurament la desaparició de molts grafits, lligats a la petita història de l'edifici.
En l'escala i en la Sala de Campanes hi ha molts altres:
- (1381) "AQUEST CAMPANAR FONC COMENSAT EN L´ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCHRIST MCCCLXXXI. REYNANT EN ARAGÓ LO MOLT ALT REY EN PERE. ESTANT DE BISBE EN VALENCIA LO MOLT ALT EN JAUME, FILL DEL ALT INFANT EN PERE E COSIN GERMÀ DE DIT REY". (En la base exterior de la torre)
- (1580) "MEStRE / MARtI : IS80 : " (Sala de campanes - espai de la Maria dreta)
- (1605) "Iuan : Baptiste : Escuder / en · xxvii · deagost · mdcv" (Entre la finestra de l'escala i la porta d'accés a la Sala de Campanes)
- (1678) "ALABADO SEA EL / SANTISIMO SACRAMTO / 1381" (En una foto de 1928 posava "I678", una data més factible. Esgrafiat sobre la porta d'accés de la sala de campanes)
- (1691?) "EN 3o DE 7.E / DE 9I SE PVSO / LA PIEZA DE / LA MARIA" (Sala de campanes - espai de la Maria dreta)
- (1872) " (capell frigi) / VENTURA / AVINO / Y FORA / 1872" (Sala de campanes - espai de la Maria esquerra)
- (1901) "22 Agosto / AÑO. 1901. / J. Narciso / (rúbrica)" (Sala de campanes - espai del Manuel esquerra)
- (1906) "TONIN PALLARDO / AÑO 1906" (Sala de campanes - espai del Manuel dreta)
- (1908) "M. T. 1908 F G" (Sala de campanes - espai de la Maria dreta)
- (1923) "MIGUEL LLOPIS / 1923" (Sala de campanes - espai del Manuel esquerra)
- (1943) "JOSÉ ESTELLÉS / 1943" (Sala de campanes - espai de la Maria esquerra)
- (1949) "JOSE VENDRELL / 1949"
- (1967) "1.967 / ANTONIO / MARCO" (escala).
- (1968) "J. CALABUIG / AÑO i968 / DIA 19 - 4 - 68" (Incís en una resta d'enlluit que hi ha baix d'on estava la caixa elèctrica de mecanismes de la primera mecanització. Es tracta molt probablement dels instal·ladors)
- (1969) "VICENTE PEREZ 1.969 / GODELLA" (escala).
- (1992) "1992" (En la biga dels tiples, data en que es va reposar, substituïnt a una metàl·lica anterior)
Hi ha altres grafits no datats:
- "PeRe PeRIS" (un dels més antics, Sala de Campanes - espai de la Maria esquerra)
- "ROMEV / (Víctor)" (Escala tram entre la sala de campanes i la terrassa)
- "BARTOLOME"
- "VIVA", junt a la làpida fundacional al peu del Campanar.
- "MARIANO / BADE..." (Sala de Campanes - Racó esquerra)
- "Jose Moren..." (Cursiva anglesa - Sala de Campanes - Racó esquerra)
- "FELIP"
- "E P" (¿Enrique PLA?) (Entrada Sala de campanes, a la dreta)
- "V FERRANDIS"
- "Antonio / Alegre / 12 de Des ... " (Sala de campanes - espai de la Maria dreta)
- "J. E." (Sala de campanes - espai del Manuel esquerra)
| Estat original |
Desconeguem fins a quin moment deixà d'utilitzar-se la Presó com asil de la Catedral.
L'últim campaner que vivia en la "Casa del Campaner" fou Mariano FOLCH, que estigué al càrrec de les campanes més de seixanta anys i que va faltar cap a 1905.
En 1940 s'havia alterat el conjunt original d´onze campanes (sis petites i cinc grans) amb l'afegit de l'Eloi, una campana procedent del campanar de Santa Caterina, que en aquell moment podia convertirse en una icona en el mig de la perllongada Avinguda de la Pau. L'entrada d'aquesta campana, molt aguda i de veu potent, va modificar els tocs i la sonoritat del conjunt. | Estat anterior |
La sala de campanes no es va modificar fins l'electrificació de les campanes cap a 1968, que va suposar la desaparició de les portes de fusta, de les truges substituïdes, de les matraques i de la gran biga de la qual penjaven els dos tiples menors. Si el toc tradicional de festa de les campanes de la catedral consistia en el vol de les cinc campanes majors, utilitzant les altres per als repics, els tocs de mort, i exclusivament per algun esdeveniment extraordinari, l'electrificació, realitzada per ROSES d'Atzeneta d'Albaida, sense cap direcció tècnica, va consistir en la mecanització de sis campanes: dues petites ("els tiples"), una de les mitjanes, la Bàrbera, i les tres menors de les grans (el Vicent, l'Andreu i el Jaume). El solemne vol de les cinc campanes majors de La catedral, s'havia convertit en un toc de parròquia qualsevol, amb campanes petites, mitjanes i grosses.
La mecanització es va realitzar com un procés irreversible, com un fruit del progrés, que tenia dues conseqüències perverses: per limitacions de la tecnologia ni els mecanismes reproduïen la rica varietat dels tocs locals, ni les instal·lacions permetien el toc manual.
Afortunadament les limitacions pressupostàries permeteren només la mecanització de sis de les dotze campanes aleshores existents, per la qual cosa van romandre en lloc les altres sis, amb tota la seua instal·lació original. No obstant la perversitat del procés quedà ben evident en el moment en què els futurs membres del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS reberen l'encàrrec de tocar en 1988 per a la processó del Corpus Christi: tres de les sis campanes amb instal·lació original no podien voltejar per què les noves instal·lacions , que no havien comptat amb aquesta possibilitat, ho impedien: la ballesta de l'Arcís topava amb la caixa de contactors elèctrics; junt a la Caterina hi havia una biga de ferro, utilitzada per pujar i baixar ferramentes; la nova reixa de ferro posada en les finestres en substitució de les portes de fusta topava en la Maria, la campana major, de manera que quan començà a oscil•lar es quedà detinguda horitzontalment i va ser precís serrar un centímetre escàs dels cargols perquè la campana tornara al seu lloc original.
Finalment, el Vicent tenia la truja metàl·lica partida per la meitat, i no podia per tant voltejar, ni mecànicament ni manual. | Estat actual |
El llarg procés continuat de restauració i manteniment de les campanes, de les instal•lacions i del conjunt del Campanar dut avant primer pel GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS i ara pels seus successors els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA ha permés que, mitjançant diverses fonts de finançament (des de subvencions directes de la Generalitat Valenciana o l´Ajuntament de València fins a una línia anual de l´Ajuntament, com a contrapartida pel toc de les campanes per a les festes de la ciutat, o els concerts realitzats de manera regular per tot el territori valencià) s´hi hagen invertit més de 120.000 € en els treballs.
Les sis truges de ferro de les campanes mecanitzades foren substituïdes per les corresponents truges de fusta; es reposaren les finestres de fusta que fan de caixa acústica, així com les matraques; s´ha posat la tarima de tocar a una alçada més segura per als campaners i que permet per altra banda de vore millor el seu treball; les sales han sigut dotades de nova instal•lació elèctrica i de noves reixes que permeten contemplar l´interior encara que estiguen tancades.
També s´han renovat per dos vegades els mecanismes electrònics per als tocs diaris i automàtics, degut a l´evolució rapidíssima de la tecnologia.
El Campanar, i sobre tot el conjunt de campanes, es troben en estat immediat de funcionament, degut tant a la conservació com a l'entusiasme de l'associació renovada de CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. | Acústica, afinació de les campanes |
En 1790 l'Arquebisbe FABIÁN y FUERO manava en un edicte controlar els tocs de les campanes de la diòcesi, per a evitar els abusos. Entre altres raons justificava l'existència de les finestres de fusta de la Catedral, tant per seguretat com per acústica:
A fin pues de cortar de raiz este abuso tan reprobado é insufrible, despues de encargar, como encargamos por este Edicto que en todos los Campanarios se pongan en el modo posible unas tablas como las que hai en el de nuestra Santa Iglesia Metropolitana, para precaver las mortales caidas de las personas que tocan, i otras desgracias por desprenderse las Lenguas ó Campanas mismas, i para detener en mucha parte lo ingrato que tenga su sonido.
No obstante, el Campanar de la Catedral es especial por sus dimensiones, que justifican la existencia de las ventanas, sobre todo por motivos acústicos, a causa del grosor de los muros (unos cuatro metros) que actúan como cañones sonoros, dirigiendo la vibración de la campana en una sola dirección.
Cuando quitaron las maderas en el momento de la electrificación, por motivos estéticos, las campanas eran aparentes pero solo se oían aquellas que se veian directamente. Con la reposición, en 1995, de las ventanas, que cubren aproximadamente el 50 % de la superficie, se demostró empíricamente el aumento de resonancia así como la difusión en todas las direcciones.
Deberán hacerse no obstante estudios acústicos para demostrar y justificar esta reverberación original del Campanar. | Coloms i altres plagues |
En els últims seixanta van decidir llevar les finestres de fusta de la Sala de Campanes, oblidant el seu paper acústic. No obstant van substituïr-les per unes reixes de ferro, en dues parts, que impedeixen tota entrada de coloms i altres aus. En aquell moment no tingueren en compte que la campana major, la Maria, tenia antigament la finestra de fusta que sobreeixia, respecte a les altres, per la qual cosa fou precís serrar uns centímetres dels ferratges, sense afectar a la seua seguritat, perque la campana poguera voltejar.
En la Casa del Campaner, les dues finestes també foren cobertes amb reixes.
No obstant ni l´escala, ni la finestra de la Presó, foren protegides. El Capítol va manar posar una tela metàl·lica en les finestres de l´escala, en els primers 2000, mentre que la Presó està escassament protegida. | Campanes |
La Catedral de València compta amb tres conjunts de campanes, diferenciats pel seu ús, i ubicats per tant en llocs diferents.
Sobre la coberta del cimbori es troba "el Cimboriet", antiga campana de senyals, ara en desús.
En l'espadanya del Campanar estan les dues campanes del rellotge: la dels Quarts, de 1736 i el Micalet, de 1539, una campana destinada exclusivament a tocar les hores, i la major en ús en tota la Corona d´Aragó.
En la Sala de Campanes hi han onze, des del primer moment de la construcció de l'edifici. En temps medievals parlaven de "els cinc senys i les sis morlanes"; en temps més recents de "les cinc grans i els sis tiples". Aquestes són les utilitzades per als diversos senyals diaris, festius, de mort i extraordinaris. Per als vols, no obstant, és costum antiga de sols utilitzar les cinc grans.
La més antiga és la Caterina, de 1305, fins ara la més antiga en ús de tota la Corona d´Aragó, mentre que la més nova és la Violant, de 1735. Els altres tiples són l'Úrsula, de 1438, la Bàrbera, de 1681, el Pau, de 1489 i l´Arcís de 1529. De les grans, el Vicent és de 1569, l´Andreu de 1604, el Manuel de 1621, el Jaume de 1429 i la Maria de 1544.
És de notar la manera peculiar d´anomenar-les, que sols coincideix, en un parell de casos, amb les inscripcions: s´hi afegeix "el" o "la" davant el nom de la campana, segons es tracte d´un personatge femení o masculí, sense posar-hi cap altre adjectiu.
Es tracta d'un dels conjunts més nombrosos de campanes gòtiques de tot l'Estat, amb dues de majúscula gòtica (La Caterina i el Jaume) i sis de minúscula gòtica, l'Úrsula, el Pau, l'Arcís, el Vicent, l´Andreu i la Maria, a les quals cal afegir el Micalet.
Només estan automatitzats la dels Quarts i el Micalet per al rellotge; la Bàrbera, per als tocs de cor diaris, així com el Manuel per al toc de tancar les muralles i la Maria per a les oracions. La instal•lació d´aquestes tres últimes no impedeix, de cap manera, els tocs manuals. | Tocs tradicionals de campanes |
El Campanar de la Catedral de València ha tingut, des dels seus orígens, una relació escrita dels tocs, que formava part de la "Consueta" o costums i usos litúrgics de la Seu. La relació de tocs seria impossible en esta fitxa, i ha de consultar-se la bibliografia. Diguem que les campanes oscil·laven i repicaven almenys des de la mitat del XV i que en el XVI es va imposar el volteig, o toc circular de totes les campanes, ja que va començar amb la Maria, la major de totes. Hi havia diversos tocs de cor, al llarg de la jornada, de la setmana i de l'any, i eren tocs diferents segons les distintes "clases" (almenys una dotzena) . També hi havia repics, tocs de mort (amb una desena de combinacions diferents) , i tocs de festa, basats exclusivament en el volteig de les cinc campanes majors, ja que les altres "no dizen" en paraules del canonge HERRERA, autor de la famosa Consueta de 1705.
Tampoc faltaven altres tocs com els de tempestats, els de traure ànimes del purgatori o els d'alarma, així com el del tancament de les muralles que anava a càrrec de la Ciutat o Ajuntament de València. No obstant els tocs, al llarg dels segles, van ser adaptant-se a les necessitats tant de la Catedral com de la Ciutat, evolucionant amb elles. L'electrificació va suposar una ruptura absoluta amb la tradició, ja que només voltejaven algunes de les campanes que devien fer-ho, havien desaparegut els tocs de cor (substituïts per voltejos de campanes) i els de mort havien quedat reduïts a la mínima expressió. El repicament, el toc més creatiu i antic de la Catedral, que sonava almenys dos-centes vegades a l'any, no sols es va deixar de tocar sinó que es va oblidar de la memòria col·lectiva. També van anul·lar els senyals diaris tant d'oració com de tancar muralls. Els nous tocs només anunciaven misses: s'havia perdut aquell sentit original de les campanes de no sols anunciar sinó acompanyar, amb la més alta música comunitària, els esdeveniments festius, dolorosos o quotidians de la vida ciutadana. | Tocs actuals de campanes |
En els primers anys de les actuacions del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS alguns dels tocs eren encara automàtics, ja que quatre de les sis campanes prèviament electrificades conservaven els motors. No obstant, després de la gran restauració de 1992, només es va deixar un motor d'impulsos per voltejar per la Bàrbera, la campana del cor diari. Igualment s´havien dotat de mecanismes externs per a tocar tirant del batall per al Manuel (toc diari de muralles) i la Maria (tocs d´oracions quatre vegades al dia).
En conseqüencia en l´actualitat, hi han dos blocs diferenciats de tocs: els automàtics i els manuals. Els automàtics es limiten als senyals d´oració (tres batallades de la Maria per cadascú dels tres Àngelus i cinc batallades per al toc d´Ànimes), el toc de tancar les muralles del Manuel (durant mitja hora, primer cada dos minuts i després accelerant fins arribar a la màxima velocitat), i els tres vols de cor de la Bàrbera a les 09:01, a les 09:16 i a les 09:26, sengles tocs previs als Àngelus de mig dia i vesprada de dissabte i diumenge i un darrer toc per la Sabatina, el dissabte a les 19:45 hores.
Els tocs manuals s´interpreten pels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA, que són una evolució del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS i que formen part d´aquesta Federació de Colles Campaneres. El Calendari Anual (que comença amb l´Advent) inclou totes les festes litúrgiques anuals, així com els diumenges d´Advent i de Quaresma, els tocs de vespres de les Solemnitats en les quals es canten en la Catedral, i les grans celebracions del temple. Tota aquesta relació està fixada en la Consueta Nova, aprovada pel Capítol, i que no és més que l´actualització de la Consueta d´HERRERA de 1705, a les necessitats actuals, tant litúrgiques com de la vida ciutadana. Així, han desaparegut els tocs d´anunci de festa la vespra a mig dia (excepte les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i del Corpus Christi) ja que els actuals campaners, voluntaris, tenen obligacions laborals o d´estudis, i viuen lluny del centre històric (que per altra part està cada volta més despoblat). Actualment té més sentit tocar els dies de festa a mig dia, amb repic o amb vols de campanes segons la festivitat, per construir el temps festiu comunitari, quan la gent passeja pel centre històric. Tres tocs d´alba queden: per a la Mare de Déu dels Desemparats, per al Corpus Christi i per a la Mare de Déu d´Agost, i el vol general de les onze campanes, que en temps d´AGUADO i posteriors campaners es prodigaven al menys per aquestes tres festes, ara queda limitat al mig dia del Corpus Christi, reprenent en part la recomanació d´HERRERA que els tiples "no dizen bien" amb les altres i resten solemnitat, augmentant el caos sonor.
Sobre tot s´han recuperat i normalitzat els repics, dels quals s´interpreten uns 50 a l´any pels diversos Campaners, ja que es tracta que aquest coneixement no es limite a una persona ni a una manera única d´interpretar. Els tocs de cor sonen en les diverses variacions més solemnes: els "bisbals", voltejant alguna de les quatre majors segons festivitat; les "dominiques morades", amb variacions per a Advent (toc d´AGUADO) i de Quaresma (toc d´HERRERA), així com les "dominiques roses", que són la interpretació del toc de "dominica blanca". Els tocs de mort queden limitats als relacionats amb la Catedral i el seu Capítol, així com amb les autoritats sobre tot religioses.
De manera general les campanes es voltegen sempre amb cordes (en algunes altes no es podria fer de cap altra manera), recuperant-se així unes tècniques tant de parar com de voltejar que els últims campaners abans l´electrificació havíen simplificat, així com uns ritmes sempre canviants. El toc està facilitat pels nous rodaments autocentrats de la major part de les campanes, excepte la Maria, la Caterina, l´Arcís i el Pau que encara conserven la instal•lació tradicional, que serà mantinguda mentre les campanes funcionen amb seguretat i sense excesiu esforç.
Finalment, la matraca reposada en 1996, sona des del dijous sant, després del Glória, per als oficis de divendres i dissabte sant i per avisar la missa de la Vigília de Pasqua. | Visites als campanars |
La popular "Torre del Micalet" és accessible tots els dies de l´any. Després de les actuacions del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS primer i dels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA després, els visitants poden vore les tres sales del campanar a través de reixes, i finalment pujar a la terrassa.
Tots els dies de toc la Sala de les Campanes està oberta al públic, sota la vigilància dels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.
La gestió del Campanar, excepte les visites a la Sala de Campanes, es realitza per personal dependent del Capítol de la Catedral. Preu d´accés: 200 pta (des del 01/01/1998). 2€ (des del 01/05/2004) (per a grups i menors 1€).
En octubre del 2015 s'han posat unes reixes en la terrassa, per evitar la caiguda voluntària o no de persones al carrer. Era un dels últims campanars visitables, sense protecció.
En els últims anys diverses personalitats han visitat el Campanar durant els seus tocs. Entre ells es pot destacar:
08-11-1989 Puja l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS amb motiu d'una entrevista de ràdio a la terrassa, i decideix subvencionar la restauració de l'ordinador per tocar les hores i els quarts així com els tocs automàtics diaris i setmanals.
09-10-1993 Visita de l'Arquebisbe de València Agustín GARCÍA-GASCO durant el vol.
09-05-2009 Visita del Arzobispo de València Carlos OSORO durant el vol.
09-05-2010 Visita del Arzobispo de València Carlos OSORO durant el vol.
08-05-2011 Visita del Arzobispo de València Carlos OSORO durant el vol.
29-05-2016 Visita de l'Alcalde de València Joan RIBÓ durant el toc de cor del dia del Corpus | Intervencions |
Intervencions des de 1940:
- 1942 - L'Eloi, procedent de la torre de Santa Caterina, és pujat a la sala de campanes, i es creen alguns tocs nous per adaptar-la a les onze originals. La campana s'ubica damunt del Vicent.
- 1943 - Entra de campaner Josep ESTELLÉS, després de jubilar-se Rafael AGUADO.
- 1943 - Grafit en la sala de campanes: " JOSE ESTELLES 1943 "
- 1961 - Entra de campaner Enrique PLA SOLER, després de jubilar-se Josep ESTELLÉS.
- 1965 - Enrique PLA SOLER pateix un greu accident el 25 de juliol. Continuarà tocant de manera irregular, ajudat pels seus fills, fins l'electrificació.
- 1968 - Electrificació de sis campanes: l'Úrsula, la Violant, la Bàrbera, el Vicent, l´Andreu i el Jaume. Les dos menors intercanvien el lloc i es posa una biga de ferro en compte de la original de fusta. Les sis campanes tenen motor continu de vol, i l'Úrsula, la Violant i el Jaume un electromall per als tocs de mort. La caixa de comandaments estava ubicada en la sagristia de la Capella de Sant Vicent Màrtir. Les truges de fusta de les sis campanes són substituïdes per altres de ferro. Els treballs són realitzats per ROSES, d'Atzeneta d´Albaida.
- 1970 - L'Ajuntament de València acorda desmuntar el rellotge i llevar la caseta on s'ubicava i els mecanismes de transmissió dels tocs, en desús des de feia alguns anys.
- 1981 - Comencen les obres de restauració del Campanar i reconstrucció de l'apitrador de pedra. Les obres són finançades pel Ministerio de Cultura.
- 1984 - Acabament de les obres de restauració.
- 1988 - Per a la festa del Corpus tornen a tocar manualment les campanes, per membres del futur GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS.
- 1988 - 8 d'octubre: toc extraordinari per celebrar els 750 anys de la Conquesta de València, amb repic previ del Micalet. A l'alba del 9, concert A SOLIS ORTU de Llorenç BARBER de la major part de campanes i campanars de la Ciutat.
- 1989 - El 21 de gener queda constituït el GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS en la sala de les campanes.
- 1989 - El 8 de novembre puja l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS amb motiu d'una entrevista de ràdio a la terrassa, i decideix subvencionar la restauració de l'ordinador per tocar les hores i els quarts així com els tocs automàtics diaris i setmanals.
- 1990 - L'Alcaldessa posa en marxa el rellotge: " L'EXCEL•LENTÍSSIM AJUNTAMENT DE VALÈNCIA, PRESIDIT PER NA CLEMENTINA RÒDENAS, PATROCINÀ EL RELLOTGE PER AL TOC DE LES HORES DEL MICALET EN LES PRIMERES VESPRES DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS DE 1990 AMB LA COL•LABORACIÓ I ASSESSORAMENT DEL GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS. "
- 1990 - En octubre cau un llamp que destrossa l'ordinador i altres mecanismes elèctrics.
- 1992 - La Caterina, el Pau i el Jaume són exhibits en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla. Amb motiu de la mostra, es restauren les truges de fusta de les sis campanes que havien sigut electrificades en 1968. També es reposa la biga de fusta de la qual pengen les dos campanes menors, que retornen a la seua posició original. Les truges foren fetes per FRANCE CARILLONS de Toulouse i instal•lades per GERVIT S. L. de València. Es lleven cinc motors i es deixa un per al toc automàtic del cor de la Bàrbera. També es reposen els tocs de la campana dels quarts, del Micalet, i els senyals del Manuel i de la Maria.
- 1992 - El 5 de novembre es toca l'antic Toc de les morlanes amb motiu de la inauguració de la restaurada Porta dels Apòstols pel Príncep d'Asturias.
- 1993 - Acabada de redactar la Consueta Nova i presentada al senyor Degà per a la seua aprovació.
- 1995 - Es tornen a recobrir les finestres amb portes de fusta per recuperar la sonoritat original i l'aspecte històric del Campanar.
- 1996 - El Capítol aprova la Consueta nova
- 1996 - Es posen reixes transparents a les tres sales del Campanar per poder veure-les de l'exterior.
- 1997 - L'Eloi és ubicat en la Casa del Campaner (2ª planta) i instal•lat de manera que puga voltejar manualment.
- 1999 - El 4 de febrer toc extraordinari de les onze campanes amb el contrapunt de l'Eloi per la inauguració de "La Llum de les Imatges" en la Catedral.
- 2000 - L'Ajuntament de València subvenciona cada any a partir d'aquest, amb una quantitat de 3.000 € les activitats dels campaners, específicament els tocs de les Festes de la Ciutat.
- 2000 - Instal•lació de les pedres de l'antic apitrador en la Casa del Campaner, de manera que puguen mostrar-se.
- 2003 - El 24 de febrer es desmunta L'Eloi, i l'1 d´abril es baixa per restaurar la campana i reposar-la, finalment, el 18 de juny en el seu campanar original de Santa Caterina
- 2005 - El 4 d'abril queda constituïda l'associació cultural CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA, en la Casa del Campaner, que formarà part de la futura Federació de Colles Campaneres "Gremi de Campaners Valencians".
- 2005 - El 30 d'abril es baixa el Manuel, amb una grua de grans dimensions, per iniciar la seua restauració als tallers d'ELECTRORECAMP S. L d'Albaida.
- 2014 - El 25 de desembre, en la tercera parada del vol de mig dia es trenca un eix del Jaume que cau entre tres campaners, sense desgràcies personals.
- 2015 - Restauració del Jaume i de les altres campanes intervingudes en 1992, per augmentar la seguretat del conjunt - Treball realitzat per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA a càrrec dels Campaners de la Catedral de València.
| AutorsESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (1988) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (15-05-2005) |