Les campanes de la Catedral de València en el «Libre de Antiquitats»

El "Libre de Antiquitats" és un manuscrit, publicat per Sanchis Sivera en 1926, que replega les anotacions dels "sotsagristans" de la Seu, dels segles XVI i XVII. Copiem les anotacions relacionades amb les campanes: unes encara "vives" com el Micalet, la Maria, l'Andreu i altres refoses: el Manuel, (1621) i el cimboriet (1805).

3) Lo relonge ques feu en lany MDXXI, nomenat «Miquel Vicent»
Dijous, a iiij de Giner, any MDXXI, lo mestre qui havia de fer la dita campana del relonge, ques deya Melchor Trilles, fill natural de Valencia, qui stava a la plaça de senta Tecla, ensemps ab lo magnifich en Melchor Figuerola, ciutadá ajudant de Racional de la ciutat de Valencia, vengueren al reverent Capitol de part de la ciutat, volguessen anar los senyors de canonges ensemps ab tot lo clero, segons era acostumat, a benehir lo metall, e començar a posar aquell en la fornal, e los senyors de canonges trameteren al satsagrista per saber lo modo com se havia de fer, e fonch trobat que lany Mcccclxxxj, dimecres, a xviij de maig, una hora ans de la oració, ixqué la processó de la Seu per la porta dels Apostols, ço es, lo bisbe ab pochs canonges e capelans, perque lo mestre que feya la campana ho dix tart, e no si pogué proveir de haver mes capelans; e que ixqué la processó de la Seu, aná a casa del Artiacá major, e de la finestra de la sua sala lo bisbe benehí lo metal que era en la fornal, e feta la benedicció, devallá baix en lo palench, hon era la fornal, e lo canonge mossen Guillem Sera muntá ab una scala alt, en la vora de la fornal, e lançá dins la fornal quatre troços de metal, in modum crucis, ja beneit, et aspercit aqua benedichta, e axí tornasen la processó a la Seu. Lendemá, que era disapte, xviiijº de Maig, a dos hores de miga nit, lo mestre del Miqualet, més fonch a la fornal per fonre lo metall, e quant hagueren tocat a misa, feren senyal ab lo Manuel a la processó, e vengudes les parroquies ab les creus, les quals, per manament del official, foren convocades; quant fon dita missa, tocaren les morlannes e ixqué la processó per la porta dels Apostols, e entrá dins la closa hon se fonía lo metal; lo bisbe, portava la Verónica, lo canonge Sera lo Lignum Domini, davant lo bisbe, ab una dalmatica de brocat vert, et interrea loci tocaren totes les campanes, encara que totes les campanas nos devien tocar fins que los mestres haguessen destapat la fornal, e lo coure fon colat, e lavors lo metal nos pogué acabar de fonre per la mala endresa dels mestres, e per ço fon differit per altre dia, lo qual fon disapte, segon dia de Juny, e fon tornada a fer semblant processó: quant se deya tercia y sexta, en la sagrestia fon aparelat per lo senyor bisbe una capa blanca, amit, camís y senyil, estola y maniple, y dos capes pera sos companyons, quatre deputats ab capetes blanques, y canalobres, la creu major. Item, una capa de brocat vert per un canonge qui aportava lo Lignum Domini, ab diachá e sotsdiachá ab dalmatiques verdes, dos fadrins ab dos canelobres ab capetes verdes. E quant fonch la processó prop la casa feta tota de post, hon se havia de fondre dit metall per al dit Michalet, les creus de les parroquies, segons son orde, se meteren en torn del palench de fusta, e lo senyor bisbe, ab los qui portaven les capes e bordons, e sos companyos, e lo canonge qui aportava lo Lignum Domini, e diachá e sotsdiachá, e lo scolá que portava la creu major de la Seu, entraren dins lo palench, e fus lo dit metal; los mestres adoraren la Vera Creu, e aprés anaren a destapar les fornals axí com tocava la oració, e subito, destapant la primera fornal, despará pluya e un gran tro e lam, e corregué perill per laygua, e per ço hagueren a cobrir les canals, per ço que no toquas laygua en lo metall, y axí, en spay de dit un Credo, ab duys les fornals, foren buydes, a lo molle de dit seny complit, de modo que isqué bo e complit, e sobrá, segons arbitraren, de metall XXV quintars, car tinguerem temor que ne manquás com la primera vegada, que manquaren les ançes.
4) Com fonch benehit lo dit seny, o batejat
Diumenge en aprés, llevat lo dit seny sobre una cabria o bastiment, e ben enpaliat de bells bancals e de murta per los senyors de jurats e Racional de la ciutat de Valencia, e feta entorn una tanca de posts, dins la qual noy havia sino lo senyor Bisbe e son Vicari, quis apellava mestre Miquel Cascant, de ordre de frares menors, e lo escolá ab la creu major, dites les vespres, ja convocades per lo senyor Bisbe totes les parroquies, e per son Vicari general, fet senyal del seny menor per spay de una stona alla processó, e dites Completes, yxqué dit senyor Bisbe ab diachá e sotsdiachá e companyons, vestits de vermel, per quant eren primeres vespres dels sants apostols sent Simó e sent Judes, e axí, procesionalment, anaren fins a la plaça de la Palla, hon lo dit seny stava alevat en dit bastiment, e aquí, davant lo dit seny, lo sotsagrista ja havia fet aparellar una taula cuberta ab un drap dor, e sobre quella la bacia gran en ques laven los peus los senyors de canonges lo día de Digous Sant, plena daygua neta, e les crismeres ab loli sant e crisma; de mes sobre dita taula estava lo plat dels compares e comara, ab una tela nova de lens prim, en la qual havia sis alnes, e fonch curta, per quant lo dit seny era gran, e aquí lo clero cantá los sis psalms primers, hon habia sis capes e sis bordons dargent; axí, cantant los dits psalms, lo senyor Bisbe proceí la benedicció de la aygua, segons sta ordenat en lo libre pontiffical, e feta benedicció, los sots cabiscols ab lo clero, començaren de entonar lo psalm qui comença Voce mea ab Dominum, etc., e lo senyor Bisbe començá de sonar lo dit seny, e aprés los dos canonges sonaren dit seny, e aprés los compares e comara, qui fonch los siguents: Primo, lo compte de Oliva, apelat Frances Gilabert; item, mosen Lois de Cabanyeles, alias Vilarasa, lochtinent de gobernador; item, en Ramón de Vich, jurat de Valencia; item na Francina Saera, fila de Guillem Saera, Racional de Valencia, e fet tot açó, acabat lo dit psalm, tornasen la processó cantant lo Te Deum laudmus, e totes les campanes de la Seu sonaren solempnament, e totes les delles paroquies.
5) Com fonch portat al peu del campanar per a pujar
Aprés, digous, mogueren dit seny, e portarenlo fins davant la porta del cantó, e lo divendres aprés fon portat al peu del campanar, en dret lo bastiment del Vicent, que mira devés lo portal de sent Vicent; aprés, lo dimecres, aparellat dos argues bax e dos altres dalt, en la sumitat del campanar, per en Juan de Saragosa mestre daxa e mariner, e por son gendre del matex offici, los quals, ab altres homens destres, començaren a fer son exercici, e nespai de sis hores e mija, e ans una hora aprés miggorn, lo dit seny fonch alt ensalvament en son loch, sens dany de persona alguna. E per aquet mateix orde fon fet en aquesta altra campana del relonge, que fon feta lany MDXXj, la qual fon feta en la plaça nova de la Seu, endret de la porta del capitol, ab un corral que havíen fet de paret de terra de tres tapies de altaria, de paret a paret de la Seu, ab una porta devers lo carrer de la Corregería. E aprés de esser fet, lo portaren ab gran giny en la longeta davant la porta del campanar, y aquïl batejaren, e aprés la pujaren ab tres argues, lo ú dins la Seu, laltre en la plaça y laltre dalt en lo campanar, e ab uns contrapesos de caxes plenes de plom y de ferro que cahien per laltra part del campanar, e fon pujat en spay de una hora, poch mes o menys.
91) Quant se trencá la Maria
A xxv de juliol, Mdxxxx, diumenge, día de sent Jaume, tocant lo darrer toch de Vespres, en les darreres batallades, se trencá la campana ques deya la María, que per esser campana tan afinada se posa açí, en memoria per a lesdevenidor.
109) Fundició y bendicció de la campana María
A xxvi de setembre, Mdxxxxiiij, divendres de matí, a les set hores, se buydá la campana ques dia María: pesá cinquanta tres quintals. Feu la dita campana mestre Joan Clarechet, nació aragonés. A xxi de dehembre, sobre dit any, fonch portada la sobredita campana, y dit dia fonch benehida y posada dalt en lo campanar. Benehila lo Reverendissimo senyor Bisbe Stanya. Fonch li posat nom María, y lendemá fonch pujada: començá a tocar al levar Deu.
141) Buydar lo Manuel
A x de setembre, 1580, Phelip de la Torre, campaner, en uns corrals de una casa prop la Creu nova, en la plaça ques diu dels Cabrerots, buydá la campana dita Manuel, la qual, alguns anys havia, estava trencada, la qual campana ixqué falsa per haversen exit lo metall per baix, per no estar ben enterrat lo motle, la qual aprés se torná a buydar fent altra motle de nou, his buydá a 30 de setembre, dit any, dia del gloriós sent Geroni, y ixqué molt bona y molt fina, la qual pesá quaranta un quintal y mig, y pesá mes que la altra vella ques trencá, cinch quíntals poch mes o menys, la qual benehí lo molt Reverent y magnifich mossen Juan Batiste Cardona, canonge de la Seu a [en blanc] de octubre, dit any, y en acabar de benehir la pujaren al campanar y la posaren en lo lloch on la vella solia estar.
178) La campana Andreu
A XVIII de abril, 1606, fonch batejada la campana nomenada Andreu: pesa trenta quintals y quatorce liures. Feula mestre Martinez, campaner, y dit dia, que fonch dimarts, la pujaren al campanar, de matí, en acabant de batejarla lo S.or Bisbe de gracia, frare de sent Francés, bisbe Bitierbino; y lo molt Ill.e Capitol li doná cent reals castellans per estrenes.
208) Cayguda del Michalet
Dimecres, a 4 de octubre, 1623, dia de sent Francés, tocant les onze hores de denit, a la setena batallada, caygué la campana del rellonge dita Lo Michalet, per haverseli trencat les anses. Fonch fet en lo any 1525, per Luis Trilles, campaner.
226) Simbalet
Per haverse trencat la campaneta del simbalet, maná lo molt Ill.e Capitol se donás orde per a ques baxás, y axí fonch fet; la qual baxada que fon, se portá al Capitol, estant junts los señors capitulars per a altres negocis, y vista, se doná comissió al S.or canonge Miquel Gerony Guardiola, administrador en la present yglesia, per a ques fes fer, y fon cridat per a dit efecte Miquel Bielsa, campaner, lo qual se oferí a ferla, y pesant dita campana, se trobá tenia de pes quaranta y cinch lliures, y se oferí fer aquella dins deu o dotze dies. En aprés, a 12 de setembre, 1631, portá dit Bielsa la campaneta feta, y presa comissió del Ordinari, benehí aquella lo S.or doctor Juan Batiste Pellicer, canonge de la present yglesia, ab assistencia de alguns officials y capellans. Feuse en esta forma: que en la corda ques sol posar un salamó dins la segrestia, se lligá dita campaneta, y davall estava un bufet ab ses tovalles, y es feu tota la cerimonia questá en lo Ordinari. Posáli per nom Anna Maria de la Crus, per ser huitava de la nativitat de Ntra. Sra. y haverse de pujar, com se pujá, a 13 de dits, ques la vespra de la Creu, y comensá a tocar a les dos hores, ques quan se fa señal a Vespres: pesá quaranta set lliures y mija.
  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CLERGET, JOAN : Inventari de campanes
  • DE VIELSA, MIQUEL : Inventari de campanes
  • MARTÍNEZ, VICENT (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • TORRE, FELIP DE LA (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • TRILLES, LLUÍS (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • TRILLES. MELCHOR (VALÈNCIA) : Inventari de campanes
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Catedral de València (1521-1631)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 36 Visitants: 36 Usuaris: 0