| Localització | sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 145 |
| Altura del bronze | 121 |
| Vora | 15 |
| Pes aproximat (en quilos) | 1765 |
| Fonedor | CLERGET, JOAN |
| Any fosa | 1544 |
| Descripció |
La campana porta tres inscripcions diferenciades, totes en minúscula gòtica, encara que la superior amb lletres majors i amb les "s" correctament orientades. Diu la inscripció del terç: "tota pulcra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum aºn miºl quºiin x x x x i i i i ". En contra de l'usual en epigrafia gòtica minúscula, hi ha separació entre paraules, i caldria que posara "tota pulchra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum anno mdxliv", és a dir "LA MEUA AMICA ÉS MOLT BELLA I NO HI HA CAP TACA EN ELLA. LA SANTA MARE DE DÉU ÉS ELEVADA PER DAMUNT DELS CORS ANGÈLICS. ANY 1544". La primera frase és del Cantar dels Cantars (4,7) i la segona de l'Ofici de l'Assumpció. Immediatament per baix hi ha una sèrie de relleus: Mare de Déu erecta amb Nen, Calvari, Mare de Déu erecta amb Nen, Sant Miquel, Mare de Déu erecta amb Nen, Calvari, Mare de Déu erecta amb Nen, Ecce Homo. Es tracta, en suma d'una sèrie de quatre representacions de la Mare de Déu, alternades amb dos Calvaris, un sant Miquel i un Ecce Homo. En el mig hi ha una inscripció amb lletra menor i les "s" invertides: "+ monƨtrate eƨƨe matrem ƨumat per te preceƨ qui pro nobiƨ natuƨ tulit eƨƨe tuuƨ virgo ƨingulariƨ inter omneƨ mitiƨ noƨ culpiƨ ƨolutoƨ miteƨ fac et caƨtoƨ amen". Es tracta de dos estrofes de l'himne Ave Maris Stella atribuït a un monjo anomenat Fortunat, del 609, però que no fou utlitzat per a les vespres de la Mare de Déu fins al segle XI. Les estrofes es poden traduir per "MOSTREU QUE SOU MARE, QUE PER VOS ACULLA NOSTRES SÚPLIQUES AQUELL QUI VA NÀIXER PER NOSALTRES, PRENINT DE VOS L'ÉSSER. VERGE SINGULAR, DOLÇA COM CAP ALTRA, ALLIBEREU-NOS DE LA CULPA, FEU-NOS DÒCILS I CASTOS". Més baix, i encara en el mig, hi han tres línies amb inscripció minúscula gòtica i imatges de Maria erecta amb Nen als extrems: "ƨacrac virgini mariae opuƨ faelici fauƨtoq3 auƨ...tum abƨolutum autem per petrum calla ferran et ioann... ...anno ut ƨupraƧ". La inscripció és difícil de transcriure perquè les lletres estan molt erosionades per defecte de fosa. No obstant són del major interés ja que hi indiquen el nom del o dels autors. Sembla que es pot interpretar com "ACABADA AMB FELICITAT I DEDICADA A LA VERGE MARIA, FOU FETA PER PERE CALLA FERRA I JOAN ... L'ANY ADÉS INDICAT". La campana està rodejada, com és usual en les gòtiques, per una garlanda de la qual es desprén una beta, a l'extrem de la qual hi figura "ave maria", és a dir "DÉU VOS SALVE, MARIA". |
| Anses | Anses decorades |
| Terç (T) |
(Cordó) (cordó) (cordó) "tota pulcra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum aºn miºl quºiin x x x x i i i i "; [mg4] (en contra de l'usual en epigrafia gòtica minúscula, hi ha separació entre paraules) (cordó) (cordó) (00) (Mare de Déu erecta amb Nen) (01) (Calvari) (03) (Mare de Déu erecta amb Nen) 04:30 (Sant Miquel) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (07) (Calvari) (09) (Mare de Déu erecta amb Nen) (10) (Ecce Homo) |
| Mig (M) |
"+ monƨtrate eƨƨe matrem ƨumat per te preceƨ qui pro nobiƨ natuƨ tulit eƨƨe tuuƨ virgo ƨingulariƨ inter omneƨ mitiƨ noƨ culpiƨ ƨolutoƨ miteƨ fac et caƨtoƨ amen" [mg2] (Entre (00) i (04:30) tres línies amb inscripció minúscula gòtica i imatges de Maria erecta amb Nen als extrems) "ƨacrac virgini mariae opuƨ faelici fauƨtoq3 auƨ...tum abƨolutum autem per petrum calla ferran et ioann... ...anno ut ƨupraƧ" [mg2] (Lletres molt erosionades per defecte de fosa) (garlanda floral) (corretja i a l'extrem "avemaria") |
| Mig peu (MP) |
(Cordó) (5 cordons) (el central més ample) |
| Peu |
(Cordó) (garlanda floral) (cordó) |
| Prima | Re 4 +36 |
| Hum | Re 3 -33 |
| Tercera | Fa# 4 -42 |
| Quinta | La 4 -27 |
| Octava | Re 5 +48 |
| Tocs tradicionals de campanes |
Senyals amb el batall, tocades des de la casa del campaner o des de la mateixa sala de campanes. Participació en els tocs de cor, de repic i de mort así como de alarma y tormenta. Campana fixa fins a 1559, després ventada i voltejada poc després fins a l'actualitat. |
| Tocs actuals de campanes |
La única variació respecte als tocs tradicionals consisteix en el toc de senyals (oracions, ànimes) mitjançant un sistema d'aire comprimit controlat per l'ordinador que tira del batall com abans tirava la corda des de la casa del campaner (sistema instal·lat en 1989). El vol de la Maria suposa l'esforç de dues persones en sengles cordes, una de les qual ha de pujar després a la tarima per parar-la, tot i que és millor amb un altra persona dalt. |
| Truja | Truja antiga de fusta de carrasca |
| Estat original |
La campana conserva l'estat original, probablement de 1559, amb diverses reparacions al llarg dels segles pròpies d'una campana constantment tocada. La campana fou disposada en el moment de la seua fosa probablement fixa. No obstant, a finals del XVI es va modificar la truja, no sabem de quina manera, per deixar-la preparada per oscil·lar, fins a quedar invertida. En algun moment començà a voltejar completament, segurament per instància de l'Arquebisbe Juan de Ribera, natural de Sevilla. Sembla que aquesta fou la primera campana a voltejar, introduïnt en terres valencianes una tradició coneguda pel Patriarca en la seua terra d'origen. En un moment incert, però probablement del segle XVIII (apuntat, potser, per un grafit de la mateixa estància de la campana), aquesta fou girada 1/4 de volta, per desgast, per la qual cosa fou necessari adaptar el braç de la campana a les anses girades. També fou precís serrar l'anella batallera original i posar una nova, fixada amb quatre trepans, cargols i femelles al cap de la campana. Aquesta disposició és l'actual. Fou una de les sis campanes, de les dotze en aquell moment existents, que no fou mecanitzada en 1969, conservant per tant tot el conjunt original d'accessoris. No obstat, al llevar les portes de fusta i substituir-les per les reixes de protecció contra coloms, no van tenir en compte que l'antiga finestra d'aquesta campana eixia més d'un pam del nivell del mur, mentre que les altres anaven a ras. En conseqüència, en el moment de voltejar-la manualment per primera vegada en 1988 en el primer toc manual de la festa del Corpus després de l'electrificació, es va quedar enganxada en la reixa metàl·lica i fou precís serrar uns 4 cm de l'extrem de cadascú dels catorze tirants de la truja, perquè poguera voltejar. El primer vol fou per al 8 d'octubre del mateix any, i passava a escassos 2 cm de la reixa. |
| Estat actual |
Girada 1/4 per desgast de la boca. Batallera substituïda per una nova atornillada amb quatre cargols, segurament en el moment de girar la campana. Encara és parcialment visible en (06) marcat en el mig "MARIA / DE LA / ASUNCION", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada. L'eix de l'esquerra (09) es movia dins del braç quan la campana voltejava. No obstant, i en 2004, seguint normes de conservació, es va repretar el cargol que el subjectava. Durant diversos mesos la campana es frenava i anava molt més malament, fins que sembla que ha tornat a la posició anterior, que permet el volteig de forma raonable, amb el toc de tres cordes. En 2016 els coixinets de bronze, que han quedat conservats en la sala de campanes, han sigut substituïts per rodaments autocentrats, conservant tota la truja i ferratges originals, de manera que ara la campana pot voltejar amb major facilitat amb el toc de dues cordes. |
| Mecanismes de toc | Vol i repic manual ; repic mecànic amb aire comprimit. El vol amb dos ballestes alternades, cadascuna amb una corda. |
| Intervencions |
En 1391 Guillem CLARAGET fondria una campana "Maria" En 1405 Guillem MARTI refondria la campana badada. En 1540 en les vespres de Sant Jaume es torna a badar. En 1544 refosa per Pere CLARAGET. En 1559 va acordar el Capítol la modificació de la truja per a que es poguera oscililar i arribar a seure (invertida boca cap amunt). Pocs anys després començava a voltejar completament. |
| Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145363 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | Es conta que tradicionalment la gent hi amagava en la truja de la campana estampes, medalles i papers per evitar d'anar a servir. Entre 1988 i 2005 han aparegut dos documents: un text manuscrit amb llapicera, de principis del XX, amb noms, probablement campaners o aficionats, i una estampa de la Mare de Déu del Sufragi del XIX. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 17-04-2024 |
| 135 Fotos | |
