Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Micalet

(Referència 15267)
Any fosa 1417
Descripció
La campana Micalet le da nombre y así esta se llama por haber sido bendecida el 29 de septiembre de1417 habiendo en ella 215 quintales de metal. Sus padrinos fueron el Duque Real de Gandía y la Reyna doña Margarita viuda mujer que fue del Rey Martín de Aragón. No se encontraba San Vicente Ferrer que murió el 5 de abril de 1419 y fue canonizado el día de San Pedro 29 de junio de 1455.
Se quebró la campana y se hizo otra el año 1481 llamándola Miguel Vicente Ferrer.

SALA, Fr. Francisco - "Historia del Convento de Santo Domingo de Valencia" - mss 6568 AHM BSE f4/4v
(Transcripción de Roberto Beltrán - 2014)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 07-06-2021
Fotos

La vedada

(Referència 16875)
FonedorFONT, MIQUEL
Any fosa 1468
Descripció Contracte de la fosa de la campana apellada la Vedada
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 22-04-2020
Fotos

Bàrbera

(Referència 18783)
FonedorCALCENA, JOAN
Any fosa 1306
Descripció Tenía en la parte superior gravadas estas palabras escritas en lengua latina: Laude Deum Verum, Populum voco, Congrego Clerum, Defuntos Ploro, Satan Fugo, Festa de Coro. Joanes Calconex me fecit, ano Domini 1306."
Estat actual Refosa en 1681

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 17-05-2022
Fotos

Campana del rellotge (A)

(Referència 19770)
FonedorCARTELL, BERENGUER
Any fosa 1378
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-01-2023
Fotos

Simbalet, Anna Maria de la Crus

(Referència 10257)
Diàmetre (en cm) 30
Pes real (en quilos) 23,7
FonedorDE VIELSA, MIQUEL
Any fosa 1631
Estat original Campana anterior trencada, de pes 45 lliures
Estat anterior Refosa per Miquel BIELSA, li posen per nom Anna Maria de la Crus, pesà 47,5 lliures, fon benedida el 12-09-1631, pujada el 13, comença a tocar el mateix dia.
Estat actual Refosa en 1805

Autors de la documentació

  • LLIBRE D'ANTIQUITATS - CATEDRAL DE VALÈNCIA [[268] Simbalet ] (13-09-1631)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 22-04-2020
Fotos

Lo Manuel

(Referència 10258)
Diàmetre (en cm) 140
Pes real (en quilos) 1911
FonedorTORRE, FELIP DE LA
Any fosa 1580
Estat original La campana anterior pesava 35 quintars i estava trencada uns anys abans.
Estat anterior Falsa fosa en 10-09-1580, per eixir-se'n el metall per baix per no estar bé enterrat el motle.
Segona fosa en 30-09-1580, eixqué molt bona i molt fina, i pesà 41,5 quintars. Es va beneir i pujar en octubre.
Estat actual Refosa en 1621

Autors de la documentació

  • LLIBRE D'ANTIQUITATS - CATEDRAL DE VALÈNCIA [[175] Buydar lo Manuel] (30-09-1580)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 22-04-2020
Fotos

Campanes actuals

El Cimboriet

(Referència 226)

Localització cimbori
Diàmetre (en cm) 30
Altura del bronze 30
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 16
FonedorGARCÍA, CRISTOBAL
Any fosa 1805
Descripció La campana té un anagrama de Maria i al seu peu una senzilla inscripció: " # AÑO 1805 # "
Mig (M) (anagrama de Maria 11 x 10)
Mig peu (MP) " # AÑO 1805 # " [CH2.6]
Tocs tradicionals de campanes La campana servia per avisar als campaners. Marcava el moment de començar i d'acabar els tocs de cor, el moment de les batallades d'alçar a Déu i altres senyals, com l'oració pel Rei durant les vespres, que havien de coincidir amb els actes litúrgics corresponents. La campana era tocada, mitjançant una llarga corda, per un dels escolans de la Catedral.

La campana, per la seua instal•lació, només podía tocar a mig vol: truja petita, gran batall, ballesta amb corda des del presbiteri.

Tocs actuals de campanes Des de la desaparició dels campaners tradicionals (1965) i la posterior restauració del cimbori, la campana ja no es toca.
De manera peculiar, el paper del Cimboriet ha sigut substituït per un sistema de comunicació molt més directe: durant els primers anys de l'existència del Gremi de Campaners Valencians fou per un intercomunicador a través la xarxa elèctrica; en 2004 es va substituir per un altaveu connectat a la megafonia de la Catedral.
Truja Fusta
Estat original En la "Catedral de Valencia" de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d´aquesta campaneta:
Ignoramos cuándo se puso la primera campanilla en lo alto del cimborio, pues en 1408 ya se hace de nuevo "lo bastiment de la campaneta del cembori ...", siguiendo nuevas reparaciones en años posteriores (1462 "pera la campaneta feta de la pedra blanca que porten de la claustra"). Dicha campanita se rompió y fue sustituida por otra (hi ha una interessant nota dels treballs de baixar-la i de fondre-la pel campaner Pere Simó), hasta que se fundió la definitiva que fué colocada en 2 de marzo de 1448. esta rompióse también, y fue fundida de nuevo por Miguel Bielsa, colocándose en su sitio el 12 de septiembre de 1631. Aunque el campanil que la sostiene ha sufrido muchas reformas, la campana es la misma.

Curiosament no és certa està darrera aseveració de Sanchis Sivera ja que la campaneta del cimbori actual, ara i en el seu temps es una altra fosa en 1805 (Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003)
La campana era utilitzada per avisar als campaners, mitjançant una llarga corda que arribava fins a un dels pilars del cimbori. També s'utilitzava com preàmbul dels tocs de mort més solemnes, tot i que en aquest cas, degut a la llarga durada, es sonava la campana des de la mateixa terrassa del cimbori.
Estat anterior En 1989 la campana ja estava fora de funcionament, sense possiblitat de fer-ho manualment, degut a les obres de restauració recents. Conservaba tota la instal•lació, però no hi havia connexió entre la campana i el temple.
Estat actual Tota la instal•lació necessita ser restaurada: truja de fusta reseca, ferratges solts, batall lligat des de fa molts anys, a banda de la impossibilitat física de poder tocar-la des del presbiteri.
Mecanismes de toc Ballesta per tocar a mig vol
Intervencions En les obres de restauració de la Catedral dutes a termini pel MInisterio de Cultura, en les quals el temple fou desposeït de les decoracions neoclàssiques, també es va actuar sobre el cimbori, llevant l'escala helicoïdal d'accés que hi havia a un costat, i substituïnt-la per una de gat, amb anells de protecció.
Pel que fa a la campana, es van clausurar els forats per on passava la corda, la qual arribava fins a un dels pilars del cimbori, de manera que a hores d'ara és impossible tocar-la manualment.
Probablement l'estructura metàl•lica anterior també fou substituïda per un altra més "artística", tot i que els elements originals de la campana (coixinets de bronze...) foren conservats.
Propostes Creem que és indispensable que la campaneta de senyals torne a sonar, marcant els ritmes temporals en l'entorn pròxim de la Catedral. Hi han dos possibilitats de restauració:

  • Es podria fer com en algunes catedrals - Cuenca, Tarragona - que han reposat la corda i l'escolà marca cada dia una sèrie de moments litúrgics: els tocs de cor, les tres oracions (a l'obrir la Catedral, al mig dia i al tancar-la) i altres senyals. El tema no és fàcil, tant per la modificació visual que suposa la soga tallant el cimbori, com i sobre tot les dificultats per la manca de personal subaltern, afegides per la realització de molts dels actes litúrgics comunitaris (com ara el cor i la missa conventual) en l'antiga Aula Capitular, ara Capella del Sant Calze.
  • La ligeresa arquitectònica del cimbori dificulta la mecanització de la campana, mitjançant una instal•lació convencional (més de 100 m de cables elèctrics). Una possible solució, donat l'ample espai on s'ubica la campana, el seu ús limitat i el seu tamany mínim, podria ser la instal•lació d'un conjunt electromecànic alimentat per plaques solars i comandat per ràdio des de l'ordinador de les campanes. En aquest cas els tocs programats anunciarien la senyal per començar els tocs de cor o altres senyals, tant per programació automàtica (ordinador) com per ordre directa des de la sala de campanes.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure-la específicament en l'Inventari General de Béns Mobles.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (1989)
  • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (06-11-1994)
Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-07-2007
58 Fotos

De quarts (A)

(Referència 568)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització espadanya
    Diàmetre (en cm) 109
    Altura del bronze 90
    Vora 11
    Pes aproximat (en quilos) 750
    FonedorCASTAÑER, LLUÍS
    Any fosa 1736
    Descripció La campana té una complexa epigrafia, plena de defectes, en llatí i en español. En la part alta posa " + JESVS MARIA Y JOSEPH IVACHIN Y ANA SEAN PATPONOS DEESTA CAMPANA # SE HIZO EN VALENZIA SIENDO INTENDENTE INTERINO D JVAN VERDES MONTENEGRO PROC GEN D MIGVEL FERRAGVT COME LC DE CARLET" que caldria haver escrit com "JESUS MARIA Y JOSE, JOAQUIN Y ANA, SEAN PATRONOS DE ESTA CAMPANA. SE HIZO EN VALENCIA SIENDO INTENDENTE INTERINO DON JUAN VERDES MONTENEGRO PROCURADOR GENERAL DON MIGUEL FERRAGUT COME LUCO DE CARLET". Les últimes paraules volen dir COMTE DE LA POBLACIO DE CARLET.

    Hi ha quatre gravats: una Crucifixió, un Sant Miquel, una Mare de Déu i un Sant Josep.

    En el mig hi ha una creu amb pedestal per una banda i en l'altra Sant Vicent Ferrer i als seus peus l'escut de la Ciutat de València, amb cinc pals rojos i sis grocs.

    En el peu un altra frase, incompleta per nombrosos defectes de fosa, que barreja el llatí i l'español: "ME F... ICVS" + " CASTAÑER AÑO I736 " que segurament volia dir "ME FECIT LUDOVICUS CASTAÑER ANNO 1736", que traduit significa "EM VA FER LLUÍS CASTAÑER L'ANY 1736".

    Espatlla (H) 3 cordons
    Terç (T) 2 cordons /
    "+ JESVS MARIA Y JOSEPH IVACHIN Y ANA SEAN PATPONOS DEESTA CAMPANA # SE HIZO EN VALENZIA" /
    1 cordó /
    "SIENDO INTENDENTE INTERINO D JVAN VERDES MONTENEGRO PROC GEN D MIGVEL FERRAGVT COME LC DE CARLET" [CH2.5] /
    (00) (Crucifixió 7 x 5.5) (03) (Sant Miquel 8 x 5.5) (06) (Mare de Déu 8 x 5.5) (09) (Sant Josep 8 x 6) /
    cordó /
    garlanda /
    cordó
    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
    (06) (Sant Vicent Ferrer) /
    (Escut de la Ciutat de València, amb cinc pals rojos i sis grocs)
    Mig peu (MP) (00) "ME F... ICVS" + " CASTAÑER AÑO I736 " (falten lletres per nombrosos defectes de fosa) /
    5 cordons
    Prima Mi 4 -43
    Hum Sol 3 +21
    Tercera Sol 4 +08
    Octava Fa 5 -31
    Tocs tradicionals de campanes Toc de quarts, un al primer, dos al segon, tres al tercer i quatre abans de que sone l'hora.
    Tocs actuals de campanes Toc de quarts, un al primer, dos al segon, tres al tercer i quatre abans de que sone l'hora, des de les 08:00 fins a les 24:00. Durant la nit està programada per tocar sols un cop a la mitja i cap altra senyal.
    Truja bigues de fusta encastrades en el mur
    Estat original Campana destinada originalment a tocar els quarts, des de la seua fabricació.
    " El 11 de septiembre del mismo año se libró la construcción de la campana de los cuartos al fundidor Luis Castañero por 820 libras, que ya había construido otra media naranja que había salido imperfecta por su mal sonido o por estar defectuosa de metal, y fué preciso fundirla y fabricarla de nuevo de mucho mayor peso y coste. El 17 de diciembre, ya colocada la campana, Castañero pide a la ciudad alguna gratificación por el trabajo extra y la merma de metal ocasionado al tener que refundirla, aviendose ajustado en todo a las medidas y orden del Director." Estas notas están sacadas del Archivo Municipal de Valencia, Libro Capitulo Ilustre Ciudad sig. D-59, fols. 448-449 vº y 554 vº

    J. TEIXIDOR "Antiguedades de Valencia" (La informació correspón a la defectuosa, col•locada de manera provisional en una bastida de fusta el 27 de març de 1736)
    Estat anterior Des del desmuntatge del rellotge i de les seues instal•lacions, cap a 1968, la campana quedà muda, ja que no hi havia cap mecanisme per moure la massa externa dels tocs. Igualment desaparegué l'escala de ferro fos que hi havia per arribar a la campana i procedir al seu manteniment, per la qual cosa la campana va quedar inaccessible.
    Mecanismes de toc (06) antic mall exterior sense ús; (09) electromall
    Intervencions En 1989 la campana fou dotada d'un electromall de motor trifàsic, per que tornara a sonar els quarts. Degut al seu difícil accés (per escalada) es va instal•lar un sistema de toc aparentment més segur que l'aire comprimit, que mouria el mall extern, encara existent. No obstant, al final dels 90 es va averiar el motor, i passaren diversos mesos fins que fou possible escalar fins a la campana, fent una via en el mur. El motor fou susbtituït per un electromall monofàsic, més ràpid i segur. Durant el temps que la campana va romandre avariada, no va haver-hi cap queixa ciutadana d'aquest silenci.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Molts defectes de fosa - campana molt sonora i vibrant.
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 20-12-2016
    15 Fotos

    El Micalet (B)

    (Referència 806)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització espadanya
    Diàmetre (en cm) 235
    Altura del bronze 203
    Vora 27
    Pes aproximat (en quilos) 7514
    FonedorTRILLES, LLUÍS
    Any fosa 1539
    Descripció La campana té una sola inscripció en llatí, en la qual no hi figura ni l'any de fosa ni l'autor: "+ aue maria gracia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus benedictus fructus uentris tui iesus uirgo maria mater dei picima ora pro nobis peccatoribus amen + sante micaele arcaniele defende nos in prelio ut non peream" que calia haver escrit "aue maria gratia plena dominus tecum, benedicta tu in mulieribus (et) benedictus fructus ventris tui jesus. virgo maria mater dei piissima ora pro nobis peccatoribus, amen. sancte michael archangelus defende nos in praelio vel non pereamus.".
    Es pot traduir com "Déu vos guard Maria plena de gràcia, el Senyor és amb vos, beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre Jesús. Verge Maria, Mare de Déu santíssima, pregueu per nosaltres pecadors, amén. Sant Miquel Arcàngel, protegiu-nos en la batalla, per què no morim."
    Per baix hi ha els gravats de la Mare de Déu, Sant Miquel, la Crucifixió i Sant Vicent Ferrer.
    Anses La campana no té anses, ja que es varen trencar el dimecres 4 d'octubre de 1623, tocant la setena batallada de les onze hores d de la nit. Penja d'un clau central.
    Espatlla (H) (Flors soltes)
    Terç (T) (3 cordons - el superior més gruixut)
    "+ aue maria gracia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus benedictus fructus uentris tui iesus uirgo maria mater dei picima ora pro nobis peccatoribus amen + sante micaele arcaniele defende nos in prelio ut non peream" (Pare Etern) [mg4]
    (3 cordons - el superior més gruixut)
    (01) (Mare de Déu 14 x 12)
    (03) (Sant Miquel 15 x 12)
    (09) (Crucifixió 15 x 12) (Es tracta de gravats gòtics de 7 x 4.5 emmarcats per destacar-los)
    (Mare de Déu sedent amb Nen) (Sant Vicent Ferrer)
    (3 cordons)
    Mig peu (MP) (Fulles soltes, cap a dalt)
    (5 cordons - 4 fins i el central prominent, característic de campanes gòtiques, per motius acústics)
    (fulles soltes cap a baix)
    Prima Mi 3 +48
    Hum Mib 2 +26
    Tercera Sol 3 +30
    Quinta Si 3 -45
    Octava Mi 4 +40
    Tocs tradicionals de campanes Exclusivament les hores del rellotge, sense repetició.
    Tocs actuals de campanes Exclusivament les hores del rellotge, sense repetició, de dia i de nit. Des del toc de glòria del dijous sant fins al toc de glòria del dissabte sant la campana roman en silenci (per programació de l'ordinador).
    En 2005 el Capítol de la Catedral va decidir que el Micalet no sonara des de la una fins les set del mati.
    Com a cosa extraordinària, el 8 d'octubre de 1988, vespra del 750 aniversari de la Conquesta de València, es va tocar amb el batall interior una sèrie de batallades prèvies al toc de les dotze de la nit. No ha hagut cap altre toc manual extraordinari per cap motiu, incloent la entrada del mil·leni. No obstant es tocà la campana a l'arribada i a l'eixida del Papa Benet XVI a la Catedral, així com a les tres batallades de l'Àngelus, amb motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, en juliol de 2006.
    Truja Bigues de fusta encastrades en el mur
    Estat original La campana fou fosa per tocar exclusivament les hores, i per que el seu so arribara a les muralles i més enllà "per mostrar la magnificència d'una Ciutat tan il·lustre com aquesta"
    Estat anterior En 1988 la campana portava més de trenta anys sense tocar les hores. Fou en 1989 què, per iniciativa del Gremi de Campaners Valencians, i per una subvenció de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, fou reposat un ordinador i els mecanismes necessaris per què la campana tornara a tocar el pas de les hores, de dia i de nit, sense repetició, i amb la massa original.
    Estat actual La campana presenta un gran badat en la part superior, en torn a la batallera (desapareguda) i les anses (trencades). El badat, antic, es degué de produir en el moment de la caiguda de la campana, i no pareix que afecte al seu so greu.
    Mecanismes de toc (06) Gran mall antic exterior, accionat per aire comprimit - Batall interior
    Intervencions Cap a 1960 el rellotge mecànic ja no funcionava. En 1989 FRANCE CARILLONS S. A. R. L. va restaurar la campana, de manera que la massa original toca les hores, moguda per un sistema d'aire comprimit a través d'un pistó gestionat per l'ordinador. En els primes mesos el sistema donava problemes ja que quan baixava la pressió perdia batallades (utilitzant un impuls per pujar i l'altre per deixar caure la massa) però es va adaptar el mecanisme de manera que a cada impuls pega una batallada, independent de la força (a menor pressió del compressor, batallades més suaus).
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145362
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (29-08-2006)
    • ELECTRORECAMP S. L. (22-05-2009)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    209 Fotos

    Campaneta dels Morts

    (Referència 8410)

    Localització Girola
    Diàmetre (en cm) 20
    Pes aproximat (en quilos) 5
    Any fosa 1250ca
    Descripció Anepígrafa
    Tocs tradicionals de campanes Entrada de Misses de Quaresma i Misses de Difunts
    Tocs actuals de campanes Entrada de Misses de Quaresma i Misses de Difunts
    Truja Fusta
    Notes Mesures aproximades. La falta d'epigrafia impedeix considerar per una part la campana com a "gòtica" i per altra part dificulta la seua datació exacta.

    Autors de la documentació

    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-1999)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 27-10-2010
    48 Fotos

    Campaneta de senyals

    (Referència 13598)

    Localització Girola
    Diàmetre (en cm) 21
    Pes aproximat (en quilos) 5
    Any fosa 1600ca
    Descripció Anepígrafa
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (1998)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 24-08-2016
    17 Fotos

    Campana gòtica

    (Referència 1522)

    Localització Museu
    Diàmetre (en cm) 21
    Altura del bronze 17
    Vora 2,5
    Pes aproximat (en quilos) 5
    Any fosa 1250ca
    Descripció La campana du una simple inscripció en majúscula gòtica, posada boca baix "DE DAROCA # DE DAROCA # DE DAROCA # # ". A banda dels cordons no té altra decoració.
    Terç (T) (5 cordons) /
    "DE DAROCA # DE DAROCA # DE DAROCA # # " (majúscules gótiques, totes invertides - el signe de separació correspón a l'utilitzat per a les abreviatures posat vertical, entre paraula i paraula - a la fi hi han dos) /
    (2 cordons)
    Intervencions La campana ha sigut restaurada per ELECTRORECAMP. EN aquest cas la restauració ha consistit en la neteja amb aigua i sabó, a pressió, i la reposició d'una truja model actual, ubicada sobre una petita estructura de fusta.
    Exposada en 2009 en Castelló de la Plana.
    Exposada en 2010 en València en "Restaura 15" al Carme.
    Ubicada des del 2019 en la Catedral de València on serà exposada en el Museu de la Catedral, a l'entrada.
    Al mes de març de 2021, la campana s'exposa de forma permanent al Museu de la Catedral de València.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145322
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

    Autors de la documentació

    • LLOP LLUCH, Francisco José (01-12-1989)
    • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-12-2007)
    • LLOP i BAYO, Francesc (12-12-2020)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (03-03-2021)
    Editor de la fitxa MARTÍNEZ ROIG, Eliseo
    Actualització 03-03-2021
    53 Fotos

    L'Úrsula (1)

    (Referència 368)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 65
    Altura del bronze 62
    Vora 8
    Pes real (en quilos) 209
    FonedorMARTÍ, ANTONI
    Any fosa 1438
    Descripció La campana té una senzilla inscripció en minúscula gòtica i en grec i llatí: "+ ihs benedictus deus in donis suis et sancts" que calia haver escrit "ihsous benedictus deus in donis suis et sanctus".
    La frase forma part de les oracions habituals en els monestirs després del sopar: BENEDICTUS DEUS IN DONIS SUIS, ET SANCTUS IN OMNIBUS OPERIBUS SUIS que es pot interpretar com JESÚS - BENEÏT SIGA DÉU A CAUSA DELS SEUS DONS I SANT ÉS EN TOTES LES SEUS OBRES.
    Hi ha quatre gravats, repetits dos a dos, d'un Ecce Homo i d'una Mare de Déu erecta amb Nen.
    Terç (T) 3 cordons /
    "+ ihs benedictus deus in donis suis et sancts" [mg4] (inusal separació entre paraules) /
    3 cordons /
    (00) (06) (Ecce Homo); (03) (09) (Mare de Déu erecta amb Nen) /
    3 cordons
    Prima Lab 5 -06
    Hum Sol 4 -40
    Tercera Re 6 -30
    Octava Fa 6 +42
    Tocs tradicionals de campanes Vols amb una llarga corda i repics
    Tocs actuals de campanes Vols i repics
    Truja Truja de fusta laminada de France Carillons
    Estat original La campana tenia truja de fusta, amb una ballesta de ferro per a voltejar o tocar la campana a mitges voltes, i una cordeta lligada opcionalment al batall amb el gantxo corresponenent per a repicar. En diversos moments del segle, i segurament per tècniques personals dels distints campaners, la cordeta anava directament al batall, o bé, com per a les altres campanes majors, anava amb un tirant fins al mur enfrontat o fins i tot a una argolla instal·lada en l'ansa central del Manuel.
    Estat anterior En 1988 la campana tenia la truja de ferro, el motor continu, un electromall trifàsic per als tocs de difunts, i cap possibilitat de tocar-la manualment. A més s'havia intercanviat la seua ubicació original per la de la Violant. Fou aquell any quan va començar l'activitat del Gremi de Campaners Valencians, que va canviar radicalment la conservació i l'ús de la campana.
    Estat actual En el moment de la restauració va ser girada 1/4 de volta. En conseqüència encara és parcialment visible en (03) escrit en el terç la paraula "URSULA", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada.
    Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 209 quilos i no de 159 com li correspondria pel seu diàmetre.
    Mecanismes de toc Vol i repic manual
    Intervencions La campana conservava la instal·lació original fins als finals dels 60, en els quals:
    Fou substituïda la truja original (que fou destruïda) per una de ferro de Roses
    La instal·lació fou dotada de motor continu i electromall trifàsic
    La biga de fusta que servia de punt de recolzament als dos tiples fou substituïda per una de ferro, i en el moment de tornar a muntar les campanes menors, es va permutar la seua possició original. A més es van col·locar a menor altura
    En 1992, amb motiu de l'Expo de Sevilla aquesta campana fou restaurada, reposant la biga de fusta central; reposant la truja de fusta, i tornant a ubicar la campana a la seua altura original, no sent dotada de cap mecanisme.
    En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145333
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una réplica.
    Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (02-11-2002)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (04-05-2004)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    60 Fotos

    La Violant (2)

    (Referència 645)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 79
    Altura del bronze 68
    Vora 8
    Pes real (en quilos) 317
    FonedorDE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
    Any fosa 1735
    Descripció La campana té una inscripció en llatí: "AVE # MARIA # GRACIA # PLEИA # DOMIИVS # TECVM # LAVIИA MEFECIT AИИO M DCC XXXV" que es pot interpretar com DÉU VOS GUARD MARIA PLENA DE GRÀCIA EL SENYOR ÉS AMB VÓS. LAVIÑA EM VA FER L'ANY 1735.
    "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRACIA per GRATIA, en un moment en el qual les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí.
    També hi figuren una Mare de Déu sedent amb Nen, repetida dues vegades, i un Sant Miquel.
    En el mig hi ha una corretja en l'extrem de la qual hi posa "AVE MARIA", és a dir DÉU VOS GUARD MARIA.
    Terç (T) 2 cordons /
    "AVE # MARIA # GRACIA # PLEИA # DOMIИVS # TECVM # " /
    2 cordons /
    "LAVIИA MEFECIT AИИO M DCC XXXV" [CH4]/
    2 cordons /
    (00) (07) (Mare de Déu sedent amb Nen) (03) (Sant Miquel)
    Mig (M) (09) (corretja floral amb "AVEMARIA" a l'extrem)
    Prima La 4 +38
    Hum Sib 3 +28
    Tercera Reb 5 +37
    Quinta Fa# 5 +08
    Octava Si 5 -25
    Tocs tradicionals de campanes Vols amb una llarga corda i repics
    Tocs actuals de campanes Vols i repics
    Truja Truja de fusta laminada de FRANCE CARILLONS
    Estat original SANCHIS SIVERA diu que l´actual substitueix a una fosa en 1621 per Miquel de Vielsa.
    La campana tenia truja de fusta, amb una ballesta de ferro per a voltejar o tocar la campana a mitges voltes, i una cordeta lligada opcionalment al batall amb eñl gantxo corresponenent per a repicar. En diversos moments del segle, i segurament per tècniques personals dels distints campaners, la cordeta anava directament al batall, o bé, com per a les altres campanes majors, anava amb un tirant fins al mur enfrontat o fins i tot a una argolla instal•lada en l'ansa central del Manuel.
    Estat anterior En 1988 la campana tenia la truja de ferro, el motor continu, un electromall trifàsic per als tocs de difunts, i cap possibilitat de tocar-la manualment. Fou aquell any quan va començar l'activitat del Gremi de Campaners Valencians, que va canviar radicalment la conservació i l'ús de la campana.
    Estat actual En el moment de la restauració va ser girada 1/4 de volta. En conseqüència encara és parcialment visible en (03) escrit en el terç la paraula "VIOLANTE", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada.
    Durant els treballs de manteniment de la truja, en novembre de 2013, ja que anava un poc fluixa i falta de pes, apareix en el braç el grafit "J. ESCURIOLA / J. ESCURIOLA / 22-11-1992" que correspon a un dels treballadors de l'empresa GERVIT que va muntar-lo en aquell moment. En eixos treballs s'ha augmentat el pes i el gruix de les platines de la part superior de la truja.
    Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 317 quilos i no de 285 com li correspondria pel seu diàmetre.
    Mecanismes de toc vol i repic manual
    Intervencions La campana conservava la instal•lació original fins als finals dels 60, en els quals:

    • fou substituïda la truja original (que fou destruïda) per una de ferro de Roses
    • la instal•lació fou dotada de motor continu i electromall trifàsic
    • la biga de fusta que servia de punt de recolzament als dos tiples fou substituïda per una de ferro, i en el moment de tornar a muntar les campanes menors, es va permutar la seua possició original. A més es van col•locar a menor altura

    En 1992, amb motiu de l'Expo de Sevilla aquesta campana fou restaurada, reposant la biga de fusta central; reposant la truja de fusta, i tornant a ubicar la campana a la seua altura original, no sent dotada de cap mecanisme.
    En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la inclusió específica en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana.
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-11-2016
    41 Fotos

    La Bàrbera (4)

    (Referència 569)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 84
    Altura del bronze 92
    Vora 10
    Pes real (en quilos) 526
    FonedorCASTAÑER, LLUÍS
    Any fosa 1681
    Descripció La campana té una inscripció bastant usual en les campanes antigues, tot i que poc comuna en terres valencianes, escrita en llatí: "+ # # LAVDODEVMVERVM # # POPVLVMVOCO # # CONGREGOCLERVM # # # + # # # # DEFVNCTOSPLORO # # # SATANFUGO # # # FESTADECORO # # # #". Caldria haver separat les paraules, i haver escrit "LAVDO DEVM VERUM, POPVLVM VOCO, CONGREGO CLERVM, DEFVNCTOS PLORO, SATAN FVGO, FESTA DECORO", i que es pot traduir com LLOE EL DÉU VERITABLE, CRIDE AL POBLE, REUNIXC AL CLERGAT, PLORE ALS MORTS, FAIG FUGIR AL DIMONI, DECORE LES FESTES.

    A continuació hi ha quatre relleus de Sant Miquel. la Mare de Déu sedent amb Nen, Santa Bàrbera i un Calvari.

    Al mig peu hi figura el nom del fonedor, en llatí:" # LVDVBICVS # CASTAÑER # ME FECIT # ANNO # I68I #" que calia haver escrit "LUDOVICVS CASTAÑER ME FECIT ANNO I68I", és a dir LLUÍS CASTAÑER EM VA FER L'ANY 1681.

    Terç (T) 2 cordons / "+ # # LAVDODEVMVERVM # # POPVLVMVOCO # # CONGREGOCLERVM # # # " /
    2 cordons /
    " + # # # # DEFVNCTOSPLORO # # # SATANFUGO # # # FESTADECORO # # # #" [CH2.5] /
    2 cordons /
    (00) (Sant Miquel) (03) (Mare de Déu sedent amb Nen) (06) (Santa Bàrbera) (09) (Calvari: Crist en creu, Maria a l'esquerra i Sant Joan a la dreta) /
    2 cordons
    Mig peu (MP) " ✱ LVDVBICVS ✱ CASTAÑER ✱ ME FECIT ✱ ANNO ✱ I68I ✱ " [CH2.5] /
    5 cordons
    Peu 2 cordons
    Prima Mi 5 +17
    Hum Fa 4 +33
    Tercera Fa 5 +38
    Quinta Si 5 -29
    Octava Mib 6 -12
    Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava mitjançant una ballesta, amb una corda.
    Tocs actuals de campanes A partir de 1992, amb la truja restaurada, la campana toca diàriament els tres tocs de cor a les 09:01, 09:16 i 09:26. Igualment oscil•la, sense arribar a voltejar, abans de l'Àngelus de mig dia i de nit de dissabte i de diumenge, el primer a les 12:00 i el segon a les 19:30 en hivern (del 14 de setembre al 2 de maig) i a les 20:30 en estiu. També oscil•la per a la Sabatina, a les 19:45 hores, cada dissabte. Tots aquests tocs són automàtics i estan programats en l'ordinador.

    Igualment, i segons la Consueta, la campana volteja, mentre es repica la Caterina, per a la vespra de certes festivitats, en l'anomenat "senyal a les parròquies", que servia abans per coordinar el toc de tots els campanars de la ciutat. També participa en els tocs d'alba del dia de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu d'Agost, així com en el vol general del mig dia del Corpus Christi. Igualmente forma part del vol general extraordinari per esdeveniments molt especials, com ara el nomenament de Papa. Tots aquests tocs són manuals, i es fan voltejant la campana amb la corda corresponent.

    Truja Truja nova de fusta laminada de FRANCE CARILLONS
    Estat original La campana tenia truja de fusta, i una sola ballesta per voltejar-la a corda. Era una de les més tocades, ja que participava tant en les classes "dobles" (totes les primeres classes) com el repic, però no s'utilitzava per al cor diari.
    No obstant el seu toc consistia en el vol o en el mig vol, i mai en el repic. Fins i tot el seu batall no tenia el corresponent "peçonet" o forat per passar un ganxo.Tampoc ha participat mai per al toc de mort
    Estat anterior En els anys 60 la campana havia sigut mecanitzada, substituïnt la truja de fusta per una de ferro de ROSES i motor continu amb reductora a les (03). El seu ús s'havia modificat radicalment ja que es voltejava tres vegades cada dia, anunciant el toc de cor, diari o festiu. Normalment no participava en el vol general festiu, reservat a les altres cinc campanes electrificades.

    En 1988, amb l'arribada del aleshores GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, la campana es voltejava manualment, llevant a cada volta les corretges, amb gran esforç. Vist l'ús recent de la campana per al toc diari, i també tenint en compte la sonoritat tan peculiar, es va resoldre reservar-la per als tocs automàtics, utilitzant, tant per als cors manuals com per al repic el "Narcís", repicant "el Pau", en compte d'aquesta "Bàrbera" amb el repic de "la Caterina".

    Estat actual La campana està desgastada en la boca. Ja fou girada 1/4 de volta, en segles passats, pel desgast. En conseqüència es va taladrar amb quatre trepans per posar una nova batallera.
    Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 526 quilos i no de 343 com li correspondria pel seu diàmetre.
    Mecanismes de toc (09) motor d
    Intervencions La campana ha patit diverses actuacions en els útlims 40 anys:

    • Cap a 1965, substitució de la truja de fusta original (que fou destruït, exceptuant el braç, que va quedar en el Campanar i ara està exhibit en la Casa del Campaner) per una de ferro, amb motor continu, per GERMÁN ROSES d'Atzeneta d'Albaida.
    • En 1989, i per subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, es va substituir el motor continu per un altre d'impulsos, que junt amb la programació de l'ordinador, voltejava la campana a unes 22 revolucions per minut. El mecanisme no impedia ja el toc manual.
    • En 1992 la campana es va restaurar en el Campanar, i es va posar una truja de fusta laminada. La nova instal•lació es va dotar primerament amb el motor d'impulsos existent, innovador en el seu moment, però d'escasses possibilitats.

      Cap a 2000 es va substituir el motor d'impulsos per un motor MOVOTRON de CLOCK-O-MATIC, instal•lat per ELECTRORECAMP S. L. d'Albaida.


    En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
    Propostes A mig termini la campana, molt desgastada, haurà de ser duta a soldar per reomplir la part que falta (en alguns llocs supera els 10 cm).
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interès Cultural de la campana.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 28-12-2017
    123 Fotos

    La Caterina (3)

    (Referència 478)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 84
    Altura del bronze 75
    Vora 9
    Pes real (en quilos) 554
    Any fosa 1305
    Descripció La campana porta una inscripció estesa en tres línies. La primera en l'espatlla, un lloc poc usual, on figura l'any: "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # ", és a dir "ANNO DOMINI MCCCV", que significa "L'ANY DEL SENYOR 1305". La breu inscripció es troba entre unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen unes columnes i un frontó d'un temple grec. La inscripció s'havia llegit, en temps antics, com MCCCL, o siga 1350, ja que la U té un pal més llarg que l'altre, però no hi ha cap dubte, tant per que la mateixa U és emprada en paraules clares com AUE MARIA, i per què també coincideix amb el bisbe del moment. La primera transcripció exacta de la data de la campana es deu als treballs del Dr. Salvador-Artemi MOLLÀ i ALCAÑIZ per a la seua tesi doctoral.
    La segona inscripció està estesa en dos línies, amb nombroses abreviatures, marcades, com en l'anterior, per una espècie de Ω : + : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS : UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI" . La primera part és fàcil d'interpretar: "AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI. SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS.", és a dir "DÉU VOS GUARDE MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SEMYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU VÓS ENTRE LES DONES I BENEIT ÉS EL FRUT DEL VOSTRE VENTRE. SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES." La part final es pot interpretar com "FRATER RAIMUNDUS VALENTINUS EPISCOPUS ME FECIT FIERI", és a dir "FRAI RAMON BISBE DE VALÈNCIA EM VA FER FER". Frai Ramón DESPONT, O. P., fou bisbe de València des de 1289 a 1312. No figura el nom del fonedor, i les úniques decoracions, a banda de les esmentades "columnes" són alguna creueta amb decoracions vegetals, així com certes lletres també decorades.
    "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRACIA per GRATIA, en un moment en el qual les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí.
    Continua amb la salutació d'Isabel a la seua cosina Maria en Lc 1:42 "BENEDICTA TU INTER MULIERES, ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI" que sol traduir-se com BENEÏDA TU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU VENTRE.
    Anses La campana tenia originalment sis anses en disposició hexagonal, però la caiguda de la campana en el segle XIX va causar la mutilació parcial de cinc de les anses, i la desaparició de la sisena, les quals foren substituïdes per sis trepans en la part superior de la campana.
    Aquesta disposició hexagonal, encara habitual en Europa, és pràcticament única en les campanes de les nostres catedrals.
    Espatlla (H) (2 cordons)
    "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # " [CG2] (Hi ha unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen columnes d'un temple grec, amb el seu frontó)
    (2 cordons)
    Terç (T) (2 cordons)
    "+ : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS :"
    (2 cordons)
    "UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI : " [CG2]
    (2 cordons)
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (1 cordó)
    (2 cordons)
    Peu (1 cordó gros)
    Prima Do 5 +30
    Hum Mi 4 -29
    Tercera Fa# 5 -46
    Quinta Do 6 +34
    Octava Mib 6 -31
    Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana repica quan volteja la Bàrbera. Aquestes dues campanes no entren a formar part dels tocs de mort, però si del repic. Sols volteja, probablement a partir del XIX, en les grans festivitats.
    Tocs actuals de campanes Repic quan volteja la Bàrbera. No forma part dels tocs de mort. Sols volteja, llevat d'escasses excepcions, en els vols del Corpus Christi. Ja no forma part del repic. També sol tocar-se en el cas de visites acompanyades a la sala de campanes.
    Truja Truja de fusta de carrasca, probablement del XIX, encara que el braç és anterior.
    Estat original La campana procedeix de l'antic Campanar Vell i fou traslladada al Campanar Nou - actual Campanar de la Catedral - cap a 1420. Es tracta per tant de l'única campana anterior a la torre, i una de les més antigues de les Catedrals; si més no la més antiga existent - fins al moment - en ús de les campanes de les Catedrals de la Corona d'Aragó.
    Estat anterior En 1968 aquesta campana no fou mecanitzada. No obstant, i per necessitat de treball, van posar, en els forats de bastida, una biga de ferro, a escassos centímetres de la campana, de manera que aquesta no es podia moure, sense tocar amb la biga.
    En 1988, com una de les primeres actuacions del Gremi de Campaners, anterior al toc manual, es va llevar la biga i la campana va voltejar amb corda.
    Estat actual Bon estat. Batall antic amb soquet. Anses trencades a mitjans del XIX, per caiguda de la campana per un obús tirat des de la Ciutadella, contra uns revolucionaris que ocupaven el campanar. Malgrat això, la campana no va perdre la sonoritat original.
    Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 554 quilos i no de 343 com li correspondria pel seu diàmetre.
    Mecanismes de toc Vol manual amb dues cordes: amb ballesta a l´esquerra, i amb postissa a la dreta. Repic manual.
    Intervencions En temps recents l'actuació més directa fou la baixada de la campana del seu lloc, la restauració del conjunt (sense desmuntar la truja, cosa que no fou possible atès el seu estat de conservació) i el transport, exhibició i toc de la campana, durant sis mesos, en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, en 1992.
    En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
    Propostes La campana presenta un estat acceptable en conjunt, però caldria pensar en un projecte de restauració més ambiciós del dut a termini en campanes normals, fins i tot antigues, degut a les especials característiques de la Caterina.
    La truja de fusta és de baixa qualitat, probablement descompensada, i feta de pedaços mal ensamblats, i podria ser convenient, a llarg termini, la seua substitució, atès que no sembla més antiga del segle XIX, tot i que no presenta problemes de seguretat a curt termini.
    No obstant, el punt més delicat és la conservació del bronze, amb aparició de taques verdes escamoses, probablement degudes a sulfurs. En la restauració del metall s'haurà de tenir en compte que la campana ha de seguir tocant, ha de continuar instal•lada en el seu lloc actual, i que les possibles capes de protecció han d'estar supeditades a la puresa sonora, és a dir que no hauran d'interferir en el toc i la reverberació de la campana.
    En conseqüència es tracta d'un delicat treball de restauració de metall, que haurà de tenir en compte totes aquestes limitacions.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145324
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1992)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 09-02-2021
    195 Fotos

    El Pau (5)

    (Referència 477)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 90
    Altura del bronze 89
    Pes aproximat (en quilos) 422
    Any fosa 1489
    Descripció La campana té una breu inscripció, en minúscula gòtica (llevat de les L que estan en majúscula), que utilitza el grec, el llatí i el valencià: "+ pauLus uocor si quis non obedierit uoci mee anathema sit any miL ccccLxxxix" i que es pot traduir com EM DIUEN PAU; SI ALGÚ NO OBEDIRA LA MEUA VEU, SIGA EXCOMULGAT. ANY 1489. És una variant de la segona epístola als Tessalonicens (2 Te 3:14) "Quod si quis non oboedit verbo nostro per epistulam, hunc notate, non commisceamini cum illo, ut confundatur" i que es pot traduir com "Si algú no segueix la norma que us donem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i no hi tingueu més tractes; així s'avergonyirà de la seua actitud. ".
    A continuació hi ha a la part de fora un Ecce Homo; a la dreta una Mare de Déu erecta amb Nen; a la part de dins un Calvari i a la part esquerra un Sant Miquel Arcàngel. En el mig una garlanda posa 6 vegades "te deum laudamus" és a dir A VÓS DÉU US LLOEM.
    Espatlla (H) (2 cordons)
    (3 cordons) (el central més gruix)
    Terç (T) (2 cordons)
    "+ pauLus uocor si quis non obedierit uoci mee anathema sit any miL ccccLxxxix" [mg4]
    (cordó)
    (00) (Ecce Homo) (03) (Mare de Déu erecta amb Nen) (06) (Calvari) (09) (Sant Miquel Arcàngel)
    (2 cordons)
    "te deum laudamus" [mg1.5] (repetit 6 vegades) /
    (2 cordons)
    Mig (M) (Cordó)
    (garlanda amb sivella - corretja i a l'extrem "ave maria")
    (cordó)
    Mig peu (MP) (5 cordons) (el central més gruix)
    Prima La 4 +23
    Hum La 3 -23
    Tercera Reb 5 -24
    Quinta Mi 5 -40
    Octava Sib 5 +11
    Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana formava part de diverses combinacions tradicionals, especialment repicada. Sols volteja, probablement a partir del XIX, en les grans festivitats.
    Tocs actuals de campanes Ha substituït el lloc de la Caterina en els repics i els tocs de cor: repica quan volteja l'Arcís i en les doblades. Forma també part dels tocs de mort. Sols volteja, llevat d'escasses excepcions, en els vols del Corpus Christi.
    Truja Truja de fusta de carrasca. Probablement del XV.
    Estat original Probablement el Pau conserva la instal·lació (truja de fusta, ferratges) així com la ubicació originals.
    Estat anterior En 1968 aquesta campana no fou mecanitzada. En 1988 només fou precís tornar a posar oli i canviar la corda per poder-la voltejar.
    Estat actual Bona. Batall antic amb soquet.
    Mecanismes de toc Vol i repic manuals
    Intervencions En temps recents l'actuació més directa fou la baixada de la campana del seu lloc, la restauració del conjunt, desmuntant la truja, i el transport, exhibició i toc de la campana, durant sis mesos, en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, en 1992.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145347
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes En el braç figura una plaqueta amb la següent inscripció: " (Escut Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA".

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    53 Fotos

    L'Arcís (6)

    (Referència 805)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 94
    Altura del bronze 78
    Vora 11
    Pes aproximat (en quilos) 481
    FonedorTRILLES, LLUÍS
    Any fosa 1529
    Descripció La campana té una doble inscripció. En la part alta, en llatí posa "+ miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam ed cecundum muldidudi" amb una inusual separació entre paraules. Caldria haver escrit "misere mei deus secundum magnam misericordiam tuam et secundum multitudinem (misetationum tuarum dele iniquitatem meam)", que correspon al salm 51 (50) versicle 3 i que es pot traduir com TENIU PIETAT, OH DÉU, SEGONS EL VOSTRE AMOR, PER LA VOSTRA IMMENSA (TENDRESA ESBORREU EL MEU DELICTE). A continuació hi figuren els relleus de Sant Miquel, 3 Sants junts que podrien correspondre a la Transfiguració, un Calvari i una Mare de Déu erecta amb Nen. Més baix hi ha una garlanda amb màscares i decoració vegetal.

    En el centre hi ha una garlanda, amb una sivella i una corretja, en l'extrem de la qual sembla posar "ave maria", dificilment legible per defectes de fosa. També hi figura, a la banda de dins, un cartel amb dos àngels on està escrit, incís, amb bella epigrafia "TRILLES ME FECIT", és a dir TRILLES EM VA FER.

    En el peu figura una llarga inscripció en grec i valencià, per a la qual falta espai i posen en la línia superior el final de la frase: "desas sotsindich + ihs fon feta la present canpana en lo mes de noenbre any mil dxxuiiii esent oficials de la confraria del glorios sant arc s mestre pere uerduch selurgya antoni moret lois carasquer iuhan sapena maiorals nofre decas sindich bertomeu col" Aquesta frase, amb una inusual separació entre paraules, calia haver-la escrit com " + ihsus fon feta la present campana en lo mes de novembre any 1529 essent oficials de la confraria del gloriós sant arcís mestre pere verduch cirurgià; antoni moret, lluis carrasquer, joan sapena majorals; onofre decas síndic, bertomeu coldesas sotsíndic".

    Espatlla (H) Decoració amb vegetals
    Terç (T) (2 cordons)
    "+ miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam ed cecundum muldidudi" [mg4] (inusual separació entre paraules)
    (3 cordons)
    (03) (Sant Miquel) (04) (3 imatges en relleu: la Transfiguració?) (07) (Calvari) (11) (Mare de Déu erecta amb Nen)
    (garlanda de flors i màscares)
    (3 cordons)
    Mig (M) (garlanda - sivella i corretja - en l'extrem "ave maria") (amb defectes de fosa)
    (05) (marca de fàbrica incisa en un cartell voltat per dos àngels) "TRILLES / ME FECIT" [CH1]
    Mig peu (MP) (3 cordons, el central més gruix, amb decoracions vegetals per damunt i per baix)
    Peu "desas sotsindich"
    (2 cordons)
    " + ihs fon feta la present canpana en lo mes de noenbre any mil dxxuiiii esent oficials de la confraria del glorios sant arc s mestre pere uerduch selurgya antoni moret lois carasquer iuhan sapena maiorals nofre decas sindich bertomeu col " [mg2] (inusual separació entre paraules)
    (2 cordons)
    Prima Lab 4 -24
    Hum Do 4 -14
    Tercera Re 5 -20
    Quinta Sol 5 -32
    Octava Si 5 +09
    Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana formava part de diverses combinacions tradicionals, especialment repicada i per als cors diaris. Sols volteja, probablement a partir del XIX, en les grans festivitats.
    Tocs actuals de campanes Ha substituït el lloc de la Bàrbera en els repics i els tocs de cor, mentre el Pau repica. Forma també part dels tocs de mort. Sols volteja, llevat d'escasses excepcions, en els vols del Corpus Christi.
    Truja Truja de fusta antiga de carrasca. Probablement del XVI.
    Estat original Probablement l'Arcís conserva la installació (truja de fusta, ferratges) així com la ubicació originals.
    Estat anterior En 1968 aquesta campana no fou mecanitzada. En 1988 només fou precís tornar a posar oli i canviar la corda per poder-la voltejar. No obstant, i en els primers moments, fou precís canviar la ballesta de lloc, ja que topava amb la caixa de mecanismes elèctrics instal·lada en aquell moment.
    Estat actual Defectes de fosa. Batall antic. Coixinets originals.
    Mecanismes de toc Vol i repic manuals
    Intervencions Mantenint els ferratges originals, adaptació dels cargols a les mesures industrials. ELECTRORECAMP S. L. (gener 2000)
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145359
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (02-11-2002)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    125 Fotos

    El Vicent (7)

    (Referència 547)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 113
    Altura del bronze 101
    Vora 13
    Pes aproximat (en quilos) 835
    FonedorBALLE, JOAQUIM
    Any fosa 1569
    Descripció En la part superior hi ha la següent inscripció en minúscula gòtica: "+ fugite partes aduerse # ecce uicit leo de tribu iuda # radix dauid # iesus chrus uincit chrus regnat chcrus ii". La forma habitual és "ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA" Pot traduir-se com ESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, DE L’ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA. És l’antífona de laudes de l’Exaltació de la Santíssima Creu, i també s’utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. No obstant la tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixto V, papa franciscà, va fer esculpir l’oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l’obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. En qualsevol cas en l’Apocalipsi (Ap 5:5) diu segons la versió de la nova Vulgata ET UNUS DE SENIORIBUS DICIT MIHI: “ NE FLEVERIS; ECCE VICIT LEO DE TRIBU IUDAE, RADIX DAVID, APERIRE LIBRUM ET SEPTEM SIGNACULA EIUS ” que traduïxen com PERÒ UN DELS ANCIANS EM VA DIR: «NO PLORES; MIRA, HA TRIOMFAT EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, EL REBROT DE DAVID; ELL PODRÀ OBRIR EL LLIBRE I ELS SEUS SET SEGELLS.»
    Per baix hi ha quatre imatges diferents, les tres primeres de factura gòtica: un Calvari, una Mare de Déu erecta amb Infant i un Sant Miquel. Està també Sant Vicent Ferrer sedent entre dos escuts ovalats.
    En el mig hi ha una garlanda en forma de cinta amb una corretja i a l'extrem "aue maria", és a dir "ET SALUDE, MARIA", l'inici de la salutació angèlica.
    Hi ha dues creus de calvari. A la dreta, en la part alta de la creu, posa tres vegades "aue maria" , i en el pedestal "VOX + DEI + + SONAT + " aquesta en majúscula gòtica amb el significat de "SONA LA VEU DE DÉU".
    La creu de l'esquerra duu en el pedestal " IOACHIM BALLE ME FECIT ANY MDLXIX" també en majúscula gòtica i combinant el valencià i el llatí i amb significat de JOAQUIM VALLE EM VA FER L'ANY 1559".
    Terç (T) (2 cordons)
    "+ fugite partes aduerse # ecce uicit leo de tribu iuda # radix dauid # iesus chrus uincit chrus regnat chcrus ii" [mg4]
    (2 cordons)
    (00) (Calvari) (03) (Mare de Déu erecta amb Infant) (06) (Sant Miquel) (09) (estreles) (Sant Vicent Ferrer sedent entre dos escuts ovalats)
    Mig (M) (Garlanda en forma de cinta amb una corretja i a l'extrem "ave maria")
    (03) (creu de calvari) (En la part alta de la creu tres vegades "ave maria" ) [mg1] (En el pedestal) "VOX / + DEI + / + SONAT + " [CG2.5]
    (09) (creu de calvari) / (En el pedestal) " IOAC / HIM BAL / LE ME FECI / T ANY MDLXIX" [CG2.5]
    Mig peu (MP) (5 cordons)
    Peu (2 cordons) /
    (garlanda vegetal) /
    (2 cordons)
    Prima Fa# 4 -23
    Hum La 3 -11
    Tercera Si 4 +45
    Octava La 5 -43
    Truja Fusta laminada FRANCE CARILLONS
    Estat original Segons notes de SANCHIS SIVERA sembla que va ser fosa per 1ª volta en 1437-38, per Antoní MARTÍ. Se li va recomposar el capçal o truja en 1440, i es va trencar i tornar a fondre en 1569, sent la campana que avui conservem.
    Estat actual Girada 1/4 per desgast de la boca.
    Batallera substituïda per una postissa, atornillada amb quatre cargols, segurament en el moment de girar la campana.
    El tirant central de la truja travesa el cap de la campana per seguretat, ja que les anses tenen nombrosos defectes de fosa, especialment la del mig, que es pot llevar amb les mans.
    En el moment de la restauració fou de nou girada 2/4 de volta. En conseqüència encara és parcialment visible en (00) escrit en el terç i en el mig dos vegades la paraula "VICENTE", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada. La paraula superior iniciava sobre l'imatge de Sant Miquel.
    Mecanismes de toc Vol i repic manuals
    Intervencions Abans 1969 la campana tenia la corresponent instal·lació tradicional amb truja de fusta i dos ballestes alternades, tot i que sovint es voltejava manualment, a manotades, gràcies a l'alta tarima existent.
    Després de 1969 la campana fou mecanitzada, substituint la truja de fusta per una altra metàl·lica model ROSES, amb motor continu.
    En 1988 el jou estava partit pel centre i intentat soldar sense baixar la campana, sense èxit. En 1989 el jou fou baixat del campanar i soldat i tornat a muntar.
    En 1989 fou dotat d'un motor d'impulsos, i al mateix temps d'unes palanques que permetien tornar a voltejar la campana amb corda.
    En 1992, i com a resultat de l'exposició de tres campanes gòtiques de la Catedral en el pavelló de la Generalitat Valenciana de l'Expo 92 a Sevilla, es va restaurar el jou de fusta fabricat per FRANCE CARILLONS i instal·lat per GERVIT. La campana quedà instal•lada sense motor.
    En posterioritat l'empresa ELECTRORECAMP modificà els ferratges anteriors, augmentant el seu diàmetre i per tant la seguretat del conjunt.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145374
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    103 Fotos

    L'Andreu (8)

    (Referència 686)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 129
    Altura del bronze 110
    Vora 16
    Pes aproximat (en quilos) 1243
    FonedorMARTÍNEZ, VICENT
    Any fosa 1605
    Descripció La campana duu una simple inscripció en minúscula gòtica, una de les últimes: "ihs # # autem # # tranriens # # per # # medium # # ilorum # # ibat" que calia haver escrit "IPSE AUTEM TRANSIENS PER MEDIUM ILLORUM IBAT" de Lluc (4,30) que es tradueix per "però el mateix Jesús, passant entre ells, es va anar", probablement amb un sentit diferent de l’evangèlic: no es tracta de que Jesús fuja, sense que li facen mal (perquè no ha arribat la seua hora) sinó que la campana amb el seu so porta la veu, la presència de Jesús, enmig de la gent.
    En la mateixa línia, amb majúscula humanista, posa en llatí i valencià "ME FECIT VICENT MARTINS ANNO / MDCV" que vol dir EM VA FER VICENT MARTÍNEZ L'ANY 1605. Es planteja amb aquesta campana el mateix problema ja apuntat en altres del mateix autor: la utilització de la minúscula gòtica correspon a una major sacralització del text evangèlic, mentre que la majúscula humanística implica un sentit més laic, més humà del text? Nosaltres creiem en una explicació molt més senzilla. Per una part semblaria que els textos llatins no estan formats per tips mòbils - com qualsevol altra inscripció en campanes - sinó per monotips, és a dir per paraules ja formades. L'any, canviant ràpidament, i el nom del fonedor, no figurarien en aquest repertori i per tant s'utilitzaria el tipus de lletra existent en el moment de la fosa de la campana.
    Per baix hi figura un Calvari gòtic amb fornícula renaixentista, una figura estilitzada gòtica amb fornícula renaixentista, un Àngel Custodi renaixentista, Sant Miquel renaixentista i Santa Bàrbera renaixentista.
    Anses Anses decorades
    Espatlla (H) Fulles vegetals verticals
    Terç (T) "ihs # # autem # # tranriens # # per # # medium # # ilorum # # ibat [mg4] ME FECIT VICENT MARTINS ANNO / MDCV" [CH2]
    (01) (Calvari gòtic amb fornícula renaixentista)
    (03) (Figura estilitzada gòtica amb fornícula renaixentista)
    (06) (Àngel Custodi renaixentista)
    (09) (Sant Miquel renaixentista)
    (10) (Santa Bàrbera renaixentista)
    Mig (M) (garlanda floral) (03) (creu)
    Peu (garlanda floral amb caps enfrontats d'animals mítics)
    Prima Reb 4 +35
    Hum Mi 3 +27
    Tercera Sol 4 -11
    Quinta Si 4 +02
    Octava Mi 5 +27
    Truja Fusta laminada de FRANCE CARILLONS
    Estat actual Batall modern amb nova subjecció i cable de seguretat. Restaurada en 1992 per la Generalitat Valenciana
    Mecanismes de toc Vol i repic manual
    Intervencions "A XVIII de abril, 1606, fonch batejada la campana nomenada ANDREU: pesa trente quintals y quatorce liures. Feula mestre Martinez, campaner, y dit dia, que fonch dimarts, la pujaren al campanar, de matí, en acabant de batejarla lo S. Bisbe".
    Al final dels 60 substituïren la truja de fusta original, amb dues ballestes alternades per a voltejar-la manualment, per una truja de ferro Roses i motor continu, sense electromall. La campana, que anava molt equilibrada, trencava sovint el batall. En 1989, mitjançant una subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, el motor continu fou substituït per un d'impulsos, tot i conservant la truja metàl·lica. En 1992, amb motiu de la restauració del Campanar per la Generalitat Valenciana, degut a les campanes que foren exposades a l'Expo de Sevilla, aquesta campana recuperà la truja de fusta i el toc exclusivament manual.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145385
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1989)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    143 Fotos

    El Jaume (9)

    (Referència 701)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 134
    Altura del bronze 120
    Vora 15
    Pes real (en quilos) 1750
    FonedorMOREL, TOMÁS
    Any fosa 1429
    Descripció La campana té una complexa inscripció, en bellíssima majúscula gòtica, que utilitza el grec, el llatí i el valencià. En la banda superior figura: "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " amb algunes errades, ja que calia escriure "IHSOUS XPISTOS REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. THOMAS MOREL ME FECIT ANY MCCCCXXVIIII. TE DEUM LAUDAMUS", que es pot interpretar com JESÚS CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU. DÉU S'HA FET HOME. THOMAS MOREL EM VA FER L'ANY 1429. A VOS DÉU US LLOEM.
    A continuació figuren alternades i repetides tres vegades un gravat de la Mare de Déu sedent amb Nen i del Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls, una iconografia molt poc habitual.
    Un poc més baix, tot i que encara en el terç, hi figura la següent inscripció greca, llatina i valenciana en majúscula gòtica, més petita però també molt bé formada (amb la diferència de tenir les S invertides) " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " que calia haver escrit com "XPISTOS VINCIT, XPISTOS REGNAT, XPISTOS IMPERAT, XPISTOS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM, BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS. VERGE" i que es pot interpretar com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE QUALSEVOL MAL. DÉU VOS GUARD MARIA, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DE VOSTRE VENTRE JESÚS. VERGE. Així com la primera part de les invocacions és coneguda, i la segona forma part del salut angèlic, no sabem a què correspon la paraula "Verge" a la fi de la frase.
    Per altra banda, aquesta campana, anomenada tradicionalment "El Jaume" i associada a la important Confraria de Sant Jaume, no té cap element que permeta associar-la a aquest apòstol.
    En el mig peu hi ha tres cordons, el central més gruixut: sembla que hi havia la creença - que es repeteix en altres campanes medievals) que eixe cordó més gran millorva la sonoritat.
    Anses La campana tenía una impressionants anses decorades, acabades amb urpes, que es van trencar en el moment de la caiguda, i que es conserven, trencades, en la sala de campanes.
    Terç (T) (3 cordons)
    "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " [CG4]
    (3 cordons)
    (01) (05) (09) (Mare de Déu sedent amb Nen) (03) (07) (11) (Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls)
    (3 cordons)
    " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " [CG2]
    (3 cordons)
    Mig (M) (Cordó)
    (garlanda)
    (cordó)
    Mig peu (MP) (3 cordons (el central més gruixut)
    (2 cordons)
    Peu (Cordó)
    (garlanda)
    (cordó)
    Prima Mi 4 +38
    Hum Fa# 3 +18
    Tercera La 4 +48
    Quinta Reb 5 -07
    Octava Sol 5 -28
    Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava mitjançant dues ballestes, amb dues cordes cadascuna. També era repicada amb una corda unida al batall.
    Tocs actuals de campanes A partir de 1992, amb la truja de fusta restaurada, la campana forma part dels tocs ordinaris i extraordinaris de la Catedral, exclusivament de manera manual.
    Per alçar la campana, i degut al seu volum, cal dos persones, però per voltejar-la una a soles pot fer-ho, amb cert esforç. Quan hi ha personal abundant, la campana es toca amb dos cordes, i fins i tot amb una tercera persona en la tarima, per parar-la.
    Truja Truja nova de fusta laminada de FRANCE CARILLONS
    Estat anterior La campana està desgastada en la boca. Ja fou girada un quart de volta, en segles passats, pel desgast. En conseqüència es va taladrar amb quatre trepans per posar una nova batallera.
    Estat actual La campana conserva la truja de fusta llaminada de France Carillons, amb els ferratges adaptats als trepans, després de la seua caiguda en 2014.
    Mecanismes de toc Vol manual amb dues ballestes i sengles cordes; repic manual
    Intervencions La campana ha patit diverses actuacions en els últims 60 anys:
    Cap a 1965, substitució de la truja de fusta original (que fou destruïda) per una de ferro, amb motor continu i electromall trifàsic, per GERMÁN ROSES d'Atzeneta d'Albaida. La campana rodava, a dures penes, a unes 6 revolucions per minut i substituïa el toc manual per un altre mecànic.
    En 1989, i per subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, es va substituir el motor continu per un altre d'impulsos, que junt amb la programació de l'ordinador, voltejava la campana a unes 18 revolucions per minut. El mecanisme no impedia ja el toc manual.
    En 1992 la campana fou baixada del Campanar, i es va posar una primera truja provisional de fusta laminada, de FRANCE CARILLONS, instal·lada per GERVIT S. L., traslladant la campana al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, on va romandre fins octubre del mateix any. En desembre fou pujada de nou al Campanar, amb la truja definitiva de fusta laminada. La nova instal·lació es va fer sense motor, per al toc exclusivament manual.
    El 25 de desembre de 2014, dia de Nadal, en la tercera parada del vol de migdia, l'eix esquerre es va trencar i la campana va caure al mig de tres campaners, sense produir ferides de gravetat. Del cop sobre la tarima de fusta (que va quedar totalment destruïda) es van trencar les anses, sense afectar al so de la campana. Després de diverses consultes tècniques es va presentar un projecte de restauració, que fou aprovat pel Capítol, la Generallitat Valenciana i l'Ajuntament de València, cadascú segons les seues competències i responsabilitats, avalat per les Universitats de València i Alacant i finançat exclusivament pels Campaners de la Catedral de València. El projecte va consistir en serrar les anses trencades i fer 8 trepans més, de manera que ara els tirants travessen el cap de la campana, no afectant al seu so, i permetent el seu toc, tant estàtic com en moviment. La solució, que és tradicional i que ja fou utilitzada en tres campanes anteriorment (el Micalet, el Vicent, la Caterina) fou triada front a la possible soldadura de les anses, substituint les originals per unes noves i soldades en un únic forat de 50 cm de diámetre, solució que semblava menys segura per continuar tocant la campana. Aquesta intervenció, totalment autoritzada i avalada per qui és competent, fou denunciada a Hispania Nostra i figura, impròpiament, en la Llista Roja del Patrimoni de l'esmentada associació cultural.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145332
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes En les notes de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d'aquesta campana que la va encarregar la Confraria de Sant Jaume, i que li corresponia la seua conservació. Sembla que es va trencar i es va fondre de nou a càrrec del Capítol, i així va perdre esta confraria els drets que tenía sobre ella. (Nota de Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA)
    En el braç figura una plaqueta amb la següent inscripció: " (Escut Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA".
    Sens dubte aquesta campana té la inscripció en majúscula gòtica més perfecta de totes les campanes de les Catedrals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-12-2020
    300 Fotos

    El Manuel (10)

    (Referència 604)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 139
    Altura del bronze 110
    Vora 14
    Pes real (en quilos) 1980
    FonedorDE VIELSA, MIQUEL
    Any fosa 1621
    Descripció La campana té una sola inscripció en llatí: "+ ECCE # CRVCEM # DOMINI # FVGITE # PARTES # ADVERSE # VICI LEO DE TRIBV YVDA RADIX ED DAVID # ALLELVIA # MIQVL # DE VIELSA # MEFE # CIT # AN # M # DC # XXI" que calia haver escrit com "ECCE CRCVEM DOMINI FVGITE PARTES ADVERSE. VICI LEO DE TRIBV JVDA RADIX DAVID ALLELUYA. MIQVEL DE VIELSA ME FECIT ANNO MDCXXI" i que es pot traduir com AQUESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. EL LLEO DE LA TRIBU DE JUDÀ I DE L'ARREL DE DAVID HA VENÇUT, AL•LELUIA. MIQUEL DE VIELSA EM VA FER L'ANY 1621.

    Hi ha quatre gravats: un Calvari a la part de fora; una Mare de Déu sedent amb Nen a la dreta; un Sant Miquel a la part de dins i un Sant Antoni Abat a l'esquerra.

    També té una garlanda amb una sivella i una corretja, en l'extrem de la qual hi posa "AVE MARIA", és a dir DÉU VOS GUARD MARIA.

    A la part de fora hi ha una creu amb pedestal i a la de dins una sargantana.

    Anses Les anses, decorades, acaben amb forma d'urpes.
    Terç (T) (2 cordons)
    " + ECCE ✱ CRVCEM ✱ DOMINI ✱ FVGITE ✱ PARTES ✱ ADVERSE ✱ VICI LEO DE TRIBV YVDA RADIX ED " /
    (2 cordons)
    "DAVID ✱ ALLELVIA ✱ MIQVL ✱ DE VIELSA ✱ MEFE ✱ CIT ✱ AN ✱ M ✱ DC ✱ XXI"
    (2 cordons)
    (00) (Calvari)
    (03) (Mare de Déu sedent amb Nen)
    (06) (Sant Miquel)
    (09) (Sant Antoni Abat)
    (2 cordons)
    (garlanda)
    (06) (corretja i a l'extrem "AVEMARIA")
    (2 cordons)
    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
    (06) (sargantana)
    Peu 2 cordons /
    garlanda /
    2 cordons
    Prima Re 4 +00
    Hum Re 3 -39
    Tercera Fa 4 +38
    Quinta Sib 4 -47
    Octava Mib 5 +17
    Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava mitjançant dues ballestes, amb dues cordes cadascuna. També era repicada amb una corda unida al batall, utilitzada també per al toc quotidià de la muralla.
    Tocs actuals de campanes A partir de 1989, sense modificar la instal•lació tradicional, es va instal•lar un sistema de tir mogut per aire comprimit que sona el batall cada nit per al toc de les muralles. Com es tracta d'una cadena enganxada al batall, no afecta de cap manera als tocs manuals, consistents en el vol de la campana, ara amb sengles cordes unides a les dues ballestes, o al repic en combinació amb les altres campanes.
    Truja Truja antiga de fusta de carrasca
    Estat actual La campana té l'ansa batallera torta des del principi, de manera que quan volteja pegá mes en un costat que en l'altre.
    Mecanismes de toc Vol i repic manual; repic mecànic amb aire comprimit
    Intervencions Treballs de conservació en els eixos (canvi de rodaments) i batall nou amb moderna subjecció.

    El 30/04/2005 es baixa del Campanar amb una gran grua per restaurar-la per ELECTRORECAMP S. L. d'Albaida.

    El 06/06/2006 torna la campana restaurada a València, s´exposa en la Porta dels Ferros de la Catedral per una setmana i es puja el 14/06/2006, quedant instal•lada totalment dos dies després.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Va ser fosa per primera volta, segons notes de SANCHIS SIVERA, en 1437 ( pel campaner Antoni MARTÍ, natural de Langres, França, fent el treball el 29 de novembre de 1438), ja en 1440 i 1458 se li van fer reparacions, i en 1463 se li va canviar la truja. Es va trencar en 1580 i es feu de nou el 8 d´agost del mateix any. Trencada de nou, es torna a fondre en 1621, afegint-li metall, a expenses de l´arcedià Miquel de Tapia.

    Documentacions de la campana:


    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MARTÍN NOGUERA, Xavier (14/01/2000)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 03-10-2019
    295 Fotos

    La Maria (11)

    (Referència 571)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 145
    Altura del bronze 121
    Vora 15
    Pes aproximat (en quilos) 1765
    FonedorCLERGET, JOAN
    Any fosa 1544
    Descripció La campana porta tres inscripcions diferenciades, totes en minúscula gòtica, encara que la superior amb lletres majors i amb les "s" correctament orientades. Diu la inscripció del terç: "tota pulcra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum aºn miºl quºiin x x x x i i i i ". En contra de l'usual en epigrafia gòtica minúscula, hi ha separació entre paraules, i caldria que posara "tota pulchra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum anno mdxliv", és a dir "LA MEUA AMICA ÉS MOLT BELLA I NO HI HA CAP TACA EN ELLA. LA SANTA MARE DE DÉU ÉS ELEVADA PER DAMUNT DELS CORS ANGÈLICS. ANY 1544". La primera frase és del Cantar dels Cantars (4,7) i la segona de l'Ofici de l'Assumpció.
    Immediatament per baix hi ha una sèrie de relleus: Mare de Déu erecta amb Nen, Calvari, Mare de Déu erecta amb Nen, Sant Miquel, Mare de Déu erecta amb Nen, Calvari, Mare de Déu erecta amb Nen, Ecce Homo. Es tracta, en suma d'una sèrie de quatre representacions de la Mare de Déu, alternades amb dos Calvaris, un sant Miquel i un Ecce Homo.
    En el mig hi ha una inscripció amb lletra menor i les "s" invertides: "+ monƨtrate eƨƨe matrem ƨumat per te preceƨ qui pro nobiƨ natuƨ tulit eƨƨe tuuƨ virgo ƨingulariƨ inter omneƨ mitiƨ noƨ culpiƨ ƨolutoƨ miteƨ fac et caƨtoƨ amen". Es tracta de dos estrofes de l'himne Ave Maris Stella atribuït a un monjo anomenat Fortunat, del 609, però que no fou utlitzat per a les vespres de la Mare de Déu fins al segle XI. Les estrofes es poden traduir per "MOSTREU QUE SOU MARE, QUE PER VOS ACULLA NOSTRES SÚPLIQUES AQUELL QUI VA NÀIXER PER NOSALTRES, PRENINT DE VOS L'ÉSSER. VERGE SINGULAR, DOLÇA COM CAP ALTRA, ALLIBEREU-NOS DE LA CULPA, FEU-NOS DÒCILS I CASTOS".
    Més baix, i encara en el mig, hi han tres línies amb inscripció minúscula gòtica i imatges de Maria erecta amb Nen als extrems: "ƨacrac virgini mariae opuƨ faelici fauƨtoq3 auƨ...tum abƨolutum autem per petrum calla ferran et ioann...
    ...anno ut ƨupraƧ". La inscripció és difícil de transcriure perquè les lletres estan molt erosionades per defecte de fosa. No obstant són del major interés ja que hi indiquen el nom del o dels autors. Sembla que es pot interpretar com "ACABADA AMB FELICITAT I DEDICADA A LA VERGE MARIA, FOU FETA PER PERE CALLA FERRA I JOAN ... L'ANY ADÉS INDICAT".
    La campana està rodejada, com és usual en les gòtiques, per una garlanda de la qual es desprén una beta, a l'extrem de la qual hi figura "ave maria", és a dir "DÉU VOS SALVE, MARIA".
    Anses Anses decorades
    Terç (T) (Cordó)
    (cordó)
    (cordó)
    "tota pulcra es amica mea et macula non est in te + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum aºn miºl quºiin x x x x i i i i "; [mg4] (en contra de l'usual en epigrafia gòtica minúscula, hi ha separació entre paraules)
    (cordó)
    (cordó)
    (00) (Mare de Déu erecta amb Nen) (01) (Calvari) (03) (Mare de Déu erecta amb Nen) 04:30 (Sant Miquel) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (07) (Calvari) (09) (Mare de Déu erecta amb Nen) (10) (Ecce Homo)
    Mig (M) "+ monƨtrate eƨƨe matrem ƨumat per te preceƨ qui pro nobiƨ natuƨ tulit eƨƨe tuuƨ virgo ƨingulariƨ inter omneƨ mitiƨ noƨ culpiƨ ƨolutoƨ miteƨ fac et caƨtoƨ amen" [mg2]
    (Entre (00) i (04:30) tres línies amb inscripció minúscula gòtica i imatges de Maria erecta amb Nen als extrems)
    "ƨacrac virgini mariae opuƨ faelici fauƨtoq3 auƨ...tum
    abƨolutum autem per petrum calla ferran et ioann...
    ...anno ut ƨupraƧ" [mg2] (Lletres molt erosionades per defecte de fosa)
    (garlanda floral) (corretja i a l'extrem "avemaria")
    Mig peu (MP) (Cordó)
    (5 cordons) (el central més ample)
    Peu (Cordó)
    (garlanda floral)
    (cordó)
    Prima Re 4 +36
    Hum Re 3 -33
    Tercera Fa# 4 -42
    Quinta La 4 -27
    Octava Re 5 +48
    Tocs tradicionals de campanes Senyals amb el batall, tocades des de la casa del campaner o des de la mateixa sala de campanes.
    Participació en els tocs de cor, de repic i de mort así como de alarma y tormenta.
    Campana fixa fins a 1559, després ventada i voltejada poc després fins a l'actualitat.
    Tocs actuals de campanes La única variació respecte als tocs tradicionals consisteix en el toc de senyals (oracions, ànimes) mitjançant un sistema d'aire comprimit controlat per l'ordinador que tira del batall com abans tirava la corda des de la casa del campaner (sistema instal·lat en 1989).
    El vol de la Maria suposa l'esforç de dues persones en sengles cordes, una de les qual ha de pujar després a la tarima per parar-la, tot i que és millor amb un altra persona dalt.
    Truja Truja antiga de fusta de carrasca
    Estat original La campana conserva l'estat original, probablement de 1559, amb diverses reparacions al llarg dels segles pròpies d'una campana constantment tocada. La campana fou disposada en el moment de la seua fosa probablement fixa. No obstant, a finals del XVI es va modificar la truja, no sabem de quina manera, per deixar-la preparada per oscil·lar, fins a quedar invertida. En algun moment començà a voltejar completament, segurament per instància de l'Arquebisbe Juan de Ribera, natural de Sevilla. Sembla que aquesta fou la primera campana a voltejar, introduïnt en terres valencianes una tradició coneguda pel Patriarca en la seua terra d'origen.
    En un moment incert, però probablement del segle XVIII (apuntat, potser, per un grafit de la mateixa estància de la campana), aquesta fou girada 1/4 de volta, per desgast, per la qual cosa fou necessari adaptar el braç de la campana a les anses girades. També fou precís serrar l'anella batallera original i posar una nova, fixada amb quatre trepans, cargols i femelles al cap de la campana. Aquesta disposició és l'actual.
    Fou una de les sis campanes, de les dotze en aquell moment existents, que no fou mecanitzada en 1969, conservant per tant tot el conjunt original d'accessoris. No obstat, al llevar les portes de fusta i substituir-les per les reixes de protecció contra coloms, no van tenir en compte que l'antiga finestra d'aquesta campana eixia més d'un pam del nivell del mur, mentre que les altres anaven a ras.
    En conseqüència, en el moment de voltejar-la manualment per primera vegada en 1988 en el primer toc manual de la festa del Corpus després de l'electrificació, es va quedar enganxada en la reixa metàl·lica i fou precís serrar uns 4 cm de l'extrem de cadascú dels catorze tirants de la truja, perquè poguera voltejar. El primer vol fou per al 8 d'octubre del mateix any, i passava a escassos 2 cm de la reixa.
    Estat actual Girada 1/4 per desgast de la boca.
    Batallera substituïda per una nova atornillada amb quatre cargols, segurament en el moment de girar la campana.
    Encara és parcialment visible en (06) marcat en el mig "MARIA / DE LA / ASUNCION", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada.
    L'eix de l'esquerra (09) es movia dins del braç quan la campana voltejava. No obstant, i en 2004, seguint normes de conservació, es va repretar el cargol que el subjectava. Durant diversos mesos la campana es frenava i anava molt més malament, fins que sembla que ha tornat a la posició anterior, que permet el volteig de forma raonable, amb el toc de tres cordes.
    En 2016 els coixinets de bronze, que han quedat conservats en la sala de campanes, han sigut substituïts per rodaments autocentrats, conservant tota la truja i ferratges originals, de manera que ara la campana pot voltejar amb major facilitat amb el toc de dues cordes.
    Mecanismes de toc Vol i repic manual ; repic mecànic amb aire comprimit. El vol amb dos ballestes alternades, cadascuna amb una corda.
    Intervencions En 1391 Guillem CLARAGET fondria una campana "Maria"
    En 1405 Guillem MARTI refondria la campana badada.
    En 1540 en les vespres de Sant Jaume es torna a badar.
    En 1544 refosa per Pere CLARAGET.
    En 1559 va acordar el Capítol la modificació de la truja per a que es poguera oscililar i arribar a seure (invertida boca cap amunt).
    Pocs anys després començava a voltejar completament.
    Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145363
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Es conta que tradicionalment la gent hi amagava en la truja de la campana estampes, medalles i papers per evitar d'anar a servir. Entre 1988 i 2005 han aparegut dos documents: un text manuscrit amb llapicera, de principis del XX, amb noms, probablement campaners o aficionats, i una estampa de la Mare de Déu del Sufragi del XIX.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-06-2004)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-04-2024
    135 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 26-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 59 Visitants: 58 Usuaris: 1 - blaisenyer