 |
||
© Levante - El Mercantil Valenciano (2012) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||
L'any 1880, en la revista britànica "The Graphic" i en la revista francesa "L'Univers Il.lustré", respectivament, hi trobem tres il·lustracions, poc difoses, sobre la festa del Corpus de la ciutat de València. El resó de la fastuositat de la festa grossa arribava a tota Europa. D'això quasi ni s'ha investigat, ni escrit. En la primera il·lustració, hi podem observar els gegants baix el sostre de la Casa de les Roques. En la segona, una imatge de la roca de la Trinitat. I en la tercera, la plaça de la Seu, amb l'eixida de la processó, baix el tendal tot estés sobre columnes de sosteniment i amb tota una amalgama inefable de figures al·legòriques, un sant en andes, el poble espectantÉ Si aquells il·lustradors hagueren visitat la nostra ciutat enguany per a la festa del Corpus, segur que no hagueren pogut reflectir ni la imatge dels gegants a la Casa de les Roques, ni l'ambientació de la plaça la Seu, tal com es van publicar al segle XIX. I la il·lustració de la roca de la Trinitat es podria traure, perquè va ser restaurada fa uns temps, gràcies a un patrocinador.
No han passat dos anys de la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural i ja ha quedat plenament vulnerada aquesta condició de la festa del Corpus: ni gegants (segurament des de la guerra civil), ni misteris, ni personatges, ni tendal a la plaça. Aquells que es preocuparen en altres temps de la festa del Corpus de València (Boix, Carboneres, Almela i Vives, Sanchis Guarner, Ferrer Olmos, Carreres Zacarés, Arenas Andújar, entre altres) no es creurien tot allò que està passant en els últims anys.
De tot aquest desficaci i desgavell, hauran de repondre primer la alcaldesa Rita Barberá perquè sempre està col·locant València al món, però el món no està a València en la festa del Corpus perquè els vertaders gegants, no uns postissos, és això el que hi representen. El regidor de fires i festes Francisco Lledó que no diga res; directament destituït, ell i els seus assessors. En segon lloc, el president de l'Associació d'Amics del Corpus, que si estem en crisi podria haver suspés alguns dels sopars i el dinar del seu programa festiu, encara que ho paguen de les seues butxaques. La premsa especialitzada sobre festes que no siga tan complaent amb aquesta entitat tan voluntariosa; altres també varen rescatar la festa. En tercer lloc, la consellera de Cultura, Lola Johnson com a preservadora del Bé d'Interés Cultural de la festa. En quart lloc, el senyor Grisolia, com a president del Consell Valencià de Cultura, que estudie, amb el seus consellers, possibles accions legals sobre vulneració del patrimoni cultural valencià.
I tancant el seguici "corpusià", el arquebisbe i el cabilde catedralici, que alguna cosa també els afecta pel que fa a la presència de parròquies i altres elements de la seua competència. Fa uns quants anys no forma part de la processó ni el "tintinabul" ni la "umbrel·la" (qui no sàpiga que és això, que ho pregunte). I com els partits de l'oposició (laïcs i progressistes) passen de totes aquestes manifestacions religioses i culturals, ja tenen prou amb els vots rebuts. I per a rematar, dirè que fa dues setmanes em vaig trobar ple de brutícia el pati interior de la Casa de les Roques; el vaixell de Sant Nicolau, més brut encara, i la part de dalt d'un espai que es diu museístic, clausurada. Vergonya aliena em donava veure visitants extrangers.
A més, s'editen cartells del Certamen Floral i també del programa festiu i no en veus cap ni a les botigues ni als establiments de les rodalies de la festa. Per cert, tampoc, aquest any fatídic per a la festa, s'han editat ni fullets de la cavalcada del convit, ni de la processó.
Haurem d'aprendre del Misteri o Festa d'Elx. Caldrà plantejar-se una mena de patronat de la festa del Corpus. O tal vegada, un "Salvem el Corpus". Perquè si no, el capellà de les Roques semblarà més corb que capellà. Una bona poalà per a tots, menys, clar està, per als campaners, músics i corals; dansaires, dolçainers i tabals; adornistes, veïns i botiguers que engalanen balcons, façanes i aparadors, llauradors i cavalleries i tots aquells vertaders amics del Corpus, els que hi fan per la festa i no aquells que fan coentor. Algun dia celebraren les noces entre la Reina de Saba i l'agüelo colomet, amb Sant Miquel de padrí, que eixe no se'n perd una.
|
||
© Levante - El Mercantil Valenciano (2012) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||