La Sala Parpalló presenta del 23 de setembre al 22 de novembre el projecte expositiu Observatori, dels artistes Clara Boj i Diego Díaz, premiats amb la Beca Alfons Roig 2007/2008.
L’espai de comunicació wifi va irrompre amb gran força a principis del segle XXI en propagar-se en un espectre de radiofreqüència lliure i estar exempt, per tant, de qualsevol llicència o taxa d’utilització per a emetre continguts. Qualsevol persona que dispose d’un punt d’accés pot crear la seua pròpia xarxa de comunicació a baix cost, fiable i segura. En este context van sorgir ràpidament multitud de col•lectius d’usuaris de xarxes wifi amb el propòsit de crear estructures de xarxes lliures, d’accés gratuït i autogestionades pels mateixos usuaris-ciutadans. En eixos primers anys va començar a gestar-se la base sobre la qual s’assenten les reivindicacions actuals: l’espai de les xarxes de comunicació lliures és una extensió de l’espai públic i, per tant, és un dret universal de tots els ciutadans.
En este curt període de temps hem vist el naixement de distintes iniciatives socials que impulsaven de manera pública o privada la creació de xarxes wifi lliures en les ciutats. Des d’uns primers passos d’il•lusió transformadora, estes iniciatives han passat per distintes fases de desenvolupament, cancel•lació i paralització. La CMT (Comissió Nacional de Telecomunicacions) ha bloquejat sistemàticament tota iniciativa pública d’oferir accés wifi gratuït al•legant competència deslleial respecte a les grans teleoperadores. Nombrosos projectes municipals que sorgien amb la intenció de proveir un servici públic gratuït o a baix cost als ciutadans s’han vist obligats a transformar-se en empreses municipals amb taxes semblants a les de les principals companyies. Açò és només un exemple de com, arran d’un succés tecnològic amb una gran capacitat d’incidència social, han sorgit nombrosos conflictes que enfronten l’esfera pública, l’econòmica, la social i fins i tot l’ètica i jurídica. És inevitable repensar el concepte d’espai públic i dilucidar alternatives de gestió dels recursos que afavorisquen l’accés lliure i generalitzat a la societat de la informació.
Sense cap dubte, la tecnologia wifi està colonitzant les nostres ciutats, els paisatges urbans s’acumulen i s’enredren entre el món físic i el digital. A la percepció i utilització habitual del nostre entorn se sumen les transaccions contínues de dades i la possibilitat de connectar-se a la xarxa en qualsevol lloc, però d’esta nova situació també afloren complexes qüestions sobre privacitat, intimitat, seguretat, comunitat, gestió sostenible de recursos, efectes sobre la salut, etc., qüestions sovint tractades sota el caràcter manipulador de l’economia global.
Observatori és un projecte que posa en relleu la confluència de tots estos aspectes en el desenvolupament i la implantació de la tecnologia wifi. Prenent València com a cas d’estudi, presentem un recorregut visual i informatiu sobre l’espectre de les xarxes sense fil de la ciutat. Observatori es constituïx com una experiència des de la qual aproximar-se al nou paisatge i a les tensions sociopolítiques i econòmiques que comporta. Tres llocs emblemàtics de la ciutat com són el Micalet, les Torres de Serrans i les Torres de Quart, des dels quals s’albira un complet panorama de l’urbs i els seus límits, es convertixen en llocs d’observació i anàlisi de la ciutat híbrida, mostrant-nos les xarxes, els nodes de comunicació, el complex entramat d’un nou paisatge. L’exploració de la ciutat a través dels observatoris genera una nova cartografia que confluïx gràficament en la sala d’exposicions.
TORRES DE SERRANS
Les Torres o Porta de Serrans constituïxen una de les restes històriques i monumentals més rellevants del recinte emmurallat de la València medieval. La seua construcció, duta a terme a final del segle XIV, va ser dirigida per l’arquitecte Pere Balaguer.
Porta principal d’accés a la ciutat dels que arribaven des d’Aragó i Catalunya travessant el pont de Serrans, que és el nom al•lusiu a la gent vinguda des de l’interior del Regne, estes torres van arribar a ser el símbol del poder de la capital per la magnificència de la seua arquitectura i una ornamentació elaborada que excedia la seua funcionalitat utilitària i defensiva.
Direcció: Plaça dels Furs, s/n. València.
Tel. 96 391 90 70.
Horari:
-Dilluns: tancat.
-De dimarts a dissabtes: de 10:00 a 14:00 i de 16:30 a 20:30 hores.
-Diumenges i festius: de 10:00 a 15:00 hores.
Tarifa:
-2 € entrada general.
-1 € entrada reduïda.
-6 € abonament.
-Dissabtes, diumenges i festius gratis.
TORRES DE QUART
La Porta o Torres de Quart, construcció de mitjan del segle XV pertanyent al circuit de la muralla medieval de València, era el recinte d’accés o d’eixida de la gent que, passant per la població de Quart, es dirigia a Castella o en venia. Eren una de les principals portes d’accés a la ciutat, per tant, juntament amb les de Serrans, i des del punt de vista arquitectònic destaquen per les seues voltes nervades, enginyós sistema de construcció ideat per l’arquitecte Pere Bofill.
Direcció: Plaça de Santa Úrsula, s/n. València.
Tel. 96 352 54 78 ext. 3907.
Horari:
-Dilluns: tancat.
-De dimarts a dissabtes: de 10:00 h a 14:00 h. i de 16:30 h. a 20:30 h.
-Diumenges i festius: de 10:00 h. a 15:00 h.
Entrada gratuïta.
CATEDRAL DE VALÈNCIA-TORRE DEL MICALET
És un dels monuments més emblemàtics de la ciutat. Es troba al costat de la porta principal de la Catedral, des de dalt es pot contemplar una impressionant vista panoràmica de València i l’horta. La construcció va començar l’any 1381. Té planta octogonal i aparença massissa. L’última planta posseïx finestres ogivals i conté un joc de campanes dels segles XV al XVII, està rematada per una espadanya del segle XVIII que sosté la campana dedicada a sant Miquel Arcàngel que dóna nom a la torre.
Direcció: Plaça de la Reina, s/n. València.
Tel.: 96 391 81 27.
Horari:
-De dilluns a dissabte: de 10:00 a la posta del sol.
-Diumenges: de 10 a 13 i de 17 a la posta del sol.
Tarifa:
2 €, xiquets i grups escolars tarifa reduïda.
SALA PARPALLÓ
La Sala Parpalló, creada en 1980, forma part de la xarxa de museus de la Diputació de València. En els inicis va ser el primer espai públic dedicat a mostrar art modern i contemporani a la ciutat de València.
Acabat de complir el seu primer quart de segle, la Sala Parpalló s’ubica en un espai singular, l’antic refectori del convent de la Trinitat (segle XV), amb un explícit compromís de continuïtat amb el que sempre ha representat esta Sala: aposta pels nous llenguatges, diàleg entre creadors, jóvens i consagrats, i formes expositives i un estret contacte amb el món artístic i acadèmic valencià continuen sent els senyals d’identitat de la Sala Parpalló en esta renovada etapa.
Direcció: Carrer d’Alboraia, 5. València.
Tel.: 96 361 44 15.
Horari:
-Dilluns: tancat.
-De dimarts a dissabte: de 10 a 14 i de 16 a 20h.
Diumenges i festius: de 10 a 14h.
Entrada gratuïta.
