Recomanacions per a la conservació i restauració de campanes i rellotges monumentals

Les següents recomanacions pretenen unificar criteris i aplicar les últimes millores experimentades en la restauració de campanes i rellotges monumentals a la Comunitat Valenciana. Aquestes instruccions, que podran ser ampliades i adaptades a les necessitats locals, pretenen millorar la conservació, l'ús i el gaudi de les campanes, les seues instal·lacions i els seus tocs, així com dels rellotges mecànics. S'aporten uns procediments per a l'elaboració del projecte, per a la signatura de contractes, per al manteniment i ampliació de les instal·lacions ja existents.

Els campanars: un instrument musical

Els campanars són un instrument musical, un conjunt de peces destinades a la producció de missatges sonors i musicals, en els quals les campanes són solament una part, important, però que no pot ser separada de l'entorn. Hem de considerar les campanes d'una forma àmplia, integrada, ja que la instal·lació modifica la sonoritat i permet els uns o els altres tocs. Hi ha molt diversos costums locals de tocar les campanes, que convé respectar, ja que la instal·lació original va ser concebuda d'acord amb aqueixos usos tradicionals, i qualsevol canvi modificarà la sonoritat i fins i tot la seguretat de les campanes i els seus tocs.

Les campanes

S'assegura que les campanes estan formades en una desena part pel material emprat, en una altra desena part per la manera en què el metall va ser fos, mentre que el huitanta per cent restant està determinat pel perfil o forma interior i exterior de la campana.

La diferent sonoritat de les unes a les altres campanes, d'unes èpoques a unes altres i dels uns als altres fonedors depén precisament d'aqueix contorn de la campana. Perquè un nou conjunt de campanes siga coherent i amb un mateix timbre, totes les campanes hauran de tindre el mateix perfil, proporcionat a la seua grandària i nota. De la mateixa manera, per a restaurar el so d'una campana antiga, cal que la nova tinga la mateixa forma, i que la composició de metall s'acoste a la mescla original. La part que determina el so de la campana és sobretot la forma interior, el perfil intern, i modificacions de pocs mil·límetres poden canviar totalment la sonoritat. Per això haurà d'exigir-se en uns casos la unitat de perfils quan es tracte de campanes noves, i en uns altres, quan es facen refoses, que s'utilitzen exactament els perfils antics. El pes no té gens d'importància a l'hora de produir els sons, malgrat la creença comuna que solament es fixa en els quilos i no en la sonoritat.

Caldrà aconseguir campanes ben foses, amb un correcte aliatge (que sol ser de 20% d'estany i de 80% de coure). En cap cas es pot tolerar que el contingut de plom supere l'1%. Aquest i altres metalls, més barats que l'estany, no solament afecten la sonoritat de la campana, sinó que redunden en una menor durada d'aquesta. Seria convenient que els fonedors aportaren l'anàlisi metal·logràfica d'una mostra presa de cada campana nova.

Conservació de campanes antigues

Les campanes són l'únic instrument musical que a penes varia de so al llarg dels segles. Qualsevol canvi (de jou, de batall o fins i tot d'ubicació a la torre) modifica la seua sonoritat i pot posar en perill la mateixa existència de la campana. Per això ha de tractar-se amb extrem cuidat les campanes antigues, especialment les anteriors al segle XVII, encara bastant abundants. En països com Alemanya reserven aquestes campanes històriques per a unes poques festes anuals, i les substitueixen per altres campanes noves per als tocs diaris. Almenys ha de limitar-se el seu ús, fent més breus i espaiats els tocs, especialment els voltejos, perquè puguen gaudir del seu so aquestes i les futures generacions. De totes maneres, i per a les campanes trencades d'especial interés musical, històric o afectiu, existeix la possibilitat de la soldadura. Hi ha una empresa a Alemanya que es dedica exclusivament a aquests menesters, i que ha soldat la major campana d'Europa, la de la Catedral de Colònia, de 22.000 quilos. Aquesta tècnica, comprovada amb èxit a la Comunitat Valenciana, ve a costar una mica menys que la refosa de la campana, però ha d'aplicar-se amb cautela, ja que segurament moltes de les campanes que es trenquen, i especialment les més modernes, s'han trencat a causa de la seua mala fosa.

Els jous i altres parts de la instal·lació

Si el perfil construeix el so de la campana, la instal·lació serveix per a difondre i millorar aqueix timbre original. Els fonedors tradicionals construïen els jous sempre de fusta, perquè sabien que aquest material aïlla millor els sons i defensa més la torre de les violentes vibracions produïdes pels moviments del batall i de la campana. En els últims trenta anys no es fan jous de fusta, amb la creença que els antics els construïen així perquè no tenien mitjans i eren ignorants. Recents estudis demostren el contrari; les campanes amb jou metàl·lic es trenquen més sovint, parteixen més els batalls, sonen menys i danyen més als murs. És cert que els jous de fusta costen més cars, i que precisen un major manteniment durant els primers anys, però a la llarga són molt més eficaços, per produir menys danys i una major i millor sonoritat. D'altra banda cal recordar que els jous metàl·lics no són eterns, com volen fer creure els seus fabricants: en aquests moments, quan els primers instal·lats tenen vint-i-cinc o trenta anys, estan ja en tal mal estat que cal canviar-los, en la major part dels casos. I d'altra banda també cal revisar-los anualment, pintar-los i ajustar-los, igual com els jous de fusta.

En el cas de campanes antigues seria convenient construir o restaurar sempre els jous de fusta; el seu alt cost inicial es veu immediatament recompensat perquè els metàl·lics no tenen més de vint-i-cinc anys de vida útil, mentre que els vells de fusta, ben conservats, han de durar almenys dos-cents anys. Si els responsables de la instal·lació no poden permetre's un jou de fusta, que haguera de ser similar al tradicional, han d'exigir, almenys, un jou metàl·lic "recte", amb els eixos per damunt de les anses de la campana. És cert que pot suposar un major pes i a vegades un esforç més gran per al toc, però també és veritat que tenen la major part dels avantatges dels jous tradicionals de fusta: major sonoritat, no trenquen batalls ni campanes, i transmeten xicotetes vibracions a la torre, encara que la seua composició aporta un so més metàl·lic a les campanes. Els jous rebaixats, amb els eixos de gir a meitat de la campana, solament tenen l'avantatge de ser molt còmodes a l'hora de voltejar les campanes, ja que les mateixes serveixen de contrapés. No obstant això tenen molts inconvenients: danyen les campanes, que pateixen importants torsions; trenquen els batalls en desplaçar-se cap avall el centre de gravetat; transmeten les vibracions al mur; faciliten el trencament de les campanes i, a més, canvien l'aspecte estètic de les torres.

Les parts metàl·liques de la instal·lació (ferratges i si escau jous i altres accessoris) han de ser galvanitzades per a una millor conservació. El cost de tal operació és molt baix (unes deu mil pessetes - uns 60 € - per a tot el treball) i assegura una major durada dels elements, que després poden ser pintats d'acord amb els colors tradicionals de la zona. En el cas d'instal·lacions amb fustes, aquestes hauran de ser tractades amb pintures adequades per a la intempèrie, i en cap cas amb esmalts plàstics, que tapen els porus i produeixen, a curt termini, putrefacció i danys irreparables.

Cal considerar, en primer lloc, els accessoris que produïsquen una millor sonoritat de les campanes. Després es tindrà en compte el seu aspecte, però considerant l'estètic en un pla molt més secundari; no es tracta que els jous, des del carrer "se semblen" als antics, sinó que tinguen prestacions dels tradicionals, especialment pel que fa a la difusió dels sons i a la conservació dels diferents elements.

Els batalls

Els batalls són elements clau per a la difusió del so i per a la conservació de les campanes. Els batalls de les campanes amb jous de ferro rebaixats solen trencar-se sovint (cada dos o tres anys); amb les campanes antigues no solia ocórrer en una o dues generacions. La solució no consisteix a assegurar els batalls amb cables d'acer ni molt menys a posar balcons per a detindre'ls en la seua caiguda; n'hi ha prou amb fer jous com els antics o adoptar solucions tradicionals. Així, a Aragó, amb les campanes molt equilibrades, la "canya" del batall era de fusta dura, amb el que a penes es produïen trencaments. El pes dels batalls ha de correspondre, aproximadament, a un 3% o una mica menys del pes total de la campana. Els batalls de ferro tornejat són, a vegades, excessivament durs si no estan ben recuits, i poden trencar la campana o, almenys, desprendre xicotets trossos de bronze a cada toc. A la Comunitat Valenciana s'estan experimentant batalls amb la bola de bronze bla per a les campanes de ferro o de so dolent, que produeixen un so més dolç i danyen menys les campanes.

Els batalls són la principal causa de trencament de les campanes. Diuen els fonedors que "batall alt, campana trencada". També si estan massa baixos poden desprendre trossos de la campana. Els batalls han de colpejar en el punt més gruixut de la campana, uns pocs mil·límetres per damunt de la vora més gruixuda de la campana. El pes recomanat ha de reduir-se en cas de campanes antigues. Més val que sonen menys al fet que es trenquen. Un altre aspecte important és el lligat: en molts llocs es lliguen els batalls amb corretges a l'anomenada "ansa batallera" o interior de la campana; en altres llocs es lliguen amb cordes. Ací a penes hi ha batalls instal·lats mitjançant una articulació mecànica de ferro. En alguns llocs hi ha un tac de fusta entre el batall i l'ansa interior de la campanes: això diuen que aïlla millor la campana de les vibracions pròpies de la llengua.

En qualsevol cas cal tindre en compte dos aspectes respecte als batalls: la seguretat i l'acústica. Convé assegurar-se periòdicament del lligat dels batalls ja que la seua caiguda al carrer o a les teulades pot ser dramàtica. Respecte a la sonoritat, i en espera de posteriors estudis, convé conservar el costum local ja que els uns o els altres sistemes de lligat modifiquen lleugerament el so produït per la campana.

La restauració ideal

Les intervencions en les campanes han de ser considerades com qualsevol altra restauració sobre el Patrimoni Artístic: cal tractar els objectes amb tècniques reversibles, i documentant tot el que es fa, és a dir fotografiant l'estat en el qual es troben abans i després de l'obra. També haguera d'existir un projecte de restauració, triant acuradament, i consultant prèviament, la qual cosa es vol fer amb les campanes. Cal intentar fer una obra ben feta, de manera que no calga tornar a intervindre, almenys, en els vint anys següents. Una bona restauració i mecanització de campanes haguera de tindre en compte els tres punts bàsics: que es conserve la instal·lació antiga (especialment els jous de fusta); que els motors reproduïsquen els tocs tradicionals; que els mecanismes no impedisquen per a res els tocs manuals.

Els motors

Els motors van ser col·locats en els anys seixanta, davant la falta de braços per als repics i els voltejos de les campanes. Aquells mecanismes, molt primitius, requerien un canvi complet de la instal·lació, amb el que es privava a les campanes no solament de la major part del seu so, sinó que desapareixia quasi tot el seu interés com a objectes històrics, musicals i de comunicació.

Aquells "motors continus", que hui són majoritaris a les nostres torres, produeixen grans danys perquè realitzen un gran esforç per a posar en moviment, de manera brusca, a les campanes, produint voltejos excessivament lents i compassats, i després les frenen també de sobte, produint, a la llarga danys en torres, murs i instal·lacions. En pocs casos es van realitzar instal·lacions a l'estil centreeuropeu, fent que les campanes oscil·laren, com a pènduls, per als tocs festius. Aquests motors no solament produeixen grans esforços per als quals nostres torres no estan calculades, sinó que introdueixen una manera de tocar que està totalment allunyada de les nostres tradicions; de fet, en la major part dels pobles i ciutats d'Espanya les campanes oscil·lants, "a mig vol", s'empren per als difunts i no per a les festes.

Hi ha una tercera via, totalment comprovada, de "motors d'impulsos", que reprodueixen els gestos del campaner; primer fan oscil·lar la campana fins que arriben al seu punt més alt i després, amb xicotets impulsos, mantenen el volteig sense frenar per a res la campana una vegada desconnectats. Aquestes instal·lacions es poden emprar amb jous de fusta. Reprodueixen els tocs manuals i no els impedeixen: hui dia no mancada la gent que vol, encara que siga molt de tant en tant, pujar a tocar a mà les campanes, com en els vells temps, per a certes ocasions extraordinàries, o fins i tot només pel plaer de tocar. A la Comunitat Valenciana ja existeixen diverses instal·lacions d'aquest tipus en funcionament, com són la torre de la Catedral de València o els campanars de Cheste i Vilafamés, entre molts altres.

Instal·lacions elèctriques

D'acord amb la normativa vigent per a les instal·lacions de baixa tensió, aquestes han de ser realitzades per personal especialitzat, amb el títol d'Instal·lador Autoritzat. Les instal·lacions hauran d'estar preparades per a la intempèrie, estant així mateix protegides contra les tempestes. No s'acceptaran mai connexions "a l'aire" o mitjançant cinta aïllant. Ha d'haver-hi, necessàriament, d'acord amb la citada normativa, un interruptor exterior a la caixa de comandaments que permeta desconnectar de manera immediata el corrent sense haver d'obrir l'armari, per a evitar accidents als quals hagen de treballar a la sala de les campanes o per a tocar-les manualment.

També ha d'existir almenys un endoll exterior de 220V tant per a fer els xicotets treballs de manteniment com per a fer enregistraments, etcètera, així com la corresponent il·luminació del quadre elèctric. En el cas de campanes elèctriques, ha d'haver-hi una sèrie d'interruptors exteriors que permeten el volteig i el repic de cadascuna de les campanes motoritzades des de la mateixa sala de les campanes, tant per a realitzar les proves necessàries per al seu manteniment com per a fer, si es precisen, tocs elèctrics manats des de la mateixa torre. A l'interior d'aquest quadre de comandaments, així com en l'armari corresponent de la sagristia, existirà un esquema complet del cablejat elèctric i de la instal·lació, així com una fulla on s'indiquen les reparacions realitzades, el nom, la signatura de l'operari i la data.

Contractes de manteniment

A penes existeixen contractes de manteniment, que hagueren de ser obligatoris en totes les torres motoritzades, ja que hi ha nombroses peces en moviment, que han de ser revisades de manera regular. Un contracte de manteniment consisteix en l'abonament mensual d'una xicoteta quantitat a una empresa especialitzada (que no té per que ser necessàriament la que va instal·lar les campanes) el normal, a Europa, és que hi haja un parell d'empreses que fonguen campanes per país i de dos a quatre empreses per província dedicades únicament a la conservació i a vegades a les instal·lacions). A canvi d'aqueixes quantitats, l'empresa realitza inspeccions regulars cada dues a quatre mesos, sense cobrar desplaçament ni mà d'obra sinó, solament, els materials substituïts. L'empresa, com és normal, és responsable, no solament dels materials que col·loca sinó, a través d'una assegurança, dels danys que poguera produir per acció o omissió. Aquestes xicotetes obres conserven molt bé les instal·lacions, i retarden els grans treballs de manteniment que, si es realitzen solament quan hi ha un accident o una avaria important, poden causar grans desemborsaments econòmics i generar responsabilitats als rectors o altres titulars de les instal·lacions.

Neteja de les instal·lacions

Un dels elements aparentment menys importants, però que acaben produint danys a la llarga en les instal·lacions és la falta de neteja de les torres. És freqüent trobar en qualsevol sala de campanes, no solament els motors o corretges substituïts per avaria, sinó enderrocs de les obres realitzades, fins i tot fa molts anys. Qualsevol contracte de reparació, de manteniment o de noves obres, ha d'incloure necessàriament la neteja de la sala una vegada concloses les operacions, així com un repàs sinó semestral almenys anual, per a evitar aqueixos danys que es produeixen a la llarga però que són difícils i costosos d'arreglar.

No obstant això han de conservar-se els ferros, les fustes i altres components de la instal·lació antiga, que solament es podran destruir després del corresponent estudi tècnic. S'hauran de mantindre els grafits, o inscripcions pintades en les parets, que aporten nombrosos coneixements sobre campaners i instal·ladors anteriors. També cal guardar els forats d'obra de parets i sostres, que permeten els desplaçaments de les campanes en casos d'avaries o reposicions.

Els tocs

Les campanes, els jous, les mateixes torres, constitueixen un conjunt pensat tradicionalment per a produir un resultat bell i ple de significats: els tocs. Els tocs, que sempre consisteixen en formes locals, encara que a vegades tinguen una difusió comarcal i fins i tot regional, han de ser conservats perquè formen part del Patrimoni tant com el mateix edifici o els preciosos bronzes antics. Per tant es vetlarà, en el cas que siga imprescindible l'electrificació, que els mecanismes instal·lats interpreten els tocs antics.

Hui dia hi ha xicotets ordinadors, dels quals hi ha diversos instal·lats a la Comunitat Valenciana, que reprodueixen a voluntat els tocs, gravats de manera senzilla pel mateix campaner o sagristà especialista a realitzar-los. Aquests mecanismes hauran de reproduir no solament els tocs usuals de "trucada" (tocs de missa, d'enterrament) sinó aquells altres "temporals", que marquen el pas del temps com els de Àngelus o d'ànimes o els repics de les vespres de les festes, així com aquells que "acompanyen" certs actes com a processons o benediccions de termes.

Existeix un moviment creixent, en tots els països europeus, de la tornada als tocs manuals de les campanes. Catedrals com la de Segorbe o la de València han desconnectat o reduït a la seua mínima expressió els tocs elèctrics, avisos diaris o d'hores. Totes les festivitats de l'any litúrgic s'expressen a través del gloriós i sempre creatiu i diferent toc manual. Per tant, encara que no existisquen campaners a curt termini, les instal·lacions no solament hauran de reproduir els tocs tradicionals sinó que hauran de possibilitar, sense cap manipulació en motors o corretges, els tocs manuals de les campanes, per a possibles concerts o tocs extraordinaris.

Caldrà contemplar la implantació de nous tocs adaptats a les necessitats actuals, tant en les antigues instal·lacions tradicionals, com en aquells nous conjunts que es construïsquen a partir d'ara. Haurà de tractar-se de realitzar , en el cas que l'electrificació o la refosa siga imprescindible, conjunts de campanes i de tocs creatius i musicalment bells, perquè puguen transmetre els alts missatges que els són encomanats.

Les assegurances

Cal contractar assegurances adequades a les campanes, les instal·lacions i els tocs, o adaptar les assegurances existents dels edificis perquè contemplen aquestes contingències. Més val pagar una xicoteta assegurança cada any que veure destruïda la instal·lació per un raig o patir una campana feta fallida i haver de gestionar grans quantitats de diners per a la seua reparació.

Com les campanes i les seues instal·lacions mouen masses molt pesades, que solen estar a l'aire lliure, les assegurances hauran de contemplar danys a tercers, tant en les persones (per caiguda de batalls o altres objectes) com en les coses (edificis, automòbils pròxims...).

De qualsevol manera tots aquells especialistes que intervinguen en la construcció, restauració o reparació de les campanes a les torres, hauran de comptar amb les corresponents assegurances que garantisquen la seua solvència i defensa enfront de casos d'accident o avaria.

El projecte de la restauració

Qualsevol instal·lació o renovació que es faça, no solament en un monument sinó en un edifici particular o industrial, necessita un projecte i una autorització legals per a la seua posada en marxa. Les campanes, sovint instal·lades en edificis o conjunts protegits, són modificades no obstant això sense comunicar-ho a qui té el deure i el dret d'autoritzar i d'inspeccionar aquest treball. Cal recordar, que tot treball, fins al simple canvi d'un batall, que es realitze en un campanar, ha de ser comunicat. Una actuació d'electrificació de campanes afecta no solament al Bisbat corresponent sinó a la Conselleria de Cultura i segurament a la d'Indústria en casos d'electrificació i motorització així com a l'Ajuntament local, per als permisos d'obres. De la mateixa manera ha de ser informada la Comissió Mixta Comunitat Autònoma - Bisbat.

Les instal·lacions solen fer-se per una relació directa entre parròquia i/o ajuntament i l'instal·lador, sense el menor coneixement, autorització i control per part de les esferes superiors. Això redunda, sempre, en una indefensió del client, que no sol tindre arguments davant unes empreses que acaben fent el que millor els sembla, al no tindre davant ningú preparat tècnicament.

Almenys caldrà exigir una Memòria Valorada que incloga el treball acabat (estudis previs, transports, dietes, instal·lacions, ajustos, neteja, i desmunte) així com els terminis de garantia i les responsabilitats de l'empresa que instal·la. De la mateixa manera s'han de tindre en compte les característiques de la instal·lació i descriure, detalladament, els treballs proposats amb totes les seues conseqüències sonores, mecàniques, dinàmiques, elèctriques, etc. Es detallaran les característiques tècniques de les campanes, motors i instal·lació elèctrica. Seran aquestes condicions, i no el preu, el que haja de determinar l'elecció de l'empresa. Amb això augmenta la qualitat dels treballs i millora la manera d'intervindre de les empreses, massa acostumades a unes actuacions sense el menor control tècnic ni musical.

El contracte

No caldria signar cap contracte sense la Memòria Valorada, autoritzada pel Bisbat corresponent. De la mateixa manera, i en cas de campanes anteriors a 1900, o en torres o conjunts protegits, és preceptiva la comunicació a l'Administració corresponent, d'acord amb la Llei del Patrimoni. Aquestes gestions solen realitzar-se, de manera molt més àgil, a través de la propi Comissió Mixta Església i Comunitat Autònoma.

Igualment caldria incloure en el contracte no solament l'obligació d'entregar el treball acabat, és a dir en ordre de funcionament i amb les instal·lacions netes. També hauria d'obligar-se a l'empresa la realització d'un informe complet, degudament acompanyat de fotografies, que incloga l'estat en el qual van trobar la instal·lació, les actuacions realitzades així com l'estat final del campanar

Els rellotges

Els rellotges, especialment els més antics, són una part important del nostre patrimoni, que ha de ser especialment cuidada. Més enllà que la seua propietat siga municipal o eclesial, importa el seu manteniment i conservació. No sempre és convenient substituir rellotges antics per altres electrònics, ja que encara que puguen suposar una millora en l'exactitud, també suposen una pèrdua patrimonial a vegades irreparable. D'altra banda els rellotges electrònics, molt més suggeridors per la seua exactitud i comoditat, solen tindre una vida útil de tot just quinze anys.

Els rellotges mecànics poden ser peces interessants, i per descomptat tots els rellotges monumentals "de forja", és a dir anteriors a 1850 han de ser conservats, si no a la torre, en el museu parroquial o municipal. Seria convenient, i una mostra de desenvolupament cultural, que es mantingueren en marxa els rellotges antics, malgrat l'esforç que suposa la seua conservació; el tindre un rellotge històric, que cal cuidar diàriament perquè funcione, ha de ser considerat com una mostra d'orgull i de defensa del patrimoni i no com una maledicció de la qual cal alliberar-se.

Cal evitar la substitució innecessària de les esferes. En cas de rellotges d'una sola agulla horària, aquesta haurà de ser mantinguda, i s'evitarà que les esferes siguen un anunci publicitari, amb el nom de l'empresa que l'ha realitzada. únicament permeta's posar l'any en què es va fer i res més.

En cap cas han de permetre's els rellotges de so electrònic per a substituir campanes ja existents. Aquests rellotges de sonoritat elèctrica no haurien d'instal·lar-se ni tan sols en torres noves o sense campanes ja que el seu so, sempre de baixa qualitat, no pot ser comparat al d'un bronze. Tinga's en compte que hui els rellotges públics constitueixen un luxe cultural, però no una necessitat, per la qual cosa ha de limitar-se el seu ús si no compleixen amb unes mínimes normes de qualitat i d'aspecte.

El silenci nocturn dels rellotges depén dels costums locals, però ha de tindre's en compte que, si molesten els primers dies, aquests sons acaben per fer-se naturals al poc temps, i poden servir per a acompanyar a molts en les seues nits de desvetllament. A tot cas pot fer-se, com en la Catedral de València, una limitació dels sons nocturns, evitant els tocs dels quarts i sonant les hores corresponents i un només colp d'una campana menor per a marcar les mitges, des de les dotze de la nit a les huit del matí.

Proposta de col·laboració

Amb aquestes normes generals, que ja hem experimentat en les nostres terres, volem oferir una col·laboració tècnica per a resoldre els múltiples i específics problemes que planteja cada restauració. No oblidem que no es tracta de triar el pressupost més barat, sinó aquell que produïsca la qualitat adequada a les necessitats; sovint el barat és car i més en treballs com aquests, que hagueren de realitzar-se una sola vegada en la vida.

Volem oferir la nostra col·laboració, i proposem una fulla per a remetre informació a la Comissió Mixta de la Comunitat Autònoma corresponent; en ella es marca una sèrie de dades que permeten aconsellar el tipus de treball que ha de realitzar-se. Agrairíem l'enviament d'una còpia, sol·licitant el nostre informe sobre la restauració proposada. És evident que els tècnics no hem d'entrar, per a res, en els aspectes econòmics i comercials de les campanes i rellotges, però si hem d'intervindre, de manera conjunta, per a aconsellar sobre la fabricació, el manteniment i la restauració de campanes, les seues instal·lacions i els seus tocs. Un patrimoni com aquest, no pot ser deixat exclusivament en mans de les empreses especialitzades.

Les parròquies, els ajuntaments, les Comissions Mixtes corresponents són, en suma, els clients i ells, i no els industrials, han de marcar les condicions, les necessitats, els usos i les alternatives del mercat entorn d'aquest món tan suggeridor, emotiu i viu de les campanes i els seus tocs.

Model de fitxa sobre l'estat actual de la instal·lació

Torre o edifici
Població
Província
Comunitat Autònoma
Bisbat
Campana
Nom
Diàmetre
Autor
Any
Inscripció
Jou
Motor o sistemes de toc
NOTESEs numeraran les campanes de menor a major. El diàmetre s'indicarà en cm. L'autor, segons la mateixa campana, indicant també la seua població si n'hi ha. L'any de la campana. El jou, si és de fusta, metàl·lic, de pedra... Motor, si ho té, i per a quin (volteig, repic...) S'adjuntarà una fotografia de cada campana, incloent la seua instal·lació
TREBALLS QUE ES VOLEN REALITZARIndicar número de campana i assenyalar les característiques tècniques, sonores i mecàniques de tots els treballs que es proposen)
Empresa i data de la proposta/td>

[pdf]

LLOP i BAYO, Francesc (1992)

  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (1992)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 77 Visitants: 76 Usuaris: 1 - servidor