La falla del Micalet


Hi havia una expressió antiga que la gent gastava sovint: Dures manco que la falla del Micalet. L’expressió, ara perduda per falta de referències, volia expressar que una cosa era molt breu, que durava un bufit. Anem a explicar-la.

Com sabeu, el Campanar de la Catedral de València no sols conté dos conjunts de campanes (les del rellotge i les dels tocs tradicionals) sinó que és (o millor dit era) una alta plataforma on fer una sèrie d’actuacions més o menys visuals. També era, si es pot dir l’expressió, una casa molt peculiar. En la primera planta, que anomenem la Presó “vivien” (és un dir) aquells refugiats de la Catedral que no podien eixir al carrer, per què eren perseguits per la Justícia Civil. Recordeu al Quasimodo dels dibuixos animats: quan la gitana va fugint de la justícia i toca la porta de la Catedral, està ja protegida, en la condició de no tornar al carrer. La presó és un lloc fosc i insalubre, però més val això que et pengen, et tallen a trossos, et cremen... A més, si passava un temps, a lo millor canviaven les condicions polítiques i els que estaven tancats podien tornar al carrer.

Pugem una planta més. En la segona està la Casa del Campaner. Ara és una gran sala, amb alguns elements històrics, però abans era una casa de tres pisos on el campaner i la seua família vivien. En realitat, l’últim campaner que va viure, més de seixanta anys, fou Mariano FOLCH, que era sabater, i treballava en esta casa. Segons els tocs, podia fer-los des de casa (amb unes cordes que arribaven pel centre de les sales) o bé havia de pujar un pis més, a la sala de campanes. Mariano era fadrí, i tenia que pujar-se l’aigua, el dinar, el foc... Total, que quan el van jubilar, cap a 1909, la dona del següent campaner, Rafael AGUADO ROMAGUERA, li va dir que no volia viure en una casa tan alta, i es mudaren a una caseta pròxima, justament en el carrer dels Campaners, ja desaparegut, però no tan alta, amb aigua i llum.

Hem parlat de la tercera planta, on estan les onze campanes de la catedral. Ja sabeu que en València les campanes tenen sexe, és a dir que tenen el nom del sant (o santa) en l’article corresponent: així està la Maria o el Manuel, la Bàrbera o el Vicent, la Caterina, el Pau, l’Arcís, el Jaume, l’Úrsula, la Violant i la Caterina. Sabeu també que estes campanes estan restaurades i que es toquen manualment pels Campaners de la Catedral de València. Sabeu, finalment, que els tocs es fan a porta oberta, de manera que podeu pujar a vore tocar: és una sensació impressionant estar dins de l’instrument musical, rodejat de campanes i de campaners que interpreten antigues melodies... A la diferència de qualsevol concert, on els múscis i els instruments estan a una banda, i els espectadors a l’altra punta, ací els espectadors estan en el centre, rodejats de música, de sensacions, de sentiments... Val la pena que pugeu. Però estàvem parlant de la falla del Micalet, i encara no hem dit res.

Pugem un altre pis més: ja estem en la terrassa, i és justament el lloc on Mariano FOLCH va ser l’últim que cada nit feia la falla del Micalet. Recordeu que en segles passats, sobre tot des del segle XVI al XVIII, hi havia nombroses visites comercials de naus berberisques que venien a arramblar amb tot el que podien. Justament es va establir un sistema de comunicació basat en senyals visuals, que indicava bé que no hi havia moros en la costa o bé que si que els hi havia. Així, tres vegades al dia (amanéixer, mig dia i poqueta nit) des del nord (Vinaròs) i des del Sud (Pilar de la Horadada) hi havia un conjunt de torres de guaita (encara en queden unes quantes) que indicaven, amb una falla que no hi havia novetat, si la cremaven a l’hora convinguda. Pel contrari, si encenien a des temps era senyal de moros en la costa; si encenien dos falles era senyal que havien desembarcat mentre que si tiraven la foguera de dalt a baix era senyal que estaven rodejats... La línia visual, que indicava pau, acabava en el Campanar de la Catedral, i tres vegades al dia, una foguera, la falla del Micalet donava tranquil·litat als veïns de la ciutat. Ja sabeu que els campaners som amants de les tradicions, així és que una volta desaparegut el perill, es tancaren les torres de guaita i desaparegueren els senyals d’una torre a un altra. Però Mariano FOLCH, mentre visqué, encenia cada nit un manoll de palla, i pegava dos o tres voltes per la terrassa, abans d’acabar el foc, que durava manco que la falla del Micalet.

L’expressió falla és molt antiga i indica, com en este cas, una foguera que es fa per a transmetre senyals. També és una foguera que es fa per la nit, per enllumenar els carrers, la vespra de la festa... Però altra volta parlarem d’eixes altres falles. Tornem a la torre del Micalet. Ja havíem arribat a la terrassa. Justament ací es troba el Micalet, la gran campana de les hores, la major de la Corona d’Aragó, que abans tocava de dia i de nit per a marcar el temps oficial de la ciutat, i que ara, per queixes d’un parell de veïns, calla de les dotze de la nit a les huit del matí.

Eixa terrassa, com hem dit adés, no sols servia per a mirar el paisatge sinó per a fer diversos espectacles sonors i visuals. Així per a la vespra del nou d’octubre i del vint-i-tres d’abril (festes de Sant Donís i Sant Jordi, respectivament, que eren els dos dies en que eixia la bandera des de l’ajuntament a la Catedral) feien lluminàries, amb fanalets i altres farols, per enllumenar el campanar. També tocaven els tambors dels gremis, uns tambors de guerra, que devien impressionar molt des d’allà dalt. I tiraven també focs artificials, encara que l’erudit ORELLANA diu que no és convenient tirar-los de tan alt, ja que per culpa de l’aire i de l’altura no són lluïdors... Ara, com cada nit enllumenem edificis, carrers i torres, ja no necessitem fer lluminàries, ni falles pels carrers. Tampoc hi ha moros en la costa, i ja no cal fer la falla del Micalet. O si?

LLOP i BAYO, Francesc

(19-01-2009)

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-09-2017
    Convertir a PDF