El Miquelet de la Seu és el nom popular del campanar de la Catedral de València i un dels principals símbols del Cap i Casal del Regne. Es tracta d’una torre octogonal d’estil gòtic català i fa una alçada de 51 metres, que coincideix amb al seu perímetre. Durant molts segles fou anomenat Campanar Nou per distingir-lo d’un altre més antic, però amb el temps acabà adoptant el diminutiu de Miquel, nom de la campana principal. Antigament coronava la torre una elegant cresteria calada que va ser arrasada al segle XVIII. L’actual barana es féu el 1983 sense gaire respecte als testimonis arqueològics conservats. Originalment era una torre exempta però amb les ampliacions de la catedral acabà quedant-hi annexa a finals del s. XV.
Una placa coŀlocada a la base de la torre diu: "Aquest campanar fonch comensat en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist MCCCLXXXI, reynant en Aragó lo molt alt senyor rey en Pere. Estant de bisbe en València lo molt alt en Jaume, fill del alt infant en Pere e cosin germà del dit rey" .
El Miquelet consta de quatre cossos superposats i una terrassa amb espadanya. El primer és massís excepte el buit de l’escala helicoïdal amb les seues finestres d’iŀluminació i una altra finestra que s’obri al carrer Miquelet després de travessar el mur obliquament des del tram baix de l’escala (finestra estranya, cara 6). Al segon cos hi ha la sala anomenada presó o asil de la catedral, amb una sola finestra exterior (finestra de la presó, cara 1). En la tercer cos hi ha el recinte de l’antiga casa del campaner, semblant a la presó però més alt i amb dues finestres exteriors. En el quart hi ha la sala de les campanes amb grans finestres als huit costats, set ocupats per les campanes i el huité per l’escala. A banda també hi ha les finestres d’il·luminació de l’escala que omplin de dalt a baix una de les cares menys visibles de la torre (la 7).
En el dibuix adjunt hem representat un tall horitzontal de les plantes 1 i 2 del Miquelet. S’hi pot observar fàcilment que el buit de la finestra que hem anomenat estranya, en la cara 6, i el buit de la finestra de la presó, en la cara 1, discorren de forma paraŀlela.
En un interessant treball sobre els aspectes gnomònics de la Catedral de València, del qual hem extret moltes de les dades i esquemes d’aquest article, el gnomonista Francisco Fons suggereix que la disposició de totes dues finestres, la de la presó i l’estranya, podria no ser casual. Segons Fons, la primera podria haver estat dissenyada amb la intenció de marcar la data de la patrona de la Seu, l’Assumpció, i la segona assenyalaria el solstici d’estiu.
Efectivament durant els dies pròxims al 21 de juny el sol podria entrar per la finestra estranya si no fóra que ho impedeix l’edifici frontal, antiga casa del rellotger de la Seu. Francesc Llop, president dels Campaners de la Catedral de València, hi veu la suggeridora metàfora del nou temps mecànic ocultant l’antic temps solar. El fet que al costat d’aquesta finestra n’hi ha una altra, demostra que la seua utilitat principal no podia ser la il·luminació de l’escala. En el lloc on incidiria l’hipotètic raig de llum no s’observa, però, cap senyal que puja ajudar a resoldre la incògnita de l’autèntica funció de la finestra.
Quant a la presó, a les 10 del matí del dia 15 d’agost, un raig de sol s’enfila per la finestra i il·lumina el recinte intensament. Podria ser que en el terra original, hui cobert de rajoles, hi haguera hagut alguna mena de referència per a la determinació exacta de l’onomàstica. D’aquesta possible marca no hi ha vestigi ni se’n té notícia.
El feix de llum no travessa el mur de la presó només el dia 15 d’agost. Tal com es pot veure en el dibuix, el 22 de juny el sol és massa alt i els seus raigs no arriben a l’interior de la sala; el 15 d’agost, però, hi entra un raig considerable. El primer indici de llum arriba a dins del recinte el 4 d’agost, i a partir d’aquella data, el sol il·lumina cada dia la presó durant uns minuts (el dia 15 d’agost, 36 minuts). Si no hi haguera construccions que ho impediren, el fenomen es repetiria fins el dia 22 d’octubre. Hi ha, doncs, més de dos mesos i mig durant els quals el raig de llum podria haver il·luminat l’interior de la presó, i un període igual a finals de primavera i primeries d’estiu. En cap moment, però, el feix de llum incideix en el centre geomètric del recinte, i a manca d’algun senyal que determine una altra cosa, no sembla evident que la posició del 15 d’agost siga privilegiada sobre d’altres. En qualsevol cas, caldria tenir en compte que durant la construcció de la torre era vigent el calendari julià, i que les posicions del sol del 15 d’agost en aquella època no es correspondrien amb les de l’actual 15 d’agost del calendari gregorià, sinó amb les del 23 d’agost.
En successives visites a la torre durant el mes d’agost de 2012, hem pogut documentar fotogràficament l’evolució del raig solar en la presó. Des de fa uns anys, quan es va popularitzar el fenomen del raig de llum, el dia de la patrona la catedral obri les portes de totes les sales de la torre perquè tothom puga contemplar el curiós fenomen en directe. Durant els minuts que dura el fenomen a dins de la sala es crea una atmosfera que convida certament a la meditació. Els canvis d’il·luminació són tan intensos i es produeixen d’una manera tan ràpida que és inevitable deixar-s’hi seduir per la idea que aquell fet no pot ser casual.
La fotografia del dia 4 està feta a través dels barrots de la reixa d’entrada. L’evolució del raig és evident.
Ja havíem dit que la posició solar del 15 d’agost de finals del s. XIV no era la del mateix dia de 2012. El càlcul teòric de la posició del sol en el dia de la mare de Déu de 1390, ens dóna la següent situació:
És a dir, els raigs solars, en el moment en que el sol està en la perpendicular de la cara 1 del Miquelet freguen la paret oposada a la finestra. A partir d’aquell dia, la llum directa del sol s’enfilarà paret amunt fins que desapareixerà totalment passat mitjan octubre. A pesar que cap senyal no ens permet de fer afirmacions, no podem evitar de fer càbales sobre el significat de l’Assumpció i el comportament del raig. Resulta certament suggeridor que a partir del dia de l’Assumpció el sol comence a ascendir per la paret de la sala.
Per això, amb tot i el nostre escepticisme, no podem evitar de sol·licitar una nova visita. Davant la impossibilitat que fóra el dia 23 d’agost actual (el més pròxim astronòmicament al 15 d’agost de 1390), hi quedem per al 24.
Els resultats confirmaven bàsicament les nostres previsions. Aquell dia, el sol ja s’havia enfilat una mica per la paret.
La prudència i, sobretot, l’escepticisme ens determinen a atribuir a la casualitat i només a la casualitat aquesta curiosa alineació, i tanmateix no ens hem pogut estar d’explicar-la. Potser perquè ha estat l’interés a justificar l’alineació de l’Assumpció el que ens ha conduït a fixar-nos en un detall tan evident com curiós: el Miquelet té una orientació certament estranya, i a plantejar-nos una nova pregunta: Per què?
Cap costat de l’octògon no és paral·lel a les direccions dels vents principals ni dels secundaris ni tampoc a la de la nau principal de la catedral, parcialment construïda abans que la torre. Això és simplement producte de l’atzar o obeeix a una intenció concreta de l’arquitecte?
Posats a buscar casualitats, se’ns acut de pensar quin devia ser l’azimut de l’orto solar (l'angle del sol en el moment de l'eixida comptat a partir de la direcció sud) el dia 9 d’octubre de 1370 (hem triat aquest any anterior al començament de la construcció perquè la decisió de l’orientació bé s’hi havia de prendre abans), i el resultat obtingut és de 77,9 E, és a dir, només 7 dècims de grau de diferència respecte a l'orientació de la perpendicular del mur la finestra de la presó (78,6º). I no podem evitar que una nova idea ens ronde pel cap, una idea que, segurament, no trobarà confirmació. Cal dir, en qualsevol cas, que ens mantenim amb aquesta coincidència tan escèptics com amb totes les anteriors. Quedem, tanmateix, raonablement satisfets amb el nostre treball, ja que si bé no ens ha proporcionat gaires respostes, sí que ens ha oferit algunes preguntes. I què seria d'aquelles sense aquestes?
 |
||
© Compendium (2012) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 25-04-2024 |
||