Inventari de Campanes

Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 168)



Data de construcció 1591-1604
Descripció Es tracta d'un edifici singular, ja que després de moltes disputes entre església i municipi és de propietat municipal. Campanar exempt, octogonal, de 58 m. d´alçada i 29 de circumferència. La terrassa es remata amb un templet on es troben les campanes horàries. Es puja per escala de caragol de pedra com l´edifici. Conté 4 estàncies, sala del rellotge, presó de clergues, casa del campaner i sala de campanes.
En la presó hi ha el següent text:
la PRESÓ
Pot ser una de les estances eixides de la modificació del projecte inicial. El 16 de febrer de 1596 decideixen que també es faça a la segona estança i dos dies després, el 18, veuen la necessitat d'instal·lar una reixa i l'encomanen. La presència de la reixa a la finestra i l'estructura de la porta, amb una petita portella de comunicació, no fan sinó confirmar el seu ús com a presó. Té una planta octogonal, amb una finestra amb reixa sobre la plaça major i un comú (o necessària) amb un canaló que connecta fora. Tot i que, des de finals del XIX, aquesta sala rep el nom de presó dels capellans, fins ara no s'ha trobat cap constància documental que confirme la presència de cap condemnat.
Sols la menció de Peyrats (1894) d'una inscripció d'un comdemnat, és l'únic testimoni que podem aportar. La inscripció deia "Ego aute(m) innocentia mea, / Ingressus sum. / Redime Me / Et miserere mei / En 27 de diciembre de 1817."
Desgraciadament, els versos no es poden veure perquè coincidien en la seua ubicació amb una pintura de la sagrada família que ha aparegut en la restauració de 2000-01 i és la que ara es pot contemplar.
Cal remarcar que amb la restauració ha quedat al descobert l'estructura d'una primera portalada d'accés al reservat. L'arc de mig punt que emmarca la porta apareix modificat per la posterior construcció de la canal de les batalleres que connectaven el rellotge amb les campanes.

En la casa el campaner hi ha el següent cartell:
VIVENDA del / CAMPANER
La tercera estança és coneguda com a casa del campaner. Tenim notícia que al més de novembre de 1595 s'acorda fer el comú (o necessària) i una pica que servira d'urinari (Traver 1958) i connectar-les per "una canonada de cadufos" per al campaner i altres persones que allà es troben. No les degueren fer perquè la restauració no les ha fetes visibles. Cal pensar doncs, que, quan un campaner i la seua família han viscut al campanar, han ocupat aquesta habitació i la inferior que alhora fa de presó; si més no, açò és el que han fet els darrers campaners al llarg del segle XX.
El sostre és de volta de morter, com les de totes les sales inferiors. Crida l'atenció que la clau de la volta està ocupada per una peça de fusta amb sis perforacions que tenen la funció de fer passar les cordes per tocar les campanes sense necessitar pujar a la sala de campanes.
Així mateix, s'ha situat un petit rellotge de sol per orientar el campaner a l'hora de fer els tocs, generalment el toc d'alba, donat que aquesta hora, sobre tot al ple de l'hivern, no convidaria a deixar la companyia de les flassades.
Sense que tinguem notícia de quan ho van fe, apareixen en aquesta sala un armari, unes posts i unes bancades fetes d'obra per facilitar l'habitabilitat del lloc. La restauració les ha respectades i ha refet la decoració amb sanefes fetes amb trepes originals.

És l'únic campanar de la Cocatedral de Santa Maria (ja que les tres campanes que posseeix el temple estan emmagatzemades i fora de tot ús).
En la terrassa hi ha una sèrie de tapons de pedra, que cobreixen els forats verticals utilitzats per pujar i baixar les campanes.
Protecció Codi: - 51 - -
Registre:
Categoria: 51 Monument
Nom: Torre Campanar El Fadri
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Castelló
Municipi: Castelló de la Plana
Data d'incoació: 06-08-1984
BOE d'incoació: 17-09-1984
Tramitació: INCOAT
Matís: CASTELLS
Font: Ministeri de Cultura (2004)
Graffitti En la porta d'accés des del carrer hi ha un petit àngel, refet en la restauració, amb una cartel·la en la qual posa "AИY / I78O".
La inscripció commemorativa que hi ha a la porta diu
escrita en llatí i traduïda diu: " La que desde tiempo inmemorial estaba imperfecta el senado consulto decidió acabar el año de la redención de 1591 terminándose por fin el año 1604 reinando Felipe 3º siendo jurado de nobles Jerónimo Miquel y de ciudadanos narciso Feliu Gaspar Brunell y Francisco Navarro administrando los fondos públicos Miguel Jaime Serra y llevando la obra Jerónimo Jover Dr. en derecho y Miguel Giner".
En l'antiga caixa de senyals per als incendis de l'esquerra posa: "Campanar / de / Castelló / Segle XVII / # / Horari de / Visites / De dilluns / a divendres / a les 12 h. / # / Visites / Concertades / Telefoneu al / 964227556 / de 9 a 14 h."
En el exterior del campanar hi ha diversos grafits en mangra, que s'han recuperat arran de la restauració de la torre. Es tracta d'inscripcions relativament efímeres, de caràcter oficial, per celebrar diversos esdeveniments reals.
També s'han recuperat, diversos grafits del campanar, parcialment degut a les limitacions pressupostàries de la restauració. Entre ells un soldat o unes imatges religioses.
En la porta de cada sala s'ha instal·lat un grafit institucional, és a dir el nom formal de la sala. Així "La Sala / del Rellotge", "La Presó", "La Vivenda / del Campaner", "La Sala / de les Campanes".
En la clau de l'escala, en l'accés a la terrassa, hi ha un anagrama de Jesús "IHS / I6O4".
Estat anterior En els anys huitanta començaren a substituir les truges de fusta, de forma peculiar (dissenyades per un enginyer municipal) per altres de ferro de MANCLÚS, preparades amb roda de volteig, tot i que de toc manual. Durant el canvi de truges, algunes campanes menors foren instal•lades en finestres diferents de les que ocupaven anteriorment.
Els tocs eren realitzats per un funcionari municipal, fill de l'anterior campaner.
Igualment es va substituir el rellotge mecànic per un ordinador BODET i tres electromalls, disposats de manera aparent i sense respectar els valors del monument.
Estat actual En 2007 les campanes estan restaurades i reordenades, ocupant el lloc original. Disposen totes de truja de fusta i es voltegen i repiquen manualment. El coordinador dels tocs és un funcionari municipal, gendre de l'anterior campaner.
Tocs tradicionals de campanes En la casa del campaner hi ha encara dues cordes, que pengen d'uns forats del centre del sostre, que facilitaven la tasca dels campaners, evitant pujar un pis més per alguns tocs senzills i quotidians.
Tocs actuals de campanes Les campanes menors del rellotge toquen mitjançant sengles electromalls, mentre que la major de les hores ha recuperat el mall extern original, que es mogut per una sèrie de cables que arriben fins a la sala del rellotge, on hi ha un nou ordinador BTE4 de BODET, posat dins l'armari del rellotge mecànic (que roman parat, tot i que netejat).
Visites als campanars La pujada al popular "Fadrí" es realitza, únicament, durant les festes de la Madalena, en març, de forma regular, i sota l'organització de la Colla "El Pitxaví". És possible la visita qualsevol dia a les 12 o bé concertant prèviament amb l'Ajuntament de Castelló, titular del Campanar. L'accés serà guiat pel campaner municipal. La visita és gratuïta
Durant els tocs manuals de campanes, la torre queda tancada al públic, descartant així una important difusió.
Intervencions En els anys huitanta foren substituïts alguns dels jous de fusta per altres de ferro, tot i mantenint els tocs manuals. Els treballs foren realitzats per SALVADOR MANCLÚS de València.
Cap a 1988 el rellotge mecànic fou substituït per un ordinador, possiblement el mateix existent BTE4, instal·lat per un rellotger local, el qual va instal·lar una estructura metàl·lica en la terrassa per ubicar els electromalls.
A partir de 1998 la Generalitat Valenciana va encetar un procés de restauració global de l'antic "Campanar de la Vila". Una de les primeres actuacions fou la restauració de les campanes de la sala inferior, recuperant els llocs originals i mantenint els tocs exclusivament manuals. Els treballs foren realitzats per INDUSTRIAS MANCLÚS, S. C. V., una cooperativa successora de l'anterior empresa, però amb una forma de treball més adaptada als temps actuals.
Durant la restauració del Campanar, cap a 2000, es va actuar en les campanes del rellotge, substituint l'estructura interna de ferro de la qual penjaven les dues menors, per unes bigues de fusta, i recuperant el toc original de la campana de les hores. Els treballs foren realitzats per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.
Actuacions urgents L'actuació més urgent passa pel manteniment de les campanes, tant les del rellotge (les dels quarts estan mig soltes) com les de voltejar, especialment la Maria, també solta.
Igualment els cables de seguretat dels batalls han de ser fixats, de manera que si es trencaren, quedaren retinguts. Cal recordar que la primera vegada que vam vore un batall trencat i assegurat pels cables va ser precisament en aquest campanar.
Propostes Les propostes d'actuació passen per dos fronts complementaris: l'organització d'un grup estable de campaners i la homogeneïtzació de les campanes, per a un toc manual.
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (27-06-1989)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
  • Quadrant solar
    En la finestra de la casa del campaner hi ha un element, aparentment senzill, però de gran interès: es tracta d'un rellotge "de les dotze", d'una meridiana reduïda a la mínima expressió, per marcar les dotze (solars) i així posar en hora, cada dia, el rellotge mecànic.
    Igualment, en la terrassa, en dos dels tres suports de la coberta, hi ha restes pintats del dibuix d'un quadrant solar, del qual no queda el gnomon.

     

    Matraca
    Existeix una matraca, restaurada quan es va actuar en les campanes i el campanar. No obstant no s'utilitza.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    2001 Técnica y Artesanía S. L. L.Memòria técnica campanes del rellotge Campanar de la Vila - Castelló de la Plana2002
    AGULLEIRO, ÀngelaEl Pixaví abre el Fadrí a 500 castellonenses2010
    Ajuntament de CastellóMás de tres mil escolares subirán al campanar con motivo del 400º aniversario del Fadrí2004
    ANDREU, JavierEl Fadrí se cose con fibra de vidrio2002
    ANÓNIMOLa campana "Cristina" de nuevo en el campanario1962
    AVANLa campana ´Micalet´ de la Catedral de Valencia es la cuarta más grande de España, según un inventario del Gremi de Campaners2004
    AVANUn campanero valenciano concluye el primer inventario de las 1.076 campanas de las catedrales de toda España2007
    AVANEl Consell declara BIC inmaterial los toques manuales de campanas de la Catedral de Valencia y de la iglesia de la Asunción de Albaida 2013
    Ayuntamiento de CastellónBases específicas recotoras de las pruebas selectivas que han de regir la constitución de una bolsa de empleo temporal de campaneros2009
    B., A.Cientos de personas redescubren el Fadrí guiados por la colla Pixaví2009
    BALAGUER, N. / CastellónLos entresijos del Fadrí2007
    BARRIONUEVO. LoretoLa Torre-Campanario El Fadrí en Castellón2011
    BENGOCHEA, MaríaRedescubrir el Fadrí2010
    Blog "Drosi del Raval"Llàstima no hi foren més2013
    BORRULL, VicentLas voces del bronce del Fadrí recordaron ayer sus 400 años2004
    BORRULL, VicentDevoción y solemnidad en la gran misa pontifical con una engalanada Basílica2010
    BURGOS, A.La campana "María" volverá a tañer desde el Fadrí para Magdalena2010
    BURGOS, A.El Fadrí recupera la campana María2010
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACampanar de la Vila de Castelló de la Plana - Tocs de campanes de la Corona d'Aragó (03-05-2008)2008
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    CASAÑA TARONCHER, ManuelCampanes al vol2006
    CERDÀ, PacoToque de atención de los campanarios2014
    COALICIÓ COMPROMÍS - SENATEl Senat aprova la proposta de Compromís de declarar BIC el toc tradicional de campanes2017
    COALICIÓ COMPROMÍS - SENATEl Senado aprueba la propuesta de Compromís de declarar BIC el toque tradicional de campanas2017
    Colla El PixavíPujada al campanar2007
    CONSELL DE LA GENERALITAT VALENCIANADecreto 111/2013, de 2 de agosto, del Consell, por el que se declara bien de interés cultural inmaterial los toques manuales de campanas en la Iglesia Parroquial de la Asunción de Ntra. Sra. de Albaid2013
    CONSELL DE LA GENERALITAT VALENCIANADecret 111/2013, de 2 d'agost, del Consell, pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial els tocs manuals de campanes en l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Albaida, en el campanar de la Vila de Castelló de la Plana, en la santa església catedral basílica de Santa Maria de l’Assumpció de Segorbe i en la santa església catedral basílica metropolitana de Santa Maria de València2013
    CONSELLERIA DE TURISME, CULTURA I ESPORTRESOLUCIÓ de 27 de novembre de 2012, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial, a favor dels tocs manuals de campa2012
    CONSELLERIA DE TURISMO, CULTURA Y DEPORTEResolución de 27 de noviembre de 2012, de la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural inmaterial, a favor de los toques manu2013
    CORNELLES, VicenteEl Campanar de la Vila, gigante toscano, símbolo de Castellón2007
    CORNELLES, VicenteEl ancestral lenguaje de las campanas2013
    DÍAZ TORTAJADA, AntonioLos toques de las campanas de la catedral, camino de ser patrimonio inmemorial de la UNESCO2012
    DOMINGO, IsabelEl toque manual de campanas de la Catedral será Bien de Interés Cultural2012
    DOMINGO, Isabel; SERRANO, ÁlexEl Ayuntamiento de Valencia prohíbe a otra iglesia de la ciudad el toque de campanas2017
    Drosi del RavalBICIM2013
    EFEGeneralitat descarta ampliar protección BIC para toques manuales de campanas2017
    EL MUNDO.esLa Conselleria declara BIC el 'toque manual' de las campanas del Fadrí de Castellón2013
    EUROPA PRESSDeclarado Bien de Interés Cultural el toque manual de campana de El Fadrí 2013
    FABRA, M.Riña por el control del Fadrí2010
    G. AGUSTINA, TomásLos monumentos más emblemáticos de Castellón están cerrados al turista2004
    GARCÍA, C.El toque de campanas del Fadrí ya es BIC inmaterial2013
    GENERALITAT VALENCIANAEl nostre patrimoni immaterial - Fullet2013
    GENERALITAT VALENCIANAEl Consell declara Bien de Interés Cultural Inmaterial el toque manual de campanas de cuatro iglesias de la Comunitat Valenciana2013
    Generalitat Valenciana - Gabinet de ComunicacióCultura ultima la declaració del toc manual de campana com Bé d'Interés Cultural Immaterial2013
    Generalitat Valenciana - Gabinet de ComunicacióCatalà visita Albaida amb motiu de la declaració de BIC del toc manual de campanes2013
    GIMÉNEZ CARSI, FabioCALENDARIO DE TOQUES MANUALES DE CAMPANAS PARA EL AÑO 2002 - Campanar de la Vila (Castelló de la Plana)2002
    HERNÁNDEZ, DavidPatrimonio olvida restaurar el histórico Fadrí de Castellón2000
    HERNÁNDEZ, DavidCultura pone fin a 20 años de olvido y restaura el Fadrí de Castellón2001
    LEVANTE DE CASTELLÓLa Fundación Iberdrola retira las placas que alteraban la imagen del Fadrí2015
    LEVANTE-EMVEl Consell declarará BIC los toques manuales de campanas2012
    LLOP i BAYO, FrancescCampanar de la Vila - CASTELLÒ DE LA PLANA - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    LLOP i BAYO, FrancescRestauració de les campanes del Campanar de la Vila1999
    LLOP i BAYO, FrancescConsagració de la Santa Esglèsia Concatedral de Santa Maria de Castelló (04/05/1999)1999
    LLOP i BAYO, FrancescAcaba la restauració del "Campanar de la Vila" de Castelló de la Plana2002
    LLOP i BAYO, FrancescEl Campanar de Castelló: la restauración de un patrimonio simbólico2002
    LLOP i BAYO, FrancescProtección de las campanas y sus toques en la Comunitat Valenciana2014
    LLOP i BAYO, FrancescLas campanas, ¿ruido sagrado?2017
    LLORENS, DanielA 90 escalones del cielo de Castelló2010
    MARTÍN NOGUERA, Francesc XavierRestauració de les campanes de la Vila1999
    MARTÍN, NachoUna vecina silencia el sonido del Fadrí2010
    MONFERRER GUARDIOLA, RafaelEduardo Ramirez, campanero, en el recuerdo1995
    NOTICIASLa concejalía de Cultura presenta la guía "La Prisión de los Clérigos del Campanar de Castellón" y el Aula Didáctica del "El Fadrí" .2010
    PANORAMA-ACTUAL Muere en Castelló el escritor y profesor Vicent Marca i Duch2004
    PEÑA MOLINA, KarenEl Fadrí: Campanario de la Vila de Castellón2017
    PÉREZ SOLVES, DavidPatrimonio avala los leds del Fadrí y se instalarán antes de junio2015
    PORTAL COMARCALEl gobierno valenciano declara BIC Inmaterial el Toque Manual de campanas de Albaida2013
    POSTIGO, JesúsFabió Giménez sucede en el cargo de campanero municipal a Ramírez1995
    Programa electoral PP 1999Ley de Patrimonio Cultural Valenciano. Restauración de bienes muebles integrados en monumentos1999
    RAMÓN FERNÁNDEZ, Francisca; VÁZQUEZ PARRA, RocíoLos toques manuales de campana de la Comunitat Valenciana y su protección legislativa2017
    REDACCIÓNLa campana ‘Micalet’, la cuarta mayor de España2004
    REDACCIÓNCastellón pide ayudas para restaurar la campana "María"2009
    REDACCIÓNLa campana Ángel del Fadrí fue restaurada2010
    REDACCIÓNMúsica y cultura para honrar a San Cristóbal2010
    REDACCIÓNLa campana “María” vuelve al “Fadrí” tras su proceso de restauración2010
    REPORTAJELas campanas de la Catedral de Valencia: un patrimonio compartido2014
    RINCÒN, ElenaEl Fadrí recuperará el antiguo "toque" para sus ocho campanas1997
    RUIZ, JordiLa colla Pixaví descubre a más de 600 personas el interior del Fadrí y la historia del campanario2007
    RUIZ, JordiEl ayuntamiento revisa el proyecto de la nueva iluminación del Fadrí2015
    RUIZ, JuliaCientos de campanas suenan al unísono en recuerdo del concejal Miguel Ángel Blanco1997
    SÁNCHEZFundir campanas2010
    SERRANO, ÁlexEl Consell declara BIC el volteo manual de las campanas de la catedral2013
    SIERRA, BegoñaEl Fadrí voltea sus campanas de 400 años2004
    SOLVES, D. P.Un empleo en lo más alto del campanario2009
    TERCERO, P.700 personas ascienden los 200 peldaños del Fadrí2010
    TEZANOS, AitorUn trayecto de casi 200 escalones hasta la cúspide de la capital de la Plana2016
    TOMASI, ÒscarEl concierto de campanas inunda de sonidos una plaza pasada por agua2004
    TORREJÓN, CheloLos toques de campana declarados BIC2013
    V. C.`María´ vuelve al Fadrí2010
    Web Oficial del Turismo de la Comunitat ValencianaCampanas al vuelo en Castellón2004

    Enregistrament sonor (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaEnregistrament sonorDataDuració
    CAMPANERS DE CASTELLÓ (CASTELLÓ DE LA PLANA)Àngelus i vol de campanes 10-07-197011:17

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    CAMPANERS DE CASTELLÓ (CASTELLÓ DE LA PLANA)Exposició El nostre Patrimoni Immaterial 19-12-201312:05
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAVol general per la tornada de la Romeria de les Canyes 28-02-201606:18
    263 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de totes les campanes
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 06-09-2014

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    La Jaume (desapareguda)ROSES, PASCUAL17741301272

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de campanesLa Doloretes (1)18244553
    Sala de campanesLa Joaquima (2)ROSES (VALÈNCIA)193966166
    Sala de campanesLa Cristina (3)ROSES ATZENETA196275244
    Sala de campanesLa Victòria (4)ROSES ATZENETA196685356
    Sala de campanesLa Vicent (5)ROSES (VALÈNCIA)1939100579
    Sala de campanesLa Maria (6)ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON1789115881
    Sala de campanesLa Jaume (7)ROSES, HERMANOS (SILLA)19391311302
    Sala de campanesL´Àngel (8)ROSES, HERMANOS (SILLA)19391491915
    TerrassaLa Lledó; la menor dels quarts (A)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)19394968
    TerrassaL'Anna; la gran dels quarts (B)ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)192176254
    TerrassaLa Tàfol; de les hores (C)GARCÍA, BERNABÉ16041552156

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Motor elèctric

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1940ca
    Descripció Hi ha un rellotge monumental, signat per "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS". El mecanisme està parat i substituït per un ordinador BODET BTE4, ubicat en la part inferior de l'armari del rellotge. No obstant l'estructura del rellotge té una marca francesa, indicació del seu origen: "FABRIQUE / D'HORLOGERIE" és a dir FÀBRICA DE RELLOTGERIA.
    No obstant, el rellotge mecànic, que sembla trobar-se en bon estat de conservació, hauria de ser restaurat, posat en funcionament i exposat, durant les visites guiades al Campanar, ja que es tracta d'un dels elements patrimonials més importants i suggerents de la torre.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 26-05-2013
    Ordinador - Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Ordinador (2)

    Existent En marxa

    AutorsBODET (TRÉMENTINES)
    Data de construcció 1988
    Descripció Ordinador BODET BTE4, ubicat en la part inferior de l'armari del rellotge. El mecanisme comanda els electromalls de les campanes dels quarts, així com el mecanisme que tira del cable, des de la mateixa sala del rellotge fins al mall extern per gravetat de la gran campana de les hores.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 08-07-2009

  • CASTELLÓ DE LA PLANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF