BICIM

Un Bé d'Interés Cultural –BIC- és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric regulada a nivell estatal primer i, després assumida per les Comunitats Autónomes, entitats que participen en la incoació d'expedients i estudis sota la supervisió del Ministeri de Cultura que s'encarrega de fer la declaració definitiva.

Aquests bens poden ser materials –BICM- i immaterials –BICIM-. Els darrers s'han incorporat al concepte de Patrimoni Cultural no fa massa temps. D'entre els Bens Inmaterials destaquen aquells que formant part del Patrimoni etnogràfic, constituïxen coneixements o activitats que han estat expressió rellevant de la cultura tradicional del poble.

En el cas més a prop del nostre territori entre les manifestacions més representatives tradicionals i que gaudixen d'aquesta categoria podem destacar la “Rompida de la hora” de l'Alcora, la “santantonada” de Forcall, el “Sexeni” de Morella o “l'Entrada de bous i cavalls” de Segorbe.

Ara, tot just fa dos setmanes, el passat dijous 3 de gener, el BOE i el DOGV publicaven una de les darreres resolucions signades per de la Consellera de Turisme, Cultura i Esport, Lola Johnson Sastre, mitjançant la qual era declarat Be d'Interés Cultural Immaterial, entre d'altres, el “Toc manual de campanes” del campanar de la Vila de Castelló, el que ha de suposar no només la protecció genèrica de l'activitat, sinó també de les pròpies campanes, a la vegada que venia a ratificar que la gestió dels tocs són competència del propi ajuntament.

Tots sabeu de la meua estima envers el nostre campanar i de l'admiració cap al campaner municipal Fabio i tots aquells ajudants a “qui recluta” principalment per als tocs festius, doncs les campanes, malgrat les seues grans dimensions, són voltejades de manera manual, sense ajuda de sogues, girant mitjançant l'impuls de les mans, repetit a cada gir, facilitat per distintes tarimes adaptades a l'altura de cada campana, que permeten l'acostament de la persona al bronze.

Ara, ells primer, l'ajuntament després, i tots els veïns i veïnes ens alegrem de debò, doncs al fet de ser el campanar ja des de fa un temps Be d'Interés Cultural en la seua categoria de monument, s'afig ara la consideració "del toc" com a Be Immaterial, manifestació artística i mostra d'una tradició, coneixements i tècnica que, a punt ha estat de desaparéixer.

Si la veu de les campanes ha constituït, al llarg dels segles la veu de la comunitat, el mitjà de d'expressió i comunicació més immediat i eficaç, essent la referència sonora que servia per a informar i coordinar tota una comunitat local, tot el veïnat de la vila i ravals, ara, al segle XXI, aquesta veu, renaix amb força, i els tocs de campanes del nostre campanar han de seguir per sempre més formant part del paisatge sonor i cultural de la ciutat, malgrat el progrés i malgrat que algunes persones “s'arriben a queixar al propi ajuntament” pel soroll que fan.

Gràcies a aquesta declaració que, de segur passarà massa desapercebuda per molts veïns, les campanes seguiran, arribant més enllà del significat religiós i sense oblidar aquest, sent la veu de la comunitat, el símbol sonor més intuïtiu i emotiu d'aquest el nostre poble, Castelló; i un desig, que vosaltres pugueu sentir-les per molts i molts anys, això serà una molt bona senyal per tots, per vosaltres, pel campanar, pel campaner i naturalment per les pròpies campanes.

Drosi del Raval

Blog "Drosi del Raval" (15-01-2013)

  • CASTELLÓ DE LA PLANA: Campanes, campaners i tocs
  • Protecció legal campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Blog "Drosi del Raval" (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-10-2017
    Convertir a PDF