BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)

BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA) -

Fundidor Existente
Polígon Industrial de Girona s/n

Tel. +34 972 47 82 14

FAX +34 972 47 81 14

17457 Riudellots de la Selva

(Girona)

SPAIN

www.foneriabarberi.com


CAMPANES
L'activitat de la foneria Barberí ha estat històricament lligada a la població d'Olot, on van iniciar aquest ofici l’any 1700, segons el catàleg de la casa. Ara bé, sembla que la professió dels Barberí a la ciutat és anterior a aquesta data.
D’acord amb els historiadors locals Miquel de la Garganta i Josep Ma Dou, els Barberí eren tres germans procedents d'Itàlia que recorrien pobles i regions oferint els seus serveis i treballant en l'art de fer campanes. Pels volts de 1544 s'instal•laren a Olot. Una de les primeres peces que sortí dels Barberí va ser la campana de Sant Miquel de Falgars, que datava de mitjan segle XVI. Al cap d'uns anys els germans continuaren el seu camí, però un d'ells, Miquel, el petit, es casà amb una olotina i fixà definitivament la seva residència a la capital de la Garrotxa.
Una altra versió sobre la història de la família Barberí la dóna el Dr. Danés, que assegura que la data autèntica i més antiga que s'ha trobat dels Barberí és de 1788. Segons Danés, hi ha un Esteve Barberí que aquest mateix any s'encarrega de la fosa de les campanes de Capsec i el 1797, d’una de les dues campanes de l'església de Sant Andreu del Coll.
De tota manera, és durant el segle següent, el XIX, que la feina dels Barberí està més documentada. Obra de la foneria va ser la refosa de la campana major de Sant Joan les Fonts, el 1817, a càrrec de Miquel Barberí; així com la de Santa Bàrbara de Pruneres, el 1826, cas en què les referències citen Esteve i Miquel Barberí. Porta també la marca Barberí, 1833, la campana actual de la capella de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà Montsacopa, dins del terme municipal d'Olot.
L'any 1851, Esteve Barberí, fill d'Esteve, va fondre la campana més gran de l'església de Sant Esteve d'Olot.
Entre 1881 i 1888 un altre Esteve, fill i nét dels esmentats anteriorment, va augmentar el grau d'activitat i prosperitat de la família amb la fosa de nombroses campanes per a diverses parròquies de la Garrotxa.
L'obra dels Barberí va ser exposada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i premiada amb la medalla d’or per la bellesa, perfecció i excel•lent sonoritat de dues campanes, una destinada al Mallol i l'altra, a Sant Hipòlit de Voltregà.
Ja en el segle XX (1928) cal destacar la fosa de la campana del temple del Sagrat Cor del Tibidabo de Barcelona, que pesava més de 1.000 kg i feia 1,20 m de diàmetre.
Fou dels Barberí la que es féu a Olot, el 1932, per substituir la campana Martina de l’església del Tura, que s'havia de treure per retornar-la a Sant Martí del Canigó. Fou batejada amb els noms de Ma del Tura i Sabina.
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va comportar la desaparició d'un gran nombre de campanes, ja que s'utilizava el seu acer per a la fabricació d'armament. "Durant la guerra Civil, es féu a Olot i a la comarca un tal inútil picolament general de campanes, que tots els cloquers quedaren a tot arreu despullats, fent-se a Olot mateix un piló inútil, d'unitats i bocins d'enmig del qual fou sols miraculosament possible salvar-ne unes poques. (…) Passada la guerra, la feina a refer i fondre campanes ha estat contínua. De mica en mica, totes les esglésies s'han hagut de tornar a proveir", assenyala el Dr. Danés.
Les campanes de la catedral de Girona, que havien resistit guerres i invasions estrangeres, no pogueren sobreviure a la fúria inicial del conflicte bèl•lic i la família Barberí es va encarregar de la fosa de les noves campanes de la catedral de Girona, l'any 1946.
Dels Barberí i dels seus descendents són quasi totes les campanes modernament foses que hi ha a les esglésies de la comarca de la Garrotxa i de totes les capelles i santuaris romànics que s'han anat restaurant fins a l'actualitat. L'activitat de la foneria fins i tot ha traspassat les nostres fronteres amb l'elaboració de campanes destinades a temples de Caracas i Miami.
FONERIA ARTÍSTICA
La casa Barberí no solament s'ha dedicat a fer campanes, sinó que fins i tot ha fet canons d'artilleria. Concretament, durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) foneren canons per a cadascun dels bàndols en conflicte: els carlins i els republicans.
La casa Barberí també s'ha dedicat a construir notables treballs de forja artística. Sobretot destaca un dels grups (tres figures) del monument al Dr. Robert (alcalde de la Barcelona republicana), original de Joaquim Llimona, que s'havia d'instal•lar a la plaça de la Universitat a Barcelona, però que el franquisme va recloure durant quaranta anys en un magatzem municipal de la Ciutat Comtal.
La imatge en bronze de Santa Elena, destinada a coronar el cimbori de la catedral de Barcelona; l'altar major del monestir de Ripoll, segons un projecte de Rubió i l'escultura L’abundor, instal•lada a la plaça d'Espanya de Barcelona, obra dels germans Oslé.
El 1928 fonien una escultura de Marés, el grup Barcelona, per a la plaça de Catalunya de la capital catalana. El setembre del 1932 exposaven una imatge de bronze del Sagrat Cor de Jesús, de 6 m d'alçada, destinada a Ocaña (Colòmbia). Igualment realitzaren un bust del general Trujillo per a la República Dominicana, i una escultura per a Cincinnati (Estats Units).
El 1934 executaren en bronze l'estàtua de la república, obra de l'escultor Viladomat, situada al monument de Francesc Pi i Margall, erigit a Barcelona a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal.
També feren, el 1950, el Sagrat Cor de Jesús, situat a la cúpula del Tibidabo (Barcelona), de 7,40 m i 4.800 kg de pes, obra de J. Miret.
L'any 1979 realitzaren el monument a Fèlix Rodríguez de la Fuente, que es col•locà en uns jardins de Calella, obra de l'escultor olotí Albert Rosa.
L'octubre de 1981 fou atorgat un premi de la Cambra de Comerç a l'empresa Barberí SA per la seva antiguitat.
L'activitat de la família Barberí arriba fins a la mort, el 1976, de Pere Barberí i la posterior jubilació del seu germà Iu, els últims descendents de la família dedicats a la foneria. Llavors la direcció de l'empresa recau sobre Ramon Castey.
ARXIU


  • Casulà i Vilanova, Joan, Els Barberí, fonedors (Arxiu Casulà), Olot, 1985.
  • Verdaguer i Illa, Ma Carme, L’escultura a Olot-Diccionari biogràfic d’autors, Ed. El Bassegoda, Olot, 1987.

(Font FONERIA BARBERÍ)


CAMPANAS
La fundición Barberí ha estado ligada históricamente a la ciudad de Olot, enclave donde su actividad está acreditada desde el año 1.700. De todas formas, parece ser que la historia de los Barberí en esta ciudad es anterior a esa fecha.
Según los historiadores locales, Miquel de la Garganta y Josep Mª Dou, los Barberí eran tres hermanos procedentes de Italia que recorrían pueblos y regiones ofreciendo sus servicios y trabajando en el arte de hacer campanas. Alrededor del 1544 se instalaron en Olot. Una de las primeras piezas que surgieron de los talleres de la familia Barberí fue la campana de Sant Miquel de Falgars, que fecha de mediados del siglo XVI. Al cabo de los años, los hermanos continuaron su camino, pero el más pequeño de los tres, Miquel, se casó con una olotense y fijó definitivamente su residencia en esta localidad.
El Dr. Danés nos da otra versión sobre los Barberí, que asegura que la primera referencia documentada de la familia es de 1788. Según el Dr. Danés, existía un Esteve Barberí que ese mismo año se encargó de fundir las campanas de la parroquia olotense de Capsec y posteriormente, en 1797, una de las dos campanas de la iglesia de Sant Andreu del Coll.
De todas formas, es el siglo XIX la época más documentada de la familia Barberí. Una de las obras fue la refundición en 1817 de la campana Mayor de Sant Joan Les Fonts, por Miquel Barberí, así como la de Santa Bárbara de Pruneres en 1826 que las referencias citan a Esteve y Miquel Barberí como fundidores.
La actividad de la familia no se para aquí y es en el año 1851, que se produce un relevo generacional en la fundición y Esteve Barberí hijo de Esteve funde la mayor campana de la iglesia de Sant Esteve de Olot.
Pero la obra de los Barberí no se limita solo al área de influencia de la Garrotxa y a finales del siglo XIX, en el año 1888, sus trabajos se pudieron ver en la Exposición Universal de Barcelona, donde fueron premiados con la medalla de oro de la citada exposición por la belleza, perfección y excelente sonoridad de sus campanas.
La Guerra Civil Española, comportó la desaparición de un importante número de campanas. Cita el Dr. Danés que "durante la Guerra Civil, se hizo en Olot y en la comarca un inútil repicar general de campanas. Que todos los campanarios quedaron desnudos en todas partes, haciéndose en el mismo Olot un inútil pilón, de unidades y trozos en medio de los cuales fue sólo milagrosamente posible salvar unas pocas", y continua en otro párrafo, " Pasada la guerra, el trabajo de rehacer y fundir campanas ha sido continua. Poco a poco todas las iglesias han tenido que proveerse".
Las campanas de la Catedral de Girona, que hasta entonces habían resistido guerras e invasiones extranjeras, no pudieron sobrevivir a la furia inicial del conflicto bélico y fue la familia Barberí quien se encargó de la fundición de las nuevas campanas de la Catedral de Girona en el año 1946.
De los Barberí y de sus descendientes, son casi todas las campanas modernamente fundidas que están en las iglesias de la región. La actividad de la fundición ha traspasado incluso fronteras con la elaboración de campanas destinadas básicamente a América del Sur.
FUNDICION ARTISTICA
La casa Barberí también se ha dedicado a construir notables trabajos de fundición artística. La lista de imágenes es larga, así como la de esculturas destinadas a parques y jardines de capitales de todo el mundo.
A principios del siglo XX, surgió de sus talleres uno de los grupos del Monumento de Dr. Robert, alcalde de la Barcelona Republicana, original de Joaquim Llimona, que tenia que instalarse en la Plaça de la Universitat de la citada ciudad, pero que el franquismo recluso durante cuarenta años en un almacén de la Ciudad Condal.
En el 1906-1907 se fundía la estatua que figuraba en el "Primer Misterio de las Glórias de Montserrat, obra del escultor Josep Llimona, la cual representaba el Cristo Triunfante. Hacia tres metros de altura.
En el 1928 se fundía una escultura de Marés, el grupo "Barcelona" para ser instalada en la Plaza Catalunya de la capital catalana. En septiembre del 1932 exponían una imagen de bronce del Sagrado Corazón de Jesús, de 6 mts de altura destinada a Ocaña (Colombia).
En el 1934 se fundió en bronce la Estatua de la República, obra del escultor Viladomat, que se instaló en el monumento a Francesc Pi i Maragall, erigido en Barcelona, en el cruce de Passeig de Gràcia con Diagonal.
También hicieron en 1950 El Sagrado Corazón de Jesús, destinado a la cúpula del Tibidabo (Barcelona) de 7.40mts de altura i 4800 kg de peso, obra de J. Miret.
Otras obras elaboradas durante la segunda década del siglo pasado en los talleres de la fundición son: la imagen en bronce de Santa Elena, que iba destinada a coronar el cimbro de la catedral de Barcelona; El Altar Mayor del monasterio de Ripoll, según el proyecto de Rubió y la escultura "l'abundor", instalada en la Plaza España de Barcelona, obra de los hermanos Oslé.
En Octubre de 1981 la Cámara de Comercio otorgó un premio por la antigüedad de la empresa, la más antigua de su región.
La actividad de la familia Barberí llega hasta 1976 año en que murió Pere Barberí y la posterior jubilación de su hermano Iu, que eran los últimos descendientes de la familia destinados a la fundición. En este momento pasa a manos de la familia Castey, en la cual ha habido ya un relevo generacional.
En el año 1994 la familia Castey trasladó sus instalaciones de la fundición a Riudellots de la Selva (Girona), donde se sigue ejerciendo esta bella profesión.
ARCHIVO


  • Casulà i Vilanova, Joan, Els Barberí, fonedors (Arxiu Casulà), Olot, 1985.
  • Verdaguer i Illa, Ma Carme, L’escultura a Olot-Diccionari biogràfic d’autors, Ed. El Bassegoda, Olot, 1987.

(Fuente FONERIA BARBERÍ)

Bibliografía (Se puede ordenar por cualquiera de los campos)

AutoresFecha
RACIONERO, Luis - VIVOS VOCO, MORTUOS PLANGO, FULGURA FRANGO1985
GENERALITAT VALENCIANA - Església Parroquial de l'Assumpció de Vilafamés - Concert d'inauguració de la restauració de les campanes1989
BARREDA, Albert - Jous de fusta per a campanes manuals i motoritzades1993
Parroquia de San Miguel Arcángel de Enguera - Campaña pro-restauración torre campanario. 1ª fase, restauración campanas2000
Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor - Història de la Parròquia dels Dolors de Manacor (Mallorca)2000
CABALLERO, Javier - El sonido de Nochevieja viene de Palencia2006
SANCHIS TÁRREGA, Felipe - Las campanas del templo parroquial de Vallada - San José (3)2010
MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier - Notas sobre la destrucción de campanas durante la guerra civil, documentada en la Causa General (Archivo Histórico Nacional)2011
RIERA, Jordi - La Magina i la Montserrat ja pengen del campanar de Vinaixa2012
ACN - 'Llibertat', una campana que començarà a repicar el dia que Catalunya sigui independent2013
SABADELL.CAT - La Campana d’Antoni Tàpies s’instal·la al Racó del campanar2014
ACN - La fundición gerundense Barberí abandona la creación de campanas y esculturas2016
ROMERA SOTILLO, Álvaro - Las campanas y sus toques en España (1ª parte) 2017
40 fotos de BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)

Vídeos (Se puede ordenar por cualquiera de los campos)

CampanarioMunicipioVídeosFechaDuración
Moments - Campanes i campaners 10-11-201312:03

Grabación sonora (Se puede ordenar por cualquiera de los campos)

CampanarioMunicipioGrabación sonoraFechaDuración
Vicent TOMÁS CALATAYUD 03-02-198928:02

Fabricació de campanes (1922-2013)

campanaany fosa
año fundición
població
población
edifici
edificio
diàmetre
diámetro
pes
peso
1 La Petita (1) 1922L'ARBOÇParròquia de Sant Julià 5177 existent
2 Honorata (2) 1922L'ARBOÇParròquia de Sant Julià 80296 existent
3 Esperit Sant i Sant Pere (2) 1939TERRASSACatedral del Sant Esperit 72216 existent
4 Campana (1) 1940VERDÚConvent de les germanes carmelites 4037 existent
5 San Pedro Claver 1940VERDÚSantuari Sant Pere Claver 4553 existent
6 La Major (1) 1940VERDÚParròquia de Santa Maria 78275 existent
7 La Nenc-nenc (2) 1940VERDÚParròquia de Santa Maria 92451 existent
8 La de Morts (3) 1940VERDÚParròquia de Santa Maria 107709 existent
9 La Flaviana, la grossa (4) 1940VERDÚParròquia de Santa Maria 1301272 existent
10 La Quotidiana (1) 1941GIRONACatedral de Santa Maria 84343 existent
11 La Dominical (2) 1941GIRONACatedral de Santa Maria 105670 existent
12 La Capitular (3) 1941GIRONACatedral de Santa Maria 118951 existent
13 Maria de Montserrat (1) 1946VALLBONA DE LES MONGESMonestir de Santa Maria de Vallbona 4656 existent
14 Ave Maris Stella (1) 1946SANT FELIU DE LLOBREGATCatedral de Sant Llorenç 5072 existent
15 Llorença (2) 1946SANT FELIU DE LLOBREGATCatedral de Sant Llorenç 75244 existent
16 Ermengol (1) 1946LA SEU D'URGELLCatedral de Santa Maria 89408 existent
17 L'Assumpta (4) 1946GIRONACatedral de Santa Maria 1401589 existent
18 Anna Maria Margarida (1) 1947OLÈRDOLAParròquia de Sant Pere Molanta 62138 existent
19 Montserrat Josefa Àngela (1) 1948SANT MARTÍ SARROCACapella Mare de Déu de Montserrat 3627 existent
20 Campana (2) 1949MONTGAIParròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora 60125 existent
21 Campana (3) 1949MONTGAIParròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora 70199 existent
22 L'Antònia (Amadea Antònia Joana) (11) 1949BARCELONACatedral Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia 118951 existent
23 Campana 1950 CABARCELONASantuari Nacional del Tibidabo 1201001 existent
24 Campana (1) 1950caMONTGAIParròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora 5072 existent
25 Sta. Fe (2) 1956SANTA FE DEL PENEDÈSSanta Fe 5281 existent
26 Santa Lucía (4) 1957MARACAIBOTemplo Parroquial de Santa Lucía 72216 existente
27 San Antonio (3) 1969MARACAIBOBasílica Parroquial de Ntra. Sra. de Chiquinquirá y San Juan de Dios 71207 existente
28 Virgen del Rosario de Chiquinquirá (4) 1969MARACAIBOBasílica Parroquial de Ntra. Sra. de Chiquinquirá y San Juan de Dios 78275 existente
29 La gran (3) 1988VILAFAMÉSEsglésia Parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu 111792 existent
30 Mare de Déu (4) 1992OTOSParròquia de la Puríssima Concepció 689 existent
31 Àngels (1) 1992XÀTIVAParròquia del Carme 4346 existent
32 Sant Josep (1) 1992CARLETParròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció 4553 existent
33 Virgen del Carmen (2) 1992XÀTIVAParròquia del Carme 68182 existent
34 Mater Dolorosa (3) 1992XÀTIVAParròquia del Carme 83331 existent
35 El Salvador (1) 1993GODELLAErmita El Salvador 5491 existent
36 Mare de Déu del Miracle (4) 1993RAFELBUNYOLParròquia de Sant Antoni Abat 107709 existent
37 Campana d'Antoni Tàpies 1994SABADELLParròquia de Sant Fèlix o Sant Feliu existent
38 Almogavers (3) 1994ONTINYENTErmita de Santa Anna 72216 existent
39 Sant Josep (2) 1995TAVERNES BLANQUESParròquia de la Santíssima Trinitat 62138 existent
40 José Ramón (2) 1995CERDÀParròquia de Sant Antoni Abat 73225 existent
41 La mitjana, la Misericòrdia (2) 1996BORRIANALa Mercé 5491 existent
42 Salut (2) 1996PALMERAParròquia de la Puríssima Concepció 63145 existent
43 La gran, la Mercé (3) 1996BORRIANALa Mercé 68182 existent
44 Patriarca Sant Josep (3) 1996VALLADASant Bertomeu 82319 existent
45 Concepció (3) 1996PALMERAParròquia de la Puríssima Concepció 82319 existent
46 Joanna (4) 1996PALMERAParròquia de la Puríssima Concepció 96512 existent
47 Maria del Patrocinio (4) 1996PENAGUILAAssumpció 116904 existent
48 Sant Antoni Abat (4) 1996CANALSParròquia de Sant Antoni Abad 1211026 existent
49 Patriarca Sant Josep (1) 1997EL VERGERMare de Déu del Rosari 4037 existent
50 San Isidro Labrador (1) 1997VENTA DEL MOROParroquia de Nuestra Señora del Loreto 4037 existente
51 Santa Cecilia (2) 1997VENTA DEL MOROParroquia de Nuestra Señora del Loreto 5491 existente
52 La Santa Creu (1) 1997CANALSParròquia de Sant Antoni Abad 5596 existent
53 Santa Llúcia (3) 1997ALCOIParròquia de Sant Roc i Sant Sebastià 66166 existent
54 Verge de Loreto (4) 1997L'OLLERIASantuari de la Mare de Déu de Loreto 81308 existent
55 Sant Vicent Ferrer (4) 1997ALCOIParròquia de Sant Roc i Sant Sebastià 86368 existent
56 Cor de Jesús (2) 1997BENEIXAMASant Joan Baptiste 92451 existent
57 Sant Joan Baptista (3) 1997BENEIXAMASant Joan Baptiste 101597 existent
58 Sant Roc i Sant Sebastià (5) 1997ALCOIParròquia de Sant Roc i Sant Sebastià 108729 existent
59 Immaculada Concepció (6) 1997ALCOIParròquia de Sant Roc i Sant Sebastià 1321332 existent
60 Mare de Déu dels Desamparats (4) 1998LLANERA DE RANESParròquia de Sant Joan Baptista 95496 existent
61 Sant Pere (5) 1998TAVERNES DE LA VALLDIGNAParròquia de Sant Pere Apòstol 110771 existent
62 Sant Josep 1999LA VALL DE LAGUARErmita de Sant Josep de Campell 3525 existent
63 Nostra Senyora dels Afligits 1999ALFARA DE LA BARONIAErmita de Nostra Senyora dels Afligits 3525 existent
64 Sant Antoni Abad (1) 2000BENISSODAMonument de Sant Antoni 2914 existent
65 Maria del Rosario (3) 2000ENGUERAParroquia de San Miguel Arcángel 90422 existente
66 N´Eloi 2000MANACORParròquia de la Mare de Déu dels Dolors 1231077 existent
67 Francesc (1) 2000 ca.GÓSOLCapella de Sant Francesc d'Assís de Sorribes 3016 existent
68 Maria Mercè 2001AMERParròquia de Sant Climent d'Amer 60125 existent
69 Margarida, Nou Mil·lenni 2001LES FRANQUESES DEL VALLÈSParròquia de Santa Maria de Llerona 80296 existent
70 La Gran (3) 2003ELXParròquia de Sant Vicent Ferrer de Perleta-Maitino 60125 existent
71 Montserrat (2) 2012VINAIXAParròquia de Sant Joan Baptista 60125 existent
72 La Magina (3) 2012VINAIXAParròquia de Sant Joan Baptista 75244 existent
73 Llibertat 2013 60125 existente

  • Campaneros
  • Fundidores de campanas
  • Empresas de mantenimiento
  • Relojeros
  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanario, población, fundidor, año fundición, epigrafía, autor, artículo
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 12-12-2017
    Convertir a PDF