Les campanes del segle XVI, les paelles del segle XXI

L’empresa catalana Castey és, amb 500 anys d’història, la segona empresa més antiga d’Espanya


Foto CASTEY - Il·lustració OLIVÉ, Jordi

Què tenen en comú les campanes de la catedral de Girona, l’escultura de més de set metres que corona el temple del Sagrat Cor situat al cim del Tibidabo i les primeres paelles amb mànecs desmuntables que es van comercialitzar? L’autoria de les tres peces és obra de la mateixa empresa: Barberí-Castey. La companyia catalana és la segona més antiga d’Espanya, després de Codorníu, i en els seus cinc segles de vida s’ha especialitzat en fondre campanes i escultures, i en fer articles de parament de la llar, línia, aquesta última, en la qual se centra el seu negoci actualment.

És difícil determinar quan es va crear l’empresa perquè els aiguats que van afectar Olot el 1940 i que van fer que es desbordés el riu Fluvià van destruir el seu arxiu. Les referències més antigues situen l’origen de la foneria el 1544. Els Barberí eren mestres campaners que venien de la Llombardia. Com feien els seus companys d’ofici, la seva feina consistia en viatjar de poble en poble per oferir els seus serveis a qui volia una campana per a la seva església. Quan acabaven la feina marxaven a un altre poble a la recerca de noves oportunitats laborals. Un d’aquests viatges els va portar a Olot. Però quan va ser l’hora de marxar el petit dels Barberí s’hi va negar perquè s’havia enamorat d’una olotina. Els joves es van casar i la família va decidir fixar la seva residència a la capital de la Garrotxa. El 1565 hi van obrir un petit taller on, a més de campanes, també feien algun estri de cuina -per les referències històriques així s’intueix.

Ells són els autors de les campanes de nombroses esglésies de pobles i ciutats, com la de més d’una tona que corona el temple del Sagrat Cor del Tibidabo. De fet, part de la seva obra va ser exhibida a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on el taller va ser premiat amb la medalla d’or per la “bellesa, perfecció i sonoritat” dels seus productes.

Durant la Guerra Civil Espanyola moltes d’aquestes campanes van ser destruïdes per aprofitar-ne el metall per fabricar armament. Un cop acabada la guerra els Barberí es van dedicar a fondre’n de noves, entre les quals hi havia les de la catedral de Girona, silenciades de nit durant uns mesos ara fa dos anys a causa de les queixes d’un hotel.

Aquesta línia de producció la compaginaven amb la reproducció d’escultures de bronze, com a mínim, des del segle XIX. Per les seves mans van passar, entre moltes altres, l’estàtua de la República del monument de Francesc Pi i Margall que hi havia a l’antiga plaça del Cinc d’Oros, a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Diagonal, o el monument dissenyat per Joaquim Llimona dedicat al que va ser alcalde de Barcelona entre el març i l’octubre del 1899, Bartomeu Robert -conegut com el doctor Robert-, i que estava ubicat a la plaça Universitat. Durant el franquisme, tant l’estàtua de la República com el monument a l’alcalde van ser desterrats a un magatzem municipal, on van passar més de 40 anys. Però les seves creacions més representatives van ser la imatge en bronze de santa Helena que hi ha a la catedral de Barcelona -i que l’arquitecte Antoni Gaudí va definir com “una de les imatges més boniques de la ciutat”- i l’enorme escultura de bronze que corona el temple religiós del Tibidabo.

El rastre que els Barberí han anat deixant durant aquests 500 anys arriba fins molt més enllà de les fronteres catalanes. Han reproduït obres com la Conversation Piece, de Juan Muñoz, que es va poder veure a Central Park, a Nova York, o The Miracoulous Fountain, de Jaume Plensa, ubicada al Henry Moore Museum de Londres. A més, han col·laborat amb artistes de renom internacional com Antoni Tàpies, Javier Mariscal, Rosa Serra, a més dels mateixos Plensa i Muñoz.

La tercera pota del negoci, la del parament de la llar, no està clar quan la van començar. Les olles més antigues que es conserven daten del segle XVIII. Les feien per a les masies i cases pairals i actualment es venen com a antiguitats. Aquesta línia va començar a patir un gir quan els Barberí van deixar d’estar al capdavant de la foneria. L’any 1976 Pere Barberí acabava de morir i el seu germà, Iu, s’havia jubilat i no hi havia continuïtat en el negoci.

Per evitar el tancament, la família va proposar a un antic aprenent i treballador, Ramon Castey i Sala, que se’n fes càrrec. Tot i que l’empresa no travessava el seu millor moment, Castey va decidir adquirir-la i potenciar inicialment les línies de producció de campanes i escultures perquè la demanda de les olles havia baixat.

Però en pocs anys el nou propietari va detectar un possible client: els pescadors de la Costa Brava. Va canviar el fang de les tradicionals cassoles còncaves que els pescadors utilitzaven per fer arròs, suquets o altres plats típics del litoral gironí per alumini fos, que era molt més resistent. La fórmula va funcionar i gràcies al boca-orella tant els pescadors com alguns particulars i petits restaurants van començar a comprar-ne. Feien les olles manualment i els mateixos treballadors preparaven les comandes i les anaven a distribuir.

Aquesta branca del negoci es va anar fent gran i l’empresa va decidir ampliar la gamma de cassoles i incorporar-hi un recobriment antiadherent, cosa que encara els va comportar més demanda, de manera que Ramon Castey Domínguez, actual propietari i fill de Castey i Sala, va decidir el 1996 crear una nova empresa centrada exclusivament en aquesta línia productiva: Castey. Paral·lelament, Barberí seguia fonent campanes i escultures. Amb tot, aquesta no va ser la primera decisió que va prendre l’actual propietari. Dos anys abans va traslladar les instal·lacions, que s’havien quedat petites, d’Olot a Riudellots de la Selva, cosa que els va permetre obrir més mercat.

La fabricació es feia a Montfort (Lleida) i a partir del 1997 també en una foneria de Madrid, mentre que el recobriment antiadherent -a Espanya hi ha molts poques empreses especialitzades en aquesta tècnica- s’aplicava a Vitòria.

La dècada del 2000 és clau per a Castey, perquè es duen a terme una sèrie d’innovacions tecnològiques. La primera, els mànecs desmuntables, que dissenya Jorge Pensi -Premio Nacional de disseny del 1997- i que es comencen a comercialitzar l’any 2000. La segona, que està patentada, arriba el 2002 quan treu al mercat productes d’alumini que per primer cop són compatibles amb les plaques d’inducció. I la tercera surt cinc anys més tard: la incorporació als seus productes de nanses de silicona. Enmig de tots aquests canvis van sortint noves col·leccions, i el 2005 es comença a traslladar la producció a la Xina. Això “permet a l’empresa millorar la competitivitat, disminuir costos i incrementar el volum de negoci”, explica la responsable de comunicació de Castey, Marta Ministral.

Durant vint anys Barberí i Castey van compartir seu i instal·lacions, però l’última crisi econòmica va ser extremadament dura per a la foneria, que es va veure obligada, el 2016, a tancar la línia productiva, però no l’empresa, que manté l’activitat pel que fa a qüestions administratives i de propietat intel·lectual. Actualment Castey té 12 col·leccions diferents.

L’última la van treure al mercat fa pocs mesos i es tracta d’una línia més econòmica orientada a obrir nous mercats. On l’empresa encara té camí per córrer és en l’exportació. Només ven fora d’Espanya un 15% de la producció i els seus principals mercats són França, Israel, Itàlia, Anglaterra i Corea del Sud. La porta de l’exportació la van obrir el 1999, quan va participar per primer cop a la fira sectorial internacional que se celebra a Frankfurt. El seu objectiu per a aquest 2019 és obrir mercat als països escandinaus i a Alemanya. Pel que fa a l’Estat, té previst inaugurar un nou canal de venda a Catalunya, estratègia que de moment no ha volgut concretar però que no passa ni per ampliar el seu canal online ni per obrir botigues pròpies. L’empresa, que té 25 treballadors, va tancar el 2018 amb una facturació de 5 milions d’euros -una xifra similar a la dels últims anys- i amb més de 250.000 productes venuts.

Tot i l’adeu de la producció de la foneria, el so de les seves campanes recorda cada hora en nombroses esglésies que en algun moment dels últims 500 anys en aquell poble hi van treballar els Barberí.

ESCRICHE, Elisabet

emprenem.ara.cat (17-03-2019)

  • BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA) : Inventari de campanes
  • Fabricació, fosa de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © emprenem.ara.cat (2019)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 73 Visitants: 72 Usuaris: 1 - alepuz