Història de la Parròquia dels Dolors de Manacor (Mallorca)

N'Aloi - Parròquia Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor (2000)

El temple parroquial

L’Església Parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors és un temple neogòtic de gran elegància, de planta de creu llatina. La seva agosarada cÚpula, en el centre, està dedicada a la Santíssima Trinitat.

La seva construcció s’inicià al voltant del 1890. Encara resta inacabada la façana principal del Portal Major.

La Torre del campanar mida 75 metres i ha estat restaurada entre els anys 1997 i 2000. És el campanar més alt de Mallorca i la seva imatge s’ha identificat amb la de la Ciutat de Manacor.

La construcció d’aquest temple fou possible gràcies a la incansable empenta del Rector D. Rafel Ignasi Rubí Pocoví durant 45 anys (1887-1932). Les seves despulles reposen davall la cÚpula del temple. Dibuixaren els plànols els arquitectes D. Josep Barceló Rugaldier i D. Gaspar Bennazar; el mestre d’obres, Miquel Fons i l’escolà major, Antoni Pocoví, portaren la màxima responsabilitat de les obres. Tota la feligresia de la ciutat de Manacor, la major població de Mallorca després de Palma, va col·laborar en la seva edificació.

...

Una antiga tradició presenta l’arribada per mar (Porto Cristo i abans Cala Manacor) de les imatges de Santa Maria, Sant Crist i Campana Major (N’Eloi) de 2.000 kgs. que aquest any 2000 ha estat refosa per tercera vegada i instal·lada a la torre del campanar restaurat.

...

En la benedicció de la campana N’Eloi

La gran popularitat de la nostra campana major, N’Eloi, prové, sens dubte de l’antiga tradició segons la qual arribà a Manacor l’any 1260 amb les imatges del Sant Crist i de la Mare de Déu de la Neu.

El nom d’Eloi probablement prové de que Sant Eloi era el patró dels argenters i ferrers.

A Manacor el nom d’aquesta campana està documentat per primera vegada l’any 1641. El 6 de gener d’aquest any, davant el seu mal estat, els Jurats decidiren aportar 100 lliures per fondre-la i sol·licitaren a la Comunitat de preveres alguna ajuda econòmica. L’encarregat de la fosa fou Rafel Gener Mascaró.

En data que no coneixem d’aquell mateix any –1641- la nova Eloi va ser consagrada solemnement amb el nom de Maria Jaume Eloi en recordança de la titular de la Parròquia –Santa Maria de Manacor- i del patró del poble –Sant Jaume.

Sembla que la campana patí poques reparacions els dos-cents anys següents.

Així arribam a l’any 1843, en què es féu novament necessari refondre-la. El 26 de juny Mn. Llorenç Pasqual, aleshores ecònom de Manacor, contractà el mestre campaner Salvador Barnola per a fondre-la. Es va dur la campana a Muro, ja que l’esmentat mestre havia de fondre una altra campana de la Parròquia de Sa Pobla i una de la de Muro. N’Eloi retornava a Manacor totalment acabada el 13 d’agost de 1843.

La campana, que sonava en mi bemoll, ha conservat els relleus i la inscripció que li posaren en aquesta darrera fosa. A la part central es pot veure una creu amb les Cinc Llagues i, als seus costats, la Immaculada, Sant Marc i Sant Jaume. També es pot llegir la següent llegenda escrita en llatí i que traduïda ve a dir: "Amb la manda pia del Rector Bordoy i amb les almoines dels devots. Any 1843. M’ha fos Salvador Barnola". Damunt aquesta inscripció i voltant també la campana hi ha una cita en llatí del "Te Deum laudamus" que, traduïda, ve a dir: "Salvau, Senyor, el vostre poble i beneïu la vostra heretat".

I passem ja a relatar el procés de la seva fundició.

La restauració del campanar exigia de qualque manera la restauració de les campanes, especialment de N’Eloi que feia ja bastants anys que no podia tocar perquè presentava una sèrie de crulls que havien obligat a apuntalar-la. Després de consultar-ho als Consells d’Economia i de Pastoral de la Parròquia, es va prendre la decisió de refondre-la i així poder recuperar el seu tradicional so. Es va contractar amb la Casa Rifer-Barberí de Girona, especialitzada en aquesta tasca. Després d’haver-li llevat la culata de fusta, el divendres dia 7 d’abril de l’any 2000 a les 10 del matí es va començar a baixar lentament la campana amb un sistema de ternals. A les 6 de l’horabaixa la teníem ja a baix. Els fidels que volgueren la visitaren després de les misses del dissabte i diumenge, 8 i 9 d’abril. El dimarts següent, dia 11, al matí, era transportada cap a Girona. Una vegada arribada al lloc de la fundició i després de llevar-li el batall, la varen pesar. Els pes fou de 1.016 kgs. La Universitat de Barcelona va analitzar la composició de la campana que va donar el següent resultat: 77% de coure, 22’83% d’estany i 0’17% de plata. Aquesta composició s’anomena bronze. I aquesta és la mateixa composició que té la campana refosa. Es va treure un motlle de la campana a fi que la nova fos exactament igual, amb les mateixes característiques i inscripcions. S’hi afegí, però, com és natural, una nova inscripció que diu: "Rifer-Barberí (Girona) m’ha refós i m’ha fet reviure la veu per cantar la Pasqua del Crucificat. Any Jubilar 2000". Amb aquesta inscripció quedava patent la casa que la refonia, la data: Pasqua del 2000 i una referència al Sant Crist.

Una petita representació de la Parròquia assistírem a la fundició el dia 5 de maig. La campana, feta trossos, es va col·locar dins una caldera, se li afegiren 300 kgs. de coure per compensar les pèrdues que tota fundició suposa i les impureses que s’han de retirar. A una temperatura de 1.200 graus i després d’unes 5 hores, el líquid flamejant es va vessar dins el motlle de la que seria la nova campana. Eren les 5 del capvespre del dia 5 de maig de l’any 2000.

Quatre dies després, la campana quedava al descobert i era preparada per enviar de bell nou a Mallorca. Dijous, dia 18 de maig, fou entrada al temple on fou visitada –i gairebé podríem dir venerada- per molts de manacorins.

La nova campana, després de la refundició pesa 1.098 kgs., o sigui 82 kgs. més que l’anterior. El batall, que és nou, ja que l’antic quedarà per al record, pesa 65 kls. i la culata de fusta 700 kls. un poc menys del que pesava la culata anterior ja que la campana s’havia de tocar estirant de la corda i necessitava més contrapès, cosa que no passa ara degut a la seva electrificació. En total, doncs, la campana pesa 1.863 kls.

Després de la seva benedicció el dia 21 de maig de 2000, fou pujada al campanar on esperam pugui quedar-s’hi, sense necessitat de reparacions o refuses, moltíssims d’anys i des d’allà dalt convocar-nos a les festes del Sant Crist i a les grans festes i esdeveniments de la nostra comunitat de Manacor.

Que el seu so, junt amb el de les altres campanes, ens ajudi a aixecar el nostre cor a Déu i ens connecti amb aquella realitat que anuncia: "El Senyor viu, està en mig de vosaltres i vos convoca a participar del seu amor".

Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor (Mallorca)
  • MANACOR: Campanes, campaners i tocs
  • BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA): Inventari de campanes
  • Campanars: Bibliografia
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor (2000)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF