Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - ALBORAIA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 35)


Data de construcció Primera mitat del segle XVIII
Descripció El campanar de l'església es troba ubicat en un lateral de la façana principal del temple parroquial. És de planta quadrada i compta amb tres cossos, sent la seua fàbrica de rajola amb elements ornamentals de pedra. El primer cos compta en un lateral amb unes estretes finestres per il·luminar l'escala interior de la torre, mentre que la cara orientada cap a la façana principal compta amb una decoració pintada que imita als sillars de pedra, quedant integrada dins de la façana principal. En la part alta de la façana i adossada al campanar trobem la caseta del rellotge, que mostra una esfera i està coberta amb teula. El segon cos es troba situat damunt d'una cornisa i té quatre finestres per les campanes. La cara exterior disposa d'un basament i quatre pilastres toscanes per cada cara que serveixen per enmarcar les finestres de les campanes. Damunt les pilastres hi ha un fris i una cornisa. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles i al centre trobem una torreta de dos altures i forma octogonal. En la primera hi han un aletons, mentre que a la segona uns arcs. Aquesta torreta està coberta amb telues blaves i una creu amb veleta.

A l'interior de la torre hi ha una escala "a la castellana", que recorre el permetre de la torre fins poc abans de la Sala de les Campanes. Durant la pujada hi ha diverses portes antigues amb interessants forrellats. L'escala es torna de caragol a l'últim tram. A la Sala de les Campanes hi ha uns escalons a les finestres, segurament utilitzats pels campaners per tocar les campanes. Hi ha una escala vertical en un lateral per pujar al terrat.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Compta amb algún graffitti, especialment a l'escala del campanar. Hi ha alguna creu amb unes inicials, possiblement en referència a un difunt.
Estat original La maquinària del rellotge estava ubicada al centre de la Caseta del rellotge. Aquesta comptava amb la instal·lació per moure l'esfera i accionar els dos timbres de les hores. Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta, fetes per la casa fonedora, a les respectives finestres de la Sala de les Campanes. Les tres campanes grans comptaven amb llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització de l'any 1971 fins l'any 1994 les quatre campanes grans comptaven amb truges de ferro de la casa Roses i estaven mecanitzades amb motor de vol continu. Les tres grans a més disposaven d'electromalls trifàsics per repicar automàticament. Al terrat estaven ubicats també fins 1994 dos timbres per tocar les hores, penjats d'una biga de ferro.
Estat actual El campanar es troba en un bon estat de conservació, així com l'interior del mateix a excepció de la Caseta del Rellotge. En aquesta està la maquinària tirada en un lateral i plena de brutícia. Les sis campanes es troben ubicades a la Sala de les Campanes. La denominada "Pere" es troba instal·lada a la volta de la sala amb la truja de fusta original i compta amb cigonyal per voltejar-la i un electromall per tocar els quarts, que està desgastant amb intensitat el bronze. En cas de ser restaurada es deurien mantenir totes les parts possibles de la truja, a més deuria ser canviat l'electromall per altre que desgaste menys la campana. En la part altra de la finestra orientada cap a la coberta del temple trobem la campana menor, que també compta amb truja de fusta i una ballesta.

Les altres quatre campanes estan ubicades a les finestres de la Sala de les Campanes. Compten amb truja de ferro de Barberí i es troben mecanitzades amb motor d'impulsos. Les tres grans a més disposen d'electromall trifàsic. Els batalls estan lligats i alguns d'ells no compten amb cable de seguretat, que deuria ser instal·lat per evitar la caiguda del batall en cas de trencament. Les truges actuals no imiten les formes tradicionals locals ni tampoc faciliten el toc manual de les campanes, ja que els falta pes i en algun cas com la mitjana ha estat necessari soldar pletines de ferro per equilibrar-les millor. Per tant seria recomanable canviar-les per altres de perfil tradicional valencià i millor equilibrades, que a més facilitarien la conservació de les campanes.
Campanes Compta amb un total de sis campanes, de les quals cinc formen el conjunt. Hi ha una, la més menuda d'elles, que va ser fosa en 1885. No indica el fonedor, no obstant sembla obra del campaner Manuel Quiles. Del conjunt fet en 1939 pels Hnos Roses de Silla queden quatre campanes: les tres grans i la denominada Pere. Totes elles compten amb un verç al·lusiu a l'advocació que tenen. La gran es dedica a la titular del temple parroquial, l'Assumpció; la mitjana al patró d'Alboraia, Sant Cristòfol; i la tercera al Crist de la Providència, advocació de gran veneració al poble. La campana refosa entorn a 1980 està dedicada al Santíssim Sacrament i compta amb les inscripcions de la primitiva campana. La seua advocació es deu al Miracle dels Peixets. La tradició conta que en 1348 un convers va cridar al rector d'Alboraia per a que li portés el Viàtic i mentre aquest creuava el Barranc del Carraixet, una forta avinguda d'aigua el va fer caure del cavall, perdent les formes que portava al copó. Hores després uns llauradors van cridar al rector, advertint unes llums al barranc, que resultaren ser un peixos que portaven les formes a la boca.
Tocs tradicionals de campanes En primer lloc els tocs de les hores es realitzaven amb dos timbres, accionats per mitjà de la maquinària del rellotge. La senyalera es tocava per coordinar el toc de les campanes amb els actes celebrats a l'interior del temple. Les cinc campanes del conjunt voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes, la menor d'elles amb cigonyal. Les tres grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Els tocs de difunt es realitzaven amb el mig vol de les campanes i en funció de la categoria del difunt es tocaven més o menys campanes.
Tocs actuals de campanes Els tocs horaris es realitzen amb la campana denominada Pere (els quarts) i la Gran (les hores). La senyalera actualment no es toca i el Pere sols ho fa de forma esporàdica, ja que disposa d'una corda per voltejar-la amb el cigonyal. Les altres campanes voltegen automàticament i a més les tres grans repiquen. Les campanes Sacrament, la del Crist i Cristòfol es toquen al mig vol per als difunts.
Intervencions El campanar sembla una construcció datable de la primera mitat del segle XVIII, alçat seguint el model d'alguns campanars de la ciutat de València com el de la Parròquia de Sant Joan del Mercat. A diferència de l'anterior es va construir amb rajola i compta amb un remat de proporcions semblants. Les campanes originals es perderen durant la Guerra Civil (1936-1939), al ser retirades del campanar, conservant tan sols la Senyalera. Aquest fet va motivar a fer un nou conjunt en 1939, pocs mesos després de finalitzar el conflicte. Les cinc noves campanes es feren als tallers dels Hermanos Roses de Silla (València), sent beneïdes i pujades al campanar.

Als anys 50 va haver un primer intent de mecanitzar les campanes, que no va prosperat. Sembla que en 1966 la maquinària del rellotge no funcionava del tot bé i es va contactar amb Manclús. Aquest va presentar l'opció de fer una maquinària nova, optant l'Ajuntament per reparar l'existent. L'any 1967 Germán Roses va proposar de nou la mecanització de les campanes, que no va portar a terme fins 1971. En eixe any es canviaren les truges de fusta de les quatre campanes grans per altres de ferro. Es mecanitzaren les campanes amb motor motor de vol continu i a més les tres grans amb electromalls trifàsics. Entorn a 1980 la campana dedicada al Santíssim es va badar, sent refosa per Salvador Manclús del Grau de València i pujada al campanar.

En l'any 1994 el campanar va ser restaurat integrament, així com les campanes. Entorn a eixe any el rellotge va ser canviat per un ordinador, encarregat de moure l'esfera i accionar el toc de les hores. Els timbres del terrat es retiraren del campanar, canviant el seu so pel de la campana Pere per als quarts i la Gran per a les hores. Les quatre campanes grans canviaren de truja, instal·lant l'empresa Industrias Manclús unes noves fabricades per Barberí d'Olot (Girona). Els mecanismes de toc automàtic es van renovar per motors d'impulsos i electromalls monofàsics. Durant la restauració del campanar es va instal·lar la nova escala d'accés al terrat i posteriorment es va fer una matraca.
Autors de la fitxa de la torre
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-07-1994)
  • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (08-07-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (06-05-2015)
  • Matraca
    Compta amb una matraca, instal·lada a la primera dècada del segle XXI. Aquesta està ubicada a la volta de la Sala de les Campanes i es toca amb un cigonyal.

     

    Rogle, roda de campanes
    El rogle está situat a certa altura en la Sagristia i sembla dels anys 40, adquirit en acabar la Guerra Civil.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAActuació dels Campaners de la Catedral de València en Alboraia08-07-2007
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    LLOP i BAYO, FrancescNuestras campanas (13) - La restauración de las campanas de Alboraia1995
    SENA, L.Torrent y Alboraia recuperan la matraca2013
    39 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 24-05-2015

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sacrament (refosa)ROSES, HERMANOS (SILLA)193972216

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesCampaneta d´alçar a Déu (0)QUILES, MANUEL18853321
    Sala de les CampanesPere (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)19395491
    Sala de les CampanesSacrament (2)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)1980ca72216
    Sala de les CampanesCrist de la Providència (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)193986368
    Sala de les CampanesCristòfol (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)193999562
    Sala de les CampanesMaria de l'Assumpció (5)ROSES, HERMANOS (SILLA)1939116904

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - ALBORAIA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    AutorsMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
    Data de construcció 1960ca
    Descripció Maquinària existent sense ús de S. Manclús.
    Hi havia dos grans campanós de ferro, per als quarts i les hores, que no foren reposats durant la restauració del campanar (no cabien en l'interior del cos superior). Abans de la restauració estaven penjats en la terrassa, per fora del cupulí.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-07-2009

  • ALBORAIA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF