Inventari de Campanes

Catedral de Mallorca - PALMA (BALEARS)

(Referència: 183)



Descripció El campanar conté dues sales de grans dimensions i molt diferenciades.
La primera sala, ara utilitzada com a magatzem tècnic de la catedral (on es conserven els jous originals de les campanes, però també molts elements per a la conservació de l'immoble) fou el Refugi o Presó de la Seu, i conté probablement el millor conjunt de grafits o al menys els més estudiats de tot l'Estat, entre els quals destaquen diverses inscripcions i dibuixos medievals fets amb carbó.
La segona sala esta dividida en tres espais: la part inferior, que nosaltres proposem anomenar "la sala dels campaners" ja que és la zona per tocar les campanes, amb les cordes corresponents, tant per ventar-les com per pegar batallades amb el mall extern de ferro forjat. Aquesta part està separada de la resta, i funciona com un espai propi.
Les campanes estan ubicades en els dos nivells superiors, sense separació formal. De manera sorprenent, tant acústica com dinàmica, les tres majors, o al menys les dues més grosses, estan ubicades dalt, mentre que la resta es troba en la part inferior. Potser el motiu sigui un accés més fàcil per a la conservació de les més utilitzades.
Altres autors com BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume denominen la part inferior com "sala de campanes" però el nom no sembla aplicable en un espai reservat per als campaners i les cordes per tocar les campanes.
Per altra banda la paraula "tremuja" utilitzada pels mateixos autors, per descriure l'estructura interna de fusta que suporta les campanes, tampoc semblaria adequada, ja que en alguns llocs del nostre àmbit lingüístic, la paraula descriu el contrapès de fusta o jou, anomenat "truja" en altres llocs.
Protecció Bé: Catedral de Santa Maria
Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears
Província: Balears
Municipi: Palma de Mallorca
Entitat local menor: Mallorca
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000406 - 00000
Registro: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Disposició: DECRET
Matis: DECLARATS ABANS L/85
Graffitti Tot el campanar compta amb un nombrós i importantíssim conjunt de grafits, parcialment estudiat i publicat. Grafits (en carbó) amb epigrafia gòtica o dibuixos en la sala intermèdia, i nombrosos vaixells incisos en la sala de campanes, entre altres, recomanen no sols un estudi molt seriós i una documentació exhaustiva, sinó la integració d'aquells grafits en el projecte de restauració, la seva conservació i la posta en valor posteriors.
Així, en la sala ubicada baix les campanes, i des d'on es toca, hi ha molts grafits de campaners i visitants. Els grafits estan documentats, estudiats i publicats.
Estat original Pel que sembla, les campanes han sigut sempre ventades o tocades a batallades. Així com N'Aloi, tocat escasses voltes, i per un grup específic de campaners, tenia una corda lligada directament al batall per tocar-lo des de la sala inferior (instal·lació encara existent), quatre o cinc de les campanes del nivell baix tenien un mall exterior de ferro forjat per tocar-les també per diverses senyals i segurament també per als tocs de mort, sense haver de pujar a la sala de campanes.
A la qüestió relativa a l'antiguitat dels jous de fusta existents no sembla fàcil respondre, sense un estudi més complet tant dels mateixos jous com de les consuetes i altra documentació de la Catedral. No obstant, l'estructura de fusta relativament feble justificaria des de temps antics unes campanes contrapesades, per evitar esforços al conjunt així com per controlar millor el ritme, la velocitat i l'alçada de les campanes balancejades.
Estat anterior La Catedral de Mallorca compta amb un dels conjunts de campanes més singulars, fins i tot d'Europa, pel gran nombre de campanes gòtiques, per la manera en la qual estan disposades i per la forma de tocar-les.
En 1992 el conjunt havia patit diverses modificacions. S'havien substituït els jous de fusta per altres de ferro, dotant-los de motors de volteig continu i d'electromalls, tot i que tradicionalment només es ventaven o balancejaven aquestes campanes.
L'acció va modificar la sonoritat de les campanes. En 1991 s'havia substituït una campana del XIV que s'havia esquerdat, per una nova.
Tan sols la campana major, "N'Aloi", tot i que amb jou de ferro, conservava la manera tradicional de ventar-la, mitjançant una gran corda, de la qual pengen dotze de més petites.
Estat actual Hi ha hagut diverses actuacions recents, realitzades per una empresa poc especialitzada en actuacions en campanes, especialment històriques. S'hi han afegit rodes de ventar i motors d'impulsos a algunes campanes, i sobre tot s'ha fixat de manera rígida, i sense justificació aparent, el gran batall de N'Aloi, abans aïllat acústicament de la campana per les tires de cuiro
En la caixa de contactors elèctrics hi ha diverses etiquetes de l'empresa instal·ladora. En una es pot llegir "Instalaciones Eléctricas Navarro, S. L. / C. L'Arxiduc Lluís Salvador, 5 / BINISSALEM - tel. 51 20 14 / Rafael Navarro Salom - Urgencias: / Instalador autorizado por la D. G. I." En altra hi posa "instal·lacions / elèctriques / NAVARRO / tel. 971 51 20 14 Movil 617 462 377"
En 2009 els jous de les campanes ha sigut repintats, amb pintura plàstica, cobrint el nom corresponent. L'actuació priva al conjunt d'un element patrimonial afegit (tant el nom de la campana com la forma de les lletres). La pintura s'ha realitzat sense cobrir les campanes, que estan encara més tacades.
Acústica, afinació de les campanes Les campanes de la sala es troben ubicades en un mateix espai acústic, delimitat per la tarima de fusta que les separa de la sala dels campaners. No obstant la ubicació de les campanes és peculiar i contrària a les disposicions acústiques habituals, ja que les campanes petites es troben en la part baixa mentre que les majors, especialment N'Aloi, es troben per dalt.
Habitualment, tant per motius acústics (els sons més aguts es difonen en via recta mentre que els sons més greus s'expedeixen en totes les direccions) com per motius dinàmics (les campanes més petites afecten menys a l'estructura) la posició és inversa, amb les més pesants baix i les més lleugeres a dalt.
Malgrat l'absència de portes o altres elements per a la ressonància, la ubicació relativament centralitzada de les campanes, així com i especialment la ubicació de la tarima o sòl de fusta separant la que anomenem sala de les campanes de la sala dels campaners, asseguren una òptima difusió conjunta sonora.
Coloms i altres plagues Les diverses obertures del campanar estan cobertes d'una xarxa de filferro, utilitzada antigament per tancar galliners. L'estat de la conservació és bastant deficient, amb nombrosos forats. No obstant no hem detectat la presència d'aus en la sala de campanes, mentre que hi ha una sola concentració d'excrements en la sala dels campaners, que correspon segurament a un niu de coloms.
No obstant caldrà tenir en compte, en el futur, aquesta protecció passiva i reposar-la per evitar una ocupació d'ocells, amb la conseqüent brutícia. La protecció hauria de ser de material resistent a la intempèrie, especialment per la proximitat de la mar, fàcil d'obrir i tancar (per permetre l'accés a cada una de les finestres), suficientment transparent per no inferir en el so de les campanes, no ser visible i ser bastant resistent tant a les aus com al pas de les persones (que en alguns llocs de l'estructura han de passar junt a les reixes de protecció).
Campanes La Catedral de Mallorca conserva, encara avui, el conjunt medieval més complet conegut de tota Europa, amb quatre campanes foses entorn a 1312.
N'Aloi, probablement la major campana en moviment de l'Estat, és del XVI, mentre que la resta de campanes són del XVII i del XVIII.
Es tracta per tant d'un conjunt especialment antic i important, segurament conservat per la manera en que les campanes eren tocades, amb jous molt contrapesats i per tant oscil·lant lentament i pausada.
Per altra part, i d'acord amb les intervencions arquitectòniques fetes per GAUDÍ, la Catedral conserva una petita campana, en el cim d'un pal, de forma tubular i percussió exterior i sens dubte utilitzada com "tintinnabulum", signe de basílica.
Tocs tradicionals de campanes Probablement, en temps tradicional, quan les campanes no sols eren ventades sinó parades també cap amunt, la major part dels tocs, inclòs N'Aloi, eren realitzats des de la mateixa sala de campanes. Bona prova és la ubicació de les campanes, sense que hi hagi cap damunt de l'altra, per poder actuar millor. En 1957 Bartomeu NIGORRA i BARCELÓ ja es queixava que aquests complexos tocs tradicionals havíen sigut substituïts per simples campanes ventades i per batallades, havent-se perdut també la repicada solemne de les nou campanes per a les grans festes, també anomenades "dies de N'Aloi".
Els últims tocs tradicionals utilitzaven diverses alçades de ventar les campanes, modificant així el ritme i la velocitat, i únicament N'Aloi podia quedar invertit, degut a un pal recolzat en la mateixa boca de la campana, tècnica poc habitual i de difícil execució. No sembla que les altres campanes tingueren cap mecanisme ni topall per deixar-les invertides.
També es tocava a batallades la campana major, de manera habitual i quotidiana per als senyals de cada dia, mentre que quatre o cinc de les altres tenien malls externs per tocar-les a batallades, sense haver de pujar-hi a la sala de campanes.
Totes aquestes suposicions han de ser verificades en la consueta i altres documentacions existents en l'Arxiu de la Seu de Mallorca
Tocs actuals de campanes Amb la primera electrificació, els motors podien voltar completament les campanes. No obstant foren dotades d'un inversor mecànic, per tractar de ventar-les, amb un motor i una instal·lació de volteig continu.
Igualment els malls externs per al toc manual a distància, foren dotats de bobines trifàsiques, per tocar-los automàticament. Aquests mecanismes semblen tots fora d'ús, així com l'electromall posat en l'exterior de N'Aloi.
Per a les misses de dissabte i diumenge es toca un quart d'hora abans, i per cinc minuts, Sa Nova.
El toc de les campanes està gestionat per un conjunt d'interruptors i polsadors, instal·lats en el seu moment per MANCLÚS. En conseqüència no hi ha cap programació prevista sinó una connexió directa segons festa o cel·lebració.
Junt als polsadors figura el següent manuscrit, pegat al mur:
RELACION DE CAMPANAS
DOMINGOS Y FIESTASLABORABLESFIELES DIFUNTOSFUNERALES
Las Campanas SiguientesANTONIALas Campanas SiguientesNOVALas Campanas SiguientesBARBARALa Campana SiguienteBARBARA
NOVATERCIANOVA
TERCIAPICAROLMITJA
PICAROLTERCIA
MAITINES
MEDIO VUELOMEDIO VUELOMEDIO VUELOMEDIO VUELO
Tocs proposats de campanes La proposta de nous tocs depén de dos factors, íntimament relacionats: per un costat la restauració de les instal·lacions, i per un altre costat l'aplicació de les normes tradicionals, relacionades en la "Consuetud" publicada pel Pare BIGORRA, i que han d'adaptar-se a les necessitats cultuals i culturals actuals. Aquesta norma està ara en procés d'estudi i interpretació.
Han de programar-se per tant nous tocs de campanes, relacionats amb les maneres tradicionals (i no imitades) de toc. En general estem parlant d'uns tocs d'oració al llarg del dia (matí, migdia i vesprada, i de diversos tocs segons la celebració i l'acte. Generalment un toc de cor més senzill per als dies de cada dia, un altre per als diumenges, un altre per als diumenges de Pasqua i Nadal, un altre per a les Festes (en el sentit litúrgic de la paraula, que corresponen a les antigues Segones Classes) un altre per a les Solemnitats (antigues festes de Primera Classe) i el toc general per a les Solemnitats majors, per dir-ho d'alguna manera, açò és, sense pretendre delimitar-ho, Pasqua, Nadal i Corpus Christi.
De la mateixa manera han de programar-se tocs de difunts i tots aquells que la catedral necessiti, de manera que queden gravats en l'ordinador, sense que s'intervingui en la seva composició, de manera que només polsant el toc corresponent aquest s'interpreti de manera automàtica i completa.
Finalment ha de plantejar-se si la catedral ha de tocar o no les hores, per mitjà d'un toc de quarts i d'hores preferentment durant les 24 hores, però realitzant els quarts amb campanes menors. No obstant això, mentre els tocs litúrgics, festius o de difunts són generalment ben acceptats, la reintroducció o recuperació del toc de les hores, després d'anys de silenci, provoca constants litigis, que és necessari valorar molt acuradament abans de la seva aplicació.
Visites als campanars En un temps passat, el campanar era visitable, la qual cosa explica segurament que tant els jous antics com els nous, i les massoles tinguin pintat el nom corresponent.
Aquesta visita pública només seria possible, en el futur, després de restaurar acuradament tant els accessos com les zones segures per als visitants (per exemple evitant que les campanes en moviment puguin causar quelcom accident).
Igualment caldria posar en valor tots els elements patrimonials del conjunt: les diverses campanes, els grafits o les vistes de la ciutat.
Intervencions Dues intervencions recents han modificat tant la manera de tocar les campanes de la Seu de Mallorca com la seva sonoritat.
En 1991 foren desmuntats els antics jous de fusta, molt contrapesats, de les campanes i substituïts per altres de ferro, amb motors de volteig continu tot i que modificats per permetre també ventar les campanes.
Cap a 2006 algú dels motors ha sigut substituït per altres d'impulsos MOVOTRON, per la qual cosa, sense desmuntar la vella roda, han afegit noves rodes, molt més grans que en algun cas impedeix el toc de l'electromall extern.
Actuacions urgents L'actuació més urgent implica la detenció immediata de les campanes més antigues. Com que totes les campanes, amb l'excepció de la refosa, són antigues, sensu stricto tan sols hauria de tocar per a senyal ordinàries la campana refosa, i manualment N'Aloi per als tocs extraordinaris.
No obstant, una proposta més raonable, que hauria de ser estrictament aplicada, seria la d'immobilitzar les quatre campanes gòtiques en greu perill de trencament, no sols degut a l'extrem desgast, sinó al perjudicial sistema de toc actual.
Propostes El conjunt de campanes de la Seu de Mallorca té unes característiques tan especials que fan que sigui un dels més interessants de totes les Catedrals d'España, i fins i tot de totes les catedrals d'Europa. L'existència de cinc campanes de principis de 1300 és una característica tan singular, que tan sols per això ja convertiria el conjunt en extraordinari. La conservació dels elements auxiliars (tot i que substituïts en 1993) així com l'existència de Consuetes o partitures dels tocs, permeten proposar una restauració no sols per recuperar els extraordinaris valors, materials i immaterials del conjunt, sinó per servir de model de restauració d'un conjunt de campanes històriques.
La intervenció arquitectònica en les dues sales del campanar ha de ser molt respectuosa amb els nombrosos elements patrimonials del conjunt.
Respecte a la sala intermèdia, amb importantíssims grafits medievals i posteriors, i ara en greu perill de conservació degut al seu ús com magatzem de la Fàbrica del temple, caldria reservar-la exclusivament com espai, segurament visitable, dotat potser d’una exposició temporal o permanent que expliqui la història del campanar, de les campanes i dels tocs. En qualsevol cas han de ser tinguts en compte els importants grafits, d’extraordinària vàlua.
La segona sala del campanar està dividida, com hem proposat, en dos espais propis: la sala dels campaners, des d’on es tocava amb cordes, i la sala de les campanes. La sala inferior ha de ser mantinguda, tot i desmuntant aquells elements que no siguin necessaris, com instal•lacions elèctriques obsoletes, i després d’una exhaustiva documentació. Cal recordar que el pis de fusta que separa la que nomenem sala de campaners de la sala de campanes no sols protegeix als campaners, sinó i sobre tot, crea un espai acústic peculiar i imprescindible per a expandir el so de les campanes de la Catedral. En aquesta sala les finestres haurien de romandre tancades com ara.
En la sala de campanes cal mantenir els espais oberts, també per motius acústics. No obstant cal renovar la protecció de les finestres per evitar l’entrada d’ocells a la sala: aquesta xarxa de filferro està ara molt malmesa i no serveix de cap protecció. Per altra banda, degut a la seva ubicació, dificulta el moviment de les persones, per a treballs de conservació de les campanes.
Naturalment cal netejar la sala, desmuntant i baixant tots aquells elements, com ara motors, que estan inutilitzats, i que en alguns casos han causat importants taques d’oli i altra brutícia.
En tots els nivells del campanar (sala intermèdia, sala de campaners, sala de campanes, terrassa) han de ser tinguts en compte i preservats els importants grafits, per sort bé documentats (cas únic de totes les Catedrals d’España).
El conjunt de cinc campanes gòtiques, el més uniforme i complet de tota Europa, demana una seriosa i urgent actuació. Parlem tot temps de cinc campanes, quan hi ha quatre al campanar, ja que la campana nova, teòricament procedent de la refosa de la campana gòtica anterior, no forma ni pot formar part del conjunt, per les seves característiques acústiques (i no parlem de forma o de decoració).
Afortunadament sembla que la campana original trencada no fou refosa per SALVADOR MANCLÚS, l’empresa que va mecanitzar el conjunt en 1993. La campana no fou refosa, no tant pensant en el seu valor, sinó per desconeixement d’un metall presumiblement antic, i per tant d’un altre aliatge. La campana fou venuda per l’empresa com metall vell i passà per diverses mans i ara es trobaria en el magatzem d’un fonedor de campanes, que estaria disposat a negociar el seu retorn a Mallorca.
Si així fos, com desitgem, la campana hauria de ser soldada, ja que té una esquerda que li ha trencat tot el so. No obstant, si no fos possible recuperar la campana original, i com que es tracta de la campana “del mig”, de les cinc gòtiques existents, seria possible construir una nova, amb la forma i la sonoritat harmonitzada amb les altres quatre: sols l’empresa EIJSBOUTS d’Holanda pot fer aquest treball de precisió acústica. En qualsevol cas, la campana de MANCLÚS que substitueix a Na Tèrcia ha de ser substituïda. Podria utilitzar-se, amb mesura, per tocar els quarts del rellotge, però la seva sonoritat, bastant encertada no concorda amb la resta. Es tracta però d’una campana amb una qualitat d’acabat sorprenentment bona dintre les produccions de l’esmentada empresa.
Igualment les altres quatre campanes gòtiques han de ser soldades per reomplir el buit de metall produït al llarg de gairebé set segles de tocs continuats. Nosaltres no som partidaris de soldar campanes fins que no s’esquerdin; no obstant aquestes estan tan debilitades que sembla imprescindible soldar-les per recuperar el perfil original. Naturalment la soldadura ha de ser duta a terme per una empresa especialitzada en el tema, com pot ser LACHENMEYER d’Alemanya.
Per altra banda, les campanes de la Seu de Mallorca estan extraordinàriament cobertes de brutícia, deguda segurament a concrecions produïdes per la proximitat de la mar. La neteja de les campanes es justifica sobre tot per motius acústics: una campana bruta com aquestes, amb capes de brutícia superiors al mil•límetre, poden recuperar més d’un minut de ressonància una volta netejades. Igualment, en campanes agudes, com és el cas de les gòtiques, les més petites del conjunt, la brutícia modifica la sonoritat, deformant el so original.
Si recordem que una campana, en bon estat de conservació, manté al llarg dels segles, la seva sonoritat original, la proposta de restauració del conjunt, i especialment de les campanes gòtiques, passa per una recuperació global de les seves característiques originals: soldadura si s’escau, neteja en tots casos, recuperació dels jous de fusta afortunadament conservats en la sala intermèdia del campanar.
Si la neteja de la campana i la recuperació del seu perfil original (amb soldadura, com s’ha indicat) recupera la sonoritat pròpia de la campana, la reposició dels jous de fusta permet restaurar les característiques rítmiques i per tant plenament culturals, de les campanes. És sabut que cada Catedral va desenvolupar un codi propi de comunicació a través les seves campanes, format no sols per una sonoritat peculiar (la del campanar, de les campanes i de les seves instal•lacions) sinó per una manera sempre diferent de tocar-les.
Afortunadament la Seu de Mallorca conserva campanes antigues, elements auxiliars antics (jous de fusta, estructura) així com llista històrica de tocs i fins i tot una colla més o menys estable de campaners. En conseqüència, la restauració ha de tendir a recuperar tots aquests valors. La qual cosa vol dir que els jous de fusta han de retornar, el més integres possible, a les seves campanes, i sols cal substituir aquelles parts que per seguretat siguin imprescindibles, com ara els coixinets per rodaments autocentrats. No obstant les parts substituïdes seran iguals a les originals.
Els batalls seran, els originals, en allò que sigui possible, i lligats de la manera antiga, és a dir amb tires de cuiro o semblants. Igualment seran dotats de cables de seguretat, menys necessaris en un campanar com aquest, amb les campanes a l'interior.
D’acord amb els nostres coneixements actuals, les campanes han de ventar, a dues alçades diferents, i sols N’Aloi hauria de quedar asseguda o invertida entre toc o toc. En conseqüència totes les campanes, excepte la major, que compta amb una colla de campaners, han de ser dotades de motor d’impulsos, disposat de manera que no impedeixi el toc manual mitjançant la palanca i la soga corresponent. No obstant és possible que calgui, també, dotar les altres campanes d’un topall per deixar-les invertides entre toc i toc; depèn de l’anàlisi de l’esmentat “Consuetud”.
De cap manera han de ser dotades les campanes de sengles electromalls; exclusivament aquelles que tenien el mall antic exterior han de recuperar-lo tot i dotant-los de mecanismes de resposta ràpida, preferentment de tracció hidràulica.
N’Aloi no ha de ser dotat de cap motor per al moviment, i tampoc d’un electromall extern per als senyals quotidians. Pel contrari ha de recuperar-se la tècnica tradicional, habitual en altres catedrals com València, de tirar del batall, amb un sistema de resposta ràpida, com el ja esmentat de tracció hidràulica, que tiri del batall, i que s’hagi de desconnectar exclusivament per als tocs manuals i pels propis campaners.
Els treballs han de realitzar-se, en allò que sigui possible, en els tallers de l’empresa que sigui contractada, per aconseguir uns treballs de la més alta qualitat i acabat. No obstant és possible que N’Aloi i potser Na Bàrbara i Na Antònia no puguin treure’s de la sala de campanes sense haver d’obrir noves finestres, com va succeir en el moment d’entrar la campana major, per la qual cosa aquesta (o aquestes) campana hauria de ser restaurada en l’interior de la sala.
És igualment recomanable que es mostrin en una exposició pública les campanes restaurades, per aproximar un patrimoni important a la gent i per descobrir que no sols N’Aloi és la referència del conjunt.
Igualment sembla recomanable propiciar la colla de campaners per que no sols N’Aloi sinó la resta de campanes sonin manualment, al menys per a les grans festes, com passa a altres catedrals com la de València, on els tocs són gairebé exclusivament manuals.
Autor
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació caixa interruptors] (09-02-2008)
  • Matraca
    Les "massoles" es troben en la part alta de la sala de campanes, en regular estat de conservació.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    NIGORRA i BARCELÓ, BartomeuNotas sobre los toques de campana de nuestra S. I. Catedral Basílica1957
    ARCHIVOLas campanas de Mallorca, primer saludo al Papa en su visita a España1982
    BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, JaumeEls graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca1986
    MARTÍN MERINO, A.Las campanas, bajo toque de silencio1988
    BERNAT i ROCA, Margalida; SERRA i BARCELÓ, JaumeL'aprenentatge d'un ofici: Graffiti arquitectònics a la Seu de Mallorca1989
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Mallorca1991
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Maria (Catedral de Mallorca) - CIUTAT DE PALMA1994
    ESCANDELLLa nostra Història1998
    R. D.Las campanas de la Seu sonarán mañana para reivindicar el valor del tañido manual2001
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes de la Catedral de Mallorca: la més antiga música viva2002
    BIBILONI, GabrielRepicar campanes2005
    ESTRANY, Joan¿Por quién dobla la Catedral?2008
    CUART, MateuLa Seu sonaba en el medievo con cien toques de campana distintos2009
    ERMECPresentación de referencias de instalaciones2009
    LLOP i BAYO, FrancescProposta de restauració de les campanes de la Catedral de Palma2009
    VICENS, MiguelLa Catedral da lustre a su campanario2009
    DÍAZ, M.La Seu modifica la frecuencia del toque de campana a petición de los vecinos2010
    IPCERestauración campanario y claustro de la catedral de Mallorca.2010
    PONS CORTÉS, AntoniLa tomba de Jaume II a la Seu de Palma i el seu cerimonial de la festivitat del dia de les morts2010
    SEGUÍ i TROBAT, GabrielLa Consueta de Sagristia de la Seu de Mallorca de 15112010
    VALLÉS, ElenaLa Seu extiende su reforma al claustro barroco2010
    RIERA, JoanEl pavoroso incendio del Forn de Vidre2011
    CATEDRAL DE MALLORCAReforma al Campanar2012
    EFELas campanas de las iglesias de Mallorca repicarán cuando haya nuevo papa2012
    FULLANA, PereN’Eloi i el Twitter2012
    CATEDRAL DE MALLORCAObres al campanar i claustre2013
    DÍAZ, M.El primer inventario de las campanas de la Seu da cuenta de su delicado estado2013
    DÍAZ, M.Las campanas de la Seu saldrán de viaje2013
    DÍAZ, MarianaRotger pide opinión a Madrid sobre la restauración de las campanas de la Seu2013
    DÍAZ, MarianaPatrimoni paraliza la restauración de las campanas de la Catedral2013
    DÍAZ, MarianaLas campanas medievales de la Seu podrían musealizarse, según un informe2013
    LLOP i BAYO, FrancescInforme sobre la restauración de las campanas de la Catedral de Mallorca2013
    LLOP i BAYO, FrancescEl brandar de les campanes: la fixesa històrica de les horàries2013
    M. E. V.El Consell podría aprobar por la vía urgente la reforma de las campanas de la Seu2013
    R. F. M.Patrimoni solicita nuevas pruebas para la restauración de las campanas de La Seu2013
    RIERA, JoanHistorias y leyendas sobre n´Eloi2013
    TALTAVULL FEMENIAS, EnricPropuesta de conservación-restauración del Campanario de la Catedral de Mallorca - Actualización noviembre 20132013
    BALLESTER COLL, Joan AntoniAnàlisi funcional de les campanes de la Seu de Mallorca a l'edat mitjana (presentació)2014
    CATEDRAL DE MALLORCAEls graffiti del campanar2014
    DÍAZ, Mariana; LARGO, AnaLas campanas de la catedral necesitan un plan de conservación2014
    G. E.Patrimoni deniega el traslado de las campanas de la Seu por «preservación»2014
    JURADO, LauraChitón a las joyas de la Catedral de Palma2014
    LARGO, A.Patrimoni autoriza la limpieza de tres campanas de la Seu2014
    MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTEProyecto básico y de ejecución de rehabilitación y restauración del campanario y claustro de la Catedral de Mallorca. Proyecto reformado2014
    MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTERehabilitación y restauración del campanario y claustro de la Catedral de Palma de Mallorca2014
    TALTAVULL FEMENÍAS, EnricLas campanas de la Seu de Mallorca. Cumplimiento de prescripciones2014
    VALLÉS, ElenaEl ministerio de Cultura se opone al proyecto de restauración de las campanas de la Catedral2014
    VALLÉS, M. ElenaLas campanas de la Seu deberán restaurarse en el propio templo2014
    VALLÉS, M.E.Limitan los toques de las campanas de la Seu por fallos estructurales2014
    VELERT, SPatrimonio vuelve a retrasar la restauración de las campanas de la Seu2014
    CATEDRAL DE MALLORCAToques de reloj y campanas en la Catedral de Mallorca2015
    MIÑANA, FernandoEliseo da la campanada2015
    R. F. M.La Seu ya puede cubrir la bóveda abierta para extraer las campanas2015
    VALLÉS, M. ElenaLa Catedral se abre a los cielos2016
    SAN MARTÍN, AndreaLas visitas guiadas a las terrazas de la Seu desbordan las previsiones2017
    CATEDRAL DE MALLORCALas campanas de la Catedral de Mallorca tocan por el Patrimonio Inmaterial de la Humanidad2018
    DARDER, ClàudiaLas campanas de La Seu repican junto a cerca de mil torres y templos de Europa2018
    PIÑA HOMS, RománEl obispo da en el clavo2019
    BAUZÁ JOY, CristinaRepic de campanes al centre de Palma per la revetla de Sant Sebastià2022
    PALOU, FelipLa campana de n’Eloi de La Seu tornarà a sonar en honor a Sant Sebastià2022
    REDACCIÓNAsí ha sido el toque de campanas en la Catedral de Mallorca en vigilia de la fiesta de San Sebastià2022
    VELERT, SílviaUn repic de campanes en honor al patró2022

    Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaAudioDataDuració
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAEl código de las campanas 05-04-201714:15

    Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaVídeoDataDuració
    Visita guiada por la Seu 29-01-201002:32
    LACHENMEYER, HANSSegueix la restauració del campanar de la Seu 18-04-201301:37
    Las entretelas del campanario de la Seu 18-04-201302:01
    El mes que ve s'obrirà al públic l'accés a les terrasses i el campanar de la Seu de Mallorca 14-06-201601:16
    Las visitas guiadas a las terrazas de la Seu desbordan las previsiones 17-10-201701:08
    Las campanas de La Seu repican junto a cerca de mil torres y templos de Europa 21-04-201821:03
    La campana de n'Eloi de La Seu tornarà a sonar en honor a Sant Sebastià 01-01-202201:36
    Repiquen les campanes al centre de Palma per la revetla de Sant Sebastià 19-01-202200:55
    Toque de campanas en la vigília de la fiestade San Sebastián 19-01-202200:55
    La repicada de campanes amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià, una tradició del segle XIV recuperada a Palma 13-01-202301:34
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUDe la materialidad de lo inmaterial. Intervenciones en campanas. 11-05-202356:43
    RIERA MOLL, JOSEP LLUÍSProyecto inventario de campanas de las Illes Balears 08-06-202347:30
    256 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 21-06-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Na Tèrcia, (desapareguda)131290422

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Altar MajorCampana d'eixida de missa183
    EspadanyaCampana de senyals (1)1800ca3321
    EspadanyaCampana de senyals (2)1315ca4243
    SagristiaTintinnabulum (0)1910ca152
    Sala de campanesNa Prima (1)131275244
    Sala de campanesNa Picarol (2)131276254
    Sala de campanesNa Tèrcia (3)MANCLÚS, SALVADOR199190422
    Sala de campanesNa Matines (4)131293466
    Sala de campanesNa Mitja (5)1312100579
    Sala de campanesSa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6)CARDELL, JOAN1769105670
    Sala de campanesN'Antònia (7)GENER, RAFEL16421291243
    Sala de campanesNa Bàrbara (8)MESTRE, MIQUEL16731451765
    Sala de campanesN'Aloi (9)ALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET15922004632
    Sala intermèdia de la torreCampaneta de quarts (0)GENER, RAFEL16423321

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent En marxa

    AutorMARCH, IVAN (PALMA)
    Data de construcció 1778
    Descripció La Seu de Mallorca compta amb un rellotge mecànic en funcionament, cosa absolutament inhabitual, i digna de tota protecció.
    Es tracta d'un mecanisme originalment de forja i signat "EN PALMA POR IVAN M... AÑO DE I778". El cognom, curt, no es pot veure degut a que es troba ubicat per damunt el mecanisme de caixeta de música per al toc dels quarts amb quatre campanes. No obstant podria ser "MARCH".
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-09-2007
    20 Fotos
    Rellotge mecànic (2)


    Existent En marxa

    AutorFERNÁNDEZ ANDRÉS, FERNANDO
    Data de construcció 1981
    Descripció En el tambor del moviment posa, en lletres industrials punxades, "REFORMADO Y AMPLIADO CON CARRILLÓN POR FERNANDO FERNÁNDEZ ANDRES EN 1981."
    El rellotge és de remuntatge setmanal, i malgrat la petita distància entre les peses i el terra (uns 4 m) dura exactament set dies i quatre hores. Habitualment es remuntat el dilluns al matí.
    En 2007 el rellotge estava parat. En 2009 funciona, tot i que sols sonen 2 de les 4 campanes dels quarts (al menys una té l'electromall inutilitzat, degut a la instal·lació recent d'una roda de brandeig de grans dimensions). Les hores sonen, sense repetició, amb N'Aloi.
    Tant la roda comptadora, com la roda de la mostra tenen marcades, per punxó, les hores corresponents.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-09-2007
    5 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • PALMA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 02-12-2024

    Connectats: 35 Visitants: 35 Usuaris: 0