Seu de Mallorca des de l'absis, amb el campanar a la dreta - Autor: MONTESINOS, Mariam A.
Seu de Mallorca des de l'absis, amb el campanar a la dreta - Autor: MONTESINOS, Mariam A.
El campanar té una alçària de 48 metres i és de secció quadrangular (com el de la seu de Manresa, que és una mica més alta, 50 metres, però que és més modern). El seu eix no està alineat amb el de la catedral, per la qual cosa se suposa que s'aixeca en els fonaments d'un edifici anterior, tal volta el minaret d'una mesquita anterior i ben segur adossada al mur de la mesquita, que tenia una alineació diferent. D'altra banda, el campanar, a la part inferior té un aire de torre fortificada, amb grans permòdols de Matacà, que s'han relacionat amb la precarietat de la conquesta durant els primers anys, de manera que seria anterior a la mateixa catedral, començada al segle xiv, segurament correspon a una campanya constructiva del segle xiii.[29] Aquesta cornisa amb matacans separa els dos cossos del campanar, el primer dividit per línies d'impostes i el segon format per tres pisos, marcats també per impostes, cadascun amb tres finestres ogivals a cada costat.[29] Dins el primer cos, amb volta de creueria, hi ha la sagristia dels Vermells.
A dalt no hi ha cap agulla ni piràmide sinó una estructura de contraforts amb forma d'estrella. A l'interior hi ha 9 campanes, vuit actualment són mogudes per motors elèctrics (na Bàrbara, n'Antònia, na Mitja, la Nova, na Tèrcia, na Picarol, na Prima i na Picabaralla), però no la principal, n'Eloi. El diàmetre interior d'aquesta és d'1,98 m i l'alçada interior és d'1,36 m i actualment només és voltada pel Corpus Christi i amb motiu del traspàs del papa i del bisbe de la diòcesi. Des de 1594 i fins al regnat de Carles III, existiren els eloiers, 13 o 14 campaners encarregats de voltar les campanes, que tenien franquesa i estaven exempts del servei militar.
El joc de campanes de la catedral de Mallorca és absolutament excepcional. Cap a 1312 van fer una sèrie d'almenys sis campanes, foses per un autor encara desconegut, de les quals les cinc menors han arribat fins als nostres dies; es tracta, sense dubte, del més ample i antic conjunt de campanes gòtiques conservat en totes les catedrals d'Europa.[30] La major d'aquestes sis, N'Antònia, ja fou refosa, «330 anys després», en 1642. És una de les tres campanes grans.
Lo campanar de Palma, drama en tres actes de Serafí Pitarra, situat al campanar de la Seu, l'any 1349 durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Edició publicada l'any 1912
Na Bàrbara, de 1765, és encara major. Tanmateix, serà N'Eloi, amb 2 metres de diàmetre, la major, la més nova, la qual està envoltada de mítiques referències. No en va és, de les 40 campanes més grans de les catedrals d'Espanya la major en moviment; les altres 10 que van per davant d'ella, estan immòbils.
Els tocs antics, ben documentats, desaparegueren per la seua complexitat i pel nombre de campaners que calien per sonar-los: dotze per N'Eloi; quatre per Na Bàrbara, dos per N'Antònia i sis mes per les altres campanes. Vint-i-quatre o vint-i-cinc persones unides per produir, en aquells dies del Corpus, una música antiga com la catedral, i que emmarca des de fa segles, els actes rituals i quotidians de la Ciutat de Palma.
Amb el temps, les campanes anaren perdent la seua veu, i una de les cinc antigues fou apartada, en espera de noves tecnologies que li permeteren retrobar la seua veu secular, substituïda provisionalment per una nova, de veu ben distinta. També foren canviats els jous de fusta, ara conservats en altres sales del campanar, substituïts per contrapesos de ferro, molt més senzills i de distinta sonoritat. Les mans dels campaners foren canviades per motors continus: una tecnologia ara superada, però en el seu moment la millor existent. Amb tant de canvi només quedava la campana major, N'Eloi, reservada pels tocs manuals.
 |
||
© ca.wikipedia.org (2025) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 19-06-2026 |
||