Data de construcció s. XVIII
Arquitecte MINGUET, Mauro
Descripció A la izquierda de la fachada, hay una torre con dos cuerpos y cupulín; en el primero, se identifican una ventana, una saetera y un reloj; en el segundo vemos vanos de media punto enmarcados por dos pilastras y un remate con balaustrada y pináculos. (OLIVER, Juan; BALLESTER OLMOS, Jose Fco., 2004)
El campanario de planta cuadrada, exteriormente bordeado por cornisas moduladas en piedra -cuyas- campanas se apoyan en los estribos de un arco de medio punto, retranqueado por las pilastras exteriores, que a su vez, soportan la prismática contextura octogonal de la linterna, coronada por una pequeña cúpula de teja vidriada de color azul, ornamentada con pináculos bulbiformes y bolas que rematan los bordes de la terraza... (CUENCA FERRER, D.: "Resumen Histórico sobre la Iglesia de San Jorge." -Artículo inédito facilitado por D. Juan Oliver Chirivella de su archivo El Secanet de Torrent)
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Es poden trobar diversos graffiti al llarg de tota l'escala, principalment a la cambra del rellotge. Els més importants són escrits referents a la instal·lació i posada en marxa de la maquinaria del rellotge, actualment desapareguda.
Campanes El temple de Sant Jordi de Paiporta ha comptat amb diversos conjunts de campanes durant la seua història.
El primer d'ells en el primer temple parroquial, vora amb l'actual casa abadia "tres campanas de las cuales una era mayor y las otras dos medianas." (OLIVER, Juan; BALLESTER OLMOS, Jose Fco., 2004).
El segon d'ells va ser fos en 1768 per LLEONART, famós i reconegut fonedor. Comptava amb tres campanes i va ser el primer conjunt del temple actual.
Durant la Guerra Civil les campanes van desaparèixer, quedant únicament una xicoteta campana, que segurament se salvaria perquè marcaria les hores o els quarts i algun toc per a regir els regadius. Aquesta campana podria ser del primer temple de la població o vindre de l'antic convent.
En 1939 es fon una única campana, d'uns 850kgs de pes, pels Germans Roses de València, instal·lada amb contrapés de fusta i ballesta per al seu toc manual.
En 1954, segon centenari de la construcció de l'edifici, es refondria la campana de 1939 i es fonen tres campanes a Silla pels HNOS. ROSES.
En 1958 s'afegeix una campana per al toc exclusiu de les hores, sent costejada per subscripció popular.
El 19 de juny de 2012 són baixades del campanar les cinc campanes per a iniciar els treballs de restauració del conjunt. Treballs realitzats per 2001 Tècnica i Artesania.
El 6 d'agost de 2012 les campanes són pujades després de la intervenció.
El 24 de setembre de 2021, la campana Maria, refosa, arriba a l'església, sent exposada fins al 3 d'octubre.
Tocs tradicionals de campanes Els voltejos es caracteritzaven per començar al revés que la resta de campanars de la zona. És a dir, la primera campana que començava a voltejar era la Grossa, marcant la solemnitat del toc i se li sumaven la mitjana i la xicoteta.
Es realitzaven quantitat de tocs, entre ells:
- els senyals tradicionals de difunts a mig vol de les tres campanes
- el toc de netejar el temple
- a foc
- voltejos a l'alba en les solemnitats
- repics característics
- senyals diaris per a les oracions
Tocs actuals de campanes Relació dels tocs tradicionals locals, per realitzar tant de forma manual com automàtica:
Tocs d'Oració: Tres colps de la campana grossa, amb espai en silenci del que dura l'oració de l'Ave Maria. El toc es realitza a les 9:00 del matí, 12:00 del migdia i 20:30 de la nit.
Tocs d'Ànimes: Tres colps de la campana grossa, amb espai en silenci del que dura l'oració d'un Parenostre. Després dos colps més seguits. El toc es realitza a les 21:00 de la nit
Tocs de Missa diària: 20 colps de la campana grossa, seguits amb el nombre de tocs corresponent a l'avís (el 1r, 2n o 3r)
Tocs de Missa de diumenge o festiu: 5 colps de la campana mitjana, un tranc amb la mitjana i grossa, 4 colps de la campana mitjana + tranc, 3 colps de la campana mitjana + tranc, 2 colps de la campana mitjana + tranc, 1 colp de la campana mitjana + tranc, 10 trancs de les campanes mitjana i grossa seguits amb el nombre de tocs corresponent a l'avís (el 1r, 2n o 3r). Després del 3r avís, 5 colps més de la campana mitjana
Toc del Rosari: 20 colps amb la campana mitjana, la Maria. Un únic avís abans de la pregària del Rosari, els dies que es realitze
Toc a Cor: Mig vol de la campana del Crist, durant uns segons. Es realitza uns minuts abans del cant del Cor, els dies en què es realitze
Toc de confessió: 5 colps de la campana grossa, espai d'uns segons, altres 5 colps de la campana grossa, espai d'uns segons, i 5 colps més de la campana grossa
Toc de neteja: 5 colps de la campana mitjana, espai d'uns segons, 4 colps de la campana mitjana, espai d'uns segons, i 5 colps més de la campana mitjana.
Toc de difunt home: Tres trancs amb les campanes grossa i mitjana, seguits de 15 tocs alternant les dues campanes, acabant de nou amb tres trancs. El toc es repeteix, com a avís al funeral, tres vegades.
Toc de difunt dona: Dos trancs amb les campanes grossa i mitjana, seguits de 15 tocs alternant les dues campanes, acabant de nou amb dos trancs. El toc es repeteix, com a avís al funeral, tres vegades.
Toc de Fidels Difunts: Nou trancs amb les campanes grossa i mitjana, seguits de 15 tocs alternant les dues campanes, acabant de nou amb nou trancs. El toc es realitza durant el dia 2 de novembre, dia dels Fidels Difunts, i en la seua vespra, la nit de l'1 de novembre.
Toc de difunt Bisbe-Arquebisbe: Dotze trancs amb les campanes grossa i mitjana, seguits de 15 tocs alternant les dues campanes, acabant de nou amb dotze trancs.
Toc de difunt Papa: Cinquanta set trancs amb les campanes grossa i mitjana, seguits de 15 tocs alternant les dues campanes, acabant de nou amb cinquanta set trancs.
Toc de rebuda/acomiadament difunt: Tant per a la rebuda com per a l'acomiadament del o la difunta en les seues exèquies-funeral de cos present, es llancen a mig vol, fins a mitja finestra, les campanes menuda, mitjana i grossa, durant uns minuts.
Toc d'Albat: Per al funeral d'un xiquet o xiqueta que mor abans de prendre la Primera Comunió, es llança al vol el Ravatxolet, durant uns minuts. Aquest toc no ha sigut gravat a l'ordinador. En el malaurat cas d'haver de realitzar-se, tractarà de fer-se de forma manual des de la sala de campanes, voltejant la campana a corda, ja que la campana ha canviat la seua posició al finestral.
Vol menor de campanes: Es voltegen les campanes menuda i mitjana, començant per la menuda, i quan esta pegue una volta completa, s'alça i volteja la mitjana. Les campanes canviaran el sentit del vol. Pararà la campana mitjana primer i després la menuda. El vol durarà dos minuts màxim
Vol major de campanes: Es voltegen les campanes menuda, mitjana i grossa, començant per la menuda, i quan esta pegue una volta completa, s'alça i volteja la mitjana, fent igual amb la grossa. Les campanes canviaran el sentit del vol. Pararà la campana grossa primer, després la mitjana i després la menuda. El vol durarà dos minuts i mig màxim
Vol solemne de campanes: Es voltegen les campanes Ravatxolet, menuda, mitjana i grossa, començant per la grossa, i quan esta pegue unes quantes voltes, s'alça i volteja la mitjana, fent igual amb la menuda i després el Ravatxolet. Les campanes canviaran el sentit del vol. Pararà la campana grossa primer, després la mitjana, després la menuda i per últim el Ravatxolet. El vol durarà tres minuts i mig màximEditor de la fitxa MARTÍNEZ ROIG, Eliseu
Actualització 27-03-2024
AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (11-04-2000) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Diverses Dades Anys 2006-2007] (2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [OLIVER, Juan; BALLESTER OLMOS, Jose Fco. PAIPORTA. UNA CIUDAD, UNA IGLESIA Y SUS GENTES, Asociación Cultural Sant Jordi (2004)
] (19-03-2012) ALEPUZ CHELET, Joan; BUIGUES METOLA, Marcos; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació fotográfica de la baixada de les campanes] (19-06-2012) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica de la pujada de les campanes restaurades] (06-08-2012) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (26-08-2014) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (25-03-2019) MARTÍNEZ FERRER, Chimo (27-05-2019) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-05-2019) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (06-08-2020) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (20-01-2021) |
