Proposta de restauració de les campanes de Sant Jordi de Paiporta

Campanes i tocs tradicionals

La parròquia de Sant Jordi de Paiporta compta amb cinc campanes, ubicades en dos nivells en la sala de campanes del campanar, i que necessiten ser restaurades, per a recuperar els valors sonors, musicals i de comunicació tradicionals. Aquests valors originals es troben en aquest moment molt diluïts, tant perquè una de les campanes, la mitjana, es troba trencada, com perquè els tocs actuals no corresponen als tocs tradicionals de la localitat, ben documentats a través de diversos testimonis orals.

Es dóna a més la circumstància que la torre posseeix una de les campanes més antigues de l'Horta, l'antic Ravajolet, dedicat a SANTE GEORGII i datat en 1662.

El campanar va tindre tres campanes del famós fonedor barroc Josep LLEONART, fabricades en 1768, dedicada la mitjana a MARIA DEL PUIG DE PAYPORTA i la major a SANCTO GEORGE, les tres desaparegudes en la guerra civil. La quarta campana o Ravajolet va deure la seua supervivència en estar associada als tocs del rellotge.

El conjunt de tres campanes és característic de l'Horta, i suficient per als usos de comunicació d'una població com Paiporta. Amb elles es pot indicar els diversos dies de l'any (diari o laborable, diumenge, festiu menor, festiu major) amb la peculiaritat que la campana major només voltejava quatre o cinc vegades a l'any, açò és per a Pasqua, Nadal, el Corpus i Sant Roc, sense emprar-se cap altra vegada ni per cap circumstància excepte en casos molt excepcionals. Aquest silenci de la campana marcava els grans dies de festa, assenyalats pel seu volteig, que iniciava, de manera singular, marcant una forma local i pròpia de tocar. En aquests dies singulars el volteig gojós de les tres campanes, sempre marcat pel ritme lent de la major, tenia el contrapunt del volteig ràpid del Ravajolet, augmentant així l'excepcionalitat del toc. Els voltejos no es prodigaven, ni tan sols els dies de festa, potser seguint aquelles recomanacions de l'arquebisbe Fabián y Fuero en 1790 que exigia baix pena d'Excomunió major que

estos vuelos no han de ser con todas las Campanas, i sí con tanta moderacion que no llegue á molestar este toque i solo dure cinco minutos, i á la media hora otros cinco, i parar las Campanas; pues de este modo se anuncia i se hace notoria suficientemente la Festividad.

Els tocs de difunts marcaven, a més, dos nivells de comunicació: un senyal, que indicava el sexe del difunt i la seua edat, tocada immediatament després del toc d'oració corresponent del matí o Alba, de migdia o àngelus i de la vesprada o Au Maria. Després el toc es repetia durant l'enterrament i per a les misses dels huit dies i de l'any de la defunció.

Tots els tocs de soga es realitzaven amb les dues campanes majors, mentres que el rellotge, inicialment tocat només amb el Ravajolet, va ser completat després amb una campana pròpia per a les hores.

En conseqüència, ha de dotar-se a les tres campanes majors de motor de volteig i balanceig, mentres que només han de tindre electromall exterior les dos majors. Les dues campanes del rellotge tindran el seu corresponent mall exterior per gravetat, i el Ravajolet, a causa de la seua antiguitat i també al seu ús extraordinari, mereix no ser dotat de cap altre mecanisme per al seu toc automàtic, reservant el seu volteig manual per a ocasions festives extraordinaris i també per als poc habituals, afortunadament, soterrars de xiquets.

Mecanismes necessaris

 Refosa de la Mitjana

La campana mitjana es troba trencada, i no es recomana, per la seua escassa antiguitat, la seua soldadura. Ha de fondre's una nova, amb els perfils ROSES de les seues germanes, perquè combine bé amb elles. Part de la inscripció actual, en llatí, ha de ser conservada, ja que es referix a la campana anterior, encara que la part dedicada a aquells que la van refondre i van apadrinar en el seu moment pareix suficient de documentar-la.

Inscripció actual

INMACULATA CONCEPTIO TUA DEI GENITRIX VIRGO GAUDIUM ANNUNTIAVIT INIVERSO MUNDO - SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS

SE HIZO ESTA CAMPANA SIENDO CURA PARROCO / D GONZALO SERRANO ALBENTOSA / PADRINOS HEREDEROS DE D PASCUAL SERRANO TARAZONA / Y DE SU ESPOSA DOÑA RAMONA BOIX MORENO

La campana té així mateix una Puríssima i un Monograma de María, que haurien de ser conservats.

Inscripció proposada

Cal conservar la inscripció llatina, afegint, si cal, els noms i les circumstàncies actuals, així com la marca de fàbrica.

IMMACULATA CONCEPTIONE TUA DEI GENITRIX VIRGO GAUDIUM NUNTIAVIT UNIVERSO MUNDO - SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS

Actuació en les campanes i en la sala de campanes

L'actuació recomanada en les campanes, vistes les informacions existents i les tradicions no sols locals sinó de l'Horta, són les següents:

• Les campanes han de ser netejades, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
• La truja de fusta ha de ser reposada en les tres campanes majors, d'acord amb el model del jou existent en la torre, mantenint les seues característiques de forma, perfil i relació de contrapés. No obstant això, si es localitzara algun altre element dels jous anteriors hauria d'integrar-se en la restauració.
• El jou de fusta del Ravajolet ha de ser restaurat, conservant en la mesura que siga possible totes les parts originals inclosos els ferramentes, substituint els coixinets per rodaments autocentrats, així com aquells elements que exigisca la seguretat. No obstant les parts substituïdes seran iguals a les originals. El batall serà de les mateixes característiques que l'actual, inclosa grandària de la bola i pes. El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant el mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana després del toc. En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern. Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguen els quarts, preferentment de dia i de nit.
• Per a la campana de les hores, el jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlle la campana de tota l'estructura metàl•lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Pareix recomanable tant per acústica com per una economia de mitjans, que la biga estiga ubicada en la finestra, damunt del Ravajolet, i no travessant tota la sala. El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant el mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana després del toc. En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern. Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguen les hores, preferentment de dia i de nit.
• Els suports dels eixos han de picar-se i trobar-se a l’interior del mur com és habitual, i necessari per seguretat.
• Podria ser convenient posar el batall de la campana Xicoteta a la campana de les hores, per a repics manuals molt extraordinaris. Cal per tant reposar el batall original de la Xicoteta.
• Igualment, el batall de la grossa ha de ser mantingut, amb l’única limitació de la seguretat del conjunt.
• Respecte a l’eixida de l’escala, seria convenient enderrocar-la i substituir-la per una trampa d’entrada o alguna cosa pareguda. Cal recordar que encara que coste més pujar amb una trampa que a peu pla, la construcció d’una caseta en mig de la sala trenca el conjunt harmònic i modifica de manera notable la sonoritat, la ressonància i la difusió del toc de les campanes, per la qual cosa és molt convenient la seua proposada substitució.

Tocs programats

• Àngelus: tres tocs de la campana grossa, amb 20 segons de diferència. A les 8, les 12 i les 20 hores
• Animes; sis tocs de la campana mitjana amb cinc segons de diferència. A les 21 hores.
• Missa diària: 30 tocs a 1 segon de cadència de la campana grossa. Després del primer i passats tres segons 1 cop més. Dos després del segon, amb 2 segons d'interval i tres després del tercer. Després del tercer 8 cops ràpids de la mitjana.
• Missa dominical: el toc de missa consisteix en el repic de les dues campanes majors: 15 cops de la Grossa a 1 segon de cadència i tram de les dues campanes. Després de dos segons d'interval 12 i tram, 10 i tram, 8 i tram, 6 i tram, 4 i 10 o 12 trams a 1 segon d'interval. Els senyals corresponents amb la campana Grossa després de cada toc i el repic de la Mitjana després de l'últim. Els diumenges no volteja cap campana.
• Festa de segona; els mateixos tocs de la missa dominical, i després del tercer un sol volteig de les dos menors (Xicoteta i Mitjana) durant tres minuts. No hi ha més voltejos.
• Festa solemne (Pasqua, Corpus, Nadal, Sant Roc): els mateixos tocs de la missa dominical i després del tercer un sol volteig de les tres campanes durant cinc minuts. Senyal d'Alçar a Déu i un vol solemne, de les tres campanes, durant deu minuts, a acabar la missa o al mig dia.
• Senyal d’Alçar a Déu: dos tandes de 3 batallades de la grossa durant el Sanctus i volteig de la Mitjana durant la Consagració. Per a les festes solemnes exclusivament.
• Toc de processó menor: per als processons menors, tres tocs de missa dominical i un vol menor al final. Un altre a l'eixida de la processó i un altre a la tornada. Sempre amb els dues campanes menors.
• Toc de processó major: per a les processons majors, tres tocs de missa dominical i un vol major curt (2 minuts) després del tercer. Un vol major llarg (5 minuts) a l’eixida i la tornada de la processó. Amb les tres campanes. Pot entrar el Ravajolet, sempre manualment.
• Vol menor: les dues campanes menors, Xicoteta i Mitjana. Comença i acaba la Xicoteta. Sempre 2 minuts.
• Vol major: les tres campanes, Xicoteta, Mitjana, Grossa. Com a peculiaritat local, comença la Grossa, i que ja està rodant, entra la Xicoteta i quan roda entra la Mitjana. És una forma diferent i pròpia de tocar-les. Para la Mitjana, para la Xicoteta, i finalment para la Grossa deixant un temps entre una i altra. Vol major curt: 2 minuts; vol major llarg 5 minuts, vol solemne 10 minuts.
• Senyal de mort: amb les dues campanes majors, exclusivament. Tres o dos trams al principi i al final, de 20 a 30 passades de les dues campanes, de menor a major, sense accelerar. Només arriba la notícia de que ha faltat, si és de dia.
• Senyal de mort general: com l’anterior però 9 trams al principi i al final
• Senyal de bisbe: com l’anterior però 12 trams al principi i al final
• Senyal de papa: com l’anterior però 52 trams al principi i al final
• Toc de mort present: tradicionalment, mentre el mort està sense soterrar es tocava després del toc d’oració corresponent un mig vol de les dos menors (Xicoteta i Mitjana) durant cinc minuts. Cal valorar si és necessari.
• Toc de mort present de primera: com l’anterior però amb les tres campanes (Xicoteta, Mitjana i Grossa).
• Toc de mort d’infant: El Ravajolet voltejat, preferentment per un xiquet o xiqueta. El Ravajolet no entra mai en els tocs de mort de persones adultes.
• Missa de soterrar: Els tres tocs com a senyal de mort. Després del tercer “doblar”, és a dir tocar a mig vol les tres campanes 2 minuts. Es torna a doblar quan arriba el difunt i quan se’n va.
• Missa de funeral: Els tres tocs com a senyal de mort i després de cadascú 10 o 12 batallades de la campana grossa.
• Toc d’alarma: 20 o 30 batallades seguides de la Grossa, un descans i 20 o 30 batallades seguides de la Mitjana. Així tot el temps que siga necessari.
• Toc de confessió: amb la campana Grossa unes quantes batallades de 2 en 2
• Toc de neteja de l’església: amb la campana Mitjana 5 o 6 batallades seguides, amb un descans, repetides unes quantes voltes.

Reflexió final

La finalitat d’aquestes propostes és recuperar els tocs tradicionals de Paiporta, en la seua especificitat, no sols limitada al volteig diferent de la campana Grossa com a primera i última dels vols solemnes.

Es proposa, d’acord amb la tradició oral, recuperar el toc limitat de les campanes a les ocasions anuals festives solemnes: Pasqua, Nadal, Sant Roc, Corpus, creant així l’expectativa de sentir-les només en ocasions limitades i extraordinàries ,evitant allò que manava Fabián y Fuero

asi tambien es cierto que no habrá fundamento racional para aprobar el intolerable exceso, que se ha introducido, de los toques, por las molestias i vexaciones que causan… De esto se sigue claramente no ser justo el abusar i hacer odioso ó ridiculo lo que tiene tan santo destino …Para evitar estos inconvenientes debe haber reglas fijas en el modo de tocarlas, i no dexarlo al arbitrio i voluntariedad de los que hacen diversion ó de otras personas inconsideradas, i establecer como se deben tocar prohibiendo los toques nocturnos, extraordinarios, largos, i á deshora.

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualització: 20-01-2025

Connectats: 44 Visitants: 43 Usuaris: 1 - servidor