Data de construcció |
Mitjans del XVIII |
---|
Descripció |
El campanar està situat a la part posterior del temple, al costat del presbiteri. És de planta quadrada i presenta tres cossos. El primer cos està organitzat en tres nivells d'idèntica factura, separats per unes motllures. Els laterals estan construïts amb sillar de pedra i la resta del mur amb maçoneria. El segon cos té quatre finestres amb arc de mig punt per a les campanes i a l'exterior unes pilastres als angles. Està rematat per una cornisa a l'exterior i una volta de forn a l'interior. El tercer cos presenta dos trams més estrets que la resta del campanar. Hi ha una finestra a cada lateral i el primer tram té uns arcs disposats en diagonal amb pinacles. La torre està rematada per una coberta de teula a quatre aigües i creu.
La torre disposa d'una escala que puja pel perímetre interior fins a arribar a una habitació on es guarda la maquinària del rellotge. Des d'aquest nivell l'escala és de caragol fins a la sala de les campanes. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat original |
Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX les campanes conservaren la instal·lació tradicional. D'aquesta, les truges de fusta eren un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià. La mitjana tenia una maça horària per tocar les hores. |
---|
Estat anterior |
L'any 1998 les quatre campanes estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, dotades amb rodes per mecanitzar-les però sense motors. Les tres majors tenien cordes que des dels batalls arrivaben fins als peus del campanar. A més la mitjana tenia una maça horària en funcionament que era accionada per la maquinària del rellotge. |
---|
Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo. La maquinària del rellotge està situada al seu lloc tradicional però no funciona. Les quatre campanes disposen de les truges de ferro documentades l'any 1998 i estan mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls monofàsics. Disposen de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. |
---|
Conservació, manteniment |
|
---|
Campanes |
Té un conjunt de quatre campanes. La més antiga és la mitjana, dedicada a la Mare de Déu Gràcia i Sant Blai, i fosa per Manuel de Casanueva, fonedor procedent de la població càntabra d'Arnuero i que segurament treballava de forma itinerant. Aquest fet es denota en les característiques de la campana, totalment diferent de les foses pels fonedors valencians del moment. En primer lloc presenta una forma molt més allargada, pròpia del perfil esquilonat càntabre. En segon la distribució de les inscripcions amb els noms de les persones de la Sagrada Família i la data de fosa al terç i altres al mig peu. La gran i la més xicoteta són obra de Vicente Domingo Roses (o Rosas) i daten de l'any 1884. Aquest fonedor és possiblement l'autor de la tercera, fosa l'any 1881. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
L'any 1998 les tres campanes grans presentaven llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar i que servien per a tocar-les des de baix. Les quatre es voltejaven des de la sala de les campanes i la mitjana tocava les hores amb la maça horària. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. La mitjana serveix per tocar les hores. |
---|
Intervencions |
La construcció del temple parroquial es situa en l'any 1742, per tant el campanar es devia construir entorn d'aquesta data. Les campanes es degueren fondre durant la segona meitat del segle XVIII si bé d'aquesta època sols es conserva una, datada de l'any 1777. L'any 1881 es va fondre la tercera i en 1884 es varen refondre la gran i la més xicoteta. Totes elles es salvaren de la destrucció l'any 1936 i fins a la dècada dels anys 80 del segle XX conservaren les instal·lacions tradicionals. L'any 1998 les antigues truges de fusta havien desaparegut i en el seu lloc s'havien instal·lat unes de ferro, treball fet per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Amb posterioritat a aquesta data es motoritzaren amb motors de vol continu i electromalls monofàsics. |
---|
Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar.
|
---|
AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (24-09-1998) ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació del campanar i les campanes] (16-02-2020) |