Parròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora - GORGA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Abdó i Senén (1)

(Referència 2075)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 46
Altura del bronze 40
Vora 5
Pes aproximat 56
FonedorROSAS, VICENTE DOMINGO
Any fosa 1884
Descripció La campana té una inscripció al terç, repartida entre dos nivells, amb les advocacions a les quals está dedicada, qui la va sufragar i la data de fosa: "▲ABDON▲Y▲SENEN▲REFUNDIDA▲ESPENSAS▲ / ▲▲DE▲ESTA▲VILLA▲ANO▲1884▲". Al mig té una creu amb pedestal.
Terç (T) (garlanda amb triangles decorats)
(2 cordons)
"▲ABDON▲Y▲SENEN▲REFUNDIDA▲ESPENSAS▲"
(cordó)
"▲▲DE▲ESTA▲VILLA▲ANO▲1884▲"
(cordó)
Mig (M) (06) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que sols es voltejava manualment des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic
Truja Ferro Manclus nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat anterior L'any 1998 es tocava de forma manual i presentava corda al batall per tocar des de baix.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor vol continu, (09) electromall
Intervencions La campana va ser fosa per Vicente Domingo Rosas l'any 1884 amb la més gran. Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va destruir la instal·lació tradicional amb el canvi de la truja de fusta per altra de ferro. Amb posterioritat a l'any 1998 la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (15-02-2020)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (16-02-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-03-2020
15 Fotos

Sant Blai (2)

(Referència 2078)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 55
Altura del bronze 46
Vora 5
Pes aproximat 96
FonedorROSAS, VICENTE DOMINGO
Any fosa 1881
Descripció La campana té una sencilla inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada (Sant Blai patró del poble), l'any de fosa i el nom del rector del moment. Aquesta diu així: "S. BLAS ANO I88I CURA D. FRANSISCO MOLTO". Té dos abreviatures, segurament per motius d'espai, i completa seria: "SAN BLAS AÑO 1881 CURA DON FRANCISCO MOLTÓ".
Terç (T) (2 cordons)
"S. BLAS ANO 1881 CURA D. FRANSISCO MOLTO"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig manual.
Truja Ferro Manclús nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat anterior L'any 1998 es tocava de forma manual i presentava corda al batall per tocar des de baix.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall)
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1881. No indica el nom del fonedor, no obstant això, podria ser obra de Vicente Domingo Rosas, fonedor d'Atzeneta d'Albaida i autor d'altres dos campanes del mateix conjunt. Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va destruir la instal·lació tradicional amb el canvi de la truja de fusta per altra de ferro. Amb posterioritat a l'any 1998 la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (24-09-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (15-02-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-03-2020
12 Fotos

Maria de Gràcia i Sant Blai (3)

(Referència 2079)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 73
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat 225
FonedorCASANUEVA, MANUEL DE
Any fosa 1777
Descripció La campana té una inscripció al terç en llatí i espanyol que diu així: "✱ IHS ✱ ✱ ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ AÑODE ✱ I 7 7 7". Aquesta té el nom de les tres persones de la Sagrada Família, habitual a les campanes des del segle XVII fins al XX, especialment a l'oest peninsular. L'any de fosa està precedit per l'expressió "AÑO DE", que podria tractar-se d'una errada de traducció de l'expressió "ANNO DOMINI" o "ANY DEL SENYOR", que habitualment apareixía a les campanes de forma abreviada (DNI). Al mig té una gran creu amb pedestal, altra més xicoteta amb una sargantana i aquesta inscripció amb diverses autoritats del poble: "HICOSE SIENDO CURA EL D / D PEDRO MARTI / GOVERNA / DOR D IOSEPH DE ORDUNA A / LCALDE FRANCISCO RUESP / AS REGIDORES LVIS COMEN / GES ANBROSIO FENOLLAR / GREGORIO ARASIL". Per motius d'espai talla algunes paraules i té diverses errades. Correctament sería: "HÍZOSE SIENDO CURA EL DOCTOR TON PEDRO MARTÍ GOBERNADOR DON JOSÉ DE ORDUÑA ALCALDE FRANCISCO RUESPAS Y REGIORES LUIS COMENGES, AMBRIOSIO FENOLLAR Y GREGORIO ARACIL". Seguidament està el nom del fonedor: "✱ MANVEL CASANUEVA ✱ / ✱ ME FECIT ✱". La part en llatí es tradueix com "EM VA FER" o "EM FEU".

Al mig peu disposa d'una inscripció amb dos oracions iguals a les dos advocacions a les quals està dedicada la campana: "SANTAMARIA ✱ DEGRACIA ✱ ORAPRONOBIS ✱ S ✱ BLASI ✱ ORAPRONOBIS ✱". Aquesta combina l'espanyol i el llatí i es tradueix com: "SANTA MARIA DE GRÀCIA PREGA PER NOSALTRES SANT BLAI PREGA PER NOSALTRES". Són dos senzilles súpliques que deriven de les diverses lletanies.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"✱ IHS ✱ ✱ ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ AÑODE ✱ I 7 7 7"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu gran amb pedestal)
(06) "HICOSE SIENDO CURA EL D / D PEDRO MARTI / GOVERNA / DOR D IOSEPH DE ORDUNA A / LCALDE FRANCISCO RUESP / AS REGIDORES LVIS COMEN / GES ANBROSIO FENOLLAR / GREGORIO ARASIL" / "✱ MANVEL CASANUEVA ✱ / ✱ ME FECIT ✱"
(cordó)
(sanefa amb diversos motius)
(cordó)
(06) (Creu amb pedestal i sargantana)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"SANTAMARIA ✱ DEGRACIA ✱ ORAPRONOBIS ✱ S ✱ BLASI ✱ ORAPRONOBIS ✱"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes. Tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Repic i voltei automàtic. Toca les hores.
Truja Ferro Manclús nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià. Tenia una maça horari per tocar segurament les hores.
Estat anterior L'any 1998 es tocava de forma manual i presentava corda al batall per tocar des de baix. A més tenía una maça mecànica d´hores en (08), en ús i amorrada.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc Campana manual, presenta corda al batall per tocar des de baix. Maça mecànica de quarts, en (04) amorrat i en ús.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1777 per Manuel de Casanueva, fonedor procedent de la població càntabra d'Arnuero i que segurament treballava de forma itinerant. Aquest fet es denota en les característiques de la campana, totalment diferent de les foses pels fonedors valencians del moment. En primer lloc presenta una forma molt més allargada, pròpia del perfil esquilonat càntabre. En segon la distribució de les inscripcions amb els noms de les persones de la Sagrada Família i la data de fosa al terç i altres al mig peu.

Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va destruir la instal·lació tradicional amb el canvi de la truja de fusta per altra de ferro. Amb posterioritat a l'any 1998 la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Campana de forma allargada, interessant.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (24-09-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (15-02-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-03-2020
24 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció (4)

(Referència 2080)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 98
Altura del bronze 82
Vora 11
Pes aproximat 545
FonedorROSAS, VICENTE DOMINGO
Any fosa 1884
Descripció La campana té a les anses unes decoracions semblants a les antropomorfes. Al terç disposa d'una sanefa amb triangles i aquesta inscripció: "N▲S▲DE▲LA▲ASUNCION▲REFUNDIDA▲ESPENSAS▲DE▲ESTA▲VILLA". Aquesta indica l'advocació de la campana i que va ser pagada a expenses del municipi. Just baix té altra amb la data de fosa: "ANO▲I884▲". La inscripció completa y correctament seria: "NUESTRA▲SEÑORA▲DE▲LA▲ASUNCIÓN▲REFUNDIDA▲EXPENSAS▲DE▲ESTA▲VILLA / AÑO▲I884▲". Al mig té una creu amb pedestal i un monograma de Maria. Finalment disposa d'una inscripció al mig peu amb el nom del fonedor:"ME HIZO VICENTE DOMINGO ROSAS▲".
Espatlla (H) (Anses amb decoracions antropomorfes)
Terç (T) (sanefa amb triangles decorats)
(2 cordons)
"N▲S▲DE▲LA▲ASUNCION▲REFUNDIDA▲ESPENSAS▲DE▲ESTA▲VILLA
(cordó)
(06) "ANO▲I884▲"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(06) (anagrama de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"ME HIZO VICENTE DOMINGO ROSAS▲"
(4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i voltei automàtic.
Truja Ferro Manclús nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat anterior L'any 1998 es tocava de forma manual i presentava corda al batall per tocar des de baix.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa per Vicente Domingo Rosas l'any 1884 amb altra més xicoteta. Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va destruir la instal·lació tradicional amb el canvi de la truja de fusta per altra de ferro. Amb posterioritat a l'any 1998 la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (24-09-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (16-02-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2020
18 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 14-04-2021
    Convertir a PDF