«Lorde del tocar les campanes axi en dominiques com en qualsevol festivitat per ....a vedar alegries al temporal... a larma com qualsevol manera de tocar en tot lany.La mayoría de estos toques subsisten aún hoy, y hasta hace poco los dirigía el campanero mayor Mariano Folch, verdadera institución entre los de su clase, porque durante 58 años ha vivido solo en un pequeño aposento, irregular y lóbrego á pesar de su altura, que hay bajo el cuerpo de campanas del Miguelete, y que por su férrea puerta y paredes de siete metros de espesor, más semeja calabozo que vivienda. Allí, teniendo á sus piés una escalera de 207 escalones que, retorciéndose sobre su eje entre las tinieblas, parece que descienda al abismo por el taladrado centro de la torre, y suspendidas sobre su cabeza las gigantescas campanas, cuyo lenguaje le era familiar, porque á nadie más que á él respondían; allí ha permanecido ese ser excepcional aislado del mundo, oyendo con desdeñosa indiferencia los mugidos del viento, que después de arrancar á las campanas melancólicos lamentos, se precipita por la espiral de la tenebrosa escalera; y mirándolo todo empequeñecido desde aquella vertiginosa altura, la ciudad y la campiña, los hombres y las pasiones.
- Tocar per a vedar.
- Primo, toquen tres vegades la campaneta del sembori cascuna vegada tant cons anar daçi á la carneceria nova y tornar e no la dexen parada sino solta del tot. A la tercera vegada que toque tosttemps fins que responen al campanar y en responent no tocar mes E responen ab lo Manuel pujantlo... poch mes y dexenlo del tot caure fins que no toqua y en dexarse de tocar la darrera badallada tantost inmediate lo tornen apujar axi mateix y aço fan tres vegades E acabada la tercera vegada tantost apres toquen la vedada tres vegades axi com lo Manuel fins a mes de mija finestra y a la tercera vegada... aran prest atesant. La vedada y... y tocaran un... ma (falta esta media hoja).
- En temps de entredit.
- Primerament fan senyal ab la campaneta del sembori, corn se acostuma fer senyal entre lany quant no es vedat y lo campaner y segon responen ab la vedada y aventanla sense may parar a matines obra de rnitg cuart y a misa y vespres hun quart poch mes o menys y a queden ab la campaneta del cimbori y dexen caure la vedada fins que no toca Y en acabar de tocar la darrera badallada tantost tornen a pujar la vedada aximateix y tornen a quedar ab la campaneta del sembori de manera que tres vegades aqueden y tres vegades aventen y la dexen caure tres vegades la vedada y altra vegada atesen prest la vedada y acabant de tocar posen lo gantcho en lo batall y toquen xxxx batallades poch mes o menys ni masa gran ni masa prest E a la darrera tocaran unes huit o deu badallades axi prestes molt mes que les altres E acabat aso fan senyal ab la campaneta del altar major y comensen Iofficii a la cartoxana en lo cor y quant ve al dir de la missa venen los capellans â la capella y aqui diuen la misa â la cartoxana e accabada misa tornen al cor a dir nona... (Falta media hoja)...
- Pera desvedar.
- Per toquen la campaneta del sembori tres vegades axi corn la toquaren quant volgueren vedar y a la tercera no para fins que responen al campanar y respon primer lescola de les chiques aventant la chica y doblant la despertada e lo campaner y segon pujen lo Vicent fins a mitja finestra. Se llavors lo campaner va a doblar lo Manuel hun poch apres torna ajudar a puiar lo Vicent fins a mija finestra e torna a doblar lo Manuel hun poch y dexen caure lo Vicent y aqueden doblant ab la despertada de la mateixa manera ques toca la vigilia de la festa doble que no es Bisbal E si era día Bisbat toquen totes les campanes repicant com al tornar de la processo.
- Tocar á temporal.
- Per algun temporal o d Trons// Lamps// pedra o aire terrible Lo guardia o lo del altar encen lo ciri de la fe davant lo altar major e Lo campaner aventa la morlana asoles / e si lo temporal es gra aventen lo Arcis y la despertada y la chica E si tan gran era y de tanta durada aventen lo Vicent.
- Tocar a larma
- Toquen la Maria/ a badallades ab lo pancho pres i com qui dobla un poch E altre poch lo Jaume despres lo Manuel apres lo esquellot y axi de corrent per tots los quatre senys.
- Tocar a cors general
- Si morra algun canonge de Valencia o arribase nova de mort del Rme Sor Archebisbe o de Rey ó princep/ persona real per la qual mane tocar lo Reuerent Capitol. Primerament toquen la campaneta del sembori tres vegades cascuna vegada tant corn anar á la carneçeria nova y tornar y la tercera vegada no paren fins que responen les campanes totes exceptant les morlanes y toquen tres trachs aquedant les campanes y... al altre dita de hun miserere a esme y acabant lo darrer trach dita de hun credo responen les campanes la chica y la despertada prestes y la vedada y lo Arcis un poquet mes espau y lo Squellot y lo Vicent hun poquet mes espau y lo Jaume toca a dos bandes y reprenen la Maria y responen ab lo Manuel y si ha compliment de gent y major solemnitat aventen lo Manuel y doblen ab la Maria una y una emxo lo aventar del Manuel es atart y cosa voluntaria als escolans.
Per lo marques de Azenete y per lo marques de Brancomburg marit qui fon de la Reyna Germana se tocaren trachs// Per Virrey e per gobernador preminent tambe poden tocar trachs.
Per los altres cosos generals nos toquen trachs sino totes les campanes segons damunt dit es y no pot esser cors general sense que no toquen les campanes a cors general ni per lo contrari.- Tocar a cors ab qtre campanes.
- Tosttemps que la creu mijana de la Seu hix pera soterrar algun cors/o/a remernbransa no pot exir sense que no toquen les quatre campanes si no ia exit gratis per fer honra/a algun capella/o amich// E toquen desta manera que aventen la chica y doblen ab la despertada una y una y quant es alta aventen lo Vicent y doblen ab lo Manuel una y una y axi van les quatre campanes.
Cascun toch aixi de general com de quatre campanes dura una hora en la qual fan tres parades y cadascuna parada dura una quarta e lo intervall de una parada al altra mija quarta en axi en les tres parades ab los dos intervalls dura huna hora E com lo cors general hix de fora de la Seu exint la processo comensen â tocar y no paren fins que tota la processo es tornada dins la Seu tocant per ses parades de una quarta y sos intervalls de mija quarta E axi mateix se fa aquatre campanes E si lo cors/ o remembrança y les obsequies esen en la Seu y la vespra apres completa dihen la letania per dirla mes a plaher corn se acostuma de fer algunes vegades volent dir la letania fan un toch e lo dia de la remembrança ara... hara letanya / o no es lo costum fer dos tochs lo hu apres que son tocat a misa dihen terça o festa fins al Evangeli y laltre apres obsequis///- Senyal a morts.
- Tosttemps quey ha de hauer demorts Los tres scolas del campanar inrnediate ans de tocar a vespres fan senyal ab lo Manuel quel aventen fins a mes de mija finestra y deixenlo caure alguna vega per no esser auisats ab temps per lo baser ó sotcabiscol ó per oblit dells fan senyal tocant lo primer toch ço es que posen la campana y fan lo senyal apres tornen a tocar lo primer toch.
- Senyal de processo.
- Sis fa processo de fora la Seu quei hagen de venir la parochia Si es de mati fan lo senyal apres que son acabat de tocar a misa y si la proçesso es apres vespres fer senyal apres que han tocat a vespres ço es que aventen lo Manuel e parenlo tres parades apres soltanlo.
- Quan torna la processo.
- Essent les creus en vista de la Seu lo campaner aventa la morlana ab la una ma e ab laltra quan la rnorlana es quasi alta toca tres badallades lo Manuel espau fent hun poch de espay de una badallada a laltra E parada la morlana apres repica un poch lo Manuel y dexa de doblar la morlana y lo campaner y ell comensen á tocar les altres campanes que estan ya atesades ab temps per lo campaner E lo scolá de les chiques comensa a repicar les chiques y tocant aixi totes les campanes toquen hun toch fins que tota la processo es dins la Seu.
E acaben de tocar aquedant primer les chiques lo Arcis lo Esquellot lo Vicent e lo Jaume e lo Manuel e apres dexen caure la morlana questaba parada doblant ab laltra fins acabar de tocar.- Tocar a capitol.
- A capitol toquen ab lo Jaume ço es XV o XX badallades prestes ab lo pancho apres altres tantes molt espau apres altres tantes prestes corn les primeres.
- A matines.
- Al primer toch campaner y segon aventen lo squellot fins tant que aqueden ab la campaneta del sembori los capellans que venen a matines y ans de tot en acabar de tocar XII hores Lo escola del altar fa senyal ab la dita campaneta del sembory e may parar fins tan qui responen al campaner ab lo squellot lo qual toquen per parades fins quels aqueden ab la dita campaneta com dit es y sellavors dexenlo caure apres de una bona stona tant corn staria aIgu en putjar y avallar lo campanar fan lo segon toch ço es que lo campaner y segon tiren lo Vicent un poch y apres paren lo Vicent y lo segon aventa la chica y dobla la despertada e quant la chica es alta Lo campaner dexa caure lo Vicent y dobla ab lo Manuel, y a la fi lo segon dexa caure la chica doblant ab la despertada y axi acaben de tocar a matines.
- A lalba tot lany.
- Lo guardia que de mija nit amunt te carrech de guardar, la Seu y star al postich del Bisbe questa tancat ab lo forrellat pera obrir y tancar ais capellans de matines quant sera hora del alba en lo hivern á les cinch hores o poch apres en lo stiu entre quatre e cinch va a despertar al campaner segon y... ab la campaneta del campanar y aixi pugen y aventen lo Manuel fins a mes de mija finestra y dexenlo hij han de respondre al alba totes les parrochies a pena de hun real tosttemps quels voldra executar lo campaner E los disaptes apres que han tocat lo Manuel lo campaner aventa la chica y dobla ab la despertada per hun ben tret.
- Missa major.
- Lo campaner / segon,// chiques,// y guardia apres que lo guardia ha fet senyal ab la campaneta del sembori pugen seny lo del altar guarda la sagrestia e aparella lo mester e toquen lo Manuel aventant una mija hora poch mes o menys e com volen aquedarlo del altar hix á la porta el campaner per fer senyal que aqueden que quant fan de dominica o de festa simple o semiduplex en dcoma. no aqueden al primer toch ab la campaneta del sembori sino corn dit es e se llavors paren lo Manuel si ya no era parat/ e lo de les chiques aventa la chica y dobla la despertada y quant es alta dexa lo Manuel lo campaner al segon y guardia e va a doblar la Maria hun poch e aqueden lo Manuel y la Maria y apres la chica y despertada y axi es lo primer y segon toch tot en una.
- A missa solta.
- Lo campaner// segon y chiques tiren lo Manuel fins a mes de mija finestra quant lo del altar los ha fet senyal ab la campaneta del sembori dient la postcomunio.
- Les batallades de Levar Deu.
- Sis celebraben dos/ o tres mises cantades hans de tocar les badallades en la darrera misa cantada encara que sia de requiem y acabat lo prefaci lo guardia agenollas en lo graho mes baix davant la porta de la capella y fa senyal ab la campaneta del sembori de dos ó tres badallades per que lo campaner se pose apunt y en haber consagrat ques abaixa lo domer a la hurnillacio primera del levar de la hostia revolta la campaneta lo guardia y lo campaner toca la primera badallada ab la Maria quant te la hostia alta torna á revoltar la campaneta y respon la segona badallada e avallant la hostia torna / á revoltar la campaneta y respon la tercera badallada y aixi mateix a les atres tres badallades del alsar del sanguis.
- Senyal de Vespres.
- De la vespra de Santa Creu de setembre fins al dia ans de la vespra de Santa Creu de Maig lo campaner qui guarda la Seu tocant una hora fa senyal a vespres ab la campaneta del sembori e obri les portes e puja sen a tocar a vespres E aiximateix en lo stiu tocant dos hores lo divendres e dies de dijuni que no ía despertada.
- Vespres.
- Al primer toch habent fet senyal a la huna hora en lo hivern lo qui guarda la seu que es lo campaner o a les dos hores en stiu lo del altar o lo campaner si no es dia de despertada Lo campaner essent arribat al campanar aventa la morlana y lo segon dobla laltra morlana e aixi toquen per sis parades fins quel lo del altar aqueda ab la campaneta del sembori ques acap de mija hora que han fet senyal a vespres poc mes/o menys y sellavors dexa caure la morlana tostternps doblant ab laltra fins ques aquedada y axi es lo primer toch.
Al segon toch pugen lo de les chiques y lo guardia y tots quatre tiren lo Manuel y quant es alt lo campaner dexal als tres y va a doblar ab la Maria fins ques parat lo Manuel// quant es prat dexenlo al quil para/ y lo de les chiques y laltre van y lo hu aventa la morlana y lo de les chiques dobla laltra rnorlana y parenla y sellavors lo de les chiques repica les chiques y lo segon e guardia toquen les altres campanes ab lo campaner y comensant á repicar dexa caure lo Manuel y axi fan un bell repich y si es festa de huit capes e huit bordons fan un toch molt llarch y a mitjan toch fan senyal al altar y comensen vespres.- Tocar alarma quant trau Valencia la bandera.
- Tosttemps que Valencia vol traure la bandera en trahenla a la finestra de la sala han de tocar /alarma cada dia de mati y apres dinar la major part del dia y la ciutat paga ais escolans Aquest tocar dura fins que la bandera es tornada della hon va Lo propi tocar es ab lo Jaume/a badallades prestes corn qui dobla y per ço hi son menester tres o quatre escolans pera descansarse Y si haura alguna gran necesitat/ e presa toquen lo Jaume com dit es hun poch altre poch lo Manuel/ e lo Visent/ y lo Squellot tots estos quatre senys lo hu apres del altre. Y segons es la presa y la necesitat axi han de saptar lo tocar.
(1) Dante Divina Comedia; Purgatorio; canto VIII——Lord Byron: El Ave Maria.
![]() |
||
© Librerías París – Valencia Copia Facsímil – Valencia (1987) © Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualización: 28-03-2025 |