Campaneta d'eixir a missa (0)

(Referència 3066)

Localització Interior de l'església

Diàmetre (en cm) 31

Pes aproximat (en quilos) 17

Fonedor MORENO, VICENTE; ROSAS, JAIME

Any fosa 1911

Descripció Compta al mig amb la següent inscripció: "(querubí) J SUS (querubí) MARIA (querubí) JOSE (querubí)", una invocació molt comú des del segle XVIII a la Sagrada Familia i que perdurarà fins els anys 50, per defecte de fosa la E de Jesús no es va fixar, faltant aquesta lletra. A la part posterior indica els donants de la campaneta: "RECUEDO DONATIVO / DE / MARIA TERESA VALERO E HIJA AMPARO SIMO", incisa en la campana i que indica que es va afegir amb posterioritat a la fundició. Finalment al mig peu trovem la data: "AÑO 1911".

Anses Sense anses.

Tocs tradicionals de campanes Desconeixem els usos que tindria a l'alqueria, en passar al temple parroquial formava part dels vols automàtics.

Tocs actuals de campanes Senyals per iniciar les celebracions al temple

Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

Estat original Originalment estava ubicada en una alqueria situada prop de Picanya, amb la demolició d'aquesta per construir el nou llit del riu Túria la campaneta va passar al campanar.

Estat anterior Ubicada a la Sala de les Campanes, dotada de truja de ferro Manclús imecanitzada amb un motor de vol continu, mecanismes que segurament van causar el seu trencament.

Estat actual Amb la restauració del conjunt a passat al interior del temple, substituïnt la truja de ferro per una de fusta i penjada de dos fustes, a més de netejada per dins i per fora.

Mecanismes de toc Corda al batall

Intervencions A la restauració de les campanes la campana ha sigut substituïda per una altra de nova fundició fosa per Portilla, Hermanos (ja que com ja s'ha apuntat es trobava badada).
La campana va a ser netejada i exposada de manera permanent al temple parroquial.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Notes L'atribució del fonedor és per aproximació en altres molt semblants signades per ell, amb la repetició de motius iconogràfics com la creu, els animals i la imatge del Sagrat Cor de Jesús senyalant el seu cor i portant la creu. També presenta similar disposició de les inscripcions disposades al mig formant semicercle i amb la data de fosa al mig peu.

Autors de la documentació

• SARRIÓ ANDRÉS, Pau (19-07-2012)
• ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (21-12-2013)
• LLOP i BAYO, Francesc (02-12-2017)

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 01-01-2014

5 Fotos

Santíssim Sacrament, el tiplet (1)

(Referència 10906)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 31

Pes aproximat (en quilos) 17

Fonedor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)

Any fosa 2012

Descripció Compta al terç amb la següent inscripció: "# LLOAT SIGA EL SANTÍSSIM SACRAMENT DEL ALTAR #", aclamació habitual al Santíssim Sacrament i que forma part de les celebracions al seu honor. Al mig es trova la marca de fàbrica: "HERMANOS / PORTILLA / GAJANO / CANTABRIA" i incís: "#Abel Portilla# / me fecit / Nº41". Finalment al mig peu indica els donants de la campana: "#CONFRARIA DE LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL SENYOR # PICANYA 2012#".

Tocs actuals de campanes Vols automàtics

Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

Estat actual Excel·lent. La campana esta lleugerament inclinada cap a dins.

Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos.

Intervencions La campana ha sigut fosa a la restauració de les campanes de 2012, per substituïr el "tiplet", que es trobava badat.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.

Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

• SARRIÓ ANDRÉS, Pau (18-07-2012)
• ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (21-12-2013)
• LLOP i BAYO, Francesc (02-12-2017)

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 01-01-2014

7 Fotos

Sant Pere (2)

(Referència 2874)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 55

Pes real (en quilos) 100

Fonedor GARCÍA, CRISTOBAL

Any fosa 1783

Descripció Compta al terç amb la següent inscripció: "✱ S ✱ DEVS ✱ S ✱ FORTIS ✱ S ✱ IMORTALIS ✱ MISERERE / NOBIS ✱ S ✱ PETRV ✱ ANO ✱ I783", que correctament escrita seria: "SANCTUS DEUS SANCTUS FORTIS SANCTUS INMORTALIS MISERERE NOBIS SANCTE PETRE ANNO 1783" i que es pot traduir com: "SANT DÉU SANT FORT SANT INMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES SANT PERE ANY 1783".

Aquest text forma part de les Letanies Mayors, cantades tradiconalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinopla en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cesant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquet cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra".

Tocs actuals de campanes Fa el toc dels quarts junt a la campana (3).

Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

Estat anterior La campana tenia truja vella de ferro MANCLÚS, amb motor continu de volteig i electromall monofàsic.

Estat actual En 02-12-2017 s'ha afluixat la bola de l'electromall, i és el pal qui colpeja la campana, modificant el so i posant-la en perill de trencament.

Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall.

Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2012.
La campana fou exposada en la fira de patrimoni ARPA de Valladolid, en maig de 2012, mostrant diverses fases de la neteja del bronze.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.

Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Notes Comparteix certes característiques iguals que les del "Ravajolet" de Paiporta. Potser que siguen del mateix autor anònim a pesar de que ambdues es porten quasi un segle?

Autors de la documentació

• MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [T:" + S + DEVS + S + FORTIS + S + IMORTALIS + + MISERERE / NOBIS + S + PETRE + ANO + I783"
  M: (00) creu potenzada d'estrel·les de 8 puntes, (06) claus de Sant Pere.
  Tesi doctoral] (1997)
• LLOP i BAYO, Francesc [En la fira ARPA de Valladolid] (24-05-2012)
• SARRIÓ ANDRÉS, Pau (18-07-2012)
• ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (21-12-2013)
• LLOP i BAYO, Francesc (02-12-2017)

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 29-11-2023

23 Fotos

Preciosíssima Sang (3)

(Referència 3039)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 76

Pes aproximat (en quilos) 254

Fonedor MORENO, VICENTE; ROSAS, JAIME

Any fosa 1901

Descripció Compta al terç amb aquesta inscripció indicant el nom dels fonedors i la data de fosa: ""# ME # FUNDIERON # J. # ROSAS # Y # V. # MORENO # ANO # 1901". Al mig trovem: "# PRECIOSISIMA SANGRE # / DEL # # SEÑOR / # RUEGA POR NOSOTROS #", una invocació que demana al patró del poble la intercesió per el poble i que deriva de la Letania dels Sants. Finalment indica el nom del poble: "PICAÑA".

Anses Antropomòrfiques.

Tocs actuals de campanes Fa el toc dels quarts junt a la campana (2).

Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

Estat anterior Estava electrificada amb una truja de ferro Manclús, motor de vol continu i electromall monofàsic.

Estat actual Excel·lent.

Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall.

Intervencions Restaurada entre el maig i el juliol de 2012, canviant-li la truja de ferro Manclús per una de fusta, el batall, netejant-la i instal·lant-li un motor de vol per impulsos i un electromall.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.

Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Notes La campana té una forma allargada molt peculiar i esta molt decorada.

Autors de la documentació

• SARRIÓ ANDRÉS, Pau (18-07-2012)
• ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (21-12-2013)

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 27-08-2015

14 Fotos

Mare de Déu de Montserrat (4)

(Referència 3018)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 98

Pes aproximat (en quilos) 545

Fonedor ROSES, JAIME

Any fosa 1893

Descripció Compta al terç amb la següent inscripció en espanyol i llatí: "NUESTRA SEÑORA DE MONSERRAT ORA PRO NOBIS PICAÑA ANO 1893", una senzilla oració derivada de les Letanies dels Sants i que demana la protecció de la Mare de Déu, en aquest cas baix la l'advocació de Montserrat, titular del temple.

Anses Antropomòrfiques.

Tocs actuals de campanes Fa el toc d'hores.

Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

Estat anterior La campana tenia truja de ferro Roses, i estava electrificada amb motor de vol continu i electromall monofàsic.

Estat actual Excel·lent. La campana té tant a l'interior com a l'exterior un gran nombre d'errors de fundició, inclús a la vora hi ha unes marques que semblen ser de dits.

Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall.

Intervencions Canviada la truja de fusta original per un altra de ferro en 1960 a càrrec de la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida. Restaurada entre el maig i el juliol de 2012, canviant-li la truja de ferro Roses per una de fusta, el batall, netejant-la i instal·lant-li un motor de vol per impulsos i un electromall.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.

Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Notes Malgrat que la campana no està signada per cap fonedor, sembla que és obra de Jaime ROSES, fonedor natural de la Vall d'Albaida i que es va establir a València a finals del segle XIX. Presenta nombroses similituts amb altres campanes foses per aquest fonedor per Castellar i Massarrojos, tant en inscripcions com en els triangles i el relleu Eucarístic.

Autors de la documentació

• SARRIÓ ANDRÉS, Pau (18-07-2012)
• ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (21-12-2013)
• LLOP i BAYO, Francesc (02-12-2017)

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

Actualització 19-01-2018

18 Fotos