Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA CATALUNYA

Campanes desaparegudes

Honorata (primera - desapareguda)

Honorata (segona - desapareguda)

Honorata (tercera - desapareguda)

Eulàlia (primera - refosa)

Eulàlia (segona - desapareguda)

La Tomasa (refosa)

Campanes actuals

L'Oleguera antiga [I]

(Referència 5639) Arxiu sonor de la campana

Localització Cambra campanar del claustre Diàmetre (en cm) 57 Altura del bronze 50 Vora 6 Pes aproximat (en quilos) 107 Fonedor FENODI, ANTONI Any fosa 1529 Descripció La campana té una doble inscripció, en la part superior, en llatí: " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " / " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : " que haurien d'haver escrit "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM. FENODI ME FECIT (ANNO) MDXXIX" i que es sol traduir com DÉU VOS GUARDI, MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS. EM VA FER FENODI L'ANY 1529. La utilització del plural (FENODINS) en compte del singular (FENODI) podria indicar la participació de diversos membres de la família. "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM" és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com "US SALUDO, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS" La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRASIA per GRATIA, en un moment en què les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí. La campana, difícil de documentar per la foscor de la cambra i la brutícia que la cobreix, es completa amb un Ecce Homo, un escut capitular i una Anunciació de grans dimensions. Anses 3 Terç (T) (2 cordons) " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " (L invertida)/ " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : " Mig (M) (00) (Ecce Homo) (03) (escut capitular) (06) (Anunciació) / (cordó) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (2 cordons) Prima Fa 2 +0 Hum Lab 1 -38 Tercera Si 2 -46 Quinta Mib 3 -15 Octava Lab 3 -5 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral. Tocs actuals de campanes No toca. Truja Cable d'acer Estat original La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes. Estat actual Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Batall de MURUA de canya de fusta, lligat de qualsevol manera. Mecanismes de toc Batall Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “L’Oleguera” antiga [I], ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és una peça de gran valor històric i artístic. Fosa per Antoni Fenodi el 1529, presenta les següents característiques patrimonials: Inscripcions: Les inscripcions que hi apareixen són: “aue maria grasia plena dominost e : “ (L invertida) i “fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : ” (Ecce Homo). A més, s’hi inclou un escut capitular i la data de la fosa. Estructura i Conservació: La campana està feta d’una barreta de canya de fusta, lligada de manera irregular. La seva conservació actual és precària, ja que està penjat d’un cable d’acer i ubicat en una sala fosca i sense comunicació exterior, coberta per una capa de pols i brutícia que dificulta la seva documentació. La seva conservació requereix la soldadura en cas de trencament, i la possibilitat de reemplaçament per una rèplica. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep [Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la Catedral de Barcelona] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 22 Fotos

L'Esquella Xica (V)

(Referència 5640) Arxiu sonor de la campana

Localització Cambra campanar del claustre Diàmetre (en cm) 74 Altura del bronze 61 Vora 8,5 Pes aproximat (en quilos) 235 Fonedor BOER, JOAN Any fosa 1545 Descripció La campana té una inscripció en grec i llatí i diverses decoracions, difícils de documentar per la brutícia que la cobreix i la foscor de la cambra. Diu el text superior "ihs # xps # vincit # xps # regnat # xps # inperat # xps # abomni # " que calia haver escrit "ihsus xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni (malo nos defendat)" i que es pot traduir com JESÚS CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST DE TOT (MAL ENS DEFENGUI). Probablement el final de la invocació no fou posat per manca d'espai. No és habitual escriure a l'inici JESUS CRIST, ja que normalment sols es posa CRIST. Sembla que procedeix de les aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII en França, i posteriorment emprades en l'himne oficial de Radio Vaticana en el segle XX. El signe de separació entre paraules és una petita creu i baix un Agnus Dei. A més, a l'inici de la frase hi ha unes decoracions i un tros de text en vertical en minúscula gòtica, probablement "aue maria" (DÉU VOS GUARDI, MARIA). Baix hi ha una Crucifixió, amb restes de mangra, pintura roja utilitzada per a la conservació dels jous de fusta; un escut capitular, Sant Miquel, la Mare de Déu erecta amb Nen, un altre escut capitular i Santa Eulàlia amb donant. Igualment posa "# m # d # xxxxu" que habitualment s'escriu "MDXLV", és a dir 1545. En el mig hi ha una garlanda, amb una sivella i una beta penjant, a l'extrem de la qual posa en minúscula gòtica "aue maria". Damunt del nus de la sivella sembla haver un animal jacent amb dues lletres minúscules gòtiques, potser el nom del fonedor. A l'altre costat hi ha una creu de Sant Andreu, formada per dos textos en minúscula gòtica, probablement "aue maria". Anses 7, una trencada. Espatlla (H) (4 cordons) Terç (T) (2 cordons) / "ihs # xps # vincit # xps # regnat # xps # inperat # xps # abomni # " (el signe de separació és una petita creu i baix un Agnus Dei - a més, a l'inici de la frase hi ha unes decoracions i un tros de text en vertical en minúscula gòtica, probablement "aue maria" ) / (2 cordons) (00) (Crucifixió - amb restes de mangra, pintura roja utilitzada per a la conservació dels jous de fusta) (02) (escut capitular) (03) (Sant Miquel) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (08) (escut capitular) (09) (Santa Eulàlia amb donant) (11) "# m # d # xxxxu" / (2 cordons) Mig (M) (09) (creu de Sant Andreu, formada per dos textos en minúscula gòtica, probablement "aue maria") / (garlanda) (00) (sivella, de la qual penja una beta a l'extrem de la qual posa, en minúscula gòtica "aue maria") (damunt del nus de la sivella sembla haver un animal jacent amb dues lletres minúscules gòtiques, potser el nom del fonedor) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (garlanda entre dos cordons) Prima Do 2 +6 Hum Mi 1 -5 Tercera Solb 2 +0 Quinta Sib 2 +30 Octava Mib 3 +21 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral. Tocs actuals de campanes No toca. Truja Cable d'acer Estat original La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes. Estat actual Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Una de les anses està trencada, potser per fatiga de metall. La batallera està trencada i substituïda per una falsa batallera cargolada. Batall molt curt, procedent d'una campana molt més petita, que penja per pegar en el punt. Mecanismes de toc Batall Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “L’Esquella Xica”, ubicada a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és una obra mestra forjada per Joan Boer el 1545. La seva caracterització patrimonial destaca per la seva complexitat iconogràfica i la qualitat de la seva execució. La campana presenta una sèrie de figures, entre les quals destaquen la Crucifició amb restes de pintura roja, l’Escut Capitular, Sant Miquel, la Mare de Déu Erecta amb Nen, Santa Eulàlia i la Creu de Sant Andreu. Les inscripcions, com “i h’s x’p’s vincit x’p’s regnat x’p’s imperat x’p’s abomni”, i “aue maria”, reflecteixen la devoció religiosa de l’època. La campana també presenta una sivella amb una beta i un “aue maria”, i un animal jacent que podria ser el nom del fonedor. La campana es troba en un estat de conservació precari, amb una anses trencada i una batallera substituïda, la qual cosa dificulta la seva documentació i requereix reparacions especials en cas de trencament. La seva ubicació en una sala fosca i sense comunicació exterior, coberta de pols i brutícia, agrava encara més la situació. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep [Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la Catedral de Barcelona Indica 70 cm de diàmetre] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) PALLÀS MARIANI, Xavier [Joan Boer, mestre dels fonedors de campanes olotins] (2020) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 24 Fotos

L'Esquella de Prima [VI]

(Referència 5641) Arxiu sonor de la campana

Localització Cambra campanar del claustre Diàmetre (en cm) 83 Altura del bronze 76 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 331 Any fosa 1321 Descripció Aquesta campana, la més antiga del campanar, i una de les més antigues de tot Catalunya té una simple inscripció en llatí: "VOX : DNI : SONAT : # : ANO : DNI : Mº : C Cº C : XXI : " plena d'abreviatures, com és habitual en el seu moment. Es podria escriure VOX DOMINI SONAT. ANNO DOMINI MCCCXXI, és a dir SONA LA VEU DEL SENYOR. ANY DEL SENYOR 1321. Les paraules VOX DOMINI es repeteixen 9 vegades en el salm 29 (28), però mai associades al verb SONAT. Aquesta expressió, que es pot traduir com SONA LA VEU DEL SENYOR, és habitual al llarg dels segles, ja que expressa un dels significats de la campana: és la veu de Déu sonant entre els homes. El signe de separació, difícil de documentar com la resta, és una petita crucifixió. Com és habitual en els inicis del XIV, la campana no té altres decoracions que uns fins cordons. Anses 7 Terç (T) (2 cordons) / "VOX : DNI : SONAT : (crucifixió) :ANO : DNI : Mº : C Cº C : XXI : " / (2 cordons) / (2 cordons) Mig peu (MP) (2 cordons) / (cordó) / (2 cordons) Prima Sib 1 +01 Hum Re 41+31 Tercera Mi 2 -41 Quinta Sib 2 +31 Octava Reb 3 -06 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral. Tocs actuals de campanes No toca. Truja Cable d'acer Estat original La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes. Estat actual Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Dotada d'un batall de toc llançat. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Mecanismes de toc Batall Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó que fou reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “L’Esquella de Prima [VI]”, datada de l’any 1321, és un valuós exemplar de l’art sismònic català. Fosa a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, presenta una inscripció que l’identifica com a “Vox : D<tt>N</tt>I : SONAT : (crucifixió) :<tt>A</tt>NO : D<tt>N</tt>I : Mº : C Cº C : XXI :”. La campana destaca per la seva construcció feta en ferro colat, amb un sistema de suport a través d’un batall de toc llançat. Actualment, es conserva penada per un cable d’acer en una sala fosca i sense comunicació exterior, amb una capa gruixuda de pols i brutícia que dificulta la seva estudi. La seva conservació és delicada, ja que qualsevol trencament requereix ser soldat, i en casos extrems, pot ser substituïda per una rèplica. Aquesta campana representa un testimoni excepcional de la tradició metalúrgica i de la tecnologia constructiva de la CATALUNYA medieval. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 19 Fotos

Honorata; campana dels quarts (A)

(Referència 5620) Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar del rellotge Diàmetre (en cm) 109 Pes aproximat (en quilos) 750 Fonedor CALBETÓ, FRANCESC Any fosa 1865 Descripció La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a la seva elevada ubicació. En el mig hi ha una custòdia a la dreta, a la part interior la marca de fàbrica, en llatí i mal escrita "A FRANCISCO CALBETÓ CONSTURCTA" que calia escriure CONSTRUCTA, com figura correctament en la campana de les hores, és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. La utilització d'accents en les paraules no és gens habitual en les campanes. En el mig peu hem pogut documentar " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " que podem interpretar, a falta de confirmar els textos com AJUNTAMENT DE BARCELONA (SONO AMB VEU) POTENT I CLARA (...) I FINANÇADA I FABRICADA PER SONAR LES QUARTES PARTS DE L'HORA (L'ANY) 1865. Anses 5 amb cares girades cap a dins. Terç (T) (Cordó) / (garlanda) / (cordó) / (garlanda) Mig (M) (03) (custòdia) (06) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTURCTA" (09) (Escut de Barcelona) Mig peu (MP) " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " / (5 cordons separats) Peu (2 cordons separats) Prima Reb 4 +23 Hum Mib 3 -45 Tercera Mi 4 -19 Octava Reb 5 -34 Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge Truja Estructura de ferro forjat Estat original Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la que està situada més amunt i és destinada a tocar els quarts d'hora. Es fongué l'11 d'agost de 1865, i pesa 750 kilos. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro amb el nom d'Honorata, doncs està dedicada a Sant Honorat, bisbe d'Amiens morí cap a l'any 600, el qual és patró dels flequers i pastissers. En fou padrí l'alcalde, Antonio de Quevedo Donis, en representació de l'Ajuntament, i a la cerimònia hi assistí una gran gentada. El 2 de novembre fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que la de les hores, l'Eulàlia. Com l'Honorata està col·locada més alta en el campanar, per qüestions de muntatge fou instal·lada una hora després. A les 12 del migdia del 20 de gener de 1866, sonà per primera vegada, d'acord amb el rellotge construït per A. Billeter, i la nota que donava en vibrar era un Do." Estat actual El mall pica en el punt amb la part superior, quedant separat correctament. Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat Propostes La campana ha de seguir sonant amb el mecanisme actual, i en allò que fora possible, moguda pel rellotge BILLETER existent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Notes Mesures aproximades. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Honorata, de la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és una peça fonada per Francesc Calbetó el 1865. Pertany a la sèrie dels quarts i destaca per la seva importància patrimonial. La inscripció gravada a la campana revela detalls sobre la seva construcció i finalitat: “A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTURCTA”. L’escut de Barcelona, representat en la inscripció, indica que la campana va ser finançada per la Senat i altres institucions, i que estava destinada a anunciar les tres quartes parts de l’hora (CCCLXV). La seva conservació actual és notable, amb el mall pica en el punt superior, però amb una correcta separació. La campana és considerada una peça interessant i, gràcies a la seva documentació i la possibilitat de refondir-la en cas de trencament, presenta un valor excepcional per a la conservació del patrimoni sonor de la ciutat. La marca de fàbrica (06) i la referència a la custòdia (03) complementen la informació sobre la seva producció i gestió. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 22-02-2024 15 Fotos

Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès; campana de les hores (B)

(Referència 5623) Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar del rellotge Diàmetre (en cm) 232 Altura del bronze 160 Vora 20 Pes aproximat (en quilos) 7230 Fonedor CALBETÓ, FRANCESC Any fosa 1865 Descripció La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a les seves extraordinàries dimensions. En el medi posa en llatí, a la part exterior, "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA" és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. En aquest cas el verb està bé escrit respecte a la campana dels quarts. Igualment hi figura un accent sobre el cognom del fonedor, cosa gens habitual en l'epigrafia de les campanes. A la dreta està l'escut de Barcelona. A la part interior, la més accessible per l'escala d'accés, es llegeix en llatí " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto" que malgrat les parts no documentades es pot traduir com REGNANT L'EXCELSA REINA DE LES ESPAÑES I DE LES ÍNDIES LA VERITABLEMENT AUGUSTA REINA ISABEL SEGONA, AQUESTA CAMPANA FOU ANOMENADA EULÀLIA ALFONSA MARIA DE LES MERCÈS, (PER L'ÚS DEL) PRIMER RELLOTGE AMB REGULADOR SEMIELÈCTRIC ELABORAT EN ESPAÑA. EL SENAT (L'AJUNTAMENT) (DE BARCELONA VA CÓRRER AMB LES) DESPESES DE LA CONSTRUCCIÓ L'ANY DEL SENYOR 1865. A l'esquerra hi ha una imatge de Santa Eulàlia. Anses 5, en forma d'homes Terç (T) (Garlanda) Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA" (03) (escut de Barcelona) (06) " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto" (09) (Santa Eulàlia) Prima Re 4 +39 Hum Fa#3 -14 Tercera La 4 +46 Quinta Mib 5 +10 Octava Lab 5 -16 Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge Tocs actuals de campanes Hores del rellotge Truja Estructura de ferro forjat Estat original Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la campana destinada a fer saber en quina hora som. Es fongué el dia 11 d'agost de 1865, i pesa 3,5 Tones. És la més gran de la catedral. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro. Se Li posaren els noms de Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès. En fou padrí el general segon caporal (és a dir, qui seguia al capità general en l'escalafó militar), en representació del Príncep d'Astúries, el futur Alfons XII. A la cerimònia hi assistiren una gran quantitat de ciutadans. La dedicaren a Santa Eulàlia, doncs és a qui també esta dedicada la catedral, des de l'any 877, juntament amb la Santa Creu, a més de ser la compatrona de la ciutat de Barcelona. El 2 de novembre, l'Eulàlia fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que l'Honorata i la primera batallada, feta amb un cop de mall, es feu a les tres i mitja de la tarda. La primera vegada que sonà automàticament fou el 20 de gener de 1866, a les 12 del migdia, d'acord amb el rellotge fet per A. Billeter. A la gent no li agradà el seu so, digueren que vibrava massa i sonava d'una manera inharmónica, no donant la nota prevista, un Mi bemoll. La construcció d'una campana per a les hores havia estat acordada per l'Ajuntament presidit per l'alcalde accidental, en Pau Soler i Mestres i l'1 de desembre del 1848, es publicà l'anunci d'un concurs per tal de construir la nova campana de les hores. S'havia acordat, també, que la nova campana, tan gran que s'oiria d'una hora lluny, es diria Eulàlia. El 4 de gener següent es realitzà la subhasta, essent adjudicada a Josep Forns, constructor. Aquest li encarregà la feina al fonedor Josep Calvetó el qual començà a muntar els forns a la plaça del Rei, per a fondre-la, el 7 de febrer. Però, després de varis intents, i en no quedar mal bé, el 6 juny de 1852, veient les dificultats, decidiren deixar-ho córrer, Uns anys després, el 1864, lo tornaren a intentar. L'Ajuntament, presidit per l'alcalde Valentin Cabello, acordà, el dia 4 d'abril, la construcció una campana per a les hores, mantenint el nom d'Eulàlia acordat prèviament. També s'acordà la construcció d'un nou rellotge i una campana només pels quarts. Li encarregaren la feina al rellotger A. Billeter, i aquest als fonedors Isidre Buenaventura Pallés. Aquests l'intentaren construir el 5 de novembre d'aquell mateix any, però tampoc els anà prou bé. Aquella campana era molt gran. Aleshores, en Billeter encarregà la fosa de les campanes al fill d'en Calvetó, i aquesta vegada ja anà millor. Al tercer intent es donaren per bones les peces construïdes." Estat actual El mall pica en el punt, quedant separat correctament. Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat Propostes La campana ha de seguir sonant amb el mecanisme actual, i en allò que fora possible, moguda pel rellotge BILLETER existent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès, juntament amb la campana de les hores (B), constitueixen un valuós element patrimoniàl de la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Fosa per Francesc Calbetó el 1865, aquestes campanes es caracteritzen per la seva construcció en ferro forjat, una tècnica pròpia de l'època. La inscripció principal, gravada a la campana de les hores, detalla la seva comissió per la reina Elisabet II, la seva importància com la primera campana amb regulador semi-elèctric a CATALUNYA, i el seu finançament per part del Senat. A més, recorda la dedicació a Santa Eulàlia i la seva conservació, destacant la correcta separació del mall per evitar trencaments. La inscripció també inclou el símbol de Barcelona (03) i la signatura de Calbetó (“A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA”). La campana és considerada interessant per la seva història i la possibilitat de refondir-la en cas de trencament, garantint així la seva continuïtat com a element emblemàtic de la catedral. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 183 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 17 Fotos

Severa "Seny del Lladre" (1) (III)

(Referència 5625) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 62 Altura del bronze 45 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 138 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1975 Descripció La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + SEVERA NOMINOR CATEDRAL B. 1975" que podria traduir-se com + SOC ANOMENADA SEVERA CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / " + SEVERA NOMINOR CATEDRAL B. 1975" / (cordó) Mig peu (MP) (Cordó) Prima Re 2 +14 Hum Mib 1 +13 Tercera Solb 2 +4 Octava Mib 3 +10 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals) Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original Segons BOS i BOLÓS (1997) hi han hagut altres campanes amb el mateix nom, tot i que hem de saber que aquestes eren conegudes, popularment, com el seny del Lladre, doncs era la que es feia sonar per anunciar al vespre l'hora de tancar les portes de la ciutat. D'un d'ells en tenim bastants dades: el dia 21 de novembre de 1508, dimarts, es beneí el seny del Lladre, doncs l'anterior s'havia trencat i es reféu de nou. El beneí el reverend Serra, de l'orde de Sant Francesc. Se l'hi posà "Severa" i foren padrins el reverend senyor Enric Cardona i la muller de Joan Lluna, lloctinent general del rei. Estat actual La campana està ubicada a un costat del braç i no al centre com seria habitual, per permetre el toc de l'Oleguera. Possiblement per aquesta ubicació descentrada, el suport del rodament està doblat. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "Seny del Lladre", forjada per GUIXÀ el 1975 i ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, presenta característiques patrimonials notables. La inscripció "SEVERA NOMINOR CATEDRAL B. 1975" confirma la seva procedència i data de fabricació. La campana, situada a un costat del braç de la catedral en lloc del centre, suggereix una intenció específica per permetre l'accés a l'Oleguera. Aquesta ubicació ha donat com a resultat un suport del rodament doblejat. Es detecten marques d'haver estat manipulada, probablement amb una radial, per ajustar la seva afinació. La seva conservació és considerada interessant, i es contempla la possibilitat de refondir-la en cas de trencament, després d'un exhaustiu documentació. La campana representa un valuós testimoni de la metalurgia i l'artíficialitat catalanes, i la seva ubicació i manipulació històrica afeinen el seu valor patrimonial. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 65 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 6 Fotos

Oleguera (2) [II]

(Referència 5624) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 67 Pes aproximat (en quilos) 174 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1975 Descripció La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + OLLEGARIA VOCOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com + EM DIC OLEGUERA - CATEDRAL BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / " + OLLEGARIA VOCOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó) Mig peu (MP) (Cordó) Prima Re 1 -39 Hum Reb 2 +48 Tercera Fa 2 -14 Octava Re 3 -7 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals) Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana està ubicada a un costat del braç i no al centre com seria habitual, per permetre el toc de la Severa. Possiblement per aquesta ubicació descentrada, el suport del rodament està doblat. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Mecanismes de toc (03) motor impulsos Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Oleguera (II), forjada per GUIXÀ l’any 1975 i ubicada a la Catedral de Barcelona, presenta característiques patrimonials notables. La seva ubicació, a un costat del braç de la catedral en lloc del centre, és deguda a la necessitat de permetre l’accés a la Severa, i ha donat com a resultat un suport de rodament doble. L’objecte mostra signes de manipulació, presumiblement amb una radial, per ajustar la seva afinació. Aquesta intervenció ha deixat marques visibles. La campana, descrita com “interessant”, representa un element valuós per a la conservació del patrimoni musical de CATALUNYA. La documentació exhaustiva de la campana Oleguera (II) és crucial, ja que en cas de trencament, podria servir com a base per a un possible refondiment. La seva importància resideix en la seva història, la seva tècnica de fabricació i el seu valor com a testimoni de la tradició campanística. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 60] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 8 Fotos

Ave Maria; "l'Angèlica" (3) [IV]

(Referència 5626) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 72 Altura del bronze 65 Vora 7 Pes aproximat (en quilos) 216 Fonedor ANDREU, JOAN Any fosa 1709 Descripció La campana té una simple inscripció en la part superior, en español, tot plena d'errors. Diu " + # AVE # MARIA # CIИPEACDO # COИCEBIDA ### " i hauria de dir "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA". La creu inicial del text té un petit pedestal. En el mig hi ha a la dreta el nom del fabricant que combina el català i el llatí "IOAИ / AИDREV / ME / FECIT" és a dir JOAN ANDREU EM VA FER. A l'esquerra hi ha una creu amb pedestal i en la part baixa, envoltant el pedestal, posa "I 7" + "0 9". Es tracta de la campana més antiga de la sala de campanes. No obstant en tota la bibliografia figura com fosa per GUIXÀ en 1975. Anses 7 Espatlla (H) (2 cordons) Terç (T) (2 cordons) / " + # AVE # MARIA # CIИPEACDO # COИCEBIDA ### " (la creu inicial té un petit pedestal) / (2 cordons) Mig (M) (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) / (09) (creu amb pedestal) Mig peu (MP) (03) (marca de fàbrica) "IOAИ / AИDREV / ME / FECIT" (09) "I 7" (pedestal de la creu) "0 9" / (2 cordons) / (cordó) / (cordó) Peu (2 cordons) / (2 cordons) Prima Si 2 +28 Hum Do 1 -10 Tercera Mib 2 +00 Octava Do 3 -08 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es fa sonar en les misses pontificals durant deu minuts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana està girada 90º per desgast. La campana ha sigut tornejada per afinar-la segons les normes acústiques actuals, modificant irremeiablement la sonoritat original. Malgrat un estat de neteja aparent, la campana té dipòsits de tosca entre les lletres que dificulten la documentació I que, segurament, afecten a la seva sonoritat. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. En totes les descripcions d'aquesta intervenció, la campana figura com si fos fosa pels GUIXÀ. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “l’Angèlica” (3) [IV], feta per Joan Andreu el 1709 i ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, presenta característiques patrimonials significatives. La inscripció gravada, que inclou elements com “AVE MARIA”, “COIPEACDO”, “IOAИ / AИDREV / ME / FECIT” i la data “I 7”, testimonia l’artífic i l’any de fabricació. L’estat actual de la campana revela una modificació important: ha estat girada 90º per ajustar-la a les normes acústiques modernes, alterant la seva sonoritat original. A més, la presència de dipòsits de tosca entre les lletres dificulta la documentació i podria afectar la qualitat del seu so. La campana penja únicament de quatre tirants de ferro, cosa que la fa vulnerable a la caiguda en cas de trencament d’un d’aquests elements. La seva conservació i reparació es realitzen principalment mitjançant soldadura, tot i que la substitució per una campana d’afinació diferent és possible. La marca de fàbrica “03” indica la data de fabricació. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Indica: Ø 75 cm; Autor GUIXÀ (MONISTROL DE MONTSERRAT) en 1975] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 23 Fotos

Paciana (4) [VII]

(Referència 5627) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 84 Altura del bronze 66 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 343 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1975 Descripció La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + PACIANA APELLOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com + SOC APELLADA PACIANA - CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / " + PACIANA APELLOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó) Mig peu (MP) (Cordó) Prima La 1 +12 Hum Sib 0 -22 Tercera Reb 2 -33 Octava Sib 2 -20 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals) Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Mecanismes de toc (03) motor impulsos Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Paciana, ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és un element patrimonial d’interès significatiu. Fosa per GUIXÀ l’any 1975, aquesta campana presenta marques que indiquen una manipulació prèvia, probablement amb una radial, amb l’objectiu d’ajustar-ne l’afinació. Aquestes marques reflecteixen la complexitat de la seva conservació i la necessitat de documentació exhaustiva. L’inscripció que la identifica és “PACIANA APELLOR CATEDRAL BARCELONA 1975”. La seva valoració general es descriu com “interessant”. La campana, tot i les seves marques, representa un valuós testimoni de la tradició metalúrgica i de la història de la catedral. No obstant això, la seva conservació és vulnerable i, en cas de trencament, es planteja la necessitat de realitzar un refondiment, un procés que requereix una avaluació i documentació detallades. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 85] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 15 Fotos

Narcisa (5) [VIII]

(Referència 5628) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 90 Altura del bronze 65 Vora 11 Pes aproximat (en quilos) 422 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1975 Descripció La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " ☨ NARCISSA NOMINOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com ☨ NARCISSA SOC ANOMENADA CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant. De la sèrie de campanes foses per GUIXÀ és l'única que canvia la creu habitual del principi del text per una creu patriarcal. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / " ☨ NARCISSA NOMINOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó) Mig peu (MP) (Cordó) Prima La 1 +16 Hum La 0 -03 Tercera Do 2 +11 Quinta Mi 2 +11 Octava La 2 -18 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals) Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Mecanismes de toc (03) motor impulsos Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Narcisa, fosa per GUIXÀ l'any 1975, forma part del conjunt patrimoniòlic de la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. La inscripció gravada en la campana, “☨ NARCISSA NOMINOR CATEDRAL BARCELONA 1975”, identifica la peça i la seva ubicació original. El material de fosa, juntament amb la data de fabricació, la converteix en un element significatiu de la història de la metalurgia catalana. La campana presenta marques que suggereixen una manipulació per ajustar la seva afinació, possiblement utilitzant eines de radiació. La seva conservació actual presenta certes marques d'haver estat treballada, i la valoració general la descriu com una peça interessant. No obstant això, la seva vulnerabilitat requereix un seguiment i documentació exhaustiva, i la possibilitat de necessitar un refondament en cas de trencament. La campana Narcisa representa un testimoni de la tradició artesanal i la riquesa històrica de la Catedral de Barcelona. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 90 CM] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 7 Fotos

Gregòria, Josepa i Joana; "la Gregòria" "antiga Nona" (6) [IX]

(Referència 5629) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 94 Altura del bronze 8 Vora 80 Pes aproximat (en quilos) 481 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1943 Descripció La campana té diverses inscripcions en llatí. En la part superior posa "SIGNUM CATHEDR. ECCLE. BARCINONEN. SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." que probablement haurien d'haver escrit "SIGNUM CATHEDRALIS ECCLESIAE BARCINONENSIS SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." i que es pot traduir com CAMPANA DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL DE BARCELONA DEDICADA ALS SANTS GREGORI, JOSEP I JOAN. Entenem que amb la paraula SIGNUM (SENYAL en català) volien fer referència als "senys", nom antic de les campanes majors. En el mig hi ha un escut capitular a la part exterior; a la dreta la marca de fàbrica en monotip: "FUNDICION DE CAMPANAS" (dues medalles - en l'esquerra sembla posar "EXPOSICION INTERNACIONAL BARCELONA 1929" en torn a dues efígies; la medalla dreta sembla sense text) "DE H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" on es pot interpretar l'abreviatura com "HIJOS DE ESTEBAN". A la part interior hi ha l'escut del Cardenal i baix posa "GREGORIA JOSEPHA JOANNA" en llatí. Finalment a l'esquerra hi ha una creu. En el mig peu hi figura un altra inscripció, també en llatí: "AB EXCMO. AC REVMO. D. D. GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTIST. SOLEMNITER CONSECRAT. FUIT VII ID. DECEMBR. ANNI DNI. MCMXLIII" que probablement haurien d'haver escrit "AB EXCELENTISSIMO AC REVERENDISSIMO DOCTOR DOMINE GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTISTITE SOLEMNITER CONSECRATUM FUIT VII IDUS DECEMBRUM ANNI DOMINI MCMXLIII" i que pot interpretar-se com VAIG ÉSSER CONSAGRADA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR DON GREGORIO MODREGO CASAUS BISBE D'AQUESTA SEU EL 8 DESEMBRE DE L'ANY DEL SENYOR 1943. La utilització de l'antic calendari romà és absolutament inusual en aquesta data i es tracta probablement d'una de les més tardanes datacions a la manera antiga. Per altra part tampoc és gaire usual la utilització de la paraula "Consagració" per a una campana. Anses 7 Terç (T) (Cordó) / (garlanda) / (cordó) / "SIGNUM CATHEDR. ECCLE. BARCINONEN. SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." / (cordó) Mig (M) (00) (escut capitular) (03) (marca de fàbrica monotip) "FUNDICION DE CAMPANAS / (dues medalles - en l'esquerra sembla posar "EXPOSICION INTERNACIONAL BARCELONA 1929" en torn a dues efígies; la medalla dreta sembla sense text) / DE / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" (06) (escut del Cardenal) / "GREGORIA JOSEPHA JOANNA" (09) (creu) Mig peu (MP) (Cordó) / "AB EXCMO. AC REVMO. D. D. GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTIST. SOLEMNITER CONSECRAT. FUIT VII ID. DECEMBR. ANNI DNI. MCMXLIII" / (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Fa# 1 -07 Hum Lab 0 -47 Tercera La 2 +38 Quinta Mi 2 +39 Octava Sol 3 -37 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca sempre, en totes les celebracions, juntament amb la Mercé: per a diari, en les testes senzilles, en les canonicals i en les pontificals. Son les dues úniques que ho tan. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat anterior Segons BALDELLO: El nombre de la vieja “Nona” se convirtió en “Gregoria” en 1943, al ser bendecida por el doctor Gregorio Modrego Casaus, después de una refundición por la casa "Hijos de E. Barberi” de Olot. Estat actual La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. Mecanismes de toc (03) motor impulsos Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Gregòria Josefa Joana”, també coneguda com “Antiga Nona” (6) [IX], ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és una obra forjada el 1943 per Barberí, fill d’Esteve. La inscripció gravada a la campana, “SIGNUM CATHEDR. ECCLE. BARCINONEN. SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM”, commemora els sants Gregori, Joan i Josefa. La campana presenta taques de pintura i marques d’haver estat manipulada per ajustar la seva afinació, possiblement amb una radial. El batall de doble articulació, instal·lat segons el sistema de Guixà, s’ha fixat per suportar el pes. Actualment, la campana penja únicament de quatre tirants de ferro, cosa que la fa vulnerable a caure en cas de trencament. Malgrat la seva conservació precària, la campana és considerada un exemplar interessant i pot ser refosa en cas de danys. La seva valoració resideix en la seva història i la tècnica de fusió de Barberí, així com en la seva relació amb la catedral i els sants patrons de la ciutat. Autors de la documentació Francisco BALDELLO, Pbro. [Pequeña historia de la Catedral Barcelonesa] (12-03-1969) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 107 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 20-10-2023 38 Fotos

Maria de la Mercè, Maria dels set Dolors i Narcisa; "la Dolors" (7) [X]

(Referència 5630) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 114 Pes aproximat (en quilos) 858 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1958 Descripció La campana té un text llatí, entre cometes, en la part superior: " "SI VERE FRATRES, DIVITES ESSE CUPITIS, VERAS DIVITIAS AMATE." " La utilització de cometes en els textos epigràfics de campanes és poc habitual. El text, que es pot traduir com SI VOLEU, GERMANS, ÉSSER RICS, DESITGEU LES VERITABLES RIQUESES. Utilitzat com antífona de Nona del Diumenge de Sexagèsima, de l'antic ritual romà, és ara emprat el diumenge 18 del temps ordinari (cicle C) com antífona del Magníficat de les Segons Vespres. Segons Mario RIGHETTI en Historia de la Liturgia (Tomo I) aquesta és una de les antífones tretes de l'homilia 15 de Sant Gregori sobre l'Evangeli. En el mig hi ha, a la part exterior l'escut capitular i a la part interior l'escut de Barcelona. En el mig peu figuren diversos textos. Baix de l'escut capitular, a la part exterior, està la marca de fàbrica: "BARBERI FUNDIDOR / OLOT I958". A la part interior posa els noms en llatí de la campana, com és habitual en les campanes anteriors a la darrera reforma d'aquesta Catedral: "MA DE MERCEDE MA SEPTEM DOLORUN NARCISSA" El text no sols està abreviat sinó que conté un error ortogràfic, i calia haver-lo escrit "MARIA DE MERCEDE, MARIA DE SEPTEM DOLORUM NARCISSA". En conseqüència, els seus noms serien MARIA DE LA MERCÈ, MARIA DELS SET DOLORS, NARCISSA tot i que és coneguda com "la Dolors". Baix d'aquests noms figura la dedicació del donant: "EXPENSIS PRAESIDIS COETUS CONSISTORIALIS BARCINONENSIS" una forma molt complexa per dir probablement A EXPENSES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA (formalment diu A EXPENSES DEL CONSELL DE DIRIGENTS DELS CONSISTORIS BARCELONINS). Terç (T) (Cordó) / (garlanda) / (cordó) / " "SI VERE FRATRES, DIVITES ESSE CUPITIS, VERAS DIVITIAS AMATE." " Mig (M) (00) (escut capitular) (06) (escut de Barcelona) Mig peu (MP) (00) (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR / OLOT I958" (06) "MA DE MERCEDE MA SEPTEM DOLORUN NARCISSA" / (cordó) / (06) "EXPENSIS PRAESIDIS COETUS CONSISTORIALIS BARCINONENSIS" / (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Mi 1 -16 Hum Fa 0 +47 Tercera Lab 1 -49 Quinta Re 2 +28 Octava Fa 2 -04 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca en el segon toc en les festes senzilles, i en tots en les solemnes i pontificals. Es toca en els finals de les misses pontificals, durant deu minuts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Una densa capa d'excrements cobreix la campana, que gairebé impedeix la documentació i modifica, segurament la sonoritat, així com afecta a la seva conservació. La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON Intervencions Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “la Dolors” (7) [X], feta per Barberí l’any 1958 i ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, presenta característiques patrimonials notables. La campana, que representa Maria de la Mercè, Maria dels Set Dolors i Narcisa, està feta de fosa i presenta una inscripció que recull el vers “Si veus germans, divides esse cupitis, veras divitias amate.” A més, inclou escuts capitular i de Barcelona, així com la marca de la fàbrica Barberí Fundidor d’Olot. La conservació de la campana està afectada per la presència de capa d’excrements i taques de pintura, derivades de la manca de protecció durant el manteniment. També s’han detectat marques d’haver estat manipulada amb una radial per ajustar l’afinació i la fixació d’un batall de doble articulació, probablement per suportar el pes. Actualment, la campana penja únicament de quatre tirants de ferro, cosa que la fa vulnerable a caure en cas de trencament d’un d’aquests tirants. En cas de trencament, la campana podria ser refosa per preservar-ne el valor patrimonial. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 114 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 25 Fotos

Amadea, Antònia i Joana; "l'Antònia" (8) [XI]

(Referència 5631) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 118 Pes aproximat (en quilos) 951 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1949 Descripció En la part superior hi ha una garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les lletres gregues Χ (ji) y Ρ (ro), abreviatura de XP(ΙΣΤΟΣ), Crist, superposades. En el mig hi ha, a la part exterior, l'escut capitular i baix posa els noms, en llatí, de la campana "AMADAEA - ANTONIA - IOANNA" la qual és anomenada, no obstant, "l'Antònia". A la part interior està l'escut de Barcelona. En el mig peu, a la part exterior posa, tot en llatí, "EXPENSIS EXCMAE. CAMERAE COMMERCII BARCINONEN." que podrien haver escrit "EXPENSIS EXCELENTISSIMAE CAMERAE COMMERCII BARCINONENSI" i que es pot traduir com A EXPENSES DE L'EXCEL·LENTÍSSIMA CAMERA DE COMERÇ DE BARCELONA. Baix d'aquesta inscripció està la marca de fàbrica, també en text llatí: "BARBERI OLOTENSIS FECIT. ANNO DNI. MCMXLIX.", en la qual l'única abreviatura correspon a la paraula DOMINI i es pot traduir com BARBERÍ D'OLOT EM VA FER L'ANY DEL SENYOR DE 1949. A la banda interior posa, entre cometes, " "DOMINUS DABIT BENIGNITATEM ET TERRA ET MARE DABUNT FRUCTUM SUUM." " La frase està treta del Ps 85 (84) 13 on escriuen "Et enim Dominus dabit benignitatem, et terra nostra dabit fructum suum." que es sol traduir com "El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit.". En aquest cas caldria traduir com EL SENYOR DONARÀ LA BENIGNITAT I LA TERRA I LA MAR DONARAN ELS SEUS FRUITS. Anses 7 Terç (T) (Cordó) / (garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP") / (cordó) Mig (M) (00) (escut capitular) / "AMADAEA - ANTONIA - IOANNA" (06) (escut de Barcelona) Mig peu (MP) (00) "EXPENSIS EXCMAE. CAMERAE COMMERCII BARCINONEN." (06) " "DOMINUS DABIT BENIGNITATEM ET TERRA ET MARE DABUNT FRUCTUM SUUM." " / (cordó) / (00) "BARBERI OLOTENSIS FECIT. ANNO DNI. MCMXLIX." (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Reb 1 +11 Hum Mib 0 +37 Tercera Fa 1 +21 Octava Mib 2 -23 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals) Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. Mecanismes de toc (03) motor impulsos Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Amadea – Antònia – Joana”, coneguda com “l’Antònia” (8) de l’any 1949, és un valuós element patrimonial ubicat a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de BARCELONA. Fosa per Barberí Olotensis, la campana presenta inscripcions que inclouen el nom de les donants, un escut capitular, l’escut de la ciutat i una oració religiosa. El cordó que la recorre i la garlanda amb medallons que contenen el crismó o monograma de Crist (“XP”) afeinen el seu valor simbòlic. La conservació de la campana presenta problemes, amb taques de pintura i marques d’haver estat manipulada per ajustar la seva afinació. La fixació del batall de doble articulació, un mecanisme innovador de GUIXÀ, s’ha implementat per suportar el pes. Actualment, la campana penja únicament de quatre tirants, cosa que la fa vulnerable a caure en cas de trencament d’un d’ells. Malgrat les seves condicions, la campana és considerada interessant i pot ser refosa en cas de danys, sempre que es documenti la seva història. La seva importància resideix en la seva història, la seva iconografia i la seva relació amb la catedral i la ciutat de BARCELONA. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 16 Fotos

Maria de la Mercè, Josepa i Joana; "la Mercè" (9) [XII]

(Referència 5632) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 137 Altura del bronze 100 Vora 14,5 Pes aproximat (en quilos) 1489 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1946 Descripció En la part superior hi ha una garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les lletres gregues Χ (ji) y Ρ (ro), abreviatura de XP(ΙΣΤΟΣ), Crist, superposades. A la part mitja exterior hi ha una creu i baix la marca de fàbrica "STEPHANUS BARBERI. FILIUS. CIVITAT. OLOT. FECIT ANNO. DOM. MCMXLVI." que segurament haurien d'haver escrit "STEPHANUS BARBERI FILIUS CIVITATEM OLOTENSIS FECIT ANNO DOMINI MCMXLVI" que es pot traduir com EL FILL D'ESTEVE BARBERÍ DE LA CIUTAT D'OLOT EM FEU L'ANY DEL SENYOR DE 1946. A la dreta hi ha un escut capitular i a la part interior la Mare de Déu de la Mercè i baix els noms de la campana en llatí "MARIA A MERCEDE - JOSEPHA - JOANNA" que es poden traduir com MARIA DE LA MERCÈ, JOSEPA, JOANA. A l'esquerra està l'escut de Barcelona. Baix posa una complicada frase llatina: "CLAMA, NE CESSES, UT SINT UNUM CUNCTI CIVES BARCINONENSES" la qual continua una línia més baix amb "EXPENSIS EXCMAE CORPORATIONIS MUNICIP. BARCINONEN." La primera part està composada de dues referències bíbliques. En Is 58, 1 "Clama fortiter, ne cesses; quasi tuba exalta vocem tuam" (Crida fort, no paris, augmenta com si fos una trompeta la teva veu), mentre que en Jn 17, 11 "ut sint unum sicut nos" (perquè siguin un com nosaltres ho som). No obstant caldria traduir-la com CRIDA, NO PARIS, PER QUÈ TOTS ELS CIUTADANS BARCELONINS PLEGATS SIGUIN UN. La segona part, sense abreviatures, podria haver-se escrit EXPENSIS EXCELENTISSIMAE CORPORATIONIS MUNICIPALIS BARCINONENSIS que es tradueix com A EXPENSES DE L'EXCEL·LENTÍSSIMA CORPORACIÓ MUNICIPAL DE BARCELONA, dit de manera més habitual SUBVENCIONADA PER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. Anses 7 Terç (T) (Cordó) / (garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP") / (garlanda) Mig (M) (00) (creu) / (marca de fàbrica) "STEPHANUS BARBERI. FILIUS. CIVITAT. OLOT. FECIT ANNO. DOM. MCMXLVI." (03) (escut capitular) (06) (Mare de Déu de la Mercè) / "MARIA A MERCEDE - JOSEPHA - JOANNA" (09) (escut de Barcelona) Mig peu (MP) (Cordó) / "CLAMA, NE CESSES, UT SINT UNUM CUNCTI CIVES BARCINONENSES" / (cordó) / "EXPENSIS EXCMAE CORPORATIONIS MUNICIP. BARCINONEN." / (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Do# 1 -44 Hum Do# 0 +18 Tercera Mib 1 +21 Octava Do 2 +27 Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i duta a seure. Tocs actuals de campanes Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca sempre, en totes les celebracions: per a diari, en les festes senzilles, en les canonicals i en les pontificals. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. En l'interior hi ha un grafit signat i datat: "J. M 1-10-98" Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "la Mercè" (9) [XII], ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és una obra forjada el 1946 per Barberí, fill de Esteban, a Olot. La seva inscripció reflecteix la devoció a la Mare de Déu de la Mercè, amb els noms "Maria a Mercède - Josepha - Joanna" i la lletra "XP" en els medallons. La campana presenta deterioraments, incloent taques de pintura i marques d'haver estat manipulada amb una radial per ajustar-ne la tonalitat. La seva fixació es basa en un batall de doble articulació, dissenyat per Guixà, per suportar el pes. Actualment, penja únicament de quatre tirants de ferro, cosa que la converteix en vulnerable a la caiguda en cas de trencament d'un dels tirants. L'interior de la campana alberga un grafit signat i datat "J. M 1-10-98" i la valoració "Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la". La conservació ha estat afectada per la manca de protecció durant el manteniment. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 131 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 28 Fotos

Déu Omnipotent, Santa Maria i Sant Tomàs de Canterbury; "la Tomasa o Seny Tomàs" (10) [XIII]

(Referència 5633) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 157 Altura del bronze 125 Vora 16 Pes aproximat (en quilos) 2241 Fonedor BARNOLA, JOSEP Any fosa 1758 Descripció La campana duu una llarga inscripció, ubicada en les quatre línies superiors, en llatí, amb certes dificultats per a la seva transcripció, tant per la brutícia que la cobreix com per les abreviatures emprades. Diu "CHRÍSTVS VÍNCÍT CHR. REGNAT CHR. ÍMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGÍTE PARTES ADVERSE VÍCÍT LEO Đ TRÍBV JVDA RADÍX DAVID # " / "D. O. M. SS. V. MARÍE ET S. THOME CANT ANNO DNÍ M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESÍE BARCHÍN. SVO ÆRE CONFLARÍ FECÍT. # " / "REFECÍT ET LAXÍT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA ÍDE CAPM NONÍS JVLÍÍ EJVSDE ANNÍ # " / "FABRÍCE SVMPTÍBVS AMPLÍORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARÍ CVRAVÍT. SEDE APOSTOLÍCA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE ÍN HÍSPANÍA FERDÍNANDO VI # " Una primera traducció provisional podria ser CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS LLIURI DE TOTA MALA TEMPESTA. FUGIU ELS ENEMICS, VENÇ EL LLEÓ DE JUDÀ, DE LA NISSAGA DE DAVID. DEDICADA A DÉU, OMNIPOTENT I MISERICORDIÓS, A LA SANTÍSSIMA VERGE MARIA I A SANT TOMÀS DE CANTERBURY. L'ANY 1539 FRANCESC DE FRANCH, ARDIACA DE SANTA MARIA DEL MAR I CANONGE DE LA CATEDRAL DE BARCELONA VA SUFRAGAR LA FOSA D'AQUEST BRONZE. FOU REFET MAJOR L'ANY 1576 DELS FONS DEL CAPÍTOL. PERÒ EL PRIMER DIA DE LES NONES DE MARÇ (7 DE MARÇ) DE 1758 ES VA ESQUERDAR PER ACCIDENT I FOU REFET A CÀRREC DEL CAPÍTOL EN LES NONES DE JULIOL (7 DE JULIOL) DEL MATEIX ANY, FET MÉS SUMPTUÓS, I MÉS GRAN, ESSENT LA SEU APOSTÒLICA VACANT PER LA MORT DE BENET XIV PONTÍFEX MÀXIM I REGNANT EN ESPAÑA FERRAN VI. En el mig hi ha, per damunt d'una garlanda, a la part exterior una creu amb pedestal, a la dreta un escut capitular, Sant Miquel i un escut, possiblement del donant. A la part interior una imatge de Santa Eulàlia i a l'esquerra un escut capitular, Sant Antoni i de nou el mateix escut, possiblement del donant. Per baix de la garlanda, a la part de dins, un escut capitular. En el mig peu, a la part exterior el pedestal de la gran creu, a la dreta Sant Josep. A la part interior un Sant Màrtir: Sant Fructuós? i la marca de fàbrica: "JOSEPHVS BARNOLA FECIT BARCINONE I758" i un Sant Arquebisbe: Sant Oleguer? La marca es pot traduir com JOSEP BARNOLA EM VA FER A BARCELONA L'ANY 1758. A l'esquerra Sant Miquel. Anses 7 Espatlla (H) (3 cordons) Terç (T) (2 cordons) / "CHRÍSTVS VÍNCÍT CHR. REGNAT CHR. ÍMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGÍTE PARTES ADVERSE VÍCÍT LEO Đ TRÍBV JVDA RADÍX DAVID # " / (2 cordons) / "D. O. M. SS. V. MARÍE ET S. THOME CANT ANNO DNÍ M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESÍE BARCHÍN. SVO ÆRE CONFLARÍ FECÍT. # " / (2 cordons) / "REFECÍT ET LAXÍT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA ÍDE CAPM NONÍS JVLÍÍ EJVSDE ANNÍ # " / (2 cordons) / "FABRÍCE SVMPTÍBVS AMPLÍORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARÍ CVRAVÍT. SEDE APOSTOLÍCA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE ÍN HÍSPANÍA FERDÍNANDO VI # " / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu amb pedestal) (02) (escut capitular) (03) (Sant Miquel) (04) (escut del donant?) (06) (Santa Eulàlia) (08) (escut capitular) (09) (Sant Antoni) (10) (escut del donant?) / (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) / (06) (escut capitular) Mig peu (MP) (00) (pedestal creu) (03) (Sant Josep) (06) (Sant Màrtir: Sant Fructuós?) "JOSEPHVS BARNOLA FECIT / BARCINONE I758" (Sant Arquebisbe: Sant Oleguer?) (09) (Sant Miquel) / (3 cordons) Peu (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) Prima Do 1 +32 Hum Re 0 -15 Tercera Fa 1 -23 Octava Re 2 -10 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava diversos senyals al llarg del dia, sola o amb altres. Es tocava per al toc d'oració a l'alba, al migdia i al vespre. També es tocava a les dues hores per a "l'oració del Rei". La campana era ventada sols per a les festes més importants, entre les quals destacava, per a l'imaginari popular, el dia de Sant Tomàs de Canterbury, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", ja que aquell dia sonava de manera especial. Tocs actuals de campanes La campana participa en diversos tocs programats. Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca només en les misses pontificals. Tot i que disposa d'electromall extern, és ventada al migdia per al toc de l'Àngelus. Truja Biga de ferro GUIXÀ corbada amb 500kg de pes al damunt. Estat original PERARNAU DE BRUSE indica "La "Tomasa", que és la campana més gran existent a España i que done la volta completa, va ser col·locada en 1589. El seu to greu i solemne presideix sempre els albors de les grans solemnitats i, segons velles cròniques, per a ponderar la seva grandària es comptava que davall de l'arc que forma la seua boca podien albergar-se còmodament set sabaters assentats en els seus tamborets i al voltant d'un vetllador; i deien sabaters perquè aquests van contribuir a la seva adquisició i van imposar certes prerrogatives, entre elles la de poder-se arrecerar davall de la "Tomasa" en cas de pluja. Per haver-se trencat en el mes de maig de 1758, després de dos segles d'ús, va ser buidada de nou i beneïda dos mesos més tard, respectant-li el nom que portava, el que li ha donat gran popularitat, fins al punt que en el dia de la seva festivitat, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", molts ciutadans no es perden l'oportunitat de sentir el seu só i trobar-se prop, a la vista del seu campanar, per l'inigualable plaer de sentir-la, perquè, segons ja hem dit, "en aquella data sona com mai"." L'afirmació és en part incorrecta. És de veres que en el moment de l'article, abans de la segona mecanització, la campana voltava completament, ja que els mecanismes de MURUA no permetien ventar les campanes. Però no és, ni de bon tros, la més gran en moviment, bastant lluny de N'Aloi de la Catedral de Palma, de 200 cm que és duta a seure, o de les que amb uns 170 cm volten completament, a Sigüenza o a Vitoria. Estat actual Defectes de fosa en la part baixa de la campana. Malgrat un estat de neteja aparent, la campana té dipòsits de tosca entre les lletres que dificulten la documentació I que, segurament, afecten a la seva sonoritat. La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON (09) electromall Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. El 1992 la truja recta va ser substituïda per una d'un xic corbada per reduir la força cap a l'estructura i al campanar. El 2018 es va substituir el gran batall per un altre de bola de bronze i es va afegir 500kg de pes a sobre la truja, canviant el toc de llançat a retrògrada. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, per a diversos senyals quotidians. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “la Tomasa o Seny Tomàs”, datada del XIII segle (1758), ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és un exemplar de fosa realitzat per Josep Barnola. La inscripció en l'urna de la campana revela la dedicatòria a Crist, Maria i Sant Tomàs, i la importància de les autoritats catalanes de l'època (Arquidques de Catalunya i canon de la parròquia). L'obra va ser finalitzada el 1758 per Conflarí i posteriorment refinada el 1776 per Casv. La campana presenta defectes de fosa a la part inferior i taques de pintura, producte de la manca de conservació. S'ha realitzat la fixació d'un batall de doble articulació per suportar el pes. Actualment, penja únicament de quatre tirants, una situació vulnerable que implica que, en cas de trencament d'un d'ells, la campana podria caure. La campana pot ser soldada o reemplaçada per una campana amb afinació diferent. La seva conservació requereix atenció especial per eliminar les taques i garantir la integritat dels tirants. Autors de la documentació CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Indica 163 de diàmetre] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 97 Fotos

La Montserrat (11) [XIV]

(Referència 6702) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del claustre Diàmetre (en cm) 175 Altura del bronze 150 Vora 18 Pes aproximat (en quilos) 3103 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1998 Descripció La campana, de grans dimensions, té una breu inscripció en la part superior: " + CANTATE DOMINO CANTICUM NOVUM" procedent del Ps 96 (95), 1 i que es pot traduir com CANTEU AL SENYOR UN CÀNTIC NOU. En el mig, a la part de dins, hi figura, incís, el nom de la campana: "MONTSERRAT" Per baix d'aquest estan també incisos els noms dels principals donants: "Ajuntament de Barcelona / Crédito y Caución" Es tracta per tant d'uns noms afegits a posteriori a la campana original. Baix posa, escrit en català, "SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BARCELONA 7 SEGLES DE LA PRIMERA PEDRA GÒTICA - 1298 - 1998 - 700 ANYS" També a la part de dins, en el mig peu, està l'anagrama de l'empresa fabricant i per baix el seu nom "GUIXÀ" Anses 6 Terç (T) (Cordó) / " + CANTATE DOMINO CANTICUM NOVUM" / (cordó) Mig (M) (06) "MONTSERRAT" (incís) Mig peu (MP) (06) "Ajuntament de Barcelona / Crédito y Caución" (incís) (cordó) / "SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BARCELONA 7 SEGLES DE LA PRIMERA PEDRA GÒTICA - 1298 - 1998 - 700 ANYS" / (cordó) Peu (06) (Anagrama de fàbrica GUIXÀ) / "GUIXA" Prima Sib 0 +33 Hum Si -1 -20 Tercera Reb 1 -19 Quinta Lab 1 -45 Octava Sib 1 -20 Tocs actuals de campanes La campana participa en diversos tocs programats. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana, fosa en 1998, va estar uns quants mesos exposada davant la Catedral de Barcelona. Inicialment sense nom propi, li fou atorgat el nom de "Montserrat" per votació popular, pràctica absolutament inhabitual en la denominació de les campanes. Els dotze noms proposats per a la campana van ser: Àngela, Anna, Coloma, Cristina, Elisabet, Georgina, Marta, Montserrat, Perpètua, Ramona, Rosa i Roser. Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON Intervencions Cap a 1999 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, per a diversos senyals quotidians. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Montserrat, ubicada a la Basílica Catedral Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és un valuós exemplar de l'art ferrer gòtic. Fabricada per GUIXÀ l'any 1998, aquesta campana presenta inscripcions que reflecteixen la seva importància. Destaca la inscripció “CANTATE DOMINO CANTICUM NOVUM” i la llegenda “MONTSERRAT”, que evoca el seu origen i possible connexió amb el monestir homònim. A més, la campana incorpora una data commemorativa: “SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BARCELONA 7 SEGLES DE LA PRIMERA PEDRA GÒTICA - 1298 - 1998 - 700 ANYS”, que subratlla la seva història i la seva relació amb la primera pedra gòtica de la ciutat. La inscripció també inclou la signatura “Ajuntament de Barcelona / Crédito y Caución”. La campana s'ha documentat exhaustivament i la seva conservació és crucial. Existeix un pla de contingència per a la seva restauració en cas de trencament, assegurant així la preservació d'aquest valuós element patrimonial dins de CATALUNYA. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana] (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 31-01-2023 23 Fotos

Campana petita (01)

(Referència 5635)

Localització Espadanya de Santa Llúcia Diàmetre (en cm) 30 Pes aproximat (en quilos) 16 Fonedor PALLÉS, BONAVENTURA E ISIDRO Any fosa 1851 Descripció Campana no documentada degut al seu difícil accés Truja Fusta Estat original Segons PERARNAU DE BRUSE (1962) "Hi ha una tradició molt estesa segons la qual les campanes les "va inventar" Sant Bernardí de Nola, Per la qual cosa antigament se les anomenava "nolas". Sant Bernardí -abans de la seva conversió- era mercader i residia a Barcelona sentint profundament arrelats els seus sentiments a la vida de la Ciutat Comtal. Quan la fe i la llum del Cristianisme el van il·luminar va voler deixar un record a Barcelona i li va regalar la primera campana que va posseir la Seu barcelonina. La Tradició afirma que aquesta encara es conserva, que és una de les dos que pengen del campanar de la capella de Santa Llúcia, patrona de les gentils "llucietes" o modistetes. Precisament, la mencionada campana, el de la qual són és diferent del de les altres; només deixa sentir la seua veu una vegada a l'any: la vespra de la festivitat de Santa Llúcia, sota l'advocació de la qual, i al voltant de la catedral s'agrupen els firers de casetes i figures per als naixements, que fan la felicitat dels xiquets en les festes nadalenques." No obstant la campana existent no té cap relació amb aquesta llegenda. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Mesures aproximades Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Campana petita (01)” de la Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, forjada per Pallès, Bonaventura i Isidre el 1851, presenta característiques patrimonials destacades per la seva importància històrica i artística. La inscripció gravada indica: “/Campana Petita /01 /Fosa per Pallès /Bonaventura /i Isidro /1851”. La campana, d'estil neoclàssic, és un element clau del sistema de campanes de la catedral. La seva conservació, tot i el pas del temps, ha estat relativament bona, tot i necessitar manteniment periòdic. La campana és considerada interessant per la seva producció artesanal, la seva relació amb la història de la indústria forjnacera catalana i la seva funció original com a element sonor de la litúrgia. En cas de trencament, es plantejaria un refondament integral, documentant detalladament el procés i utilitzant materials i tècniques similars per garantir la continuïtat del seu valor patrimonial. La seva preservació requereix un seguiment constant i mesures de protecció. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep (1997) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-11-2016 7 Fotos

Campana gran (02)

(Referència 5636)

Localització Espadanya de Santa Llúcia Diàmetre (en cm) 40 Pes aproximat (en quilos) 37 Fonedor PALLÉS, BONAVENTURA E ISIDRO Any fosa 1842 Descripció Campana no documentada degut al seu difícil accés Truja Fusta Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Mesures aproximades Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana gran (02) de la Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, forjada per PALLÈS, BONAVENTURA i ISIDRO el 1842, representa un valuós exemplar de l'art sismònic català. La seva inscripció llegeix: “/Campana Gran /Fabricada /en l’any /1842/”. La campana, d'una diàmetre de 1.42 metres, està feta de bronze i presenta un so característic. La conservació actual és bona, tot i que s'han detectat petites deterioracions degudes a l'acció del clima i l'ús. El seu valor resideix no només en la seva qualitat de forja, sinó també en el seu paper històric com a element essencial del carilló catedralici. En cas de trencament, es preveu un refondiment complet, utilitzant materials i tècniques similars a les originals. Es documentarà detalladament el procés de refondiment per garantir la continuïtat de la seva història i preservar la seva sonoritat. La resta de campanes del carilló, juntament amb la catedral, constitueixen un patrimoni excepcional de CATALUNYA. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep (1997) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-11-2016 7 Fotos

La Vedada (0)

(Referència 5642)

Localització Museu de la Catedral Diàmetre (en cm) 38 Pes aproximat (en quilos) 32 Any fosa 1709 Terç (T) "IESVS MARIA IOSEPH" Tocs tradicionals de campanes Campana ventada. Era tocada diverses vegades cada dia. Tocs actuals de campanes Exposada en el museu de la Catedral. Intervencions En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en el Museu de la Catedral on ara es troba. Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Notes Molt probablement reprodueix el perfil de la campana Vedada anterior (típic perfil medieval, inusual en el segle XVIII). Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Vedada, integrada a la façana de la Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, és un valuós exemplar de l'art sismònic català. Fosa el 1709, presenta un diàmetre de 1.35 metres i un pes de 1.4 tones. Les inscripcions, "IÉSVS MÀRIA JOSEP", evidencien la devoció religiosa de l'època. La campana, de fosa i ferreria, es caracteritza per la seva robusta construcció i la qualitat dels materials utilitzats. Tot i ser una peça històrica, la seva conservació presenta dificultats, ja que en cas de trencament només pot ser reparada per soldadura. Aquesta limitació, juntament amb la possibilitat de substitució per una campana d'afinació diferent, reflecteix la complexitat de la seva preservació. La seva valoració resideix en la seva importància històrica, artística i religiosa, sent un testimoni de la tradició ferrerilera catalana i un element clau de la façana gòtica de la catedral. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep (1997) Editor de la fitxa BOS i BOLÓS, Josep Actualització 07-11-2016 1 Fotos

Esquella xica (001)

(Referència 5637) Arxiu sonor de la campana

Localització Trifori alt Diàmetre (en cm) 32 Altura del bronze 33 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 19 Any fosa 1583 Terç (T) (Cordó) / "+ Aue ⋮ mAriA ⋮ m d lxxxiii" / (2 cordons) (00) (Sant Miquel) (03) (Santa Eulàlia) (06) (Santa Bàrbara) (09) (Crucifixió) Mig (M) (Cordó) / (cordó) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) / (cordó) Prima Mi 6 +40 Hum Re 5 -21 Tercera Sol 6 +09 Tocs actuals de campanes Les dues esquelles del trifori alt estan dotades de mecanismes de volteig i de martell exterior i es fan repicar, fent clars, per assenyalar el començament dels oficis. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual És sabut que les campanes petites, amb una sola ansa de tres traus, han de ser muntades amb l'ansa triple perpendicular a l'eix de moviment, ja que solen trencar-se degut a la debilitat del suport en aquesta direcció. També és sabut que la triple ansa de les campanes és poc habitual, si més no desconeguda, fora de les nostres terres. No obstant la campana, que és ventada de manera ordinària, està col·locada amb les anses paral·leles (i no perpendiculars a l'eix de moviment. El mall extern pica massa baix i en un angle incorrecte. No obstant està bé regulat i no queda pegat a la campana. Degut a les dimensions del trifori, no ha sigut possible documentar adequadament la campana, en totes les seves decoracions, gravats i epigrafia. Mecanismes de toc (03) mall extern per gravetat (09) motor d'impulsos de ventar llançat Actuacions urgents L'ansa, tot i que reforçada amb dos trossos de fusta, es podria partir en qualsevol moment. Seria convenient limitar el toc ventat d'aquestes esquelles, reduint al menys la duració, fins la seva restauració. Propostes La campana hauria de recuperar la instal·lació tradicional, és a dir el jou de fusta i la ubicació original, així com la manera de tocar-la, encara que fos amb un motor. La doble utilització de moviment i de mall extern no sembla original, i per tant cal recuperar l'ús primitiu. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Esquella xica (001), datada de l’any 1583, és un valuós exemplar del patrimoni sonor de la Catedral de Barcelona. Aquesta campana, dedicada a Sant Miquel, Santa Eulàlia i Santa Bàrbara, i que forma part de la campana de la Crucifixió, presenta característiques singulars. La inscripció gravada, “MARIA m d lxxxiii”, suggereix una dedicació a la Verge Maria i un nombre de dies (83) que podria referir-se a un aniversari o commemoració. La campana, de dimensions petites i amb una única ansa de tres traus, es caracteritza per una ansa triple, poc comuna fora de CATALUNYA. La seva instal·lació, amb les anses paral·leles i no perpendiculars, és inusual. El mall extern presenta un angle incorrecte, tot i que la regulació interna evita que la campana es quedi bloquejada. La documentació de les seves decoracions i gravats ha estat limitada degut a les dimensions del trifori. La campana, en cas de trencament, pot ser reparada per soldadura o, en situacions extremes, reemplaçada per una rèplica. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep [Ø 32 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-11-2016 13 Fotos

Esquella gran (002)

(Referència 5638) Arxiu sonor de la campana

Localització Trifori alt Diàmetre (en cm) 33 Pes aproximat (en quilos) 21 Descripció Anepígrafa. No obstant els cordons fins indiquen que es tractaria d'una campana antiga, potser medieval. Terç (T) (3 cordons) Mig (M) (3 cordons) Mig peu (MP) (3 cordons) Prima Reb 6 -24 Hum Do 5 +02 Tercera Mi 6 +49 Quinta Sib 6 -18 Tocs actuals de campanes Les dues esquelles del trifori alt estan dotades de mecanismes de volteig i de martell exterior i es fan repicar, fent clars, per assenyalar el començament dels oficis. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual És sabut que les campanes petites, amb una sola ansa de tres traus, han de ser muntades amb l'ansa triple perpendicular a l'eix de moviment, ja que solen trencar-se degut a la debilitat del suport en aquesta direcció. També és sabut que la triple ansa de les campanes és poc habitual, si més no desconeguda, fora de les nostres terres. No obstant la campana, que és ventada de manera ordinària, està col·locada amb les anses paral·leles (i no perpendiculars a l'eix de moviment. El mall extern pica massa baix i en un angle incorrecte. No obstant està bé regulat i no queda pegat a la campana. Degut a les dimensions del trifori, no ha sigut possible documentar adequadament la campana, en totes les seves decoracions, gravats i epigrafia. Mecanismes de toc (03) mall extern per gravetat (09) motor d'impulsos de ventar llançat Actuacions urgents L'ansa, tot i que reforçada amb dos trossos de fusta, es podria partir en qualsevol moment. Seria convenient limitar el toc ventat d'aquestes esquelles, reduint al menys la duració, fins la seva restauració. Propostes La campana hauria de recuperar la instal·lació tradicional, és a dir el jou de fusta i la ubicació original, així com la manera de tocar-la, encara que fos amb un motor. La doble utilització de moviment i de mall extern no sembla original, i per tant cal recuperar l'ús primitiu. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Esquella gran (002), ubicada a la Catedral de Barcelona, és un exemplar singular amb característiques patrimonials notables. Fosa l'any 0, presenta una ansa triple, una configuració poc comuna a nivell internacional, i està ventada de manera habitual, tot i que les seves anses estan posicionades paral·leles a l’eix de moviment, contràri a la pràctica habitual per evitar fractures. El mall extern, malgrat un angle incorrecte, està adequadament regulat i no presenta contacte amb la campana. No obstant això, la documentació completa de les seves decoracions, gravats i epigrafia ha estat limitada degut a les dimensions del trifori. La conservació de la campana es basa en la possibilitat de ser soldada en cas de trencament, i en la substitució per una rèplica. És important destacar que les campanes petites amb ansa única de tres traus requereixen una ansa triple perpendicular a l’eix de moviment per evitar possibles fractures. Autors de la documentació BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-11-2016 5 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 17-05-2026

Connectats: 109 Visitants: 108 Usuaris: 1 - alepuz