Inventari de campanes
Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - BENAGUASIL (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 99
Data de construcció 1737-1740, remat reconstruït entre 1995 i 1997
Arquitecte Mestres Rafael Martí i Miguel Rubio
Descripció Torre de planta rectangular, ajustada a l'esquema tradicional del XVIII imposat per J. Minguez; està ornat el cos de campanes amb dobles pilastres toscanes.
La torre s'alça sobre un basament de carreus, un poc més ampla que el primer cos. Aquest es divideix en dos trams, separats per una motllura de pedra. Els angles estan construïts amb carreus de pedra que són visibles, mentre que la resta del mur està enlluït. Una prominent cornisa separa el primer cos del segon. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt emmarcades des de la línia de la imposta per unes motllures. A l'exterior aquestes estan emmarcades per unes pilastres toscanes, agrupades de dos en dos, i situades sobre un elevat basament. Sobre les pilastres hi ha un entaulament amb permòdols. El tercer cos està delimitat per una balustrada amb pinacles. Al centre trobem una torreta amb dos altures i una finestra per cada cara, que estan emmarcades per pilastres. La primera altura té uns arcs en diagonal als angles i el segon uns aletons. La torre està rematada per una coberta de teula blava amb pinacle i creu al centre.
L'interior està molt reformat i presenta una escala que recorre el seu perímetre fins a arribar a la sala de les campanes. Aquesta està coberta amb una volta semiesfèrica. Des d'aquesta hi ha una escala de caragol a un dels angles que permet accedir fins al tercer cos.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les campanes horàries estaven connectades, per mitjà de diverses transmissions amb la maquinària, situada baix de la sala de les campanes. Les campanes litúrgiques, instal·lades en 1940, tenien truges de fusta de perfil tradicional valencià i estaven dotades amb ballestes, utilitzades per alçar les campanes. La xicoteta tenia un cigonyal per voltejar-la manualment.
Estat anterior L'estat de conservació del campanar amb anterioritat a 1995 era molt precari, especialment el del remat. Les campanes horàries estaven situades a la part més alta d'aquest. Les cinc litúrgiques estaven situades a les finestres del segon cos amb truges de ferro i mecanitzades amb electromalls trifàsics i motors de vol continu. La mitjana estava orientada cap al nord, mentre que les xicotetes miraven cap al santuari de Montiel. La Santa Maria Goretti tenia una truja de ferro amb roda però no estava motoritzada i presentava una corda al batall.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat a l'exterior de color groc amb alguns elements arquitectònics en blanc. Les campanes horàries estan situades al remat: la major al primer nivell i les altres dos al segon. Totes elles tenen un electromall monofàsic. Les cinc litúrgiques estan situades a les finestres del segon cos. Les xicotetes tenen truges de fusta de la casa Barberí, mentre que les tres grans són d'Electrorecamp i perfil tradicional valencià. Estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic (excepte la Xicoteta que en té un trifàsic). Els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat.
Campanes Segons SANCHIS SIVERA en 1737 intal·laren les antigues campanes, desaparegudes en 1936. En 1772 instal·len la campana de les senyals, ubicada segons els testimonis orals el la finestra que dona accés al balcó del rellotge, fins que va passar a la espadanya de l'Ermita del Pilar. En 1858 Isidro Pallés de Barcelona va fondre les dos campanes horariès que van ser ubicades al remat del campanar, salvant-se aquestes de la destrucció durant la Guerra Civil (1936-1939).
Les campanes litúrgiques actuals són: Santa María Goretti (Salvador Manclús, 1951), Crist Rei (Salvador Manclús, 1975), Sant Joan de Ribera (Salvador Manclús, 1962), Sant Blai (Hermanos Roses, 1940) i Santa Maria de Montiel (Hermanos Roses, 1940).
Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals documentats s'interpretaven amb el repic, mig vol i vol de les campanes. La xicoteta no formava part dels vols i sols es voltejava en solitari per al rosari de l'Aurora i la missa dominical dels Xiquets. S'han documentat els següents tocs:
Tocs actuals de campanes Les campanes horàries toquen hores i quarts les 24 hores. Les cinc litúrgiques es voltegen i repiquen automàticament. El Crist Rei, la dels Combregars i la Mitjana es toquen a mig vol als tocs de difunts.
Intervencions Possiblement durant la construcció del temple parroquial, les obres del qual ocuparen bona part les primeres quatre dècades del segle XVIII, es varen construir els primers trams del campanar. Entre l'any 1737 i 1740 varen concloure les seues obres. És possible que en 1858 compraren un rellotge públic, atés que en eixe any es varen fondre les dos campanes horàries. Les campanes litúrgiques varen desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). A partir de l'any 1940 estan ben documentades les diverses intervencions efectuades a la torre i les campanes:
Notes Luís Martí Ferrando (Historia documentada de la Iglesia parroquial de la villa y baronía de Benaguasil, 1985) transcriu la següent nota del llibre de Batejos:
"El día 23 de abril de 1.739 a las diez de la mañana obrando la torre de las campanas de Benaguasil, se cayó desde la cornisa un albañil llamado Vicente Llibrería. Invocó a la Virgen de Montiel, y, sobe el milagro de no quedar muerto, ni quebarse, ni desbaratarse ningún huesco de su cuerpo, fue tan pronta su curación, que pudo seguir trabajando en la misma obra".
