| | Data de construcció |
1705-1755ca |
|---|
| Descripció |
La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels compta amb un campanar de planta quadrada, situat als peus del temple. Sobre un basament de carreus de pedra, es disposa la resta del campanar, realitzat íntegrament en rajola i amb dos cossos: el primer sense decoració, amb unes finestres per donar llum a l’escala del campanar, i un òcul per a la mostra del rellotge. El segon cos correspon amb la sala de les campanes, amb quatre finestres per a les campanes i decorat exteriorment amb quatre pilastres toscanes per costat, sense ocupar l'arista. Remata l'obra un entaulament i una balustrada amb pinacles. El interior compta amb una escala de caragol que permet accedir en primer lloc a la caseta del rellotge, seguidament a la Sala de les Campanes i per últim al terrat. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat original |
Comptava fins 1936 amb un conjunt de tres campanes, de les quals la major es va trencar al llançar-la des de la torre. Fins l'electrificació de 1970 les campanes comptaven amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i llargues cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. Possiblement comptaren amb ballestes. Sembla que la campaneta de senyals estava ubicada a la volta de la Sala de les Campanes. |
|---|
| Estat anterior |
Fins la primera dècada del segle XXI les tres campanes grans tenien electromartells trifàsics per repicar-les automàticament. Aquests s'instal·laren en 1970 i tenien una capacitat de resposta molt lenta. Han estat canviats per electromalls monofàsics. |
|---|
| Estat actual |
La fàbrica del campanar es troba en un bon estat de conservació, estant en la cara exterior la rajola vista, mentre que l'interior esta pintat de blanc fins la Sala de les Campanes. Per protegir el terrat de les aus s'ha cobert amb una xarxa metàl·lica. A la Caseta del Rellotge trobem la maquinaria, que es conserva al seu lloc, tot i que es troba parada. Les cinc campanes es troben al segon cos del campanar. La Senyalera està ubicada a l'interior de la sala, en un cantò, mentre que la resta de bronzes es troben a les finestres. La Senyalera conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta de perfil valencià i cigonyal per tocar-la. Les altres compten amb truges de ferro, pintades de blau i estan mecanitzades amb motor de vol continu. Les tres grans a més tenen electromalls monofásics. Les quatre compten amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, el de la gran a diferència de la resta, és de canya de plàstic i rebota molt, fet que distorsiona la sonoritat de la campana.
Com que l'estat actual de les campanes, menys la Senyalera, no té cap vinculació amb el tradicional ni afavoreix la conservació de les peces, seria recomanable procedir a la restauració del conjunt. Les quatre campanes es deurien baixar de la torre per netejar-les per fins i fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià i renovant els motors de vol continu per altres d'impulsos, que permeten el toc manual i imiten els tradicionals. Com que es coneixen els tocs tradicionals del poble, aquests deurien ser adaptats als nous temps i utilitzats, ja que constitueixen la veu característica del poble. |
|---|
| Campanes |
El campanar comptava tradicionalment amb un conjunt de les campanes, com era tradicional en l'Horta de València, més una campaneta de senyals per coordinar els tocs amb els actes litúrgics. En 1942 es va ampliar a quatre amb la refosa de l'anterior campana major, que estava trencada des de 1936, i la fosa d'una campana menor nova. D'aquestes dos sols es conserva actualment la gran, fosa per Manuel Roses Vidal del Grau de València. La menor va ser refosa en 1970 per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigida per Germán Roses. La mitjana és la més antiga de les campanes i tot i que no consta la data, es pot datar entorn a 1620. Per similituds iconogràfiques la seva fosa es atribuïble al campaner de la ciutat de València, Miquel de Vielsa, ja que és pràcticament idèntica en molts aspectes a la campana fosa per ell d'Albalat de la Ribera. La tercera campana va ser fosa en l'any 1798. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
La senyalera era tocada principalment per la consagració i altres tocs vinculats al culte al Santíssim Sacrament. Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa Sala, mentre que la major part de repics es realitzaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls de les tres campanes grans. Aquestes a més es tocaven al mig vol per als difunts, les dos mitjanes de normal i les tres per als morts importants. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
La Senyalera es voltejada esporàdicament. Les quatre campanes voltegen automàticament i a més les tres grans es repiquen, també de forma automàtica. |
|---|
| Intervencions |
L'actual església es va construir entre els anys 1705 i 1755, possiblement el campanar s'alçara en eixes dates o pròximes a elles. El model que segueix és el del barroc valencià, emprant la rajola com a matèria principal de la construcció per ser més fàcil de conseguir que la pedra. A diferència d'altres torres no es va construir el remat, segurament per motius econòmics, rematant la torre amb la balustrada. Una volta acabades les obres es varen pujar les campanes a la nova ubicació.
En juliol de 1936 va ser asaltada l'església i les campanes llançades des de la torre, la major de les quals es trencà. Durant tota la Guerra estigueren guardades a la Casa Gran. En acabar la mateixa, les dos campanes supervivents es pujaren de nou a la torre i en 1942 es feren dos noves per completar el conjunt. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar-les en 1970, refonent la campana menor eixe mateix any. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i es mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall monofàsic les tres grans.
|
|---|
| AutorMOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc (10-04-2011) ALEPUZ CHELET, Joan (21-05-2012) CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (20-12-2014) |
|
