| Data de construcció | XIV - XV |
|---|---|
| Descripció |
Té forma d'octògon amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres. Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el capítol va comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma. La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, però amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà, l'any 1420. El seu enorme volum s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar. La gran alçada del campanar augmenta, si més no, per la seva ubicació privilegiada per damunt la ciutat, al sobre del turó de la Seu Vella. Segons queda descrit al peu del mateix campanar En un angle del claustre es va afegir, entre els s. XIV i XV, l'imponent campanar, estructurat sobre un cos inferior de base quadrada, que dóna pas a una secció vuitavada. Com a coronament de la sumptuosa torre, es disposà un segon nivell més petit, també vuitavat, i amb finestres obertes emmarcades per gablets, on estan situades les campanes. Altitud: 170 metres. |
| Protecció |
Bé: Seu Vella de la Mare de Déu de l'Assumpció (declaració Entorn: 30-05-1995) Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya Província: Lleida Municipi: Lleida Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000156 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 12-06-1918 Data Butlletí Declaració: 17-06-1918 Bé Cultural d'Interès Nacional 144-MH-ZA |
| Graffitti |
Tant el Campanar de la Seu Vella, en les diverses sales i en l'escala, com el claustre i tota la Catedral estan farcits de grafits, que han estudiat investigadors més autoritzats que nosaltres. Entre aquelles inscripcions d'interès per al nostre propòsit està una possible firma del mestre d'obres del campanar, al principi de l'escala, així com diverses signatures de campaners en la sala de campanes i un directe "DAR PROPINA AL CAMPANERO" en la mateixa sala. En la sala de les campanes del rellotge posa , entre altres, "J. VIDAL / CAMPANERO" |
| Estat original |
El campanar tenia dos campanes per al rellotge ubicades en la planta superior, probablement les campanes actuals, instal•lades de manera fixa i a gran alçada per la millor difusió del seu so, produït per la caiguda de sengles malls externs, actualment desapareguts. Les campanes penjaven de sengles bigues de fusta, també inexistents, i no és gens improbable que la campana de les hores comptés amb un gran batall intern, mogut per cordes, per sonar-la en esdeveniments realment extraordinaris. Aquesta sala compta amb vuit finestres, degut a què l'escala per accedir a la terrassa passa pel mig del contrafort. En la sala de campanes hi havia un nombre indeterminat, entre onze i catorze. La confusió es deu, sobre tot, perquè algunes de les campanes podien tenir diversos noms, segons el toc o la dedicació. Aquestes campanes estaven disposades en les set finestres, ja que l'escala ocupa la que resta. Les campanes estaven ubicades segons el seu volum: una sola per finestral en el cas de les campanes majors i fins a tres en el cas de campanes petites. Totes es tocaven a la manera catalana, la qual cosa vol dir que eren brandades, però també es duien "a seure", deixant-les aturades, entre toc i toc, amb el bronze cap amunt. Totes aquestes campanes litúrgiques van desaparèixer en 1936, restant tan sols les dues del rellotge. Es va fer un nou conjunt, de discreta qualitat, per uns fonedors ambulants, els MENEZO, en 1945 / 1946. |
| Estat anterior |
En 1989 les campanes ja havien sigut motoritzades per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, amb una intervenció duríssima, que va suposar de fet el final de totes les tradicions lleidatanes. Les instal•lacions estaven ja rovellades i plenes de brutícia de coloms. En primer lloc es van baixar les campanes del rellotge de les seves bigues de fusta fixes, i es van instal•lar, en la mateixa sala, penjant de bigues metàl•liques. La instal•lació és força arcaica, perquè no utilitza soldadura sinó reblons, per unir les diverses peces de ferro. L'extraordinària campana dels quarts, desafinada per als gustos de l'empresa instal•ladora, no fou afortunadament mecanitzada per brandar a la manera alemanya, es a dir mitjançant oscil•lacions regulars sense arribar a més de 70 o 80 º d'alçada, amb el batall pegant per inèrcia en la part alta i no en la part baixa de la campana. No obstant fou posada a baixa altura, per la qual cosa el seu so era encara més afectat, després de substituir la biga original de fusta, millor solució acústica per a les campanes. L'única cosa bona d'aquesta posició baixa és la possibilitat d'estudiar a fons una campana tan extraordinària. La gran campana de les hores fou instal•lada en una imposant estructura metàl•lica, que ocupa tota la sala, i que permet que brandi a la manera alemanya, la qual cosa suposa, degut a l'absència de contrapès, que l'impacte horitzontal produït per la campana multipliqui per 2 o per 3 el seu pes. Cal recordar que les campanes disposades a la manera catalana fan un esforç lateral menor del 0,1 del pes del bronze en cada eix, però cal tenir també en compte que una campana del rellotge no era mai brandada, i que sovint, amb les excepcions de Girona i de Reus, no hi participava en els tocs ordinaris ni extraordinaris. De manera semblant les cinc petites campanes de la sala de campanes foren disposades en dues estructures metàl•liques, que tenen dos i tres campanes cadascuna i que reposen sobre dues enormes bigues de ferro embotides en la fàbrica del campanar. Aquestes estan també disposades de manera a tocar a l'alemanya i fins i tot no totes tenen electromall extern, sense haver-hi cap possibilitat de brandar-les, fins i tot d'eixa manera, manualment. Tot el conjunt estava coordinat per un costós i complicat (i exacte) rellotge electromecànic de precisió, amb una sèrie de mecanismes per posar en marxa les anomenades "soneries". El gran volum ocupat per les estructures, així com la baixa disposició de les campanes, exclusivament per motius dinàmics i no acústics, impedeix pràcticament la visita de les sales, amb el perill afegit del moviment de campanes o d'electromalls. Les campanes, disposades així, ni poden ser tocades manualment ni executen cap dels tocs tradicionals del Campanar de la Seu Vella de Lleida. En 2002 els vells motors electromecànics no funcionaven de manera regular i calia pujar fins a ells per iniciar els tocs, per defectes deguts a l'ús. |
| Estat actual |
En 2004 poques coses han canviat. Els motors inicials electromecànics han sigut substituïts per altres de control electrònic; s'ha dotat a les cinc campanes litúrgiques de sengles electromalls i s'han repintat les instal•lacions. No obstant, tant en el moment d'arrancar les campanes com de parar, el toc no és regular, potser degut a defectes de la instal•lació o potser per limitacions de la regulació dels motors, de manera que els batalls no sonen per igual en ambdós costats, sinó que comencen i acaben per una part de la campana, produint-hi ritmes irregulars. S'ha instal•lat igualment un nou ordinador, ubicat en la primera sala del campanar, que permet de programar diversos tocs, de manera automàtica. Per altra banda s'ha publicat amb força difusió que ara els tocs són interpretats per la Confraria de Campaners de Catalunya, una associació cultural dedicada a la difusió de les activitats dels campaners tradicionals, la qual té la seu principal en el poblet d'Os de Balaguer, ubicat a la Noguera i del bisbat de Lleida. La informació no és del tot certa, ja que els membres de la Confraria es limiten a proposar el calendari anual de tocs automàtics, que introdueix a l'ordinador l'empresa CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge, encarregats de la conservació del conjunt. En la segona visita de 2004 per completar la informació replegada es va verificar que la campana dels quarts o Mònica, probablement la més interessant de tot el conjunt, estava esquerdada, tot i que continuava tocant els quarts, per la qual cosa es va proposar que aquell toc fos interpretat, fins a la restauració del timbre gòtic, per la campana "Meuca". La Generalitat de Catalunya, competent en la conservació de la Seu Vella, va accedir a la nostra proposta per la qual cosa els quarts sonen ara amb la més petita de les campanes litúrgiques. En la visita del 2013, durant la finalització dels treballs de restauració exterior del Campanar, documentem que continuen encara una sèrie de mecanismes (antenes i altres elements radioelèctrics) presumiblement de la Policia Municipal, ubicats tant en la sala de les campanes del rellotge com en la part superior, sense respectar ni el monument ni la pròpia conservació dels mecanismes (per exemple, ordinadors coberts amb bosses de plàstic): es tracta d'instal·lacions indignes de la conservació del patrimoni, i contràries a la llei en allò relacionat amb el respecte dels monuments, també per les institucions públiques. Cal assenyalar que la presumpta restauració del Campanar no inclou en el projecte la part que determina la seva existència, com es l'existència d'un conjunt de campanes, la reposició de la seva sonoritat i dels tocs originals, i fins i tot l'accés públic a les sales de campanes, ara impossibilitat per unes obsoletes estructures metàl·liques. |
| Acústica, afinació de les campanes |
No és improbable que les finestres de les dues sales estiguessin parcialment cobertes per portes de fusta, per produir una millor reverberació i difusió dels tocs, per causa del gruix dels murs i la gran alçada del campanar. La ubicació de les campanes a una menor alçada de la històrica, així com el fet de que pengin de bigues de ferro, afecta molt especialment a la seva sonoritat, al seu timbre (aguditzant-lo i per tant fent-lo més metàl•lic) i a la difusió del seu so sobre tot en les campanes petites i la dels quarts. Les campanes tradicionals estaven ubicades en les finestres de la sala de campanes, tot i que pel gruix dels murs no arribaven a sortir al carrer. Aquella ubicació donava una sonoritat especial, ara perduda. |
| Coloms i altres plagues |
En la visita de 1989 els coloms embrutaven tant la sala de campanes com la de les campanes del rellotge. Amb les reixes metàl•liques reposades o reparades de tots els finestrals, ni en 2001 ni en 2004 hi ha cap afecció d'aquestes aus. En 2013, a l'acabament dels treballs de restauració exterior del Campanar, les aus han tornat a entrar a ambdues sales de campanes, tot i aprofitant diversos trencats de les reixes exteriors, que no han sigut substituïdes ni reparades. |
| Campanes |
La Seu Vella compta amb dos conjunts de campanes de molt divers interès. Les dues campanes del rellotge tenen una complexa epigrafia en minúscula gòtica i diverses contraccions, així com una extraordinària decoració, especialment la campana dels quarts, molt més petita, fosa per Nicolau BARROT al 1486 i actualment esquerdada. És aquesta sens dubte una de les campanes més interessants del conjunt de les Catedrals, si no és no la primera en interès. Conté diverses imatges religioses i profanes, entre les quals sorprèn la decoració dels punts del text amb representacions religioses diverses, així com una cara del sol o una persecució d'un conill per part d'un animal que sembla un gos. La de les hores, de Joan ADAM, fosa en 1418, molt més sòbria, té a més de les usuals imatges d'aquestes campanes (Ecce Homo, Mare de Déu amb Infant, Sant Miquel) una excepcional de Sant Silvestre papa, així com una sorprenent col•lecció de lletres "s", disperses pel peu de la campana, en mig d'una garlanda vegetal, sense significat aparent. Les altres cinc campanes tenen pocs mèrits, acústics i estètics, amb potser l'únic interés d'haver sigut foses pels mateixos fonedors en un parell d'anys. Tan sols la menor ostenta una imatge de la Immaculada, mentre que totes porten una creu com única decoració, a diferència de les dues campanes gòtiques que no en porten, com és usual en les anteriors a 1500. |
| Tocs tradicionals de campanes |
Les campanes del rellotge servien només per tocar els quarts i les hores. Les campanes litúrgiques tocaven repicades, brandades i dutes a seure, com era habitual a les catedrals catalanes, la qual cosa es feia amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, sovint de fusta, del qual estava lligada la corda, pogués girar. |
| Tocs actuals de campanes |
En el primer moment de la mecanització els tocs es limitaven al brandeig, a l'alemanya, de les cinc campanes litúrgiques i de la de les hores, i al repic de dues o tres campanes per als tocs de mort, a més del toc de les hores amb la "Silvestra" i dels quarts amb la "Mònica", que només era utilitzada per aquest servei sonor. Actualment també poden tocar batallades, mitjançant els electromalls, les cinc campanes litúrgiques, tot i que tocs recents com el de la missa conventual de la Catedral Nova, o l'Àngelus a mig dia i a la tarda ja no estan programats. L'actual instal·lació impedeix tota classe de tocs manuals. Per això, quan s'anuncien tocs de les campanes per part de la "Confraria dels Campaners de Catalunya" realment es vol dir que l'esmentada associació cultural ha indicat els horaris de programació de tocs automàtics. |
| Tocs proposats de campanes |
Els tocs proposats van en relació directa amb la restauració, per fases, del conjunt: Els tocs de les campanes seran interpretats, sense cap excepció, per les anomenades campanes litúrgiques i no per les del rellotge. Cal recordar que aquestes campanes són la veu de la ciutat així com dels anuncis de la Catedral Nova. Hi haurà al menys: Naturalment la sèrie proposta de tocs ve determinada pel nombre de campanes, per la seva instal•lació i pels mecanismes de toc, que han d'adaptar-se a la manera catalana de tocar les campanes. |
| Visites als campanars | Dintre la visita a la Seu Vella es pot accedir normalment al Campanar (sols tancat durant les obres de conservació) passant davant les diverses sales, que s'entreveuen al través de la reixa, inclòs la sala de campanes, i passant per un corredor metàl•lic junt a les del rellotge, arribant fins a la terrassa superior, únic accés exterior del campanar. |
| Intervencions |
La intervenció més dura fou la mecanització de les campanes per GUIXÀ de Monistrol de Montserrat, en els primers anys 70, que ha sigut completada per la renovació del conjunt electromecànic i de les instal•lacions elèctriques entre 2002 i 2004, realitzada aquesta per CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge. En aquesta darrera s'han canviat o ampliat tots els electromalls i el de la campana dels quarts s'ha ubicat en el costat contrari i en posició diferent (abans hi era a les 03 i per fora mentre que ara hi és a les 09 i percudeix per dintre). Aquesta darrera actuació ha consistit també en la instal•lació d'un ordinador BODET, per la qual cosa el monumental rellotge mecànic va quedar sense efecte. |
| Actuacions urgents |
La actuació més urgent consistia en aturar el toc de la campana dels quarts o "Mònica", degut a la seva esquerda, cosa la qual ha sigut feta en l'estiu de 2004. Igualment cal limitar el toc de la campana "Silvestra" a les hores, sense brandar-la mai més, per extraordinari que sigui el motiu. La seva posició fixa i el seu toc exclusiu és una de les causes principals de la seva conservació durant prop de sis segles, mentre que el trencament de la campana dels quarts, una mica més moderna (cinc segles i mig) es degut probablement a l'ús d'electromalls desproporcionats en èpoques recents. Per altra banda el rellotge mecànic és una extraordinària maquinària, que hauria de continuar en ús i fins i tot encarregar-se'n del toc de les campanes corresponents, encara que fos amb electromalls, i de l'esfera. Hauria d'estar coordinat amb l'ordinador encarregat dels tocs de les altres campanes. |
| Propostes |
Anem a proposar dues alternatives diferents per recuperar la dignitat ara perduda dels tocs tradicionals de la Seu Vella de Lleida. La primera és una alternativa més humil que la segona, aprofitant les campanes existents, mentre que la segona proposa la renovació de les campanes litúrgiques. En qualsevol cas les dues campanes del rellotge suposen un problema a part, en qualsevulla de les opcions. Dit d'una altra manera, sols hi hauria una alternativa per aquestes campanes tan històriques, d'acord amb el seu ús multisecular. Cal en primer lloc restaurar la campana dels quarts, ara esquerdada, duent-la a soldar a una empresa especialitzada, ara alemanya, ara francesa. La campana s'ha de netejar després, amb una fina intervenció, de manera que recuperi, al menys per un temps, el color original del bronze, i permeti estudiar-la a fons, lliurant-la tanmateix de la brutícia acumulada. La campana major, en teoria, no necessitaria aquesta neteja, excepte en algun lloc puntual on ha rebut pintura plàstica de protecció dels ferratges. Les dues campanes han de recuperar l'alta posició que necessiten, per expandir el seu so històric, es a dir que s'han de penjar de bigues de fusta, ubicades en la part alta de la sala de les campanes del rellotge, amb la qual cosa també aquesta sala pot ser visitable, fins i tot en el moment dels tocs. Açò suposa una contradicció aparent, perquè si indiquem que les campanes són força interessants i per tant dignes de ser contemplades, i per altra part proposem allunyar-les, per que puguin ser escoltades, cal resoldre el dilema, sempre en favor de la sonoritat. Probablement la solució sigui muntar la campana dels quarts i la de les hores en unes bigues de fusta en la posició més alta possible dintre la sala, amb una estructura d'accés que permeti arribar fins la dels quarts (la més interessant) i al mecanisme del toc automàtic de la campana horària, de manera a fer possible tant la contemplació de la primera com la conservació de la segona. Caldrà també dotar la campana de les hores amb un batall intern, lligat amb cordes o altre sistema que pugui ser tocat en casos extraordinaris. Respecte a les cinc campanes litúrgiques l'alternativa de la seua restauració ha de partir, com sempre, de les limitacions pressupostàries. Una solució, que sembla discutible, seria aprofitar les cinc campanes actuals, fetes per uns fonedors ambulants de qualitat limitada, en una primera fase, ampliant el seu nombre fins a onze o dotze en fases posteriors. Semblaria molt més coherent començar de nou i utilitzar aquest conjunt de cinc campanes en bo ús per un altre lloc. Fins i tot en algun moment hem proposat d'ubicar aquestes campanes en la Catedral Nova, però aquesta proposta ha de ser immediatament rebutjada ja que les campanes de la Seu Vella són les campanes de la Catedral Nova, també, i per tant les campanes de la ciutat. Comentem doncs la proposta de conservar els bronzes existents. La utilització de les cinc campanes actuals té alguns avantatges. La seva restauració (és a dir, la reposició de jous de fusta i la mecanització alternativa, que no impedís el toc manual i que el reproduís) és una proposta molt efectiva, ja que des de que es pren la determinació de fer el treball fins el seu acabament poden passar de quatre a vuit setmanes. Per altra banda, com el seu so és, per dir-ho d'alguna manera, peculiar, així com la seva factura, podien passar sense problemes per campanes antigues, i per tant amb un cert encant pel seu so diguem diferent. Aquesta actuació seria, com hem dit, força ràpida, i amb un efecte impactador quasi immediat. La desaparició de l'estructura metàl•lica interna (tan allunyada de les nostres tradicions), la ubicació de les cinc campanes en el seu lloc (en principi una a cada finestra, però en posició elevada, per permetre l'ampliació posterior amb altres campanes), obriria la sala de campanes al públic que fins i tot podien estar-hi en moment dels tocs, automàtics o manuals, ja que la gran alçada de les campanes allunyaria tot perill. Una condició inexcusable seria que les noves campanes, en cas d'ampliar el conjunt, haurien de tenir la peculiar estructura musical d'aquestes campanes, la qual cosa no és difícil per una part perquè els mateixos fonedors van deixar exemples de campanes majors o menors en altres catedrals i campanars (vegeu MENEZO (MERUELO)). Per altra banda algunes poques empreses de restauració de campanes poden, a partir d'una existent, desenvolupar models consonants de campanes majors o menors. En tot cas i com hem apuntat repetidament, les campanes han de poder brandar, seure (manual o mecànicament) i repicar, amb els corresponents jous de fusta. L'altra solució seria més "musical", però no necessàriament més afortunada. A hores d'ara és usual a Catalunya gosar reafinar campanes antigues, amb l'atrevida idea d'afinar-les com cal. Com cal, respecte a què? Perquè, com en tot, les afinacions de les campanes han anat canviant pels segles, i no necessàriament una campana afinada a l'alemanya, o a la castellana, sona bé per a oïdes catalanes (i viceversa). Probablement, si es feren campanes afinades a la manera dels carillons, sonarien destemperades si es toquen a seure; al menys sonarien estranyes, com ja sabem per altres llocs. En tot cas, d'una manera o d'una altra, les campanes hauran d'estar harmonitzades entre elles, de manera que no dissonin. No hi hauria solució més dolenta que conservar les campanes antigues, amb les seves limitacions, i ajuntar-les amb campanes afinades a la manera dels carillons (que sembla ser la norma reconeguda, a nivell mundial, però amb una sonoritat molt diferent de les nostres campanes tradicionals), la qual cosa resulta com un conjunt ben poc conjuntat. La nostra proposta seria de mantenir les cinc campanes actuals, filles ja d'un temps passat, i que al llarg gairebé seixanta anys han omplert de la seva música la ciutat, i d'anar ampliant el conjunt poc a poc amb campanes harmonitzades amb les actuals. Per suposat les actuacions en les campanes del rellotge i les litúrgiques sols tenen sentit considerant el campanar com un objecte sonor; per tant la seva restauració ha d'anar acompanyada de la reposició de finestres de fusta, d'una alçada aproximada del 50% del total, com les hi havia a Reus i com encara estan a la Catedral de València. Així es crearia no sols un ambient màgic dintre les sales, sinó una caixa acústica adient per expandir, de la millor manera, el so de les campanes restaurades. Com a complement a les actuacions proposades, i una volta desmuntades i retirades les estructures metàl·liques, cal reposar els diversos elements de les sales, ara malmesos pel pas del temps: reixes metàl•liques rovellades; forats en el mur o en terra (tot i mantenint els forats de bastida de les sales de campanes, utilitzats per al manteniment dels bronzes). De manera especial cal cobrir el gran pou central de la sala de les campanes del rellotge, disposat probablement per a les peses d'un mecanisme desaparegut, el qual canvia, disminuint-la, la sonoritat de les campanes de les dues sales. Aquest cobriment s'haurà de fer atenent no sols la seguretat dels visitants (per la qual cosa una reixeta seria suficient) sinó també l'acústica de la sala i per tant la difusió del so de les campanes. Dit d'una altra manera, caldria cobrir-lo amb els mateixos materials de la resta de la fàbrica, tot i deixant un forat central d'uns 15 cm de diàmetre, tant per possibles tocs com per segurs usos en moments de pujada i conservació de les campanes litúrgiques. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Audio | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Es reobre el campanar de la Seu Vella de Lleida | 25-07-2009 | 00:53 | |
| El campanar de la Seu Vella donarà la benvinguda al 2014 | 01-01-2013 | 00:41 | |
| Tall de veu de l'alcalde de Lleida sobre les obres del campanar de la Seu Vella | 28-03-2013 | 01:28 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CONFRARIA DE CAMPANERS I CARILLONISTES DE CATALUNYA | Visita a les campanes de la Seu Vella | 23-11-2013 | 06:03 |
| CARVAJAL CAMPANES | La campana Mònica de la Seu Vella passa pel taller | 07-05-2014 | 02:17 |
| Campazzo encistella des de dalt del campanar de la Seu Vella | 11-09-2016 | 00:48 | |
| GRASSMAYR GLOCKENGIESSEREI | El retorn de la campana Mònica a la Seu Vella de Lleida | 31-08-2022 | 05:00 |
