| Data de construcció | 1725-30 |
|---|---|
| Descripció |
Campanar barroc, molt elegant, quasi de manual, de planta quadrada i tres cossos. Destaca per la seua alçada sobre la frontera, amb un alt xapitell de dos cossos amb pinacles i contraforts. La torre conserva un magnífic rellotge de sol, atípic i complex al primer cos. Aquest primer cos està en part rodejat per la mateixa església i el parament constructiu està completament enlluït. El mur està pintat de blanc i sobre aquest color es disposa la rica policromia que decora la torre, especialment els angles, amb motius geomètrics. A un lateral està el citat rellotge solar i a l'altre l'esfera o mostra del rellotge mecànic. Una cornisa separa el primer cos del segon. El segon presenta quatre finestres amb arc de mig punt, emmarcades a l'exterior per unes motllures des de l'altura de la imposta. També a l'exterior presenta un basament sobre el qual es disposen les pilastres toscanes, agrupades de dos en dos i amb les dels angles ocupant l'aresta. Presenta una decoració molt semblant a la del primer cos, així com un entaulament i cornisa. El tercer cos té una balustrada exterior amb pinacles, circulars al centre i piramidals als angles. Al centre hi ha un templet amb dos altures de forma poligonal i amb quatre finestres. Les cares que no tenen finestra al primer nivell tenen uns arcs en diagonal amb pinacles i les del segon uns aletons. La torre està rematada per una coberta amb teula i presenta una creu i penella amb l'anyel, símbol de Sant Joan. Aquest tercer cos també una policromia exterior semblant a la dels cossos anteriors. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Graffitti | Queden alguns graffittis a la torre, tot i que degut a que s'ha pintat en diverses ocasions, han desaparegut part dels mateix. |
| Estat original | Les campanes estaven situades als mateixos llocs que ocupen actualment. El Cimbalet tenia una llarga corda unida al cigonyal per voltejar-la des dels peus de la torre i és possible que alguna de les campanes grans també disposaren de cordes unides als batalls que arribaven fins a baix del campanar per repicar. Alguna d'aquestes (tal volta la major) tindria una maça horària. |
| Estat actual | Campanar molt net, i en un molt bon estat de conservació. A la terrassa hi ha un Brot de figuera a tenir en compte. Les campanes estan instal·lades a les finestres de la sala de les campanes, excepte el Cimbalet que està a la volta de la mateixa sala, al costat de la matraca. Totes elles estan dotades amb truges de fusta pintades de roig i mecanitzades amb motor d'impuls. Les quatre grans tenen electromalls. |
| Campanes | Interessant conjunt de campanes històriques dels segles XVIII i XIX amb destacables decoracions i gravats. Les dos més antigues són el Cimbalet i la Mitjana, ambdues de 1764. Els motius decoratius, la creu o les sargantanes són idèntics als de la campana major de l'església parroquial de Gátova i permeten relacionar les dos campanes d'Estivella amb un fonedor de cognom de la Calleja, que signa la campana de Gátova. La xicoteta i la gran es varen fondre en 1821 i són obra dels fonedors Vicent Cases i Joseph Cases Soler. La tercera o del Torn es va fondre en 1851 i és de Manuel Cánobas. Resulta interessant l'ús de lletres, sanefes i imatges pròpies del segle precedent. |
| Tocs tradicionals de campanes | El Cimbalet es voltejava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al cigonyal per als tocs de missa i altres avisos com els de crida de processó. Les quatre campanes del conjunt es voltejaven des de la sala de les campanes i segurament algunes també es repicaven manualment des dels peus del campanar. La tercera o del torn tocava per marcar les tandes de regar a l'horta del municipi. |
| Tocs actuals de campanes | Els vols de crida a missa, quan toca l'ordinador, es fan tots amb la campana xicoteta, així com els de crida a processó. Les festes només es diferencien pels vols generals i de consagració a l'eixida de la processó i puntualment. Campaners de Morvedre tornà a realitzar els tocs tradicionals de vols i cor el dia de Sant Blai de 2007, i en les festes patronals. Les quatre campanes es voltegen i repiquen automàticament. |
| Intervencions |
A mitjans del segle XX o un poc després, la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar les campanes. Les truges antigues es canviaren per altres de ferro i les dotaren amb motors de vol continu i electromall monofàsic. La restauració del campanar (1999-2000) va ser inaugurada el 26 de febrer de 2001, després de tornar al campanar la decoració barroca original, de la qual encara quedaven restes. El joc de campanes històriques es restauraren amb ajudes de la GENERALITAT VALENCIANA el 1999. Es van instal·lar truges noves de fusta de CLOCK-O-MATIC, instal•lades pels PORTILLA, substituïnt les velles de ferro de MANCLÚS. A les truges li faltaven pes per als tocs manuals i estaven clavillades i resseques, per la qual cosa l'any 2011 ELECTRORECAMP S.L. neteja i restaura novament el conjunt de campanes instal·lant noves truges de fusta. A més es va soldar la Xicoteta que estava trencada. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CAMPANERS D'ESTIVELLA | La Matraca d'Estivella | 18-04-2014 | 02:12 |
