Inventari de campanes
Basílica Col·legial de Santa Maria de la Seu - XÀTIVA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 1069
Data de construcció 1796-1877
Arquitecte Francisco Cuenca i Vicente Cuenca, José Zacarías Camaña
Descripció En 1796 s'inicia el campanar, intervenint en la primera fase Francisco Cuenca i el seu fill fray Vicente Cuenca; els va seguir José Zacarías Camaña, qui el 1877 va rematar l´obra que mesura uns 60 metres d´altura i té un aspecte elegant, monumental.
La torre presenta tres cossos separats per impostes. Primer d'accés i escala, segon amb tres balconades respectivament per costat exterior i tercer, de les campanes, de grans forats de mig punt. Tot allò rematat per coronament de templet amb arcbotants angulars, amb carilló i campana de les hores llanterna superior, que és rematada per la imatge de la Mare de Déu de la Seu.
Protecció Bé: Col·legiata de la Mare de Déu de la Seu
Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana
Provincià: València
Municipi: Xàtiva
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000976 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Font: Ministerio de Cultura (2008)
En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte per a la seua autorització prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Nombrosos grafits en l'escala i en la sala de campanes, tant de campaners antics com de visitants.
Pujant per l'escala posa "SEPRO / IBE / ... PELIGRO DE MUERTE", probablement un antic avis dels campaners als visitants.
Entre ells, un de grans lletres on posa: "EL MAYOR CRIMEN / QUE TENDRA QUE RESPONDER / (paraula esborrada, sembla ALEMANIA) ES EL DE / HABER OBLIGADO AL / MUNDO A LA (paraula esborrada, sembla GUERRA) ACTUAL" i baix "FUERA (paraula esborrada)". Mes dalt posa, amb lletres molt bé dibuixades "1858. / En dos Junio / tomó posesion el camp.º / Blas Hinojosa." i al costat, en unes lletres desgarrades "1925 / JOSE / BALAGER / MES DE / ИERO"
En el cupulí hi ha també algunes inscripcions. En la basa d'una columna posa "M. MENENDEZ"
També hi ha altres grafits, tècnics o institucionals. Així, al peu del campanar, pintat amb trepa, posa "M51" mentre que dues làpides diuen "DIA 2 DE JULIO AÑO DE 1796. / SE COLOCÓ / LA PRIMERA PIEDRA DEL ZOCALO / DE ESTA TORRE." mentre que l'altra diu "AL INMORTAL ARTISTE / JOSEPH RIBERA (EL ESPAGNOLETO) / FILL DE XÁTIVA / EN CONMEMORACIÓ DEL TERCER / CENTENARI DE SON NAIXIMENT / LO RAT PENAT I L'ORONELL VALENCIÁ / 12 GINER 1888" Justament baix d'aquestes inscripcions, però en el primer nivell de carreus figura amb epigrafia antiga "IO+P", potser la primera pedra beneïda del campanar, entre altres possibles interpretacions.
Estat actual El campanar fou restaurat cap a 2006.
El parallamp està connectat a un CONTADOR DE RAYOS AT 236, el qual indica "000000".
Els quadres de contactors de la sala de campanes tenen els interruptors d'emergència desconnectats, la qual cosa va contra les normes de seguretat i de protecció als visitants.
Campanes El campanar comptava amb nou campanes en la sala de campanes, disposades en dos nivells: en el més baix les quatre majors i en un angle, penjada d'unes bigues, la menor que sols repicava.
En la part superior dels arcs, accessible per una galeria interna, hi havia quatre campanes menors, també de vol.
En la terrassa hi ha un carilló de vint campanes, connectades al rellotge mecànic.
En el cupulí hi ha, finalment, la campana del rellotge, mal instal·lada. És de 1665, i la peça més antiga del campanar.
Visites als campanars A la porta del campanar hi ha un cartell en 2008 on posa "VISITA / EL / CAMPANARIO". Es pot accedir al campanar en visites lliures, motiu pel qual fou desconnectat l'interruptor de la sala de campanes.
En 2012, segons la web de la Seu, l'horari de visites del campanar i el museu són:
Intervencions El conjunt de huit campanes de vol fou mecanitzat, amb truges de ferr i motors continus de MURUA en 1923, sent probablement la primera mecanització industrial de la Comunitat Valenciana. No obstant es tractava d'una mecanització de suport, ja que el campaner continuava tocant els cors i els repics amb les cordes corresponents, i ell se n'encarregava dels vols des de la mateixa sala de campanes, on estaven els interruptors.
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 26-03-2024
