| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 63 |
| Altura del bronze | 56 |
| Vora | 7 |
| Pes aproximat (en quilos) | 145 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Any fosa | 1939 |
| Descripció |
Compta al terç amb la següent inscripció: "SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939.". Al mig indica la marca de fàbrica rodejant l'escut d'Espanya en aquesta època: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Finalment al mig peu trovem: "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA / Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES". Es tracta de un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en que es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat de que moltes de les que es salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 es situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica en primer lloc el nom (Santíssim Crist de la Providència), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més el any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels sublevats al conflicte. Finalment també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939." (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Sant Crist) (03) (anagrama de Jesús) "JHS" (06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA" |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA" (2 cordons) "Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES" |
| Peu |
(2 cordons) (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana seria voltejada des de la mateixa Sala de campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre. |
| Tocs actuals de campanes | Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics. |
| Truja | Ferro ROSES |
| Estat original |
Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta de perfil valencià i accessoris per al toc manual. |
| Estat actual | Es troba en regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Per altra banda, el batall està lligat i té soquet. |
| Mecanismes de toc | (03) electromall monofàsic, (09) motor de vol continu. |
| Intervencions | Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida. |
| Propostes | Vist l'estat en què es troba, proposem la restauració del conjunt. Cal baixar-la per a netejar-la per dins i per fora i la truja de ferro s'ha de canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. A més, cal mecanitzar-la amb motor d'impuls. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 05-05-2024 |
| 28 Fotos | |
