Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Benimaclet - VALÈNCIA (VALÈNCIA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

La "gica" (desapareguda)

(Referència 6572)
FonedorLAFUENTE, SILVESTRE
Any fosa 1665
Notes Refosa o desapareguda
Editor BUIGUES METOLA, Marcos
Actualització 13-06-2007

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 11899)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 20
Altura del bronze 30
Vora 3
Pes aproximat 5
Any fosa 1940ca
Descripció No compta amb cap inscripció, sols decorada amb dos cordons.
Mig (M) (cordó)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Segurament seria utilitzada per diverses senyals diàries i avisos als campaners per coordinar els tocs de les campanes amb les celebracions litúrgiques del temple.
Tocs actuals de campanes Actualment no es toca, posiblement va deixar de fer-ho amb la mecanització del joc de campanes en 1970.
Truja Fusta original
Estat actual La campaneta es trova en un bon estat de conservació, penjada al centre de la Sala de Campanes, entre dos bigues de fusta. La truja també està en bon estat, seria convenient un tratament de la fusta per evitar que es degradara més.
Mecanismes de toc Cigonyal (03)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-12-2013
4 Fotos

Sant Vicent Ferrer (1)

(Referència 3820)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 50
Altura del bronze 40
Vora 6
Pes real 75
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1970
Descripció Compta la campana amb la següent inscripció al terç, indicant el lloc on es destina i el any en que va ser fosa: "* *BENIMACLET AÑO 1970 *". Al mig trovem la marca de fàbrica: ""ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment indica al mig peu el nom dels donants: "* DOCTOR D. VICENTE ZARAGOZA Y DÑA AMPARO ORTS DE ZARAGOZA *".
Espatlla (H) (02) (04) (08) (10) (decoracions vegetals)
Terç (T) (cordó)
(02) (04) (08) (10) (flor)
(cordó)
"* *BENIMACLET AÑO 1970 *"(02) (04) (08) (10)
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (imatge de Sant Vicent Ferrer)
(09) (pensament)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"* DOCTOR D. VICENTE ZARAGOZA Y DÑA AMPARO ORTS DE ZARAGOZA *"
(2 cordons)
(00) (02) (03) (04) (06) (08) (09) (10) (triangle decorat)
Peu (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat actual Es trova en un bon estat de conservació dotada de truja de ferro model ROSES i mecanitzada amb un motor de vol continu. Seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu
Intervencions En 1970 va ser fosa per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i mecanitzada. Seria sufragada per els senyors D. Vicente Zaragozá y Amparo Orts, noms que apareixen en les inscripcions de la campana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-12-2013
21 Fotos

Santíssim Crist de la Providència (2)

(Referència 3444)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 63
Altura del bronze 56
Vora 7
Pes aproximat 145
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció Compta al terç amb la següent inscripció: "SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939.". Al mig indica la marca de fàbrica rodejant l'escut d'Espanya en aquesta època: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Finalment al mig peu trovem: "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA / Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES".

Es tracta de un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en que es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat de que moltes de les que es salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 es situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica en primer lloc el nom (Santíssim Crist de la Providència), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més el any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels sublevats al conflicte. Finalment també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Terç (T) (2 cordons)
"SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939."
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Sant Crist amb pedestal)
(03) (anagrama de Jesús) "JHS"
(06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA"
(2 cordons)
"Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES"
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus de la torre.
Tocs actuals de campanes Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat original Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta amb algunes peces realitzades en formigó, així com de una ballesta per al toc manual.
Estat actual Es trova en un bon estat de conservació, conservant encara els mateixos mecanismes per al toc automàtic que van ser instal·lats en 1970.
Mecanismes de toc (03) martell, (09) motor de vol continu.
Intervencions Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaidal.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-03-2015
26 Fotos

Santa Bàrbera, la mitjana (3)

(Referència 3445)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 84
Altura del bronze 67
Vora 9
Pes aproximat 343
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció Compta al terç amb la següent inscripció: "# SANTA BARBARA # BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939" Al mig indica la marca de fàbrica rodejant l'escut d'Espanya en aquesta època: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Finalment al mig peu trovem: "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA / Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES".

Es tracta de un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en que es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la imposibilitat de que moltes de les que es salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 es situen les màximes dades posibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica en primer lloc el nom (Santa Bàrbera), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més el any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels sublevats al conflicte. Finalment també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Terç (T) (2 cordons)
"# SANTA BARBARA # BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (monograma de Maria)
(06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (fulla d'acant)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTONIO MEDINA"
(2 cordons)
"Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES."
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus de la torre.
Tocs actuals de campanes Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat original Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta amb algunes peces realitzades en formigó, així com de una ballesta per al toc manual.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, dotada de truja de ferro, motor de vol continu i electromall. Seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos.

Per un altra banda el batall està atornillat a la batallera amb un sistema de fixaciò rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil.
Mecanismes de toc Electromall (03), (09) motor de vol continu.
Intervencions Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaidal i recentment s'ha subsituït el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-12-2013
26 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció, la gran (4)

(Referència 3446)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 96
Altura del bronze 81
Vora 10
Pes aproximat 512
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció Compta al terç amb la següent inscripció: "# MARIA DE LA ASUNCION. BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939. #". Al mig indica la marca de fàbrica rodejant l'escut d'Espanya en aquesta època: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Finalment al mig peu trovem: "# SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo Dr. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON MEDINA / Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES".

Es tracta de un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en que es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la imposibilitat de que moltes de les que es salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 es situen les màximes dades posibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica en primer lloc el nom (Maria de l'Assupció), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més el any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels sublevats al conflicte. Finalment també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Espatlla (H) Anses pintades de blau.
Terç (T) (2 cordons)
"* MARIA DE LA ASUNCION. BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939 *"
(2 cordons)
(00) (03) (06) (09) (garlanda vegetal)
(02) (04) (08) (10) (penjoll vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (anagrama de Jesús)
(06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (02) (04) (08) (10) (ramet)
(2 cordons)
"* SIENDO CURA PARROCO EL RVDO DR D MANUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON MEDINA Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS"
(2 cordons)
"JONS D. VICENTE SALES TORRES."
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus de la torre.
Tocs actuals de campanes Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat original Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta amb algunes peces realitzades en formigó, així com de una ballesta per al toc manual.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, dotada de truja de ferro, motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta de perfil tradicional valencià.

Per un altra banda el batall està atornillat a la batallera amb un sistema de fixaciò rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil.
Mecanismes de toc (03) martell), (09) motor d'impulsos.
Intervencions Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaidal i recentment s'ha subsituït el martell per un electromall. El motor de vol continu va ser substituït en 1999 per un altre d'impulsos per 2001 Bells de Massanassa.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-12-2013
37 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 17-07-2019
    Convertir a PDF