| Alçada del campanar | 43 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 365 metres. Església neoclàssica amb detalls barrocs aixecada entre el 1763 i el 1770; fou restaurada el 1887. Consta de tres naus separades per grans pilars jònics amb un segon capitell toscà; la volta central és de llunetes, les laterals d'aresta; té transsepte amb cúpula sobre petxines al creuer; un segon transsepte està situat darrera l'altar; l'absis és poligonal. Té els murs arrebossats i són de pedra picada procedent del castell i de la primitiva església romànica. Al frontis hi ha un portal principal i dos de laterals, tots amb marc de pedra marronosa; els laterals són rectangulars amb frontó triangular; el central en arc rebaixat té els brancals amb semi-columnes adossades, entaulament i fornícula amb imatge; a mitja alçada una motllura senzilla horitzontal recorre tota l'amplada del frontis; al seu damunt s'hi obre una rosassa; tot plegat queda rematat per una minsa cornisa sinuosa als laterals i un frontó triangular al centre que s'eleva per damunt del nivell de la teulada de doble vessant; està rematat per una espadanya de perfil sinuós amb un sol ull en arc de mig punt; també en el frontis hi apareixen dues finestretes rectangulars sobre cadascuna de les portes laterals. El seu mur avui (2004) està arrebossat i pintat de blanc. Dimensions: 47'51 x 8'88 x 15'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 20'11 metres i, si comptem tota l'amplada des del fons de les capelles laterals, arriba als 25'20; la cúpula s'aixeca fins als 22'26 metres. Arquitecte: mestre d'obres de Cornudella. Guarda un retaule d'alabastre, les restes d'una imatge de santa Càndia, relíquies d'aquesta santa en una urna d'argent sota la mesa de l'altar major amb els escuts de la població i el dels Entença, nobles locals; i una pica baptismal sobre figures lleonines a la capella que es troba a la base del campanar. Campanar neoclàssic coetani del temple restaurat el 1999. Té planta quadrada (7'40 x 7'40 m) i tres cossos superiors octagonals; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana metàl·lica i vuit pinacles als angles que reforcen, a través d'uns petits arcbotants, la torrella vuitavada o tercer cos; al seu coronament s'hi troba una nova cornisa motllurada i una teulada piramidal de vuit costats amb unes marcades careneres, una bola de pedra al cim i una creu metàl·lica no inclosa en l'alçada total del campanar. La cel·la, o segon cos, té finestrals a cada cara, igual com la torrella, oberts i cecs en costats alterns; hi pengen quatre campanes; a les cantoneres de la cel·la i de la torrella s'hi destaquen fines pilastres amb capitells toscans. Els seus murs estan arrebossats i pintats amb un to marronós simulant carreus fins a sota de la cel·la; els dels dos cossos superiors són de carreus de to marronós però més clar que els dels cossos inferiors; unes motllures els separen. Un rellotge d'esfera es troba a la cara frontal sota finestrals. Una escala de pedra porta fins al cor i des d'allí una altra sobre voltes i arrapada als murs puja per l'interior del campanar tot deixant un ull central; es fa més estreta en pujar pel cos vuitavat fins a la cel·la; per arribar fins a la torrella n'hi ha una de cargol. Algunes pedres mostren caràcters de picapedrers que fan suposar que procedeixen d'un antic temple romànic precedent de l'actual. Situació: adossat al mur lateral de ponent fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia. Alçada: 43 metres; aquesta mesura és la que es considera tradicionalment, tot i això jo n'he mesurat 41 potser per les dificultats que he trobat en el càlcul degut a la situació del campanar rodejat de construccions que ho feien difícil de realitzar. Esveltesa: 5,5 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-11175 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS | Gran fundición de campanas Salvador Manclús | 1970 |
| LIÑÁN, Gemma | No toquem ni quarts ni hores | 2016 |
