Fructuosa (11) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Fructuosa (11) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Referència 488

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 134

    Altura 125

    Borde 14

    Peso aproximado1393

    Año fundición 1313

    Descripción Tiene dos inscripciones en la parte superior de la campana, extendidas a lo largo de dos líneas. En la primera pone " + : AN : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : ". La inscripción es de difícil interpretación. El dr. José SÁNCHEZ REAL, que considera que esta es la campana Assumpta, la completa de la siguente manera: " ANNO Mº CCC XIII QVO DOMINO ROCABERTINO GVLLELMO PRESVLO VIRGINIS ALMAE TECLE FACTA FVIT CAMPANA SVB EIVS HONORE", que puede interpretarse en español como EL AÑO 1313 EN EL CUAL EL SEÑOR GUILLEM ROCABERTINO PRELADO DEL TEMPLO DE LA VIRGEN TECLA SE HIZO ESTA CAMPANA EN HONOR DE AQUELLA".

    La segunda inscripción, también de difícil interpretación, es mucho más habitual: " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " que debería escribirse en latín como "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM" lo que podría significar en español "SUENO DE MANERA PIADOSA Y VOLUNTARIA EN HONOR DE DIOS Y PARA LIBERAR LA PATRIA", inscripción bastante usual en el siglo XIV e inicios del XV.

    Asas Las asas son lisas, pero de factura esbelta.

    Tercio (T) 2 cordones / " + : AÑ : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : " / 2 cordones / " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " / 2 cordones

    Prima Fa# 4 -35

    Hum Fa# 3 -04

    Tercera La 4 +25

    Quinta Reb 5 +01

    Octava Fa# 5 +15

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, es decir haciéndola oscilar hasta detenerla hacia arriba, lo que llaman "a seure" (asentarla), aunque no parece que hubiesen topes de hierro en el muro para detener la campana, apoyando allí las palancas de madera, como en otros campanarios importantes de Catalunya. También la hacían repicar, mediante una cuerda conectada al badajo por medio de un gancho.

    La mecanización de los años sesenta permitió automatizar los toques sin necesidad de un campanero para las señales diarias. El grupo de campaneros actuaba sólo para las fiestas mayores.

    Toques actuales de campanas La campana continua oscilando para toques manuales extraordinarios, aunque su nueva ubicación hace que los campaneros puedan pararla con las cuerdas pasadas por el yugo, en una posición excesivamente próxima y peligrosa.

    Los toques automáticos se realizan exclusivamente mediante un electromazo de nueva generación, dirigido por el ordenador que coordina todos los mecanismos e instalaciones de la Catedral.

    Yugo Madera con un cabezal de piedra

    Estado anterior En 1989 la campana se encontraba ubicada en una de las ventanas externas del campanario. Contaba con dos brazos con sus correspondientes cuerdas, para el toque manual, con una cuerda unida al badajo mediante gancho. Igualmente contaba en (09) con un electromazo trifásico, para los repiques automáticos. Lo que más caracterizaba una campana tan antigua como ésta era la inmensa capa de estiércol que la cubría, que superaba los 40 cm de palomina en la parte superior del yugo, aunque la campana se tocaba manualmente para ciertas festividades.

    Estado actual Después de la reubicación en la parte inferior del campanario, la campana se encuentra en condiciones óptimas, tanto de conservación como de toque, así como de contemplación de sus inscripciones. No obstante se encuentra excesivamente baja para un toque manual seguro y los campaneros deben adaptarse a las nuevas condiciones de toque, mucho más peligrosas que antes.

    Mecanismos de toque Dos palancas con sendas cuerdas para el toque manual - Electromazo para el toque automático

    Intervenciones Las actuaciones de los últimos tiempos consistieron en:

    • mecanización, mediante un electromazo externo, sin cambiar la instalación de la campana. Trabajos realizados por Salvador MANCLÚS de València.
    • restauración de la campana y del yugo, en una primera actuación, y reubicación en la ventana externa en la que estuvo ubicada en los últimos siglos. La campana no fue bajada del campanario para su restauración, y tampoco fue limpiada. Trabajos realizados por RIFER de Girona, con la colaboración de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicación en la parte interior central de la sala, después de la restauración del campanario y construcción de una estructura nterna de madera.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una declaración específica como Bien Mueble de Interés Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su yugo de madera, hierro y piedra.

    Valoración Debe ser incoado expediente para declararla Bien de Interés Cultural. En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.

    Instalación La instalación es original y es preciso conservarla para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Notas Primera documentación de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    29 Fotos

    Referència 488

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 134

    Altura 125

    Borde 14

    Peso aproximado1393

    Año fundición 1313

    Descripción Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies. En la primera posa " + : AN : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : ". La inscripció és de difícil interpretació. El dr. José SÁNCHEZ REAL, que considera que aquesta és la campana Assumpta, la completa de la següent manera: " ANNO Mº CCC XIII QVO DOMINO ROCABERTINO GVLLELMO PRESVLO VIRGINIS ALMAE TECLE FACTA FVIT CAMPANA SVB EIVS HONORE", la qual es pot interpretar en català com L'ANY 1313 EN EL QUAL EL SENYOR GUILLEM ROCABERTINO PRELAT DEL TEMPLE DE LA VERGE TECLA ES VA FER AQUESTA CAMPANA EN HONOR D'AQUELLA".

    La segona inscripció, també de difícil interpretació, és però molt més habitual: " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " que caldria haver escrit en llatí com "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM" la qual cosa pot voler dir en català "SONO DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA EN HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA", inscripció bastant usual en el segle XIV i inicis del XV. 2 cordons

    Asas Les anses son llises, però de factura esbelta.

    Tercio (T) 2 cordons / " + : AÑ : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : " / 2 cordons / " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " / 2 cordons

    Prima Fa# 4 -35

    Hum Fa# 3 -04

    Tercera La 4 +25

    Quinta Reb 5 +01

    Octava Fa# 5 +15

    Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Yugo Fusta amb un capçal de pedra

    Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estado actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.

    Mecanismos de toque Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic

    Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicación en la ventana externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .

    Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.

    Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notas Primera documentació de la campana:

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 17-12-2016


    29 Fotos