Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - 886 - CATALUNYA
Campanas actuales
Campana d'avís als campaners
Referència 16652
Diámetro 40
Año fundición 1895
Asas Tres anses en línia 00-06
Tercio (T) (2 cordons)
"DEDICADA A SN PEDRO. AÑO 1895"
(2 cordons)
Medio (M) (00) (creu de pedestal amb sengles triangles als costats)
Medio pie (MP) (3 cordons)
Intervenciones Participa en l'Exposició "Les campanes civils a Catalunya. Cap a la concepció moderna dels temps" Brussel / Bruxelles (febrer 2020)
Notas Mesures aproximades
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 04-03-2020
Maria Bàrbara (13)
Referència 697
Localización espadanya
Diámetro 52
Altura 47
Borde 7
Año fundición 1772
Descripción En la part alta hi figura la següent inscripció "TOTA PVLCRA ES MARIA & MACVLA NON ES IN TE" , que es pot llegir com PURÍSSIMA SOU MARIA I NO HI HA CAP TACA EN VOS. Al mig, en la banda exterior hi figura una creu i als peus "ANY 1772" A la dreta imatges de Sant Pere i Sant Miquel i a la banda interna la Puríssima. A l'esquerre Sant Antoni de Pàdua i Sant Domènec. Finalment, a la banda interior baixa hi figura la marca de fàbrica, voltant a Sant Jaume matamoros "ME + FESIT + JAVME + MESTRES + CAMPANE + DE + REVS + ". Epigrafia molt decorada en cadascuna de les lletres.
Tercio (T) 2 cordons / " # TOTA PVLCRA ES MARIA & MACVLA NON ES IN TE" [CH3] (& invertida) / 2 cordons
Medio (M) (00)"ANY (creu amb pedestal) 1772" [CH3] (relleus de 9 x 5,5) (01) (Sant Pere) (04) (Sant Miquel) (06) (Immaculada) (07) (Sant Antoni de Pàdua) (09) (Sant Domènec)
Medio pie (MP) (06) (marca de fàbrica 12 x 12: Sant Jaime rodejat per la inscripció) "ME + FESIT + JAVME + MESTRES + CAMPANE + DE + REVS + " [CH1] / 5 cordons
Pie (P) 2 cordons
Prima Fa 5 +02
Hum Fa 4 -38
Tercera Lab 5 +47
Quinta Do 6 +48
Octava Fa# 6 -08
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada brandant-la, mitjançant una llarga corda unida al braç. Els topalls de ferro existents limitaven la oscil•lació de la campana fins a certa alçada.
Toques actuales de campanas En desús.
Yugo fusta
Estado anterior En 1989 la campana es trobava en el mateix estat actual
Estado actual El conjunt es troba abandonat i en desús.
La campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda la campana no ha vist modificat cap element de la seva instal•lació (jou de fusta, braç, ferratges) que són de gran interès i estan molt més afectats que en la resta de campanes, per trobar-s'hi pràcticament a la intempèrie.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Palanca de fusta per tocar des de baix amb una barra de ferro que travesa el recorregut per impedir que volte
Propuestas Caldria trobar un ús per a la campana, que justificaria la seva restauració, i fins i tot la seva mecanització.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Vedada (12)
Referència 826
Localización llanterna del cimbori
Diámetro 42
Altura 50
Borde 4
Año fundición 1728
Descripción La campana té una senzilla inscripció: en la part dreta posa "AVE MARIA 1728" als dos costats d'una creu, mentre que en la part esquerra hi llegim el nom de l'autor "IOAN SORELLO. "
Tercio (T) 2 cordons
Medio (M) 3 cordons / (03) "AVE (creu 15 x 5) MARIA / 1728" [CH1.2] (09) (marca de fàbrica 8 x 8) "IOAN / SORE / LLO. " / 3 cordons
Medio pie (MP) 2 cordons
Pie (P) 3 cordons
Prima Fa 5 -37
Hum Sib 4 +34
Tercera Re 6 -38
Octava Fa 6 +43
Toques tradicionales de campanas La campana s'ha tocat sempre amb una corda a distància, per marcar diversos moments de la jornada (tocs d'oració) així com parts dels actes litúrgics (crida i inici del cor, toc de Consagració...).
Toques actuales de campanas La campana s'utilitza amb una corda a distància, per marcar diversos moments de la jornada (tocs d'oració) així com parts dels actes litúrgics (crida i inici del cor, toc de Consagració...).
Yugo fusta, amb els tirants metàl•lics interns
Estado anterior En 1989 la campana estava ubicada en la mateixa llanterna, i instal•lada de la mateixa manera.
Estado actual La campana està instal•lada de manera força peculiar: amb les anses embotides dins del jou, i probablement orientades de manera perpendicular a l'eix (la qual cosa justificaria que tant la creu i la data com el nom de l'autor no es troben en les parts centrals sinó en les laterals) i sense cap ferratge de fixació aparent.
Aquesta, que seria una instal•lació perillosa en un altre cas, degut a l'embotiment de la campana en el jou, no sembla propiciar el trencament de l'ansa degut al toc.
La campana pateix el mateix mal de brutícia que la resta del conjunt. Degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Mecanismos de toque Braç de fusta amb llarga corda per tocar-la des del peu del cimbori
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en la renovació de l'estructura de fusta on està instal•lada la campana, sense modificar més que el braç de toc i conservant la resta del jou. També es va renovar el sistema de conducció de la corda, feta ara de nous materials, que permet tocar la campana des del peu del cimbori.
Propuestas Cal netejar el seu bronze, no sols per permetre una millor lectura i gaudi de les inscripcions i decoracions, sinó per reproduir millor el so original de la campana.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Campana de senyals (1)
Referència 494
Localización sala de campanes
Diámetro 32
Altura 37
Borde 4
Año fundición 1250ca
Tercio (T) 2 cordons / "AVE : IHS : M : " [CG] / 2 cordons
Medio (M) (quatre escuts amb la Tau)
Medio pie (MP) cordó més gruix / (escut amb una Anunciació i als seus peus una campana) / 3 cordons
Prima Re 6 +26
Hum Sol 5 +05
Tercera La 6 +14
Octava Re 7 +13
Toques tradicionales de campanas La campana era utilitzada per fer certs senyals als campaners. Probablement el trencament de l'ansa batallera motivà el canvi en la forma de toc (per percussió amb unes fustes exteriors) que afortunadament no sembla haver afectat a la sonoritat de la campana.
Toques actuales de campanas No es toca de cap manera.
Yugo Fusta
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La campana tenia una corda al braç que arribava fins a la part baixa del campanar i tenia en l'altre extrem una bola de canó per contrarestar el pes de la corda. Encara que no tenia batall, el toc es produia pel xoc de la campana amb unes bigues de fusta ubicades en el mur en el recorregut del bronze. No hi havia cap instal•lació per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. A més, i degut a l'absència de batall, aquesta campana, sens dubte la més antiga del conjunt, es troba fora d'ús.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Cap
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Propuestas Cal plantejar-s'hi, abans d'actuar, els usos futurs de la campana. Si ha de servir de senyal als campaners, no cal que sigui ubicada entre les altres campanes, ocupant un preciós espai.
Si no ha de servir per avisar, tampoc pot entrar en els tocs de les altres, degut a les seves caraterístiques (tamany petit, nota molt aguda) que són exclusives per a senyals curts; en aquest cas, i degut a la seva antiguitat, podria exhibir-se, conjuntament amb el seu jou de fusta, en la visita cultural a la Catedral.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Documentacions de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Prima (3)
Referència 741
Localización sala de campanes
Diámetro 50
Altura 50
Borde 7
Año fundición 1859
Descripción La campana té una senzilla epigrafia, en español: " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # " En la part exterior porta una petita creu, feta amb estels i als seus peus "1859 " En la part oposada figura la mateixa data, escrita en xifres romanes "MDCCCLVIIII", tot i que caldria haver escrit "MDCCCLIX"
Tercio (T) 2 cordons / " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # [CH2] / 2 cordons
Medio (M) (00) (creu feta amb estels) / 2 cordons / (00) "1859" (06) "MDCCCLVIIII "
Medio pie (MP) (00) (03) (09) "T" [Tau 3.5] / 3 cordons
Pie (P) 3 cordons
Prima Mi 5 +11
Hum Fa# 4 -49
Tercera La 5 -22
Quinta Reb 6 -05
Octava Fa# 6 -15
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per damunt d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
Finalment, l'ús d'un electromall monofàsic en possició invertida (pega de dalt a baix) és una solució poc adient, que no es justifica per la manca d'espai o pel moviment de la campana i que afecta a la seua sonoritat en els tocs mecànics.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.
La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 11-01-2017
Prima (2)
Referència 493
Localización sala de campanes
Diámetro 59
Borde 6
Año fundición 1753
Descripción La campana té una inscripció molt senzilla, en español: "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # ". En el mig hi han dues creus, una d'elles correguda, per defecte en el moment de la fabricació, i baix de l'altra l'any de fabricació, "1753". Al peu hi figura el nom del fonedor, gens usual, escrit en llatí "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE", és a dir EM VA FER ISIDRE FAGES A BARCELONA.
Hombro (H) 3 cordons
Tercio (T) 1 cordó / "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # " / cordó / garlanda / cordó
Medio (M) (00) (creu) / "I753" (03) (Tau) (06) (creu - correguda durant el muntage del motllo) (09) (Tau)
Pie (P) "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE"
Prima Mib 5 +00
Hum Mi 4 +04
Tercera Sol 5 -35
Quinta Do 6 -40
Octava Mi 6 -02
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per baix d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual L'electromall pica excessivament baix, amb risc immediat de trencament.
Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.
La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Sorda (6)
Referència 490
Localización sala de campanes
Diámetro 77
Borde 8
Año fundición 1905
Descripción La campana té una breu epigrafia, pròpia de campana industrial, sense relació amb el campanar on està ubicada, i amb nombroses garlandes. En la cara externa al centre hi ha una imatge, que sembla de la Immaculada, mentre que a l'altra banda hi ha els Sagrats Cors. Al seu pe hi figura en español " FUNDIDA EN REUS POR D. JOSE POMEROL AÑO 1905".
Asas Decorades amb cares humanes
Tercio (T) garlanda / 3 cordons / garlanda
Medio (M) (00) (Immaculada) (06) (Sagrats Cors)
Medio pie (MP) (06) (marca de fàbrica) " FUNDIDA EN REUS POR / D. JOSE POMEROL AÑO 1905" / garlanda
Pie (P) Garlanda
Prima Lab 4 -11
Hum Si 3 -38
Tercera Do 5 +18
Quinta Fa 5 +35
Octava La 5 +36
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que. no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La Clàssica es trobava per baix. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Electromall pica baix, amb possible perill de trencament de la campana.
Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes Regulació de l'electromall, per evitar el seu trencament.
La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Sorda (4)
Referència 492
Localización sala de campanes
Diámetro 80
Borde 9
Año fundición 1867
Descripción La campana té una breu inscripció llatina, en dues línies, no exempta de dificultats: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la qual les tres primeres lletres són majors. Creiem que cal interpretar-la en llatí com "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podem interpretar en català com DÉU OMNIPOTENT SIGUI LLOAT - LLOANÇA I HONOR A MARIA CONCEBUDA SENSE PECAT ORIGINAL - JOSEP POMAROL EM VA FER PER A TARRAGONA EL 7 DE MARÇ DE 1867".
Igualment té quatre imatges: una Immaculada sota una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la part de fora; un Sant Pere a la dreta; una Santa Tecla a la part de dins, baix de la qual hi ha la inscripció llatina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) i un Sant Pau a l'esquerra on posa baix "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).
Tercio (T) cordó / "LDO [CH4] MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL [CH3] " / cordó / "TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" / cordó
Medio (M) (00) (Tau) / (Immaculada) (03) (Sant Pere) (06) (Santa Tecla) / "S. THECLA" (09) (Sant Pau) / "S. PAULUS" / 2 cordons
Medio pie (MP) 4 cordons
Pie (P) 2 cordons
Prima La 4 +36
Hum Si 3 +38
Tercera Re 5 -09
Quinta Fa# 5 -42
Octava Si 5 +03
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas Per avaria del mecanisme de la campana dels quarts, en agost de 2004 aquesta campana tocava els quarts del rellotge.
La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La campana de Classe Major o Clàssica es trobava ubicada per baix d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les altres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
Finalment, l'ús d'un electromall monofàsic en possició invertida és una solució poc adient, que no es justifica per la manca d'espai o pel moviment de la campana i que afecta a la seva sonoritat en els tocs mecànics.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.
La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Classe Major o Clàsica (5)
Referència 491
Localización sala de campanes
Diámetro 83
Altura 75
Borde 8
Año fundición 1315ca
Descripción La campana té una inscripció molt senzilla, en llatí: "VOX DÑI SONAT" que caldria escriure "VOX DOMINI SONAT", que en català significa SONA LA VEU DEL SENYOR. La inscripció està precedida per una petita crucifixió, del tamany de les altres lletres, majúscules gòtiques. Per damunt hi han uns escuts alternats, amb la Tau de la Catedral de Tarragona i les armes del bisbe Rocabertí.
Asas Anses molt senzilles i elegants
Hombro (H) (07) (Escut i tau - ambdós de 5 x 3.5) (11) (escut)
Tercio (T) 2 cordons / " : (Crucifixió) : VOX : DÑI : SONAT " [CG2.5] / 2 cordons / 2 cordons
Medio pie (MP) Cordó més gruix / 2 cordons
Prima Do 5 -30
Hum Mi 4 +30
Tercera Fa# 5 -14
Quinta Reb 6 -16
Octava Mib 6 +18
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics. De manera escandalosa, sent com és una de les quatre més antigues del conjunt, era l'única de totes a la qual havien susbtituït el jou de fusta i pedra per un de ferro de MANCLÚS de València, que posava en greu perill la seva conservació.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interés Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Clàssica (7)
Referència 742
Localización sala de campanes
Diámetro 95
Altura 80
Borde 11
Año fundición 1867
Descripción La campana té una breu inscripció llatina, en dues línies, no exempta de dificultats: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la qual les tres primeres lletres són majors. Creiem que cal interpretar-la en llatí com "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podem interpretar en català com DÉU OMNIPOTENT SIGUI LLOAT - LLOANÇA I HONOR A MARIA CONCEBUDA SENSE PECAT ORIGINAL - JOSEP POMAROL EM VA FER PER A TARRAGONA EL 7 DE MARÇ DE 1867".
Igualment té quatre imatges: una Immaculada sota una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la part de fora; un Sant Pere a la dreta; una Santa Tecla a la part de dins, baix de la qual hi ha la inscripció llatina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) i un Sant Pau a l'esquerra on posa baix "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).
Asas Decorades amb cares humanes
Tercio (T) cordó / "LDO" [CH4] / cordó / "MARIAE SINE LABE CONCEPTAE. LAUS ET HONOR. JOSEPHUS POMAROL FECIT AN MDCCCLXVII " / cordó / "TARRAGONE NON MAR" [CH3] / cordó
Medio pie (MP) 4 cordons
Pie (P) 2 cordons
Prima Fa# 4 +46
Hum Lab 3 +11
Tercera Si 4 -20
Quinta Mib 5 -45
Octava Lab 5 +06
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Miserere (8)
Referència 743
Localización sala de campanes
Diámetro 115
Altura 90
Borde 11
Año fundición 1892
Descripción La campana, típicament industrial, porta, en la part alta, un Sant Miquel, un Cor de Jesús i un àngel, envoltats per la frase llatina "COR JESU SACRATISSIMUM MISERERE NOBIS" que traduït al català vol dir COR SACRATÍSSIM DE JESÚS TENIU MISERICÒRDIA DE NOSALTRES. Hi ha també una Mare de Déu amb Nen i la marca de fàbrica, en español "FUNDIDA EN REUS POR R. POMEROL E HIJO / AÑO 1892" així com una Tau.
En el peu hi figura la frase llatina "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT # LAUDATE EUM IN CYMBALIS BENE SONANTIBUS # # " La primera part vol dir CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, mentre que la segona, treta del salm 150, significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO)
Tercio (T) Cordó /
(Garlanda) /
(01) (Sant Miquel)
(05) "COR JESU SACRATISSIMUM / (Cor de Jesús) / (Àngel) / MISERERE NOBIS"
(07) (Mare de Déu amb Nen) / (marca de fàbrica 16 x 24) "FUNDIDA EN REUS / POR R. POMEROL E HIJO / AÑO 1892" [CH1.5]
(10) (Tau)
Medio pie (MP) 4 cordons
Pie (P) 2 cordons /
"CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT # LAUDATE EUM IN CYMBALIS BENE SONANTIBUS # # "[CH1.5] /
2 cordons
Prima Mib 4 -34
Hum Mi 3 -13
Tercera Sol 4 -33
Quinta Sib 4 +10
Octava Mi 5 -19
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. La campaneta de senyals es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.
Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.
De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
Propuestas A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores de la documentación
- ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20-07-1989)
- ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (16-08-2004)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Tecla (9)
Referència 729
Localización sala de campanes
Diámetro 118
Altura 100
Borde 12
Año fundición 1777
Descripción La campana té una inscripció estesa en tres línies i escrita en llatí: " # IESVS # # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " que té una senzilla traducció al català: JESÚS. SANT I TERRIBLE ÉS EL SEU NOM. LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES. TECLA, EULÀLIA, BÀRBARA.
Al mig hi figura una creu amb pedestal a la banda de fora; una Santa Bàrbara a la dreta, el nom del fonedor a la part de dins, i una imatge a la part d'esquerra. El nom del fonedor és, escrit en català "IAVME PALLES DE GRANOLLERS ME FEV LO ANY I777", és a dir JAUME PALLÉS DE GRANOLLERS EM FEU L'ANY 1777. La interpretació de les imatges és difícil degut a la brutícia de la campana.
Tercio (T) 2 cordons / " # IESVS # " / 2 cordons / " # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM " / 2 cordons / " # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " / 2 cordons
Medio (M) (00) (creu amb pedestal) (03) (Santa Bàrbara) (06) (Marca de fàbrica) " IAVME / PALLES / DE GRANOLLERS / ME FEV LO ANY / I 7 7 7" [CH1.5] (09) (Imatge - Mare de Déu?) / 4 cordons
Pie (P) 2 cordons / 2 cordons
Prima Mi 4 -16
Hum Mib 3 +48
Tercera Sol 4 +15
Quinta Sib 4 +25
Octava Mi 5 +40
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners toquin en una postura excessivament pròxima i perillosa. Com la campana xoca amb el fustam, no és possible dur-la a seure.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb un braç amb la corresponent corda, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda fou mal ubicada, ja que xoca amb l'estructura de fusta i no es pot dur a seure. A més es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.
Mecanismos de toque Un braç amb corda per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Actuaciones urgentes La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui dur a seure. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners.
Propuestas A més d'elevar els rodaments, per possiblitar que la campana pugui ser duta a seure, cal també netejar el seu bronze, no sols per permetre una millor lectura i gaudi de les inscripcions i decoracions, sinó per reproduir millor el so original de la campana.
Cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.
La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Fructuosa (11)
Referència 488
Localización sala de campanes
Diámetro 134
Altura 125
Borde 14
Año fundición 1313
Descripción Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies. En la primera posa " + : AN : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : ". La inscripció és de difícil interpretació. El dr. José SÁNCHEZ REAL, que considera que aquesta és la campana Assumpta, la completa de la següent manera: " ANNO Mº CCC XIII QVO DOMINO ROCABERTINO GVLLELMO PRESVLO VIRGINIS ALMAE TECLE FACTA FVIT CAMPANA SVB EIVS HONORE", la qual es pot interpretar en català com L'ANY 1313 EN EL QUAL EL SENYOR GUILLEM ROCABERTINO PRELAT DEL TEMPLE DE LA VERGE TECLA ES VA FER AQUESTA CAMPANA EN HONOR D'AQUELLA".
La segona inscripció, també de difícil interpretació, és però molt més habitual: " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " que caldria haver escrit en llatí com "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM" la qual cosa pot voler dir en català "SONO DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA EN HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA", inscripció bastant usual en el segle XIV i inicis del XV. 2 cordons
Asas Les anses son llises, però de factura esbelta.
Tercio (T) 2 cordons / " + : AÑ : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : " / 2 cordons / " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " / 2 cordons
Prima Fa# 4 -35
Hum Fa# 3 -04
Tercera La 4 +25
Quinta Reb 5 +01
Octava Fa# 5 +15
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.
Mecanismos de toque Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Maria Assumpta (10)
Referència 489
Localización sala de campanes
Diámetro 140
Altura 120
Borde 15
Año fundición 1314
Descripción En l'espatlla hi ha diversos escuts alternats: les armes de la Catedral (la Tau) i les de l'arquebisbe Rocabertí, que manà fer la campana. Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies, i cadascuna iniciada amb una petita imatge de l'Agnus Dei. En la primera línia diu " + AÑO Mº CCºC XIIIIº IN MENSE MADII DÑS G ARCHIEPS TERRACOÑ ME FECIT FIERI " que caldria escriure en llatí " + ANNO MILLESSIMO TRICENTESIMO DECIMOQUARTO IN MENSE MAII DOMINUS GVILLEM ARCHIEPISCOPUS TARRACONENSIS ME FECIT FIERI", la qual cosa vol dir, en català, que L'ANY 1314 EN EL MES DE MAIG EL SENYOR GUILLEM, ARQUEBISBE DE TARRAGONA EM VA FER FER". Guillem de Rocabertí fou arquebisbe de Tarragona de1309 a 1315, segons indica la pàgina web de l'Arquebisbat de Tarragona. En la línia següent hi figura "VICIT LEO DE TRIBV IVDA RADIX DAVID ALLELVIA XPS VINCIT XPS REGNAT" La qual cosa està escrita en llatí i grec, posant XPS per XRISTOS. En català significa VENÇ EL LLEO DE LA TRIBU DE JUDA, DE LES ARRELS DE DAVID ALELUIA. CRIST VENÇ, CRIST REGNA.
Les dues inscripcions estan fetes en belles lletres majúscules gòtiqes, bastant decorades, i de petites dimensions, sense cap altra decoració. La separació entre paraules és de dos punts " : " i les abreviatures que figuren sobre algunes lletres són una mena d'Omega amb les pates allargades.
Asas Les anses son llises, però de factura esbelta.
Hombro (H) (alternats) (escut amb la Tau - signe de la Catedral de Tarragona) (escut heràldic de l'arquebisbe que manà fer la campana)
Tercio (T) 2 cordons / " (Agnus Dei) : + : AÑO : Mº CCºC : XIIIIº : IN : MENSE : MADII : DÑS : G : ARCHIEPS : TERRACOÑ : ME : FECIT FIERI " / 2 cordons / " (Agnus Dei) : VICIT : LEO : DE : TRIBV : IVDA : RADIX : DAVID : ALLELVIA : XPS : VINCIT : XPS : REGNAT : " / 2 cordons
Prima Mi 4 +20
Hum Re 3 +42
Tercera Sol 4 -11
Quinta Sib 4 -45
Octava Mi 5 -01
Toques tradicionales de campanas La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.
La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.
Toques actuales de campanas La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.
Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.
Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
Estado actual Després del doble procés de restauració (neteja de la campana i del jou) i reubicació en la part inferior central del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.
La campana presenta un forat en el llavi, justament en el punt de percussió, fet amb el propòsit d'extreure metall per analitzar la seva composició. Probablement no es tractava del lloc més adient per foradar la campana (aquestes mostres solen extreure's de les anses).
Mecanismos de toque Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
Intervenciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
En el batall posa, amb lletres marcades en gelat, " FERNANDO ARDANUY 30 MAYO 1994 CARRODILLA "
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Quarts
Referència 5844
Localización sala dels monjos
Diámetro 20
Descripción La campana porta tres Tau en la part alta, que no permeten de datar-la
Tercio (T) 3 Tau
Toques actuales de campanas Quarts del rellotge
Yugo Tira de cuiro
Estado actual Petita campana, que penja d'una tira de cuiro passada per la batallera de la campana de les hores. Es tracta d'una solució dubtosa, ja que carrega innecessàriament el pes d'aquesta sobre l'altra, i per altra banda penja de manera inestable, tot i que estèticament sigui perfecta.
L'electromall, de construcció cassolana, pica la campana massa baixa, posant-la en perill immediat de destrucció.
Mecanismos de toque electromall
Actuaciones urgentes L'electromall pica massa baix; cal regular la possició de percussió.
Propuestas Cal trobar una solució de fixació més estable per a la campana. Igualment cal dotar-la d'un electromall adient per a una campana possiblement antiga, i per tant que ha de ser protegida.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas Mesures aproximades
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Tecla I
Referència 5842
Localización sala dels monjos
Diámetro 25
Año fundición 1867
Descripción La campana, d'aparença medieval, sols té una curta inscripció:"AN WDCCCLXVII", on la M està posada invertida. També té a la banda de fora la Tau, a la de dins una creueta, de factura medieval (potser procedent de l'anterior campana) i a l'esquerra Santa Tecla, amb el bras extès.
Tercio (T) Cordó / cordó / cordó / cordó
Medio (M) (00) (Tau) (06) (petita creu de tradició gòtica) (08) (Santa Tecla) (09) "AN WDCCCLXVII" / cordó
Medio pie (MP) Cordó / cordó
Pie (P) Cordó
Toques tradicionales de campanas Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
Toques actuales de campanas Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
Yugo Fusta
Estado actual La campana, d'aparença medieval, sembla refosa por POMEROL en 1867, tot i que reutilitza el jou de fusta, afegint algunt element del seu temps (com cargols quadrats, inexistents en l'altra campana). El batall està pessigat a la batallera.
Mecanismos de toque Braç amb una corda que arriba fins al presbiteri
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta i ferro.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
Notas Mesures aproximades - Autor probable, per data i tipus de lletra - No obstant no és improbable la utilització de la campana Tecla anterior com model
Autores de la documentación
- LLOP i BAYO, Francesc (06-07-2017)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
Tecla II
Referència 5843
Localización sala dels monjos
Diámetro 25
Descripción Anepígrafa
Hombro (H) 2 cordons
Tercio (T) 2 cordons /
2 cordons /
2 cordons
Medio (M) 2 cordons /
2 cordons
Medio pie (MP) 2 cordons
Pie (P) 2 cordons /
2 cordons
Toques tradicionales de campanas Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
Toques actuales de campanas Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
Yugo Fusta
Estado actual Campana d'aparença medieval, amb un jou de fusta que utilitza fixacions també molt antigues. El batall està lligat a la batallera amb cordes.
El batall pica una mica alt.
Mecanismos de toque Braç amb una corda que arriba fins al presbiteri
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta i ferro.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
Notas Mesures aproximades
Autores de la documentación
- LLOP i BAYO, Francesc (06-07-2017)
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 10-06-2018
Hores
Referència 5845
Localización sala dels monjos
Diámetro 25
Año fundición 1380ca
Descripción La campana té una breu inscripció en majúscula gòtica, en grec i llatí: " IHS XPS REX VENIT IN PACE", és a dir "IHSUS XRISTOS REX VENIT IN PACE" el que equival en català a JESUCRIST REI VÉ AMB LA PAU. També té una petita imatge, difícil d'identificar
Tercio (T) 2 cordons / " # : IHS XPS REX VENIT IN PACE : " / 2 cordons / (petita imatge, difícil d'identificar)
Toques actuales de campanas Hores del rellotge
Yugo Tira de cuiro
Estado actual Petita campana, que penja d'una tira de cuiro, i de la qual penja la campana dels quarts, d'un altra tira de cuiro passada per la batallera. Es tracta d'una solució dubtosa, ja que carrega innecessàriament el pes d'aquella sobre aquesta, i per altra banda penja de manera inestable, tot i que estèticament sigui perfecta.
L'electromall, de construcció cassolana, pica la campana massa baixa, posant-la en perill immediat de destrucció.
Mecanismos de toque electromall
Actuaciones urgentes L'electromall pica massa baix; cal regular la possició de percussió.
Propuestas Cal trobar una solució de fixació més estable per a la campana. Igualment cal dotar-la d'un electromall adient per a una campana antiga, i que ha de ser protegida.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas Mesures aproximades
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
La campana dels Quarts (A)
Referència 487
Localización terrassa
Diámetro 62
Altura 53
Año fundición 1509
Descripción Sembla que la inscripció de la campana és "LUMINARE ORBIS TERRE BEATUS APOSTOLUS PAULUS", amb escuts del Capítol i del municipi. La traducció catalana aproximada sería "EL BENAURAT APÒSTOL PAU ILLUMENA EL MON"
Tercio (T) "LUMINARE ORBIS TERRE BEATUS APOSTOLUS PAULUS", escuts del Capítol i del municipi.
Prima Sol 5 +02
Hum Fa# 4 +14
Tercera Do 6 -11
Quinta Mib 6 -04
Octava La 6 -32
Toques tradicionales de campanas Quarts del rellotge, exclusivament.
Toques actuales de campanas Quarts del rellotge, quan funcionen els mecanismes.
Yugo Biga de fusta
Estado actual La campana conserva el sistema de toc original, mitjançant un mall extern que cau per gravetat, i del qual tira ara un motor ubicat en la terrassa. No obstant, en juliol de 2004 el mecanisme estava fora d'ús, i el toc era substituït pel d'una de les campanes Sordes.
Mecanismos de toque Mall extern per gravetat
Actuaciones urgentes L'única actuació necessària és la reparació dels desperfectes, per que continui sonant els quarts, amb el sistema original del mall extern.
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una incoació específica com a Bé d'Interès Cultural, del conjunt format per la campana de bronze i el seu sitema de toc tradicional per gravetat.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Accés impossible sense mitjans extraordinaris.
Documentació de la campana: A. MAGAROL Les campanes
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016
La Capona, d´hores (B)
Referència 486
Localización terrassa
Diámetro 157
Altura 126
Borde 14
Año fundición 1509
Descripción La campana té una complexa epigrafia tota en llatí. En la part superior, en dues línies, hi posa "+ MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE + SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM". S'hauria d'haver escrit "+ MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM + THECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE + SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM" la qual cosa pot traduir-se en català com DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA SONO EN HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA + TECLA VA VENERAR AL CRIST MENTRE REGNAVA EL CRUEL NERÓ + SANT PAU, LLUM DEL MON, INTERCEDIU PER NOSALTRES AL SENYOR.
Més avall hi ha una sèrie d'escuts i d'imatges: un escut de Tarragona, Sant Pau, la Tau, símbol de la Catedral, Santa Tecla, l'escut de l´arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia i una Mare de Déu.
Hi ha dues creus, una a cada banda, amb pedestal, i una cinta que envolta la campana, acabada en una beta on posa "ave maria".
Al peu hi figuren les següents inscripcions llatines: " AN # SAL # M # D # XI # CHRISTVS : IESVS : ANT : FƎNODI : M : F # ", amb algunes lletres imbricades, i que caldria haver escrit com "ANNO SALUTEM MDXI - CHRISTUS JESUS - ANTONI FENODI ME FECIT", la qual cosa significa en català L'ANY DE LA SALVACIÓ 1511 - CRIST JESÚS - ANTONI FENODI EM VA FER.
La presència dels tres escuts, del bisbe, de la catedral i de la ciutat, dels quals els dos últims hi figuren també en els pilars de pedra que sostenen la campana, indica que aquesta pertany a una categoria diferent de les altres, com indicadora del pas de les hores, i que s'ha construït per conveni entre les parts.
Tercio (T) 2 cordons / "+ (creu amb pedestal en forma de campana) MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE" 2 cordons / " + (creu amb pedestal en forma de campana) SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM". (02) (Escut Tarragona) (03) (Sant Pau) (05) (Tau) (07) (Santa Tecla) (09) (Escut de l´arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia) (11) (Mare de Déu)
Medio (M) (00) (Creu amb pedestal) (06) (Creu amb pedestal) (08) (Beta i al seu extrem "ave maria")
Medio pie (MP) (00) " AN # SAL # M # D # XI # " (03) " # CHRISTVS # " (06) " : IESVS : " (09) " ANT : FƎNODI : M : F # " 5 cordons (el central més gruixut)
Pie (P) (garlanda)
Prima Do 4 -44
Hum La 2 +07
Tercera Re 4 -15
Quinta Mi 4 -43
Octava Fa# 5 +38
Toques tradicionales de campanas Toc de les hores del rellotge - Repics en ocasions extraordinàries.
Toques actuales de campanas Toc de les hores del rellotge - Repics en ocasions extraordinàries.
Yugo Biga de fusta
Estado actual La campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.
Per altra banda s'ha substituït el martell extern original, que donava un so peculiar, per un electromall, havent desaparegut tota la instal•lació antiga. No obstant la campana conserva el batall intern, que probablement s'utilitzaria per a ocasions extraordinàries.
Mecanismos de toque Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual
Intervenciones En un moment indeterminat i probablement recent, es va substituir el sistema de toc mecànic, per gravetat i extern, associat als rellotges, per un electromall.
Propuestas Cal repensar el sistema de toc automàtic. Es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.
No obstant, si existís el martell original de la campana,caldria tornar-lo a instal•lar i moure'l mitjançant un equipament d'aire comprimit, com aquell que mou el mall del Micalet, la gran campana de les hores de la Catedral de València.
Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.
En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i la seva instal•lació.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 17-12-2016