Parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d'Arlés - VINALESA (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d'Arlés - VINALESA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

La Grossa vella, Sant Honorat (0)

(Referència 2869)

Localització	Exterior de l'església
Diàmetre (en cm)	110
Altura del bronze	83
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	771
Fonedor	DE LA VIÑA, JUAN
Any fosa	1779
Descripció	La campana compta amb set anses i un cordó en l'espatlla. En el terç disposa de dos grups de dos cordons i aquesta inscripció en llatí: "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE 1779"; correctament escrita seria: "CHRISTUS REX VENIT IN PACE AÑO DE 1779". Aquesta es podria interpretar com: "CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU ANY DE 1779". El text és habitual en les campanes dels segles XV i XVI, però poc en el XVIII. Per tant, podria estar copiada d'un bronze més antic. En el mig hi ha una creu de calvari amb diversos elements de la Passió i els sants Abdó i Senent. També estan les imatges de Sant Miquel, Santa Bàrbera i Sant Vicent Ferrer, així com la de Sant Honorat amb el nom del fonedor: "LAVIÑA / MEFECIT". Aquesta correctament escrita seria: "LA VIÑA ME FECIT"; es a dir: "LA VIÑA EM VA FER". La Viña és el cognom del campaner Juan de la Viña, que acostumava a signar les campanes amb el seu primer cognom. En el centre de la creu trobem l'Anagrama de Crist: "IHS"; la devoció al qual va ser introduïda per Sant Bernardí de Siena. Aquest anagrama pot tindre dos significats, bé les inicials de Crist en grec o les sigles de l'expressió: "IESUS HOMO SALVATOR" (Jesús Salvador de l'Home). En el mig peu hi ha cinc cordons i en el peu altres dos amb una sanefa entre ells.
Espatlla (H)	(cordó)
Terç (T)	(2 cordons) "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE I779" (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu amb les Arma Christi, pedestal i els Sants de la Pedra a cada costat del pedestal) (03) (imatge de Santa Bàrbera) (06) (medalló amb Sant Vicent Ferrer) / "LAVIÑA" (imatge de Sant Honorat) "MEFECIT" (09) (imatge de Sant Miquel)
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(cordó) (cenefa vegetal) (cordó)
Tocs tradicionals de campanes	Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Per voltejar possiblement comptava amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa sala de campanes.
Truja	Ferro Manclús vella
Estat original	Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblement disposaria d'una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava a fins a arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior	Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament d'aquest. La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la sala de campanes. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, a més comptava amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació està entre les causes del trencament de la campana.
Mecanismes de toc	(03) motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions	Acabades les obres del campanar l'any 1779 es va fondre la nova campana major de la torre. Els treballs de fosa es realitzaren pel campaner de la ciutat de València, Juan de la Viña, resultant la campana conservada. Destaca per la Creu amb les Arma Christi, així com les imatges dels sants amb què compta, tots ells de funció clarament protectora (Sant Miquel, Santa Bàrbera i els Sants de la Pedra). També compta amb una imatge de Sant Honorat, rèplica de la que es venerava a l'altar major, sent una de les primeres reproduccions d'imatges patronals. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la al costat de les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu al fet que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anul·lat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es feren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall. En febrer de 2025 es baixada del campanar.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana vella "La Grossa" de Sant Honorat (0), datada de 1779 i forjada per Juan de la Viña, presenta un interès patrimonial destacat. La campana principal, inscrita amb el lletra "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE I779", és el seu element més rellevant. A sota d'aquesta campana, es troba un grup escultòric que inclou una creu amb les Arma Christi, un pedestal i quatre sants de la pedra a cada costat. A més, s'hi incorpora una imatge de Santa Bàrbera (cordó 03) i un medalló amb Sant Vicent Ferrer, complementat amb la inscripció "LAVIÑA" i l'imatge de Sant Honorat, amb la lletra "MEFECIT" (cordó 06). Finalment, s'hi afegeix una imatge de Sant Miquel (cordó 09). La documentació indica que la conservació d'aquesta campana requereix un estudi especial, suggerint la necessitat d'iniciar un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. Les reparacions, en cas de trencament, s'han de realitzar per soldadura, i en situacions més greus, la substitució podria implicar l'ús d'una campana de diferent afinació.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana.] (24-10-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	05-04-2025
	87 Fotos

Campana d'eixida a Missa (0)

(Referència 12282)

Localització	Sagristia
Diàmetre (en cm)	35
Pes aproximat (en quilos)	25
Any fosa	1803
Descripció	En el terç trobem aquesta inscripció que indica l'any en que va ser fosa: "# AÑO 1803 #".
Terç (T)	(cordó) "# AÑO 1803 #" (cordó)
Mig peu (MP)	(3 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Suposem que seria fosa per tal de marcar el inici de les misses.
Tocs actuals de campanes	Toca al inici de les misses diàries i diumenge.
Truja	Biga de ferro
Estat actual	La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la Sagristia de l'església. Penja d'una biga de ferro, estant pintada d'un color daurat. Compta amb una corda al batall per fer-la sonar.
Mecanismes de toc	Corda al batall
Intervencions	La campana va ser fosa en l'any 1803 per un fonedor desconegut, que segurament fora de la ciutat de València.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	Les mesures són aproximades
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Campana d’eixida a Missa (0), ubicada a la Parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d’Arlés (VINALESA), és un exemplar datat a l’any 1803. La seva fabricació va ser realitzada per artesans locals, com es reflecteix en la inscripció que l’acompanya: “AÑO 1803”. La campana, actualment en un bon estat de conservació, es troba instal·lada a la Sagristia de l’església i penja d’una biga de ferro, amb un color daurat. Està equipada amb una corda al batall per a la seva utilització. La documentació adjunta indica que la campana pot ser reparada per soldadura, però en cas de dany irreparable, la substitució haurà de ser per una campana amb afinació diferent. Cal destacar la necessitat d’iniciar un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles, un acte que permetria valorar i protegir aquest element patrimonial de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (24-10-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	14-01-2015
	7 Fotos

Santíssim Sacrament (1)

(Referència 25513)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	47
Altura del bronze	43
Vora	4
Pes aproximat (en quilos)	60
Fonedor	PORTILLA, ABEL (GAJANO)
Any fosa	2025
Descripció	La campana té anses simples i dos cordons en l'espatlla. En el terç hi ha dos grups de dos cordons, una garlanda i aquestes inscripcions: "✱ ANY DEL JUBILEU 2025 ✱ / ✱ VINALESA AL SANTISSIM SAGRAMENT ✱". Seguidament, té en el mig una creu de calvari, el logotip del Jubileu 2025, una custòdia, un escut i la signatura del fonedor: "✱ Abel Portilla ✱ / me Fecit / Nº8". En el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons i aquestes inscripcions: "✱ ✱ EL ANGÉLICO SUSTENTO A LOS HOMBRES HABÉIS DADO, SEA POR SIEMPRE ALABADO EL SANTÍSIMO SACRAMENTO ✱". A més, en el peu hi ha dos cordons més.
Espatlla (H)	(2 cordons)
Terç (T)	(2 cordons) (00) "✱ ANY DEL JUBILEU 2025 ✱" (06) "✱ VINALESA AL SANTISSIM SAGRAMENT ✱" (2 cordons) (garlanda)
Mig (M)	(00) (creu de calvari) (03) (logotip Jubileu 2025) (06) (custòdia) (09) (escut) "✱ Abel Portilla ✱ / me Fecit / Nº8"
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ ✱ EL ANGÉLICO SUSTENTO A LOS HOMBRES HABÉIS DADO, SEA POR SIEMPRE ALABADO EL SANTÍSIMO SACRAMENTO ✱" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs actuals de campanes	Volteig automàtic.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(09) motor de volteig per impuls.
Intervencions	Instal·lada per Electrorecamp en 2025. La campana va ser beneïda el 6 d'abril de 2025 pel bisbe auxiliar de València En Fernando Ramón i poc després va quedar ubicada en la sala de campanes i mecanitzada.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana Santíssim Sacrament La campana Santíssim Sacrament, ubicada a la Parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d’Arlés (Vinalesa), és un exemplar significatiu, recentment documentat per Abel Portilla (GAJANO) el 2025. La seva inscripció principal, a la posició 6, recull el lema “VINALESA AL SANTISSIM SAGRAMENT”, reflectint la seva importància local. A més, s’hi inclou la data del Jubileu 2025 i el logotip associat. La campana, de qualitat, ha estat elaborada per Abel Portilla, identificat pel número 8. La seva inscripció personal és “EL ANGÉLICO SUSTENTO A LOS HOMBRES HABÉIS DADO, SEA POR SIEMPRE ALABADO EL SANTÍSIMO SACRAMENTO”. El seu estat de conservació és bo i s’ubica a una finestra de la sala de campanes, amb un truja de fusta de perfil tradicional valencià. Operada mitjançant motor d’impuls, presenta un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana, considerada interessant, té la capacitat de ser refosa en cas de trencament, assegurant la preservació del seu valor patrimonial.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (05-04-2025) ALEPUZ CHELET, Joan (30-01-2026)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	01-02-2026
	18 Fotos

Santa Maria (2)

(Referència 2976)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	65
Altura del bronze	54
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	159
Fonedor	QUILES, MANUEL
Any fosa	1875
Descripció	La campana compta amb anses dotades de motius antropomorfs. En el terç hi ha tres cordons i aquesta inscripció llatina: "✱ ✱ SANCTA ✱ MARIA ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS ✱". La seua traducció al valencià seria: "✱ ✱ SANTA ✱ MARIA ✱ PREGA ✱ PER ✱ NOSALTRES". Aquesta oració, dirigida a la Mare de Déu, forma part d'una de les súpliques més solemnes de l'Església, les lletanies dels sants. Es canta en determinades celebracions per implorar la protecció dels Sants i a més està molt difosa entre la religiositat popular, que acompanya moltes invocacions amb aquesta súplica. En el mig trobem una creu de calvari i les imatges de Santa Bàrbera, Sant Josep, la Mare de Déu del Roser i aquesta altra inscripció, també en llatí: "✱ QUILES ME FECIT AÑO 1875 ✱"; que podem traduir com: "QUILES EM VA FER ANY 1875". Quiles és el cognom del fonedor Manuel Quiles, de la ciutat de València. A més, en el mig peu té cinc cordons i en el peu dos més.
Anses	Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H)	(cordó)
Terç (T)	(2 cordons) "✱ ✱ SANCTA ✱ MARIA ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS ✱" (cordó)
Mig (M)	(00) (Mare de Déu del Rosari) "✱ QUILES ME FECIT AÑO 1875 ✱" (03) (Sant Josep) (06) (Creu amb pedestal) (09) (Santa Bàrbera)
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Per voltejar possiblement comptava amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa sala de campanes.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat original	Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblement disposaria d'una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava a fins a arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior	Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament d'aquest. La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la sala de campanes. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, a més comptava amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(09) motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions	L'any 1875 va ser fosa pel fonedor Manuel Quiles, fonedor natural segurament de la ciutat de València, actiu en la segona meitat del segle XIX. Possiblement es tracte de la refosa d'una campana més antiga que es va badar i fer nova. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la al costat de les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu al fet que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anul·lat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es feren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall i el batall per un nou. En febrer de 2025 es baixada del campanar per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser beneïda el 6 d'abril de 2025 pel bisbe auxiliar de València En Fernando Ramón i poc després va quedar ubicada en la sala de campanes i mecanitzada.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Maria (2), ubicada a la parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d’Arlés a Vinalesa (fosa per Quiles, Manuel l’any 1875), presenta característiques patrimonials notables. La inscripció principal, gravada en el cordó (00), llegeix “SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS”, i en un cordó addicional (03) s’hi afegeix la dedicatòria “Mare de Déu del Rosari”. El cordó (06) representa una “Creu amb pedestal”, mentre que el (09) il·lustra “Santa Bàrbera”. La campana, en bon estat de conservació, es troba situada a una finestra de la sala de campanes i està equipada amb un mecanisme d’impuls i electromall monofàsic, reforçat amb un batall lligat i un cable de seguretat. La seva importància resideix en la seva producció artesanal, datada de 1875, i en la seva conservació actual. Cal considerar l’inici d’un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura o, en situacions extremes, reemplaçada per una nova.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan (24-10-2014) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (05-04-2025) ALEPUZ CHELET, Joan (30-01-2026)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	01-02-2026
	45 Fotos

Maria (3)

(Referència 3405)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	92
Altura del bronze	73
Vora	9
Pes aproximat (en quilos)	451
Fonedor	ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO
Any fosa	1915
Descripció	La campana té set anses i en l'espatlla dos cordons i una garlanda vegetal. Seguidament, hi ha un grup de dos cordons, un solt i altre grup de tres cordons. Entre ells té esta inscripció: "✱ ✱ ✱ SE REFUNDIO EN EL AÑO DEL SEÑOR 1915 ✱ ✱". A més, entre el cordó i el grup de tres hi ha una sanefa de flors soltes. En el mig té una creu amb querubí, un motiu eucarístic amb flors i el nom de Maria amb aquesta inscripció: "✱ SE ME DIO POR NOMBRE ✱ / ✱ MARIA ✱". També apareix la marca de fàbrica: "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C^an TRANSITOS JUNTO C^tra. MADRID". A més, hi ha un anagrama de Jesús amb flors. En el mig peu té cinc cordons i una sanefa vegetal i en el peu dos cordons més.
Espatlla (H)	(2 cordons) (garlanda vegetal)
Terç (T)	(2 cordons) "✱ ✱ ✱ SE REFUNDIO EN EL AÑO DEL SEÑOR 1915 ✱ ✱" (cordó) (sanefa de flors) (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu amb querubí) (03) (Motiu eucarístic amb flors) (06) "✱ SE ME DIO POR NOMBRE ✱" / (Monograma de Maria) / "✱ MARIA ✱" (06) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C^an TRANSITOS JUNTO C^tra. MADRID" (09) (Anagrama de Jesús amb flors)
Mig peu (MP)	(5 cordons) (garlanda vegetal)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Per voltejar possiblement comptava amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa sala de campanes.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta Electrorecamp
Estat original	Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblement disposaria d'una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava fins a arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior	Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament del mateix. La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la sala de campanes. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, a més comptava amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual	L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana té una truja nova de fusta d'Electrorecamp. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls.
Intervencions	Com indiquen les inscripcions, la campana va ser refosa en l'any 1915 pel trencament d'una anterior de datació desconeguda. Aquesta va ser baixada del campanar i traslladada als tallers de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida i establert en la ciutat de València. Després de refosa, la nova campana va ser batejada i pujada al campanar. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la al costat de les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu al fet que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anul·lat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es feren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall i el batall per un nou. En febrer de 2025 es baixada del campanar per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La restauració de la campana va ser beneïda el 6 d'abril de 2025 pel bisbe auxiliar de València En Fernando Ramón i poc després va quedar ubicada en la sala de campanes i mecanitzada.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Maria, ubicada a la parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d’Arlés (Vinalesa), és una obra mestra forjada el 1915 per ROSES SOLER i VICENTE DOMINGO. La seva caracterització patrimonial destaca per la inscripció principal: “SE REFUNDIO EN EL AÑO DEL SEÑOR 1915”. La campana presenta un motiu eucarístic amb flors (cordó 03) i una creu amb querubí (cordó 00). A més, s’hi observa un anagrama de Jesús amb flors (cordó 09) i una dedicatòria: “SE ME DIO POR NOMBRE” juntament amb un monograma de Maria (cordó 06). La marca de fàbrica, “VICENTE DOMINGO ROSES / C FUNDICION DE CAMPANAS”, confirma l’origen de la campana. El conjunt es troba en bon estat de conservació, amb una nova truja de fusta d’Electrorecamp i mecanització amb motor d’impuls i electromall monofàsic. La seguretat s’assegura amb un batall lligat i reforçat. La valoració patrimonial recomana iniciar expedient per incloure-la en l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser soldada, tot i que la seva substitució per una altra campana és possible.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (24-10-2014) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (05-04-2025) ALEPUZ CHELET, Joan (30-01-2026)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	01-02-2026
	47 Fotos

La grossa nova, Sant Honorat (4)

(Referència 25512)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	113
Altura del bronze	100
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	835
Fonedor	PORTILLA, ABEL (GAJANO)
Any fosa	2025
Descripció	La campana té set anses i dos cordons en l'espatlla. Seguidament, en el terç disposa d'altres dos grups de dos cordons i una garlanda. Entre els cordons porta aquestes inscripcions: "✱ ANY DEL JUBILEU 2025 ✱ ✱ EL POBLE DE VINALESA A SANT HONORAT, EL SEU PATRE I PATRÓ ✱". En el mig hi ha una gran creu de calvari, una imatge de Sant Honorat, el logotip de l'any Jubilar 2025 i un escut amb la signatura incisa del fonedor: "✱ Abel Portilla ✱ / me Fecit / Nº7". A continuació, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons i altra inscripció entre ells: "✱ REMEMBRANT LA SEUA HISTÒRIA, VINALESA ACUDIX AL SEU PATRÓ SANT HONORAT PERQUÈ SENT LA DEVOCIÓ QUE LI PROFESSA AL SEU PARE, AL SEU BISBE I AL SEU SANT ✱". A més, en el peu té dos cordons més.
Espatlla (H)	(2 cordons)
Terç (T)	(2 cordons) (00) "✱ ANY DEL JUBILEU 2025 ✱" (06) "✱ EL POBLE DE VINALESA A SANT HONORAT, EL SEU PATRE I PATRÓ ✱" (2 cordons) (garlanda)
Mig (M)	(00) (creu de calvari) (03) (escut) "✱ Abel Portilla ✱ / me Fecit / Nº7" (06) imatge de Sant Honorat) (09) (logotip Jubileu 2025)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ REMEMBRANT LA SEUA HISTÒRIA, VINALESA ACUDIX AL SEU PATRÓ SANT HONORAT PERQUÈ SENT LA DEVOCIÓ QUE LI PROFESSA AL SEU PARE, AL SEU BISBE I AL SEU SANT ✱" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic. Toca les hores.
Truja	Fusta ELECTRORECAMP
Estat actual	L'estat de conservació és bo i està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(09) motor de vol i electromall monofàsic.
Intervencions	Instal·lada per Electrorecamp en 2025. La campana va ser beneïda el 6 d'abril de 2025 pel bisbe auxiliar de València En Fernando Ramón i poc després va quedar ubicada en la sala de campanes i mecanitzada.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana “La Grossa Nova” a Sant Honorat (Vinalesa) La campana “La Grossa Nova”, ubicada a la parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d’Arlés, presenta un interès patrimonial destacat. La inscripció principal, datada en l’any del Jubileu 2025, commemora la relació entre el poble de Vinalesa i el seu sant patró i patrò, Sant Honorat. L’obra, realitzada per Abel Portilla (Nº7), incorpora un escut i una creu de Calvari, a més d’una imatge de Sant Honorat. La campana, situada a una finestra de la sala de les campanes, està mecanitzada amb motor d’impuls i electromall monofàsic i disposa d’un batall lligat i reforçat. La seva conservació és bona i s’ha documentat per a possibles intervencions en cas de trencament. El text associat a la campana, “Remembrand la seua història, Vinalesa acudix al seua patrò Sant Honorat perquè sent la devoció que li professa al se seu pare, al se seu bisbe i al se seu sant”, subratlla la importància de la relació entre la comunitat i el sant. La campana és considerada interessant i pot ser refondata en cas de danys.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (05-04-2025) ALEPUZ CHELET, Joan (30-01-2026)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	01-02-2026
	18 Fotos