Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - BIAR COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Jesús, Maria i Josep (5)

(Referència 2345)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	75
Altura del bronze	67
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	244
Any fosa	1767
Descripció	Compta amb la següent inscripció al terç que combina llatí i espanyol: "# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#". Aquesta correctament escrita seria: "IESUS MARIA ET IOSEPH AÑO DE 1767". La traducció d'aquesta seria: "JESÚS MARIA I JOSEP ANY DE 1767". Ens trobem amb una inscripció molt característica del segle XVIII amb la invocació a la Sagrada Família, habitual a les campanes fins entrat el segle XX. Seguidament indica la data en que va ser fosa.
Terç (T)	(3 cordons) "# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#" (2 cordons)
Mig (M)	(2 cordons) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP)	(4 cordons)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta Valverde.
Estat original	Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual	Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta una ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic i ballesta
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1767 per un mestre campaner anònim i després de beneïda es va pujar al campanar. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2001 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou. La restauració es va finançar amb subvenció de la Generalitat Valenciana i la parròquia.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Jesús, Maria i Josep, ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) de la COMUNITAT VALENCIANA, és una obra mestra forjada el 1767. La inscripció gravada en tres cordons indica clarament: “IESVS MARIA Y JOSEPH ANO DE 1767”. Aquesta campana, en bon estat de conservació, es caracteritza per la seva estructura de fusta, amb un pedestal de creu i un mecanisme de truja de perfil tradicional valencià. El sistema de toc manual inclou una ballesta, i la seguretat s'assegura amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana es troba situada a la Sala de les Campanes. La valoració patrimonial d'aquesta campana requereix la incoació d'un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament, la reparació es limita a la soldadura. La substitució, en canvi, només pot ser possible amb una campana d'afinació compatible.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998) VALVERDE [Restauració de la campana] (2003) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	09-02-2021
	4 Fotos

La Tercera (6)

(Referència 2346)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	96
Altura del bronze	82
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	512
Any fosa	1420ca
Descripció	Presenta en el terç epigrafía en caraters gótics. Malgrat l'apresurada documentació, per causes externes, es pot transcriure la inscripció que diu, amb gran aproximació, i amb nombroses abreviatures " ✚ i`h`s autem ✱ transi`es` ✱ `pr` medi`u` ✱ iLLor`u` ibat ✚ ment`e` ✱ sanct`a` ✱ spontane`a` ✱ honor`e` ✱ deo ✱ et ✱ patr`i` ✱ Liberation`e` " La primera part s'hauria d'haver escrit "ipse autem transiens per medium illorum ibat" (Lc 4:30, amb l'habitual substitució de "ipse" (el mateix) pel nom grec de Jesús, escrit a la manera llatina: "ihs". Es tradueix per "però el mateix Jesús, passant entre ells, es va anar", probablement amb un sentit diferent de l’evangèlic: no es tracta de que Jesús fuja, sense que li facen mal (perquè no ha arribat la seua hora) sinó que la campana amb el seu so porta la veu, la presència de Jesús, enmig de la gent. Aquesta inscripció apareix en nombroses campanes gòtiques de les catedrals, algunes datades com la de Roda de Isábena (Aragó) de 1401, Santiago de la Catedral de Sevilla, de 1438 o Calderona de la Primada de Toledo de 1479. No obstant apareix també en campanes més tardanes com una de la Colegiata de Santa María de Medinaceli (Castilla y León) o l'Andreu de la Catedral de València (1605), totes elles amb epigrafia gòtica. La segon inscripció s'escriu habitualment “MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM" L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA. Es diu que durant l’enterrament de Santa Àgata, va aparéixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb esta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detindre la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a previndre els danys del foc, rajos i volcans. Esta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S’utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Águeda. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Este paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbera, encara que esta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu. La campana té només dos elements simbòlics: una imatge plantada amb una figura agenollada a la dreta, que es podria interpretar com una Mare de Déu i un oferent, i l'escut municipal de vila reial, amb tres pals i coronat. Per baix es repeteix varies voltes també en caracters gótics "te deum laudamus". La frase completa seria "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats. Les inscripcions de la campana són clares: per una part la campana significa la presència de Jesús en el mig del seu poble, per tant la campana seria la veu de Déu, però per altra la campana indica una voluntat de protecció de la comunitat, representada pel seu escut municipal. En la documentació actual, parcialment incompleta però que recull gran part dels textos i de la iconografia de la campana, no apareix ni l'any ni l'autor de la mateixa. No obstant, per les inscripcions i la escassa (i original) iconografia, podríem apuntar al primer terç del segle XV, a l'espera d'altres dades.
Terç (T)	(2 cordons) " ✚ i`h`s autem ✱ transi`es` ✱ `pr` medi`u` ✱ iLLor`u` ibat ✚ ment`e` ✱ sanct`a` ✱ spontane`a` ✱ honor`e` ✱ deo ✱ et ✱ patr`i` ✱ Liberation`e` " (2 cordons) (07) (Mare de Déu i un personaje agenollat a la dreta) (11) (escut municipal amb tres barres verticals i corona de vila real) (2 cordons) ("te deum laudamus" repetit fins omplir tota la campana) (2 cordons)
Mig (M)	(Cinta amb decoració vegetal)
Truja	Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro de Manclús.
Estat actual	Bona, restaurada per Relojería Valverde. S'ha canviat l´ansa batallera antiga, que estava per a caure.
Mecanismes de toc	Motor de vol de impulsos en (03) i electromall en (09)
Intervencions	Restauració finançada per la parròquia i la Generalitat Valenciana SUBVENCIONS 2000.
Protecció	Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145329 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana La Tercera, ubicada a la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) a Fosa, és un valuós exemplar de l’art sismòric del segle XV. Forjada l’any 1420 aproximadament, destaca per la seva dimensió i la complexitat de la seva decoració. La campana presenta una inscripció en llatí que es pot traduir com “Altemes transis es pr mediu iLLor u ibat”, que expressa un sentiment de devoció a Déu i al patrici. La campana està decorada amb la repetició de la frase “Te deum laudamus”, que cobreix totalment la superfície. A més, presenta un dibuix que il·lustra la Mare de Déu i un personatge agenollat a la dreta, i un escut municipal amb tres barres verticals i corona de vila real. La conservació de la campana ha estat garantida per Relojería Valverde, que ha realitzat restauracions i substituït l’ansa batallera antiga per evitar el seu caiguda. La seva valoració actual indica que qualsevol trencament pot ser solucionat per soldadura, i en casos extrems, pot ser reemplaçada per una rèplica. Aquesta campana és un element clau del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (15-03-2015)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	12-12-2020
	25 Fotos

Dolorosa (7)

(Referència 2347)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	107
Altura del bronze	93
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	709
Fonedor	DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Any fosa	1919
Descripció	Compta al terç amb la següent inscripció en llatí: "STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA". Aquest text correspon amb els dos primers versicles de la seqüència Stabat Mater, utilitzada per l'Església Catòlica des del segle XIII, com a meditació del patiment de la Mare de Déu al peu de la creu. El seu nom deriva de l'abreviació del primer vers i la composició ha estat atribuïda a Jacopone da Todi. Al mig té aquesta inscripció: "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID". En ella indica que es va refondre per suscripció popular en l'any 1919 a més del nom de la casa fonedora.
Espatlla (H)	(sanefa vegetal)
Terç (T)	(2 cordons) "# STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA #" (2 cordons) (sanefa vegetal)
Mig (M)	(3 cordons) (00) (Creu amb pedestal) (06) "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID".
Mig peu (MP)	(4 cordons)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Repica i volteja automàticament.
Truja	Fusta Valverde.
Estat original	Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat amb soquet i reforçat amb cable de seguretat. El batall era l'antic.
Estat actual	Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Les anses presenten un reforç per evitar-ne el trencament. Compta amb ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc	(03) motor d'impuls i electromall, (09) ballesta.
Intervencions	La campana va ser refosa l'any 1919 als tallers de la foneria de Constantino de Linares Ortiz de Carabanchel (Madrid) a causa del trencament d'una més antiga. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Dolorosa (7), ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) a Carabanchel Baix, feta el 1919 per LINARES ORTIZ, CONSTANTINO, presenta característiques patrimonials destacades. La inscripció gravada en dos cordons, “STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA”, reflecteix la seva dedicació a la Verge Dolorosa. La campana, de fosa, és una rèplica de 1919 i la seva fabricació va ser financiada per la comunitat local. La campana es troba a la Sala de les Campanes i està protegida per una truja de fusta amb perfil tradicional valencià. El sistema de moviment de la campana inclou un motor de vol continu i electromall monofàsic, un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, i anses reforçades per evitar trencaments. A més, incorpora una ballesta per al toc manual. Actualment, la campana es troba en bon estat de conservació. En cas de trencament, la restauració es limita a la soldadura, tot i que la substitució per una rèplica és possible. La seva importància resideix en la seva història, la seva fabricació local i la seva integració en el sistema de campanes de la parròquia.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998) VALVERDE [Restauració de la campana] (2008) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	9 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció (8)

(Referència 2348)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	134
Altura del bronze	105
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	1393
Fonedor	MANCLÚS, SALVADOR
Any fosa	1972
Descripció	Compta en primer lloc amb la següent inscripció al terç, indicant l'advocació a la que està dedicada: "N^TRA. S^RA. DE LA ASUNCION". Seguidament al mig té la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". Seguidament, també al mig, està aquesta inscripció: "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN". En ella indica el lloc per al qual estava destinada, la data en que es va refondre i el rector que estava eixe any al front de la parròquia.
Terç (T)	(3 cordons) (06) "N^TRA. S^RA. DE LA ASUNCION" (3 cordons) (garlanda amb motius catòlics)
Mig (M)	(00) (Crucifix) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". (06) "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN" (09) (imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció)
Mig peu (MP)	(5 cordons) (cordó gruix)
Peu	(3 cordons)
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta Valverde.
Estat anterior	La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual	Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(09) motor d'impulsos i electromall monofàsic, (03) ballesta)
Intervencions	La campana va ser refosa l'any 1972 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València a causa del trencament d'una més antiga. Aprofitant la refosa es va dotar la campana de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Mare de Déu de l’Assumpció, forjada per Salvador Manclús el 1972, és una peça patrimonial d’interès a la parròquia de BIAR. La seva fabricació va ser realitzada per la Fondera Salvador Manclús, amb seu a València (C. Industria, 37). La campana presenta una garlanda amb motius catòlics i una imatge de la Verge Maria de l’Assumpció. La inscripció principal és “N<sup>TRA</sup> S<sup>RA</sup> DE LA ASUNCION”. Aquesta peça també inclou una marca de fàbrica i una dedicatòria que indica que la campana va ser refosa el 1972, sent el sacerdot D. Manuel Abad Cerdan el cura de la parròquia. La campana es troba en bon estat de conservació i s’ubica a la Sala de les Campanes, integrada en un conjunt arquitectònic característic de la comunitat. Està equipada amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La seva valoració és considerada interessant, i es contempla la possibilitat de refondre-la en cas de trencament, després d’un adequat documentació.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998) VALVERDE [Restauración de la campana] (2008) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	11 Fotos

Tiple Segon (2)

(Referència 2366)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	39
Altura del bronze	34
Vora	4
Pes aproximat (en quilos)	34
Any fosa	1871
Terç (T)	T: cenefa vegetal, M: (06) relleu d´una corona de llorer, baix 1871 .
Truja	Truja de fusta antiga restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual	Bon estat, batall antic
Mecanismes de toc	Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Tiple Segon (2), ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) a BIAR, és un exemplar de forja datat 1871, realitzat per l’orfebre local. La seva caracterització principal rau en la seva ornamentació, on destaca una cenefa vegetal que s’estén al voltant de la campana. Al centre, s’observa un relleu que representa una corona de llorer (número de matriu 06). La data de fosa, 1871, està gravada al baix de la campana. La campana es troba en bon estat de conservació, tot i presentar un estat de batall antic. La seva valoració tècnica indica que, en cas de trencament, la reparació es pot realitzar mitjançant soldadura. No obstant això, la campana pot ser reemplaçada per una rèplica, considerant la seva antiguitat i el material de fosa utilitzat. Aquesta peça representa un valuós testimoni de la tradició artesanal local i la història religiosa de BIAR.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	2 Fotos

Tiple Tercer (3)

(Referència 2343)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	45
Altura del bronze	38
Vora	4
Pes aproximat (en quilos)	53
Any fosa	1871ca
Terç (T)	T: cenefa vegetal, M: (00) relleu d´una corona de llorer, baix falten uns signes 1871 ?
Truja	Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual	Bon estat, batall antic.
Mecanismes de toc	Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Tiple Tercer (3), ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) a la comunitat valenciana, és un exemplar de forja datat en la seva fabricació l’any 1871. La seva caracterització principal rau en la seva ornamentació, on es destaquen elements de tipologia cenefista, amb motius vegetals. A més, presenta un relleu de corona de llorer a la part central (00), tot i que la inscripció original mostra una manca parcial de signes. La campana es troba en bon estat de conservació, tot i que presenta un estat de batall antic. La seva restauració, en cas de trencament, es limita a la soldadura, tot i que la substitució per una rèplica és possible. La seva valoració patrimonial es basa en la seva antiguitat i la qualitat de la forja original, considerant que la seva reparació pot ser complexa i que la substitució per una rèplica permetria preservar la seva essència.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	2 Fotos

Campanó de les hores, Vicent Ferrer (A)

(Referència 2349)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	128
Pes aproximat (en quilos)	795
Fonedor	DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Any fosa	1919
Terç (T)	T: SANCTUS VINCENTIUS TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM QUIA VENIT ORA IUDICI EJUS ; M: (00) creu, ; M.P.: SE CONSTRUYO POR SUSCRIPCION POPULAR DEL PUEBLO DE BIAR AÑO 1919 CONSTANTINO DE LINARES Y ORTIZ ME CONSTRUYO .
Truja	penjada d´uns tirants de ferro
Mecanismes de toc	presenta una maça mecànica en ús, só regular molt greu
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campanó de les hores de Vicent Ferrer (A), ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) a la vila de Biar, és un valuós exemplar de l’art campaner valencià. La campana, construïda el 1919 per l’artesà Constantino de Linares y Ortiz, presenta una inscripció en llatí que es pot llegir com: “Sant Vicent, teme Déu i concedeu-li honor, ja és jutge seu”. A més, s’hi inclou una indicació de la mida (M: 00) amb una creu i una dedicatòria escrita en castellà: “La va construir per subscripció popular del poble de Biar any 1919 Constantino de Linares y Ortiz me la va construir”. La campana, fosa per DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO), està en un estat de conservació delicat. La seva restauració, en cas de trencament, es limita a la soldadura. La substitució, en canvi, només pot ser possible mitjançant la fabricació d’una rèplica, reflectint la dificultat de reproduir la campana original. La seva importància resideix en la seva història, la seva iconografia i la seva relació amb la comunitat local, convertint-la en un element clau del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	2 Fotos

Tiple Primer (1)

(Referència 2365)

Localització	Tercer cos del campanar.
Diàmetre (en cm)	36
Altura del bronze	30
Vora	3,5
Pes aproximat (en quilos)	27
Any fosa	1871
Terç (T)	T: cenefa vegetal ; M: (04) 1871
Truja	Truja antiga de fusta, restaurada per Valverde, subsistuïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual	Esta campana es trobava badada en (06), Soldada en Alemanya.Batall antic
Mecanismes de toc	Campana mecanitzada, motor de vol impulsos(03)
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Tiple Primer (1), ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) de [Comunitat Valenciana], és una peça patrimonial d’importància destacada. Fosa el 1871 per un forjador alemany, la campana presenta una forma vegetal, descrita com a “cenefa” en la inscripció. La data de fosa, (04) 1871, M, confirma la seva procedència i l’any de fabricació. La campana està soldada en (06) i la seva fabricació es va realitzar a Alemanya. La seva conservació actual implica la possibilitat de ser soldada en cas de trencament. No obstant això, la seva fragilitat implica que la seva substitució podria ser a través d’una rèplica. En termes de valoració, la campana Tiple Primer (1) representa un testimoni de l’art del forjat i la tradició parroquial de la zona. La seva data de fosa i la seva procedència alemanya la converteixen en un element valuós per a la història de la metalurgia i la religió local. La seva conservació és crucial per a la preservació d’aquest patrimoni.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	2 Fotos

Mare de Déu de Gràcia (4)

(Referència 2344)

Localització	Tercer cos del campanar.
Diàmetre (en cm)	51
Altura del bronze	40
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	77
Any fosa	1876
Terç (T)	T: cenefa vegetal , M : relleu de Sta. Maria, baix NUESTRA SEÑORA DE LA GRACIA 1876
Truja	Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual	Bon estat, batall antic.
Mecanismes de toc	Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes	RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Mare de Déu de Gràcia, ubicada a la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (BIAR) de [Poble/Localitat], és un exemplar de forja datat 1876, obra del forner local. La campana presenta una forma cànvica amb decoració vegetal, destacant un cenefa abundant en motius florals. A la part superior, s’observa un relleu que representa la Santa Maria. Les inscripcions que hi apareixen són: “NUESTRA SEÑORA DE LA GRACIA 1876”. La campana es troba en bon estat de conservació, tot i ser de batall antic. La seva conservació actual requereix atenció especial, ja que en cas de trencament, la reparació més adequada és la soldadura. Tot i això, la campana pot ser reemplaçada per una rèplica, considerant la seva importància històrica i artística. La campana es valora com a element patrimonial de valor, representatiu de la tradició forjnacera local i de la devoció popular.
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	20-08-2016
	2 Fotos