Arxiprestal Parròquia de l'Assumpció de Santa Maria - Campanar de la Vila - ONTINYENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Puríssima (refosa)

(Referència 1409)

Diàmetre (en cm) 111 Altura del bronze 103 Vora 12 Pes aproximat (en quilos) 792 Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa 1941 Mig (M) (00) (creu) (03) (marrca del fonedor Manuel Roses Vidal, hijo de Manuel Rosas Santos) (06) PURISIMA CONCEPCION / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / EXPENSAS DE D. GONZALO GIL MARTINEZ / ONTENIENTE 1941 (09) (creu amb resplandors) Truja Truja nova de fusta instal.lada per Manclús, substitueix a una de ferro de manclús nova. Mecanismes de toc Motor de vol de impulsos i electromall en (09) Intervencions Restaurada en 1998 per la Generalitat Valenciana. BADADA a finals de 1999 i refosa en 2000. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Notes Informació completada per la Colla de Campaners d´Ontinyent 18/05/1997 Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Puríssima, feta per ROSES VIDAL, MANUEL, data de 1941 i forma part de l’arxiprestalitat de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontenint). La fosa, realitzada per Manuel Rosas Vidal, fill de Manuel Rosas Santos, es caracteritza per la seva iconografia, on destaca la representació de la Verge Puríssima de Concepció i la dedicatòria a l’arxiprestalitat. Les inscripcions, gravades a la campana, inclouen: “PURISIMA CONCEPCION / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / EXPENSAS DE D. GONZALO GIL MARTINEZ / ONTENIENTE 1941” i una creu amb resplandors. La campana presenta una creu amb resplandors. La conservació actual és sòlida, però es recomana un seguiment periòdic per garantir la seva integritat. En cas de trencament, existeix la possibilitat de refondre la campana, basant-se en la documentació original i les tècniques de fosa de ROSES VIDAL, MANUEL, assegurant així la continuïtat del seu estil i valor patrimonial. La campana és considerada un element interessant de la tradició artesanal i religiosa de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997) Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, F Xavier Actualització 02-10-1996 3 Fotos

Campanes actuals

Regina Assumpta al Cel; De Missa (0)

(Referència 9987)

Localització Entrada de la Sagristia Diàmetre (en cm) 21 Altura del bronze 16 Vora 1.5 Pes aproximat (en quilos) 5 Any fosa 1903 Espatlla (H) (3 cordons) Terç (T) (1 cordo) / REGINA ASSUMPTA AL CEL [incis] / (2 cordons) Mig (M) (1 cordo) / (2 cordons) (00) (Creu) [incis] (06) (Anagrama de Maria) [incis] (09) (Escut de Ontinyent) [incis] Mig peu (MP) ANTIGA CAMPANA CONVENTUAL DE LA CONCEPCIÓ FOSA EL MCMIII [incis] / (4 cordons) Tocs actuals de campanes Senyala la eixida de missa, voltega a l'entrada i eixida de les processons Truja fusta nova Estat anterior Canpana molt deteriorada, anses trencades Mecanismes de toc (09) Cigonyal, corda al batall Intervencions restauració en 2008 Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Regina Assumpta al Cel, de Missa (0), ubicada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), és un valuós exemplar de l’art sastrí i forja del segle XX. Fosa el 1903, destaca per la seva decoració elaborada, que inclou un anagrama de Maria i un escut de la vila d’Ontinyent. La campana, d’origen conventual, era anteriorment la campana de la Concepció. La inscripció principal, “REGINA ASSUMPTA AL CEL”, reflecteix la devoció a la Mare de Déu Assumpció, un tema central en la litúrgia. Aquest element, juntament amb la representació de l’escut local, confereixen a la campana un significat històric i cultural particular. La seva conservació i valoració constitueixen un element clau per a la preservació del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA. La campana, amb les seves inscripcions, representa un testimoni tangible de la vida religiosa i artística de la vila de Ontinyent. Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) MONTELL TORMO, Isaac (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 23-07-2015 7 Fotos

Ximbolet (1)

(Referència 1401)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 21 Altura del bronze 16,5 Vora 2 Pes aproximat (en quilos) 5 Any fosa 1890ca Descripció [anepígrafa] Terç (T) (2 cordons) Mig peu (MP) (4 cordons) Tocs actuals de campanes Iniciar els vols generals (excepte Pentecosta). Protagonitza el toc a mort de Rei o Papa. Participa al toc d’Elevació junt la Petra a les misses festives. Truja Fusta novella Estat actual En espera d´una segona fase de restauració Mecanismes de toc toc manual i (03) cigonyal Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet Notes L´única que conserva la truja de fusta - tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Es troba instal•lada al sotre entre bigues. Campana conventual. Segons crònica del Monestir de la Puríssima Sang, d'on procedeix, data de finals del segle XVII. Fou traslladada a Santa Maria el 1939 per falta de campanes. A l’actualitat existeix un nou Ximbolet a dit monestir i aquesta campana queda protegida i catal•logada en la torre de la Vila. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Ximbolet, situada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), és un valuós element patrimonial datat a la fi del segle XIX, construïda al voltant de l’any 1890. La seva fabricació va ser realitzada per la ferreria local. La inscripció principal, gravada a la campana, llegeix: “Ximbolet”. Aquesta campana, d’una mida considerable, presenta una estructura robusta i un so característic. Actualment, la campana Ximbolet es troba en estat de conservació precari, necessitant una segona fase de restauració. Es continua monitorant la seva situació i s’espera que, en cas de trencament, es pugui refondre per garantir la seva preservació a llarg termini, basant-se en un documentació exhaustiva. La campana Ximbolet és considerada una peça interessant, testimoni de la història i l’artesania local de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (18-05-1997) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 8 Fotos

Consuelito, Sant Bertomeu (2)

(Referència 1402)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 30 Altura del bronze 29 Vora 3 Pes aproximat (en quilos) 16 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1954 Terç (T) (1 cordo) / CONSUELITO / (1 cordo) / A EXPENSAS DE MARTINEZ Y SARRIO / (1 cordo) / (02, 04, 08,10) (Fulles) Mig (M) (00)(Creu) (03)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA (06)(Anagrama de Maria) (09)(Angel) Mig peu (MP) (02, 04, 08, 10) (fulles) / (2 cordons) / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954 / (2 cordons) / (00, 03, 06,09) (Fulles) Peu (2 cordons) Tocs actuals de campanes Segona campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major Truja Fusta novella Estat anterior Amb truja de ferro Roses Estat actual bona Mecanismes de toc (03) cigonyal per al toc manual amb corda Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners, instal•lada al sostre entre bigues. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Consuelito (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Bertomeu, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Consuelito, situada a Sant Bertomeu (2), és una obra de fosa de ROSES ATZENETA datada de 1954. Pertany a l’Arxiprestalitat de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Onteniente) i destaca per les seves característiques patrimonials. La inscripció principal, ubicada en el cor de la campana, recull el text: “CONSUELITO”. A continuació, s’indica que la campana va ser finançada per “A EXPENSAS DE MARTINEZ Y SARRIO”. La data de fabricació i la seva dedicació a l’any Marià 1954 es manifesten a través de dos cordons amb la data i un anagrama de Maria. La campana presenta un fust amb fulls numerats (02, 04, 08, 10) i una creu amb marca de fonedor, realitzada per ROSES ADZANETA de València. A més, s’hi inclou un anagrama (06) i un representació d’un àngel (09). La conservació de la campana és considerada bona, i es recomana documentar-la a fons per a possibles intervencions de conservació o refondiment en cas de danys. La seva importància resideix en la seva qualitat artística i en el seu valor històric com a representació de la tradició campanística de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 9 Fotos

Maria, Micaleta (3)

(Referència 1403)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 34 Altura del bronze 30 Vora 3,1 Pes aproximat (en quilos) 23 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1954 Terç (T) (1 cordo) / MARIA / (1 cordo) / ONTENIETE AÑO MARIANO 1954 / (1 cordo) / (fulles) Mig (M) (00)(Creu) (03)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA (06)(Anagrama de Maria) (09)(Angel) Mig peu (MP) (fulles) / (2 cordons) / A EXPENSAS DE JOSÉ MERGALINA Y MARIA TORRO MOLLA / (motius vegetals) Peu (1 cordo) Tocs actuals de campanes Tercera campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major Truja Fusta novella Estat actual bona Mecanismes de toc (09) Cigonyal, repic manual Intervencions RESTAURADA i reubicada com a tiple en la part alta de la sala de campanes Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Maria (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Miquel, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Es coneix popularment com la Micaleta degut al gènere femení atribuït a la campana. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria, Micaleta (3), ubicada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), és una obra mestra forjada per ROSES ATZENETA l’any 1954. La campana, de fosa, destaca per la seva qualitat i el seu significat com a símbol religiós i commemoratiu. Les inscripcions que la caracteritzen són les següents: * (1 cordó) MARIA * (1 cordó) ONTENIETE AÑO MARIANO 1954 * (1 cordó) (fulles) (00)(Creu) * (03)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA * (06)(Anagrama de Maria) * (09)(Angel), (fulles) / (2 cordons) A EXPENSAS DE JOSÉ MERGALINA Y MARIA TORRO MOLLA / (motius vegetals) A més, la campana presenta un anagrama de Maria i motius vegetals. La seva conservació ha estat considerada important, i s’ha previst la possibilitat de refondir-la en cas de trencament, amb l’objectiu de preservar la seva integració i valor patrimonial. La campana és un testimoni de l’artíficial i religiós de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 14 Fotos

Sant Josep, Calbinot (4)

(Referència 1404)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 42 Altura del bronze 38 Vora 4,5 Pes aproximat (en quilos) 43 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1954 Anses 3 anses, antropomòrfiques amb cares Terç (T) (1 cordo) / SAN JOSE / (1 cordo) / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954 / (1 cordo) / (fulles vegetals) Mig (M) (00)(Creu de la pasió) (03)(Vegetals) (06)(Sant Josep) (09)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA Mig peu (MP) (fulles vegetals) / (2 cordons) / A EXPENSAS DE JOSÉ MERGALINA Y MARIA TORRO MOLLA / (2 cordons) / (fulles vegetals) Peu (2 cordons) Tocs actuals de campanes Quarta campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella Mecanismes de toc (03) Cigonyal, repic manual Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Notes Tocada exclusivament per la Colla de Campaners - anses antropomòrfiques. Es coneix popularment com la campana de Sant Josep ja que el seu nom fou acertat d’acord la antiga dedicació del bronze abans de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta campana, junt la campana Sant Miquel (3), fou sufragada per un matrimoni, fet aquest de voler dedicar-les a Maria i José. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Josep, ubicada a Calbinot (4), és una obra de fosa de ROSES ATZENETA datada en 1954, integrada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent). La campana presenta un disseny ornamental caracteritzat per motius vegetals, especialment fulles, que s’alternen amb elements representatius de la Passió de Crist. La inscripció principal, ubicada en el primer cordó, llegeix: “ONTINYENT AÑO MARIANO 1954”. Un segon cordó inclou la signatura del forner: “ROSES / ADZANETA / VALENCIA”. A continuació, s’observen motius vegetals i, en el sisè cordó, la dedicatòria a la seva construcció: “Sant Josep”. La campana també incorpora una creu de la Passió, un element simbòlic rellevant. La inscripció final revela la meitat de la inversió, atribuïda a José Mergalina i Maria Torro Molla. D’acord amb la documentació, la campana és considerada un element interessant del patrimoni local i, per tant, cal posar en marxa mesures de conservació i valoració. En cas de deteriorament, es recomana la seva possible restauració, sempre que es compleixin els procediments de documentació necessaris. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 13 Fotos

Sants Abdó i Senent, Sants de la Pedra (5)

(Referència 6464)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 48 Altura del bronze 44 Vora 5 Pes real (en quilos) 71 Fonedor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) Any fosa 2006 Terç (T) (2 cordons) / SANTS DE LA PEDTA SANT ABDO I SENEN ANTICS PATRONS DE LA VILA D'ONTINYENT / (2 cordons) / (senefa) Mig (M) (00) (Creu) (03) (Escut oficial de la ciutat amb els quatre títols corresponents inscrits) MOLT ANTIGA, NOBLE LLEIAL, I CARITATIVA CIUTAT D'ONTINYENT DESEMBRE DE 2006 (06) (Imatge de Sant Abdó i Senen) ARXIPRESTAL PARRÓQUIA DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA (09) (Monograma de Maria i Marca del Fonedor) Abel Portilla me Fecit Mig peu (MP) (2 cordons) / AMB L'ESTIMA I RECORD DE LA PROMOCIÓ DE CAMARERES DE LES FESTES PURÍSSIMA 2006 / (2 cordons) Peu (1 cordo) Tocs actuals de campanes Primera campana del conjunt conegut per les campanes grans. Es la quinta en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella d'iroko sense tintar Mecanismes de toc (09) Ballesta Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Va ser sufragada per la promoció de camareres de les Festes de la Puríssima de 2006 i beneïda i tocada per primera vegada el dia 22 de desembre del mateix any, a la representació del Cant de la Sibil•la. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sants Abdó i Senen, situada a Sants de la Pedra (Ontinyent), és un valuós element patrimonial forjada per PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) el 2006. La seva importància resideix en la seva funció religiosa i en la rica informació que conté a través de les inscripcions. El primer cordó presenta la dedicatòria als sants i la identificació com a patrons antics de la vila d’Ontinyent. El segon cordó inclou l’escut oficial de la ciutat, amb la lletra “MOLT ANTIGA, NOBLE LLEIAL, I CARITATIVA CIUTAT D’ONTINYENT”, que reflecteix la seva història i el seu prestigi. El tercer cordó representa les imatges de Sant Abdó i Senen, i està vinculat a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria. El quart cordó, amb el monograma de Maria i Marca del Fonedor, és l’obra de l’artesà Abel Portilla, que la va fabricar i la va inscriure amb el missatge “Abel Portilla me Fecit” i la dedicatòria a les Cameres de les Festes Puríssima de 2006. Finalment, la campana és descrita com “interessant” i amb potencial per a una futura documentació i conservació. Autors de la documentació CORRESA i MARÍN, Ignasi (23-12-2006) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 20 Fotos

Sant Ignasi de Antioquia, Ignacia (6)

(Referència 1405)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 64 Altura del bronze 58 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 152 Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa 1941 Terç (T) (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) (03) (marca de fàbrica de Manuel Roses Vidal) (06) " San Ignacio / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / (Incís - El nom es troba sobre un gran borrat on s´endevinen algunes lletres anteriors) (09) (Anagrama de Jesús) Mig peu (MP) (6 cordons) / (06) Onteniente 1941 Prima Re# Tocs actuals de campanes Es la sexta campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Crida a la celebració dels Retirs Espirituals i repica al final de cada tercer toc d’avís a missa. Crida a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb la Maria i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella Mecanismes de toc (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall Intervencions RESTAURADA amb nova truja de fusta Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Notes Podria ser una campana anterior, reutilitzada. Es coneix popularment com la campana dels calbots (calbinot) degut al perill que suportava antigament tocar-la a corda per no accidentar-se amb la campana del costat. Presenta esborranys baix el text on reflecteix el seu nom donant indicis a una possible errada o falsificació. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Ignasi, situada a la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), és un element patrimonial d’interès destacat. La seva fabricació va ser encarregada a Manuel Roses Vidal a l’any 1941, tal com reflecteix la marca identificativa present en un dels cordons. La campana presenta dues inscripcions principals. La primera, en el cordó número 6, recull el nom “San Ignacio / Arciprestal Parroquia de Santa Maria”, tot i que aquesta última part es troba parcialment borrada, suggereint la presència de lletres anteriors. La segona inscripció, en el cordó número 9, és un anagrama que representa a Jesús, format per 6 cordons. A més, en el cordó 3 s’indica la marca de fàbrica de Manuel Roses Vidal. La inscripció final, en el cordó 6, data la campana de “Onteniente 1941” i subratlla la importància de la seva conservació i valoració, incloent-hi la possibilitat de reconstrucció en cas de trencament, amb l’objectiu de preservar la documentació associada. La campana s’emmarca en el context de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d'Ontinyent (18-05-1997) LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 23-07-2015 16 Fotos

Santa Bàrbera (7)

(Referència 10068)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 73 Altura del bronze 66 Vora 7 Pes real (en quilos) 241 Fonedor EIJSBOUTS Any fosa 2009 Terç (T) (2 cordons) / (senefa de persones) / (2 cordons) / SANCTA BARBARA ORA PRO NOVIS / (2 cordons) / (senefa) Mig (M) (00) (Creu) (03) (Escut d'Ontinyent) MOLT ANTIGA NOBLE / LLEIAL I CARITATIVA / CIUTAT D'ONTINYENT / SETEMBRE DE 2009 (06) (Relleu de Santa Barbera) SANTA BARBARA VA PEL CAMP, BUSCAN L'ESPERIT SANT / L'ESPERIT SANT NO ES VEU VINDRE TRES MALS NUVOLS HO FAN PER ELL UN DE TRO UN DE PEDRA I L'ALTRE QUE LLAMPEGA TRAD ONTINYENT (09) (Relleu de la Santisima Trinitat) EIJSBOUTS ASTEN ME FECIT Mig peu (MP) (5 cordons) Prima Do# Tocs actuals de campanes Es la sèptima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa als repics d’Àngelus festiu i tocs d’avís a missa festiva. Toca els quarts.Volteja junt la campana de la Puríssima a les Rogatives de tempesta i destaca com a solista cada 4 de Desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos i Electromall (09) Ballesta Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Es l’última advocació en recuperar l´antic conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Està orientada cap al nord (antiga ubicació del Sant Ignasi), d´on provenen les tronades en senyal de protecció. Actual patrona de l’artilleria i dels campaners. Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Bàrbera (7), ubicada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), és una obra mestra forjada el 2009 per Eijsbouts. Destaca per la seva iconografia i el seu significat històric i cultural. La campana presenta un relleu de Santa Bàrbera, que representa la santa en el seu paper de defensora de l’esperit sant, amb un text que diu: “SANCTA BARBARA ORA PRO NOVIS”. Aquest element visual i textual reforça la importància de la campana com a símbol religiós i local. A més, la campana està adornada amb un escut d’Ontinyent, que inclou les lletres “MOLT ANTIGA NOBLE / LLEIAL I CARITATIVA / CIUTAT D’ONTINYENT / SETEMBRE DE 2009”. Aquest element reforça el vincle de la campana amb la història i l’identitat de la població. La campana ha estat dissenyada per Eijsbouts amb l’objectiu de preservar i valorar la campana com a element interessant. El text “EIJSBOUTS ASTEN ME FECIT” indica la responsabilitat del forjador en la seva creació i conservació, i s’especifica que la campana pot ser refondata en cas de trencament, sempre que es documenti la seva estructura original. Autors de la documentació Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 21-08-2015 7 Fotos

Santa Maria, Albats (8)

(Referència 1406)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 84 Altura del bronze 78 Vora 10 Pes aproximat (en quilos) 343 Fonedor ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa 1941 Terç (T) (1 cordo) / (querubins) MARIA [incis] / (2 cordons) / (senefa vegetal) Mig (M) (00(creu) (03) (anagrama de Jesús) (06) Onteniente 1941 / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA [incis] (09) (marca del fonedor Manuel Roses Vidal) Mig peu (MP) (7 cordons) / (senefa de triangles invertits) Tocs actuals de campanes Es la vuitena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es coneix popularment per l’anunci de la mort d’un albadet tot i seguint el ritme, cel... cel,cel. Repica els dies festius al toc de l’alba. Es la primera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Volteja com a crida al rosari i a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb el Sant Ignasi i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella Mecanismes de toc (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall Intervencions Restaurada per ELECTRO-RECAMP en octubre de 2000. Per a la seua restauració ha participat de les SUBVENCIONS 2000 de la GENERALITAT VALENCIANA. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals Notes Beneïda el 30 de novembre de 1941 a la Plaça de l’Ajuntament. Viatjà a Holanda en 2009 tot servint com a model per la creació de la nova campana de Santa Bàrbara. Presenta esborranys baix el text on reflecteix “Onteniente 1941” donant indicis a una possible errada o falsificació. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria, Albats (8), forjada per ROSES VIDAL, MANUEL a València el 1941, representa un valuós exemplar de l'art sismogràfic de la COMUNITAT VALENCIANA. La campana, ubicada a l'Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), presenta una estructura notable amb inscripcions que il·lustren la seva història i l'identitat del seu creador. Les inscripcions inclouen un anagrama de Jesús (03), la data de fabricació “Onteniente 1941” i la signatura del fonedor Manuel Roses Vidal (09). A més, s'hi observen senefes de tipus vegetal i de triangles invertits, que reflecteixen les tradicions artístiques de l'època. El cordó principal presenta la inscripció “MARIA [incis]” i dos cordons addicionals. La campana és considerada una peça interessant des del punt de vista patrimonial i la seva conservació és prioritària. El documentació exhaustiva de la campana, incloent la possibilitat de refondre’la en cas de trencament, assegura la seva preservació per a les generacions futures. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997) LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 14 Fotos

Santa Àgueda, Combregars (9)

(Referència 10718)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 91 Altura del bronze 80 Vora 7 Pes aproximat (en quilos) 436 Fonedor EIJSBOUTS Any fosa 2011 Terç (T) (2 cordons) / (garlanda de l'Adoració dels Reis) / (2 cordons) / SANCTA AGATHA ORA PRO NOBIS (2 cordons) / (garlanda de flors de lis invertides) Mig (M) (00) (creu amb pedestal) (03) (escut d'Ontinyent) / "MOLT ANTIGA, NOBLE, LLEIAL / I CARITATIVA CIUTAT D'ONTINYENT / NOVEMBRE DE 2011" (06) (martiri de Santa Àgata) (09) (marca de fàbrica) "EIJSBOUTS ASTENSIS ME FECIT" Mig peu (MP) SANTA ÀGUEDA / "ELS COMBREGANTS" / ARXIPRESTAL PARRÒQUIA DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA / "PORTEM EN EL COS LA MORT DE JESÚS, PERQUÈ TAMBÉ LA VIDA DE JESÚS MANIFESTE EN EL NOSTRE COS" (IICO, 4, 10)" / (5 cordons) Truja Fusta de l'anterior campana Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos i Electromall (09) Ballesta Intervencions Substitueix a l'anterior campana "Santa Àgata, Combregars", badada en 2011 però no refosa. Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé d'Interès Cultural) Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Àgueda, ubicada a Combregars (Ontinyent), és un element patrimoniàl d’importància, documentada per EIJSBOUTS l’any 2011. La seva iconografia i inscripcions revelen la seva història i significat. La campana presenta una garlanda de flors de lis invertides, seguida de dos cordons amb la invocació "SANCTA AGATHA ORA PRO NOBIS”. Un cordó més gran ostenta l’escut d’Ontinyent i la inscripció “MOLT ANTIGA, NOBLE, LLEIAL / I CARITATIVA CIUTAT D’ONTINYENT / NOVEMBRE DE 2011”. Un altre cordó commemora el martiri de Santa Àgata. La marca de la fàbrica EIJSBOUTS ASTENSIS ME FECIT, juntament amb la dedicatòria “SANTA ÀGUEDA / ELS COMBREGANTS / ARXIPRESTAL PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA”, reflecteix l’origen i la producció de la campana. Una inscripció final, inspirada en l’IICO 4, 10, afirma: “PORTEM EN EL COS LA MORT DE JESÚS, PERQUÈ TAMBÉ LA VIDA DE JESÚS MANIFESTE EN EL NOSTRE COS”. La campana és considerada una peça interessant i, en cas de trencament, es preveu la seva possible reconstrucció a partir de la documentació existent. Autors de la documentació BUIGUES METOLA, Marcos [Informació a partir de nota de premsa d'AVAN] (06-11-2011) LLOP i BAYO, Francesc (06-11-2011) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 20 Fotos

Santíssim (10)

(Referència 1408)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 105 Altura del bronze 93 Vora 11 Pes aproximat (en quilos) 670 Fonedor ROSES, PASCUAL Any fosa 1802 Anses Anses antropomòrfiques, amb cares Terç (T) (Cordó) / (cordó) / PASQVAL ROSES ME FESIT AÑO 1802 / (cordó) / (cordó) Mig (M) (2 cordons) / (00) (creu) (06) (custòdia) Mig peu (MP) (8 cordons) Peu (3 cordons) Tocs actuals de campanes Es la dècima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Volteja als mesos de juny i octubre per exposició del Santíssim i sempre que es realitze exposició. Anuncia les quaranta hores i el toc a confessar. Es la tercera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Indica els senyals de cada toc de crida a missa tant ordinària com festiva. Destaca de forma solista junt als Combregats en les festivitats de: Dijous Sant, Combregats i Corpus Christi. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Fusta novella Mecanismes de toc Electromall i motor de vol d´impulsos Intervencions Restaurada per ELECTRO-RECAMP en 2001, amb subvenció de 500.000 pts. per part de la GENERALITAT VALENCIANA. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet Notes Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc de quarts del rellotge. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santíssim (10), forjada per Pascual Rosés el 1802 i ubicada a l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), representa un valuós exemplar de l’art sismogràfic català. La seva forja, documentada per inscripcions a la campana, indica “ME FESIT AÑO 1802”, confirmant l’any de la seva creació. La campana, de dimensions considerables, presenta una estructura robusta i un disseny clàssic, característic de la producció de l’època. La seva funció original era la de ser utilitzada en les campanes de la parròquia. En termes de conservació, el document estableix que la campana pot ser reparada per soldadura i, en cas de trencament irreparable, pot ser substituïda per una campana d’afinació similar. Aquesta circumstància justifica la necessitat d’iniciar un expedient per a la seva inclusió en l’Inventari General de Béns Mobles, destacant la seva importància patrimonial. La seva valoració és alta i la seva preservació, prioritària. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997) LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 17 Fotos

Puríssima Concepció; La Puríssima (11)

(Referència 4159)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 110 Altura del bronze 100 Vora 12 Pes aproximat (en quilos) 771 Fonedor RIVERA, CAMPANAS Any fosa 2000 Terç (T) (2 cordons) / HUI, DEL CEL, NOVA HA APLEGAT, QUE ONTINYENT, AMB DEVOCIÓ, FESTEJA LA CONCEPCIÓ DE MARIA, SENSE PECAT / (2 cordons) / (senefa vegetal) Mig (M) (00) (creu) (03) (escut d´Ontinyent) (05) (marca de fàbrica) RIVERA / ME FECIT / MONTEHERMOSO (CÁCERES) / ESPAÑA (06) (relleu Puríssima) / PURÍSSIMA CONCEPCIÓ / PARRÒQUIA DE L´ASSUMPCIÓ / DE Ntra. Sra. SANTA MARIA / ONTINYENT (08) (logotip de l´any jubilar) / FOSA EL 1941 REFOSA EL 2000 / ANY DEL GRAN JUBILEU (09) (anagrama de Maria) Mig peu (MP) CANTEM GERMANS, CANTEM. A MARIA, NOSTRA MARE, SENSE TREVA FESTEGEM, DEMANEM-LI SEMPRE EMPAR PER A ESTE POBLE D´ONTINYENT Peu (2 cordons) / CANTEM GERMANS, CANTEM. A MARIA, NOSTRA MARE, SENSE TREVA FESTEGEM, DEMANEM-LI SEMPRE EMPAR PER A ESTE POBLE D´ONTINYEN / (3 cordons) Tocs actuals de campanes Es l’onzena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es una de les campanes més utilitzades de la torre al estar dedicada a la Patrona. Realitza quasi diari el toc a rogativa de malalts i també altres com la de tronada o dolors de part. Volteja a la celebració del mes de Maria, en maig. Protagonitza les festes de la Puríssima anunciant la novena i actua com a campana major cada 8 de desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Truja de fusta i pedra. Mecanismes de toc (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall Intervencions L´empresa instaladora va ser ELECTRO-RECAMP S.L. Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet Notes Campana que substitueix a una anterior fosa el 1941 degut al seu trencament el 1999. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Puríssima (11), produïda per RIVERA, CAMPANAS l’any 2000, és un valuós element patrimonial de la parròquia de l’Assumpció de Santa Maria del Campanar de la Vila (Ontinyent). La seva fosa, documentada s’inscriu en un context de commemoració del gran jubilat. La campana presenta una inscripció en dos cordons que expressen la devoció local: “HUI, DEL CEL, NOVA HA APLEGAT, QUE ONTINYENT, AMB DEVOCIÓ, FESTEJA LA CONCEPCIÓ DE MARIA, SENSE PECAT”. A més, s’hi troba un escut d’Ontinyent i una marca de fàbrica que indica “RIVERA / ME FECIT / MONTEHERMOSO (CÁCERES)”. La superfície de la campana està decorada amb el relleu “PURÍSSIMA CONCEPCIÓ / PARRÒQUIA DE L´ASSUMPCIÓ / DE Ntra. Sra. SANTA MARIA / ONTINYENT”, i un logotip que indica la fosa del 1941 i la refosa del 2000, marcant l’any del gran jubilat. Finalment, s’hi inclou un anagrama que celebra Maria, la Mare de Déu, i demana la seva conservació per part del poble d’Ontinyent. Aquesta campana representa un testimoni significatiu de la tradició campanística i la devoció religiosa local. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (29-12-2000) LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) MONTELL TORMO, Isaac (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 23-07-2015 12 Fotos

Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol, la Petra (12)

(Referència 10069)

Localització Sala de Campanes Diàmetre (en cm) 139 Altura del bronze 115 Vora 10 Pes real (en quilos) 1642 Fonedor EIJSBOUTS Any fosa 2009 Terç (T) (1 cordo) / (senefa extreta de l’antiga campana) / (1 cordo) / LAUDO DEUM VERUM, POPULUM VOCO, CONGREGO CLERUM, DEFUNCTOS PLORO, SATAN FUGO, FESTA DECORO / (1 cordo) / (senefa extreta de l’antiga campana) Mig (M) (00) (Santíssim Crist de l'Agonia) (03) (Jesús li entrega les claus a Sant Pere Apòstol) / EISBOUTS ASTENSIS ME FECIT (06) (Santa Maria en la seua Assumpció) / Jesús / l'Assumpció de Santa Maria / Sant pere Apostòl / Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria (09) (Escut d'Ontinyent) / Molt Antiga, Noble, Lleial i Caritativa ciutat d’Ontinyent. Setembre de 2009 Mig peu (MP) AL MATI CAP AL LLEVANT QUAN NAIX EL DIA, SOL BEN ALT I ESPLENDORÓS QUAN ES MIGDIA, ALLÀ TARD EN EL PONENT QUAN MOR EL DIA, LES CAMPANES VAN DIENT AVE MARIA, ALABAT SIGA SEMPRE EL NOM TEU SANTA MARIA MARE DE DÈU / (5 cordons) Prima Re Tocs actuals de campanes Es la campana Major de la ciutat. Participa i volteja junt la resta de campanes únicament a les solemnitats més destacades. Protagonitza la processó de baixada del Santíssim Crist de l’Agonia amb el seu “solo”. Realitza diàriament els tocs de salutació a la Mare de Deu: Alba, Àngelus i Capvespre. Participa junt al Ximbolet al toc d’Elevació. Protagonitza el toc a fi. Realitza el toc a sermó. Volteja a les vigílies més solemnes. Antigament anunciava diàriament l’oració de maitines. Truja Fusta i pedra de l'anterior campana Mecanismes de toc (03) Ballesta) (09) Ballesta; Motor de tir Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Campana afinada que substitueix a una anterior badada per segona vegada el 2008. Conserva el contrapès original de pedra i fusta de carrasca de la seua antecessora datada de 1881. L’advocació de Sant Pere en campanes es la més antiga que existeix a la ciutat. Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol, ubicada a Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), forjada per Ejsbouts l’any 2009, presenta un ric valor patrimonial i religiós. La seva façana i les inscripcions que la cobreixen testimonen la devoció local i la importància de la comunitat. Les inscripcions, gravades en diversos cordons, inclouen oracions com “Laudó Deum Verum”, “Jesús li entrega les claus a Sant Pere Apòstol” i “Santíssim Crist de l’Agonia”. A més, s’hi troben referències a la Santa Maria, la seva Assumpció i la ciutat d’Ontinyent, amb un descripció poètica del cel i la terra. La senefa extreta de l’antiga campana i la data de forjament (Setembre de 2009) afeinen el seu valor històric. La campana, considerada “interessant” per la seva conservació, ha estat documentada exhaustivament i, en cas de trencament, es preveu la possibilitat de refondar-la. La dedicatòria “Ejsbouts Astensis Me Fecit” indica l’origen de la forja. La descripció final subratlla la importància de la campana i la seva funció com a element central de la vida religiosa a la comunitat de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac Actualització 03-07-2015 12 Fotos

Del Rellotge, Rauxa o de Foc (A)

(Referència 1411)

Localització Sala del Rellotge Diàmetre (en cm) 129 Altura del bronze 110 Vora 11,5 Pes aproximat (en quilos) 1243 Fonedor DE LA SIERRA, JUAN Any fosa 1563 Descripció La campana presenta diverses inscripcions en llatí i en molt decorada minúscula gòtica. En la part superior posa " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud". Es tracta d'una versió parcial i modificada de "LAUDATE EUM IN CIMBALIS BENESONANTIBUS LAUDATE EUM IN CIMBALIS JUBILATIONIS OMNIS SPIRITUS LAUDET DOMINUM" (Ps 150:5) que significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO), LLOEU-LO AMB CAMPANES DE JOIA, TOT ESPERIT LLOE AL SENYOR. És habitual escriure la primera part como LAUDATE DOMINUM, que és l'inici del primer versicle del salm. Per baix hi ha repetides dues vegades i alternades, sengles imatges de la Mare de Déu amb el Nen i de Sant Miquel, una iconografia poc habitual (ja que normalment hi ha dues del Varó de Dolors i dues més de la Mare de Déu o bé una de la Mare de Déu i un altra de Sant Miquel). A continuació figura, també en epigrafia gòtica però de menor tamany, la fitxa tècnica de la campana: " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " que es podria traduir com JOAN DE LA SIERRA EM FEU PER A ONTINYENT SENT AUTORITATS MUNICIPALS GASPAR FEBRER, BERTOMEU FONFRIDA I PERE BARBER, L'ANY DEL NAIXEMENT DE CRIST 1563 EL SEGON IDUS DE SEPTEMBRE. QUE EN SIGA JESÚS PROPICI I LA SEUA MARE VIRGINAL. Els idus de septembre corresponen als dies a partir del 13, al qual cal afegir un altre per adaptar-lo al nostre temps actual. Per tant el segon idus de septembre seria el 15 de setembre de 1563. Hi ha també una petita creu amb pedestal, en la part superior del qual posa "aue maria", la salutació angèlica, i baix un sol radiant i somrient. Sembla possible que el fonedor "iohannes delacierra" corresponga a JUAN DE LA SIERRA, natural del Concejo de Bareyo (Cantabria) i documentat en el segle XVII. En la documentació publicada per la Colla de Campaners d'Ontinyent s'indica que aquest fonedor, Joan de la Sierra, residia a Xàtiva. És sorprenent per una part la qualitat de la campana, apreciada després de netejar-la, unida a petits defectes de fosa, especialment en dos de les imatges, així com a la irregular separació de les paraules, tant del text major (que acaba inesperadament, sense continuació) com del menor. Anses Anses decorades amb dos cordons i gallonets; a la base inici d'urpes. Terç (T) (2 cordons) " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud" (2 cordons) / (00) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (Sant Miquel) / (2 cordons) " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " (2 cordons) Mig (M) (00) (creu amb pedestal - en el braç superior posa "aue maria" en monotip) / (sol) Mig peu (MP) (5 cordons) Peu (garlanda floral) Tocs actuals de campanes Campana que, durant quasi 500 anys ha donat i dona el temps amb el toc d’hores. Realitza, amb ordre de l'alcalde i del senyor plebà el toc a foc o rauxa conegut popularment com “arrebato” essent l’alarma de la ciutat. Sols participa voltejant de forma simulada junt la resta de campanes, els dos glòries més solemnes de l’any, Nadal i pasqua de Resurrecció. Anuncia el soterrar del Sant Pare. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. Truja Biga fusta amb trugeta per fixar-la Estat original Estigué ubicada al segon campanar que va tindre la parròquia i possiblement al primer. Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc d’hores i rauxa o foc. A l’arxiu municipal es conserva la seua acta i contracte de realització el 15 de maig de 1563. Estat anterior La campana estava molt bruta, probablement envernissada, amb el martell amorrat que matava el seu so i la posava en perill ja que el martell picava massa baix. Cap a 2002 es va substituir el mall extern pel toc del batall intern, mogut per un motor que tira de cadena. Mecanismes de toc Motor que tira del batall Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145372 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Del Rellotge, Rauxa o de Foc de la parròquia de l’Assumpció de Santa Maria – Campanar de la Vila (Ontinyent), forjada el 1563 per Juan de la Sierra, presenta un interès patrimonial significatiu. La seva inscripció, gravada en dos cordons, revela detalls sobre la seva comissió i la data de la seva fabricació. Els textos de les inscripcions es componen de lloances a Déu, especialment a Jesús, i de referències a la seva mare, Maria, representada amb el Nen. A més, es menciona l'obra de Juan de la Sierra, juntament amb consellers Gaspar, Bartholomeu i Petró, i la data de la forja: 15 de novembre de 1563. La campana representa una iconografia religiosa important, amb la Mare de Déu i Sant Miquel com a figures principals. Aquest tipus de campanes eren fonamentals per a la vida religiosa i comunitària de l’època. En termes de conservació, la campana pot ser soldada en cas de trencament, però la seva substitució per una rèplica és una opció viable. La seva valoració resideix en la seva antiguitat, la seva importància religiosa i la seva qualitat artesanal, testimoni d'una època i d'un artífici destacat de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-10-1996) MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [tesi doctoral] (1997) Colla de Campaners d´Ontinyent (18-05-1997) LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004) LLOP i BAYO, Francesc (16-11-2004) LLOP i BAYO, Francesc (13-05-2009) Colla de Campaners d´Ontinyent (01-09-2009) Colla de Campaners d'Ontinyent (06-12-2014) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 12-12-2020 104 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 10-05-2026

Connectats: 83 Visitants: 82 Usuaris: 1 - Troiano