Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 3883)

Localització Dependències parroquials
Diàmetre (en cm) 41
Altura del bronze 32
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 40
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1985
Descripció Al terç trobem la data en que es va fondre la campana: "AÑO 1985", normalment en va acompanyat del titular al que va dirigida la campana, però en aquest cas trobem soles la data. Despres al mig trobem la seguent epigrafía: "GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”, les persones donanants de la campana a la parròquia, també indicant els dos sacraments eclesials, la comunió i confirmació, seguidament hi han els següents relleus: de una Creu, la marca de fàbrica de Salvador Manclús i el Cor de Jesucrist.
Terç (T) (2 cordons)
“AÑO 1985”
(2 cordons)
Mig (M) (Creu)
(relleu de cor)
(marca de fàbrica de Salvador Manclús)
“GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Voltejava desde l’antiga espadanya, senyals de misses diàries i avisos als campaners.
Tocs actuals de campanes No toca, per dificultat de la instal·lació.
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un cigonyal per a voltejar-la. Al principi, es trobava instal·lada a una espadanya situada en algún lloc del edifici parroquial, més tard aquest es va enderrocar i la campana es va guardar a l'nterior del temple, sent pujada l'any 2007 pels campaners per a un concert.
Estat actual Mala, es troba nugada entre dos motors de les campanes, lo que suposa que aquesta no toque o no puga girar. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permetent la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Truja robellada i per a repretar
Mecanismes de toc (03) cigonyal
Intervencions La campana estava per dins de l´església i va ser pujada l'any 2007 pels Campaners de la Catedral de València per al concert anual de Nadal.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana senyalera (0), ubicada a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels (Albal), és un exemplar patrimonial datat 1985, elaborat per Salvador Manclús. La seva inscripció principal recull: “GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”. La campana presenta un estat de conservació precari, situant-se en una posició nugada entre motors de les campanes, i amb una truja robellada.

La situació actual exigeix una restauració integral que inclogui la neteja exhaustiva del bronze, tant a l'exterior com a l'interior. A més, cal substituir la truja de fusta existent per una nova, equipada amb mecanismes de repic que permetin la reproducció dels tocs manuals tradicionals, possiblement amb l'ús de ballestres o sistemes de cigonyal.

La documentació i el posterior refondiment de la campana són considerats necessaris en cas de trencament. La seva valoració es qualifica com a interessant, i la seva conservació requereix un abordatge professional que garanteixi la preservació de la seva funció i el seu valor patrimonial.

Autors de la documentació

  • RUBIO CONSTANT, Raúl (07-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-11-2007)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-07-2025
20 Fotos

Santa Juliana (1)

(Referència 5763)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 56
Altura del bronze 39
Vora 7
Pes real (en quilos) 106
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1987
Descripció Les anses són simples i en el terç hi ha un grup de dos cordons i altre de tres. Seguidament, en el mig hi ha una creu, un xicotet Cor de Jesús i la següent inscripció incisa: "EN MEMORIA DE / CRISTOBAL Y JULIANA / SANTA JULIANA / MARZO 1.987". Fa memòria als dos donants de la campana, més a l'advocació a qui va dedicada, Santa Juliana acompanyat de l'any de fosa. També es pot observar com en tota campana, la marca de fàbrica de Salvador Manclús: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". A més, en el peu hi ha quatre cordons.
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Cor de Jesús)
(06) "EN MEMORIA DE / CRISTOBAL Y JULIANA / SANTA JULIANA / MARZO 1.987"
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics.
Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
Estat anterior La campana des de la seua fosa estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un motor de vol continu i un martell, mecanismes activats des de l'ordinador de tocs.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic i motor d'impuls. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de volteig per impuls i electromall monofàsic.
Intervencions L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de juliol torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per a procedir a la benedicció dels treballs.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana Santa Juliana (ALBAL)

La campana Santa Juliana, ubicada a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d’Albal (COMUNITAT VALENCIANA), és una peça d’interès patrimonial datada en 1987, elaborada per Salvador Manclus. La seva conservació actual és bona, i presenta una truja de fusta de Campanas i Relojes Monumentals, juntament amb un sistema d’electromall monofàsic i motor d’impuls. El batall, lligat amb cable de seguretat, garanteix la seva funcionalitat.

La inscripció gravada en els tres cordons revela la dedicació a Cristòbal i Juliana, i la data de la fonsió: “EN MEMORIA DE / CRISTOBAL Y JULIANA / SANTA JULIANA / MARZO 1.987”. La marca de la fàbrica, “FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA”, confirma l’origen de la campana.

La campana és considerada interessant i, en cas de necessitat, es preveu la seva possible reproducció a partir de la documentació existent.

Autors de la documentació

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-11-2007)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-07-2025
32 Fotos

Sant Josep i Santa Teresa (2)

(Referència 1398)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 70
Altura del bronze 65
Vora 6.3
Pes real (en quilos) 203
FonedorROSES, HERMANOS
Any fosa 1924
Descripció La campana té set ases i en el terç dos grups de dos cordons i una sanefa de flors. En el terç de la campana trobem dos grups de dos cordons i una sanefa de flors. En el mig hi ha una creu decorada amb motius vegetal, l'Immaculat Cor de Maria, l'anagrama de Jesús i el monograma de Maria. A continuació, en el mig peu hi ha una inscripció amb els noms del rector, l'alcalde i l'any de fosa i benedicció: “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERONIMO OLTRA Y ALCALDE D. JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ ✱ AÑO 1924 ✱". En el peu es nombren als titulars de la campana Sant Josep i Santa Teresa: "✱ SAN JOSE Y SANTA TERESA ✱".
Terç (T) (2 corodons)
(sanefa flors)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb motius florals)
(03) (Immaculat Cor de Maria)
(06) (Monograma de Maria)
(09) (Anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
“SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERONIMO OLTRA Y ALCALDE D. JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ ✱ AÑO 1924 ✱”
(2 cordons)
Peu (cordó)
(03) "✱ SAN JOSE Y SANTA TERESA ✱"
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria amb una corda llarga passant per les politges que hi ha al llarg de l'escala, mentre que els voltejos es farien des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Participa junt amb la campana Grossa als tocs de missa de diumenge i festius.
Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
Estat original La campana, abans de l'època de les electrificacions (anys 80) estaria instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb ballesta per al vol, i amb el batall nugat amb corda al batall per tocar des de baix, els repics de missa diària, festius i de difunts.
Estat anterior Des de la mecanització de 1986 estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) electromall monofàsic i motor d'impuls.
Intervencions Fosa en 1924, segurament pel trencament d'una campana més antiga. En l'any 1986 s'electrifica la campana per la foneria de Salvador Manclús, dotant-la de una truja de ferro, un motor de vol continu i martell, activats desde un ordinador. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de juliol torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per a procedir a la benedicció dels treballs.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes No té marca de fàbrica, però els elements presents en la campana remeten a la producció del taller Hermanos Roses de València.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Josep i Santa Teresa (2), ubicada a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d’Albal, és una obra mestra forjada per ROSES, HERMANOS l’any 1924. La seva caracterització patrimonial destaca per la seva bellesa i la qualitat de la seva execució. Les inscripcions, gravades en dos cordons, ofereixen un valor documental i simbòlic addicional:

* (sanefa flors)
* (Creu amb motius florals)
* (Immaculat Cor de Maria)
* (Monograma de Maria)
* (Anagrama de Jesús)

A més, un dels cordons registra la dedicatòria de la parròquia per part del sacerdot Geronimo Oltra i l’alcalde Juan Bautista Martínez el 1924.

La campana es troba en un bon estat de conservació i està equipada amb un sistema de tocs manuals electromecànic, incloent una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales, un motor d’impuls i una ballesta. El batall està lligat amb cable de seguretat. La campana és considerada d’interès i, en cas de necessitat, es podria realitzar un refond en documentar-la. Aquesta campana representa un valuós testimoni de la tradició forjadora i de la vida religiosa i comunitària a la COMUNITAT VALENCIANA.

Autors de la documentació

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-11-2007)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (04-07-2022)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (19-07-2022)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-07-2025
52 Fotos

Santa Ana i Santa Bàrbera (3)

(Referència 1399)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 82
Altura del bronze 70
Vora 9
Pes real (en quilos) 340
FonedorDENCAUSSE ROUSSE, JUAN
Any fosa 1890
Descripció En primer la campana poseeix unes anses antropomòrfiques i tres cordons en l'espatlla. En el terç trobem dos garlandes, dos grups de tres cordons i dos inscripcions. En la primera apareix la l'any de refosa. Açò ens indica que substitueix a una altra campana, segurament també del S. XVIII com la grossa i, en la segon, senyala a l'advocació a qui va dirigida, Santa Anna patrona del poble d'Albal, i Santa Bàrbera, patrona dels campaners: “REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA". Seguidamen, en el mig hi ha altra inscripció que cita al alcalde de entonces D. Ferran Ferris i Ricart i el rector D. Vicent Pastor Burgera: “SIENDO ALCALDE/ D FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D VICENTE PASTOR BURGUERA”. A més, en l'exterior hi ha una creu, aquesta ricament adornada amb ornaments florals i àngels. En el mig peu disposa de tres cordons i en el peu una garlanda i altre cordó.
Anses Sis anses amb motius figuratius.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (Garlanda decorativa)
(3 cordons)
(00) "REFUNDIDA EN 1890"
(06) "SANTA ANA Y SANTA BARBARA”
(3 cordons)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00)(Creu decorada amb motius florals i un àngel per costat)
(06) “SIENDO ALCALDE/ D FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D VICENTE PASTOR BURGUERA”.

Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (garlanda amb motius vegetals)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Repicaria amb una llarga corda al batall, fent els repics de misses, difunts i altres, mentre els repics més complexos i vols es farien a la mateixa sala de les campanes. Suposem que aquesta campana tindria una ballesta.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics.
Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
Estat original La campana, des de la seua fosa fins a la seua mecanització, estaria dotada d'una truja del perfil valencià amb una ballesta per voltejar-la, i amb un batall nugat a una corda llarga per al repic, passant pel sistema de politges que arribava fins als peus del campanar.
Estat anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
Mecanismes de toc (03) Motor d'impuls i electromall monofàsic. (09) ballesta
Intervencions L'any 1890 va ser fosa i portada al poble d'Albal per ser beneïda i pujada al campanar posteriorment, dotada d'una truja de fusta. Més tard, l'any 1986 aquesta es mecanitza, dotant-la amb una truja de ferro de la casa Manclús, i amb un motor de vol continu amb electromall trifàsic de lenta resposta, fins a l'actualitat. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de juliol torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per a procedir a la benedicció dels treballs.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996) l'autor és el bronzista Ferrer de Valencià. La denominació "bronzista" podria correspondre amb una persona dedicada a la fabricació de diversos objectes de bronze, possiblement entre ells alguns d'ús religiós. Les característiques formals de la campana són idèntiques a altres registrades a les campanes de la foneria dels Dencausse, establerta a mitjans del segle XIX a Barcelona i activa fins a les primeres dècades del segle XX. Aquest fet permet intuir que el bronzista Ferrer no és l'autor de la campana, sinó un intermediari al qual possiblement es va recórrer per saber que treballava el bronze. Seguint aquesta hipòtesi, el bronzista Ferrer encarregaria la campana als Dencausse i seria l'encarregat de rebre-la i lliurar-la a la parròquia d'Albal.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Ana i Santa Bàrbara, ubicada a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d’Albal, és un exemplar de forja datat en 1890, obra de DENCAUSSE ROUSSE i JUAN. La campana, composta per tres cordons, presenta característiques patrimonials notables. La inscripció principal, ubicada al cordó central, llegeix “SANTA ANA Y SANTA BARBARA”.

A més, s’hi troba una garlanda vegetal decorativa, amb una creu adornada amb motius florals i un àngel per costat. Una segona inscripció, ubicada al cordó inferior, atribueix la fabricació a Fernando Ferrís i Ricart, aleshores Alcalde, i a Vicent Pastor Burguera, Cura Regent.

L’estat de conservació de la campana és bo, i està equipada amb una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i un sistema electrònic per als tocs. Cal incoar expedient per incloure-la en l’Inventari General de Béns Mobles. La seva reparació es limita a la soldadura, i la substitució només és possible amb una campana d’afinació compatible.

Autors de la documentació

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-11-2007)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (19-07-2022)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (04-07-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-07-2025
50 Fotos

Mare de Déu dels Àngels, la Grossa (4)

(Referència 1400)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 89
Altura del bronze 75
Vora 8
Pes real (en quilos) 417
FonedorBORRÁS, BARTOLOMÉ
Any fosa 1778
Descripció La campana té sis anses amb motius figurats i dos cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç hi ha dos grups de dos cordons i esta inscripció: "NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8". Aquesta assenyala a l'advocació a la qual està dedicada la campana, en aquest cas la titular de la parròquia, la Mare dels Àngels. La súplica llatina "ORA PRONOBIS" es tradueix com: "PREGA PER NOSALTRES". Les dos últimes paraules de la súplica caldria haver-les disposat per separat i l'any de fosa apareix amb la unitat de millar representada per una J, que cal interpretar com al número 1. A continuació, en el mig hi ha una creu de calvari, dos cordons, una imatge de la Mare de Déu i el fonedor de la campana: "BARTOLOME BORRAS ME FECIT". L'expressió llatina es tradueix així: "EM VA FER". Finalment, en el mig peu té cinc cordons i en el peu dos.
Anses Sis anses amb motius figuratius.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(00)(Creu de Calvari)
(06) (Mare de Déu 12 x 10cm)
(09)"BARTOLOME BORRAS ME FECIT"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repicaria junt amb l'antic joc de campanes, amb una corda nugada al batall que passava pel sistema de politges que es poden trobar al llarg de la pujada al campanar, faria els repics de missa diària, festiva i difunts, mentre els vols o els tocs més complexos es farien des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics activats des de l'ordinador programador de tocs. Participa a vol al toc de missa major junt la mitjana.
Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
Estat original La campana des de l'any de la seua fosa estigué dotada d'una truja de fusta de perfil valencià i segurament també amb una ballesta per al vol i altres accessoris per al toc manual
Estat anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
Mecanismes de toc (03) ballesta i (09) motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions L'any 1778 es va fondre la campana pel fonedor Bartolomé Borrás i després de la benedicció va pujar al campanar. Més tard, l'any 1986 es decideix que la casa Manclús mecanitze la campana, dotant-la d'una truja de ferro amb un motor de vol continu i un electromartell trifàsic de lenta resposta. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de juliol torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Campana de molt bon so, molt sonora i greu.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Mare de Déu dels Àngels, Grossa (4), ubicada a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d’Albal, és una obra mestra forjada per Bartolomé Borràs el 1778. La inscripció principal, gravada en dos cordons, indica “NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8”, que es pot traduir com “A la Mare de Déu dels Àngels, pregueu per nosaltres, any 1778”. A més, s’hi afegeix la data “00” i la creu de Calvari.

La campana presenta una mida de 12 x 10 cm (cordó 6) i la firma del forjador, “BARTOLOME BORRAS ME FECIT” (cordó 9), que significa “Bartolomé Borràs la va fer”.

El seu estat de conservació és excel·lent. La campana està protegida per una truja de fusta i equipada amb un sistema electrònic de tocs manuals. La valoració d’aquesta peça és tan elevada que es recomana iniciar un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura, o bé substituïda per una campana d’afinació similar.

Autors de la documentació

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-11-2007)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (21-03-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (19-07-2022)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (04-07-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-07-2025
59 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 17-05-2026

    Connectats: 41 Visitants: 41 Usuaris: 0