| Localització |
Sala de campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
117 |
|---|
| Altura del bronze |
103 |
|---|
| Vora |
10 |
|---|
| Pes real (en quilos) |
964 |
|---|
| Fonedor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
|---|
| Any fosa |
1940 |
|---|
| Descripció |
Té motius antropomorfs en sis de les anses i una garlanda de triangles decorats en l'espatlla. Seguidament, compta amb un grup de dos cordons en el terç, altre de cinc i una breu inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO". A més, hi ha un cordó. En el mig trobem una creu, una imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives de Carcaixent (utilitzada en algunes campanes d'aquesta foneria) i altra inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "ALGINET 1940". En el mig peu presenta cinc cordons i està la marca de fàbrica: "FUNDICIÓN / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". El costum de què les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. Per tant, amb aquesta pràctica quedava clar que la campana era d'Alginet. |
|---|
| Anses |
Anses amb motius antropomorfs. |
|---|
| Espatlla (H) |
(Garlanda de triangles invertits) |
|---|
| Terç (T) |
(2 cordons)
(5 cordons)
(06) "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO"
(cordó) |
|---|
| Mig (M) |
(00) (Creu)
(06) (imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives) "ALGINET 1940" |
|---|
| Mig peu (MP) |
(7 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICIÓN / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA" |
|---|
| Peu |
(3 cordons)
(3 cordons) |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
La campana era repicada des dels peus de la torre i voltejava des de la mateixa sala de Campanes. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Volteja i repica automàticament. |
|---|
| Truja |
Fusta 2001 Técnica y Artesanía. |
|---|
| Estat original |
Quan es va instal·lar al campanar l'any 1940 va ser dotada de truja de fusta. Segurament també comptava amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
|---|
| Estat anterior |
Abans de la restauració de l'any 2016 l'estat de conservació del conjunt era regular. En primer lloc, comptava amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Disposava de batall lligat. Els eixos de la truja estaven en un precari estat de conservació, motiu que va obligar a paralitzar el volteig. |
|---|
| Estat actual |
Es troba en bon estat de conservació, compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. El batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. A més disposa de soquet, una peça de fusta que aïlla la batallera del batall per millorar la sonoritat acústica del bronze. Té ballesta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
|---|
| Mecanismes de toc |
(03) motor d'impuls i electromall monofàsic. (09) electromall |
|---|
| Intervencions |
L'any 1940 va ser fosa junt amb altres quatre campanes destinades al campanar temple parroquial als tallers de Manuel ROSES VIDAL, fonedor del Grau de València i dedicada a la Mare de Déu del Rosari. L'any 1966 la Casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida va substituir la truja de fusta per una altra de ferro i mecanitzar la campana amb motor d'impulsos i martell. Posteriorment, Industrias Manclús va substituir el martell per un electromall i la batallera original per altra.
A finals de 2013 Va deixar de voltejar per problemes dels eixos, ja que hi havia perill de trencament i caiguda de la campana al carrer. A principis de 2016 l'empresa 2001 Técnica y Artesanía va baixar-la del campanar per iniciar els treballs de restauració. El bronze es va netejar per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. |
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Valoració |
Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
|---|
| Instal·lació |
La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Mare de Déu del Rosari, ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat (Alginet), és una peça patrimonial d’interès destacat, construïda per Manuel Rosés Vidal a València el 1940. La campana, de fosa en ferro, presenta un estat de conservació generalment bo, reforçat amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i un sistema de lligament amb cable de seguretat.
El soquet, peça de fusta que aïlla la batallera, millora la sonoritat acústica. La campana incorpora un mecanisme d’impuls i electromall monofàsic, que permet la seva funcionalitat. A més, s’ha documentat i es pot refondre en cas de trencament, assegurant la seva preservació.
La inscripció principal és “NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO”, acompanyada d’una creu. Aquesta campana també inclou una imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives i la data “ALGINET 1940”. La marca de fàbrica indica que va ser produïda per “FUNDICIÓN / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA”. La campana és considerada una peça valuosa i d’interès per la seva història i la qualitat de la seva fabricació.
|
|---|
Autors de la documentació- MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
- ALEPUZ CHELET, Joan (27-02-2014)
- ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (29-07-2016)
- ALEPUZ CHELET, Joan (18-07-2025)
|
| Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualització |
20-07-2025 |
|---|
| 42 Fotos |
|---|