Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - CÀRCER (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - CÀRCER COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Tiple (1)

(Referència 4766)


Localització Sala de les campanes

Diàmetre (en cm) 58

Altura del bronze 53

Vora 5

Pes aproximat (en quilos) 113

Fonedor ROSES, JAIME

Any fosa 1848

Descripció La campana té anses simples (3) i en el terç dos grups de dos cordons i una inscripció poc habitual amb un nom femení i l'any de fosa: "PEPA DE DARIES AÑO DE I848". L'espai del terç que no ocupa la inscripció presenta uns triangles decorats. L'expressió "AÑO DE" s'ha interpretat com una castellanització del llatí "ANNO DOMINI O DNI", és a dir, "ANY DEL SENYOR". Al mig presenta una creu de calvari. A més, disposa de quatre cordons en el mig peu i dos més en el peu.

Espatlla (H) (2 cordons)

Terç (T) (2 cordons) /
"PEPA DE DARIES AÑO DE I848 ▲ ▲ ▲ ▲ " (triangles fins omplir el buit del text) /
(2 cordons)

Mig (M) (00) (creu de calvari)

Mig peu (MP) (4 cordons) /

Peu (2 cordons)

Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.

Truja Fusta Electrorecamp

Estat original En el moment de la seua fosa seria dotada amb una truja de fusta i els corresponents mecanismes per al seu toc manual.

Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús (model nou) i mecanitzada amb electromall, mig vol i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavoria la conservació de la campana.

Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic

Intervencions La campana va ser fosa l'any 1848. Tot i que les inscripcions no indiquen el seu fonedor, creiem que va ser fosa per Jaime Roses, campaner d'Atzeneta d'Albaida. La creu és característica del fonedor, autor possiblement també d'una de les campanes de la veïna localitat d'Alcàntera de Xúquer i altres per a Beneixida i Cotes; totes tres foses el mateix any. Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb electromall trifàsic, mig vol i motor de vol continu. L'any 2023 es va restaurar el conjunt. Amb la resta de campanes la baixaren de la torre per procedir als treballs fets per ELECTRORECAMP. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Notes Tot i que les inscripcions no indiquen el seu fonedor, creiem que va ser fosa per Jaime Roses, campaner d'Atzeneta d'Albaida. La creu és característica del fonedor, autor possiblement també d'una de les campanes de la veïna localitat d'Alcàntera de Xúquer i altra per a Cotes; totes tres foses el mateix any.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 15-01-2024


37 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Maria de la Assumpció (2)

    (Referència 4765)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 75

    Altura del bronze 65

    Vora 6

    Pes aproximat (en quilos) 244

    Fonedor ROSES, JOSÉ

    Any fosa 1809

    Descripció La campana té set anses i dos grups de dos cordons en el terç. Entre ells hi ha una senzilla inscripció en espanyol: "MARIA ✱ DE ✱ LA ✱ ASVMCIOИ ✱ AИO ✱ I 8 0 9 ✱ ✱ ✱ ". Aquesta indica l'advocació a la qual està dedicada la campana i l'any de fosa. En el mig té una creu de calvari i les imatges dels Sants de la Pedra, identificades abans com a una Anunciació. La neteja del bronze no deixa dubtes que són els primers. A més, té cinc cordons en el mig peu i dos més en el peu.

    Terç (T) (2 cordons) /
    "MARIA ✱ DE ✱ LA ✱ ASVMCIOИ ✱ AИO ✱ I 8 0 9 ✱ ✱ ✱ " /
    (2 cordons)

    Mig (M) (00) (creu de calvari)
    (06) (Sants de la Pedra)

    Mig peu (MP) (5 cordons)

    Peu (2 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.

    Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.

    Truja Fusta Electrorecamp

    Estat original En el moment de la seua fosa seria dotada amb una truja de fusta i els corresponents mecanismes per al seu toc manual.

    Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús (model nou) i mecanitzada amb electromall, mig vol i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavoria la conservació de la campana.

    Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

    Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic

    Intervencions En un article sobre l'Església i l'ermita de Càrcer publicat en un llibre de festes patronals de 1994 per Demetrio CUEVES, diu que la campana "Maria de la Asunción" fou feta en 1809 per José Roses de Chella i que va costar 450 lliures. (Notes de Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003). Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb electromall trifàsic, mig vol i motor de vol continu. L'any 2023 es va restaurar el conjunt. Amb la resta de campanes la baixaren de la torre per procedir als treballs fets per ELECTRORECAMP. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.

    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 15-01-2024


    43 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • La Mitjana (3)

    (Referència 4764)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 95

    Altura del bronze 79

    Vora 7

    Pes real (en quilos) 485

    Fonedor ROSES, HIJOS DE VICENTE

    Any fosa 1927

    Descripció Sis de les anses presenten querubins. Seguidament, té tres cordons i una senzilla inscripció en el terç amb un nom femení, possiblement el de la donant, així com l'any de fosa: "ANA FERRAZ PENELAS DE ABAD AÑO 1927". Al mig presenta una creu de calvari i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "HIJOS DE VICENTE ROSES / ADZANETA VALENCIA". Seguidament, en el mig peu té la mateixa garlanda del terç i tres cordons. Per acabar, presenta dos cordons més en el peu.

    Anses Sis amb querubins.

    Terç (T) (cordó) /
    (00) "ANA FERRAZ PENELAS DE ABAD AÑO 1927" /
    (cordó) /
    (cordó) /
    (garlanda)

    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
    (06) (marca de fàbrica) (Querubí portant la inscripció en dins) "HIJOS DE VICENTE ROSES / ADZANETA VALENCIA"

    Mig peu (MP) (garlanda)
    (3 cordons)

    Peu (2 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.

    Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.

    Truja Fusta Electrorecamp

    Estat original En el moment de la seua fosa seria dotada amb una truja de fusta i els corresponents mecanismes per al seu toc manual.

    Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús (model nou) i mecanitzada amb electromall, mig vol i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavoria la conservació de la campana.

    Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

    Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall monofàsic

    Intervencions Va ser fosa l'any 1927 als tallers de la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb electromall trifàsic, mig vol i motor de vol continu. L'any 2023 es va restaurar el conjunt. Amb la resta de campanes la baixaren de la torre per procedir als treballs fets per ELECTRORECAMP. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.

    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 15-01-2024


    64 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • La Gran (4)

    (Referència 4763)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 108

    Altura del bronze 90

    Vora 9

    Pes real (en quilos) 703

    Fonedor ROSES, HIJOS DE VICENTE

    Any fosa 1926

    Descripció La campana disposa de set anses i tres cordons en el terç. Entre els dos superiors apareix aquesta inscripció: "JOSEFINA CUCALO BARONESA DE TERRATEIG AÑO 1926". Aquesta segurament indica la donant de la campana. També al terç presenta una garlanda amb elements solts. En el mig té una creu calvari, formada amb els mateixos motius de la garlanda del terç. A més, en el mig peu hi ha tres cordons i un més en el peu.

    Terç (T) (cordó) /
    (00) "JOSEFINA CUCALO BARONESA DE TERRATEIG AÑO 1926" /
    (cordó) /
    (cordó) /
    (garlanda)

    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)

    Mig peu (MP) (3 cordons)

    Peu (2 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.

    Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.

    Truja Fusta Electrorecamp

    Estat original En el moment de la seua fosa seria dotada amb una truja de fusta i els corresponents mecanismes per al seu toc manual.

    Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús (model nou) i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavoria la conservació de la campana.

    Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. No fa servir la batallera original que està disposada de forma perpendicular al sentit de vol de la campana. Per aquest motiu hi ha una peça fixada a aquesta que permet lligar el batall correctament.

    Mecanismes de toc Electromall monofàsic (03), motor d'impuls (09)

    Intervencions La campana va ser fosa l'any 1926. Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb electromall trifàsic i motor de vol continu. Posteriorment, es va canviar el batall i l'electromall, treballs fets per Electrorecamp. L'any 2023 es va restaurar el conjunt. Amb la resta de campanes la baixaren de la torre per procedir als treballs fets per ELECTRORECAMP. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.

    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Notes No presenta la marca de fàbrica; no obstant això, les similituds amb la campana mitjana en aspectes com la lletra, creu o els motius amb els quals compon aquesta i la garlanda són més que evidents. Per tant, es podria atribuir amb seguretat a la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 15-01-2024


    46 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Fitxa reduïda (PDF)