Parròquia de Sant Lluís Bertran (antiga ermita) - TORRENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Hores (A)

(Referència 16565)

Localització Remat Diàmetre (en cm) 45 Pes aproximat (en quilos) 53 Any fosa 1951 ca. Descripció Es tracta d'una campana de ferro, sense cap inscripció ni imatge. A penes està decorada per alguns cordons en el terç, el mig peu i el peu. Tocs tradicionals de campanes És una campana d'usos exclusivament horaris, destinada a assenyalar les hores i les mitges per acció d'un mall connectat a la maquinària del rellotge. Tocs actuals de campanes La campana manté els usos per als quals fou instal·lada, però ara per acció d'un electromall. Truja El bronze penja de dos bigues metàl·liques. Estat actual El conjunt està completament rovellat, com és natural, d'altra banda, en les peces de ferro a la intempèrie. Mecanismes de toc Mall per gravetat en desús i electromall que el substitueix. Propostes Tot i l'escàs interés tant de la campana com de la instal·lació que li permet sonar, seria recomanable substituir l'actual electromall per un motor de tir unit al mall original, que possibilite el toc de l'instrument per acció dels sistemes de què fou dotat en el moment de la seua fosa. Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. Notes El diàmetre és aproximat, degut a la inaccessibilitat de la campana. En qualsevol cas, el pes de la campana és menor al que li correspondria pel seu diàmetre, ja que la densitat del ferro és inferior a la del bronze. Autors de la documentació SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 15-01-2020 3 Fotos

Campana (1)

(Referència 5366)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 35 Altura del bronze 30 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 25 Any fosa 1939 ca. Descripció Es tracta d'una campana de ferro de proporcions molt reduïdes, pròpia de la carestia posterior a la Guerra Civil, sense anses ni epigrafia. Com la campana de les hores del campanar, únicament està decorada amb alguns cordons en el mig peu. Tocs tradicionals de campanes Devia ser voltejada a corda, amb l'ajuda de la ballesta amb què compta. Així ho posa de manifest el fet que en la documentació de 2003 la campana encara comptara amb un cordell enrotllat al braç, del qual en 2016 solament resten alguns fragments. No sembla probable, en canvi, que fora repicada, degut a les seues reduïdes proporcions. Tocs actuals de campanes En desús. Truja Truja de fusta contemporània a la campana. Estat actual Potser un dels escassos centres d'interés de la campana jau en què conserva sense cap modificació la truja i el batall de què fou proveïda en l'instant de la seua fosa. A diferència de la resta de campanes, aquesta no fou electrificada pels Roses d'Atzeneta, sens dubte degut a les seues reduïdes proporcions i, per tant, a una potència sonora molt limitada. Com és natural en les campanes de ferro, l'instrument està molt rovellat. La truja i els seus accessoris també presenten una important degradació, produïda pel llarg abandonament de la peça. Mecanismes de toc Ballesta per al volteig manual a corda, amb restes de cordell en l'anella. Propostes La campana té un interés històric i musical molt relatiu, més enllà de ser un reflex visual explícit de la carestia econòmica de l'Església de la postguerra i de la producció de campanes d'acord amb aquesta situació. No sembla viable, però, degut a les seues reduïdes proporcions, retornar la campana a la torre després d'una restauració. Seria recomanable contemplar la possibilitat d'instal·lar la campana en la sagristia o el presbiteri de la parròquia, per ser usada com a avisador d'eixida de missa. Independentment de la seua destinació final, en una futura restauració la truja de la campana hauria de ser conservada, juntament amb tots els seus ferratges i el batall. Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes El pes de la campana és menor a l'indicat, ja que la densitat del ferro és inferior a la del bronze, amb la qual està realitzat el càlcul. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997) RUBIO CONSTANT, Raúl (2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 15-01-2020 6 Fotos

Mare de Déu dels Desemparats (2)

(Referència 3469)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 53 Altura del bronze 49 Vora 6 Pes aproximat (en quilos) 86 Fonedor ROSES, HERMANOS Any fosa 1939 Terç (T) (Dos cordons) "✱ NUESTRA SEÑORA DE LOS DESAMPARADOS ✱ ✱" (Dos cordons) Mig (M) (00) (Creu amb remats flordelisats) (03) (Anagrama de Jesús) (06) "IGLESIA / SAN / LUIS BELTRAN" (09) (Marca de fàbrica) "ROSES HERMANOS / VALENCIA" Mig peu (MP) (Dos cordons) "✱ A EXPENSAS DE D. RICARDO PERIS SIMEON Y DÑA. AMPARO MORERA VIDAL ✱" (Dos cordons) (06) "TORRENTE 1939 AÑO DE LA VICTORIA" Peu (Dos cordons) Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada de manera exclusivament automàtica. Truja Truja de fusta de factura recent, obra de 2001 Técnica y Artesanía. Estat original Després de la seua fosa a la factoria dels Hermanos Roses de València la campana degué ser dotada per part d'aquesta empresa d'una truja de fusta, potser amb peces de formigó per augmentar el contrapés, desapareguda pocs anys més tard a mans dels Roses d'Atzeneta d'Albaida, artífexs de l'electrificació de l'instrument. Estat anterior Des de mitjans del segle XX fins a la seua restauració la campana va comptar amb una truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. L'instrument era voltejat automàticament per acció d'un motor de volteig continu i, encara que abandonat des d'anys després de la seua instal·lació, comptava amb un mall extern que era accionat manualment, amb un cordell que descendia fins a la base del campanar. Estat actual Restaurada amb criteris adequats, la campana es troba en bon estat de conservació. Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall. Intervencions Probablement coincidint amb la instal·lació de la campana major, el desembre de 1968 les dos campanes mitjanes van ser electrificades pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. La foneria, en qualsevol cas, va substituir les truges de fusta amb què les campanes comptaven per noves metàl·liques, per instal·lar en les campanes motors de volteig continu i sengles malls externs, en un primer període no motoritzats. No seria fins a anys més tard quan els malls d'accionament manual van ser substituïts per electromalls trifàsics. En 2005 l'empresa 2001 Técnica i Artesania va restaurar la campana. Durant la intervenció va ser substituïda la truja metàl·lica per una nova de fusta de perfil valencià, dotada d'una ballesta. Així mateix, li va ser instal·lat un motor de volteig per impulsos i un electromall per al toc automàtic. Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997) RUBIO CONSTANT, Raúl (2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 07-02-2020 26 Fotos

Campana (3)

(Referència 3948)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 62 Altura del bronze 50 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 138 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1991 Terç (T) (Sis cordons, distribuïts en dos grups de tres) (Sanefa floral) Mig (M) (00) (Creu) (06) "FUNDIDA SIENDO CURA PARROCO / D. JUAN ARRIBAS PARICIO / IGLESIA PARROQUIAL DE SAN LUIS BELTRAN / 30 - 9 - 91 - TORRENTE" Mig peu (MP) (Tres cordons) Tocs actuals de campanes Volteig exclusivament automàtic. Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Estat original Fosa en 1991 per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, la campana segurament va reaprofitar la truja metàl·lica d'un bronze anterior. Estat actual La campana manté parcialment la instal·lació de què fou dotada després de la seua fosa, que no es correspon amb els valors tradicionals de les campanes de Torrent. Compta amb una truja metàl·lica en un avançat estat de degradació i uns mecanismes de toc automàtic obsolets, que no reprodueixen els tocs tradicionals i que limiten en gran mesura els tocs manuals. Únicament el batall ha sigut substituït en temps recents per un nou més adequat, amb cable de seguretat. Mecanismes de toc Mall extern per al toc manual des de la base del campanar, en desús, i motor de volteig continu. Intervencions Probablement coincidint amb la instal·lació de la campana major, el desembre de 1968 les dos campanes mitjanes van ser electrificades pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. La foneria, en qualsevol cas, va substituir les truges de fusta amb què les campanes comptaven per noves metàl·liques, per instal·lar en les campanes motors de volteig continu i sengles malls externs, en un primer període no motoritzats. No seria fins a anys més tard quan els malls d'accionament manual van ser substituïts per electromalls trifàsics. L'única intervenció sobre la campana documentada en temps recents és la substitució del seu antic batall per un altre, segurament a mans de 2001 Técnica y Artesanía. Propostes Suggerim la restauració de la campana, per tal d'optimitzar el seu estat de conservació i de dotar-la dels valors tradicionals propis de Torrent. Seguint l'itinerari iniciat amb la restauració de la campana de la Mare de Déu dels Desemparats, la restauració hauria de contemplar la substitució de la truja metàl·lica actual per una altra de fusta de perfil valencià i la instal·lació de nous mecanismes per al toc automàtic, que permeten reproduir els tocs tradicionals i no limiten possibles tocs manuals. El batall, de factura recent, podria reutilitzar-se. Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997) RUBIO CONSTANT, Raúl (2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 07-02-2020 11 Fotos

Sant Nicolau de Bari (4)

(Referència 3811)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 85 Altura del bronze 70 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 356 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1968 Terç (T) (Cordó) "✱ SAN NICOLAS DE BARI ✱ ✱" (Cordó) "✱ TORRENTE 6 DE DICIEMBRE DE 1968 ✱ ✱" (Cordó) (Garlanda vegetal) Mig (M) (00) (Creu sobre peanya) (03) (Marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (Sant Nicolau) (09) (Custòdia sostinguda per dos àngels tinents) Mig peu (MP) (Flors) (Dos cordons) "✱ CURA PROPIO RVDO SR DON ANGEL GARCIA SEDÓ Y SIENDO COADJUTOR RVDO D. JUAN FERNANDEZ MORA ✱" (Dos cordons) (Àngels tinents portant un medalló amb la Santa Creu als quatre punts cardinals i en les diagonals de la circumferència, querubins) Peu (Tres cordons) Tocs actuals de campanes Repics i voltejos exclusivament automàtics. Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Estat actual La campana manté gairebé completa la instal·lació de què fou dotada després de la seua fosa, que no es correspon amb els valors tradicionals de les campanes de Torrent: compta amb una truja metàl·lica en un avançat estat de degradació i un motor de volteig continu per al seu funcionament, mecanisme de toc automàtic obsolet, que no reprodueix els senyals tradicionals i limita en gran mesura el toc manual. Els murs laterals del finestral conserven tots els mecanismes de repic amb què la campana ha comptat des de l'instant de la seua instal·lació a la torre, que posen indirectament de manifest l'evolució que el toc d'aquest bronze ha experimentat: un mall per al repic manual des de la base de la torre, segurament instal·lat pel fonedor de la campana en l'instant de la seua instal·lació al campanar; un electromall trifàsic, pocs anys posterior al primer; i finalment un electromall monofàsic en funcionament. Mecanismes de toc Mall extern per al repic manual des de la base de la torre i electromall trifàsic, ambdós en desús. Actualment la campana és tocada per un electromall monofàsic i un motor de volteig continu, únic mecanisme de la primera electrificació en ús. Intervencions En temps relativament recents a la campana li va ser instal·lat un electromall Ecat, probablement per part de l'empresa 2001 Técnica y Artesanía. Propostes Suggerim la restauració de la campana, per tal d'optimitzar el seu estat de conservació i de dotar-la dels valors tradicionals propis de Torrent. Seguint l'itinerari iniciat amb la restauració de la campana de la Mare de Déu dels Desemparats, la restauració hauria de contemplar la substitució de la truja metàl·lica actual per una altra de fusta de perfil valencià, la instal·lació d'un nou batall i l'equipament de la campana amb nous mecanismes per al toc automàtic, que permeten reproduir els tocs tradicionals i no limiten possibles tocs manuals. Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997) RUBIO CONSTANT, Raúl (2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 18-01-2020 15 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2025) campaners@hotmail.com Actualització: 28-03-2025

Connectats: 78 Visitants: 77 Usuaris: 1 - francesc