Inventari de campanes
Glèisa de Sant Pèir d'Escunhau - VIELHA E MIJARAN (CATALUNYA)
Referència 8357
Referència 8357


Alçada del campanar 23.6
Descripció Altitud: 1050 metres.
Església romànica del segle XI o XII amb modificacions d'èpoques posteriors. Consta d'una nau de sostre pla amb embigat de fusta sobre arcs torals apuntats, transsepte amb volta de creueria i capçalera recta; una finestra gòtica es troba al mur sud. Una portalada atrompetada romànica de pedra blanca oberta al mur de tramuntana sobresurt lleugerament del mur lateral bastit amb paraments de maçoneria barroera de lloses; aquesta portada té els brancals de carreus ben escairats i tres arquivoltes dovellades alternades amb motllures bossellades que descansen en impostes i sobre dues columnes per banda de bases i capitells decorats amb relleus. Al timpà hi ha un relleu que representa un Crist a la creu de factura molt arcaica que es prolonga sobre la llinda decorada amb un escacat, tots dos d'una sola pedra; un fris igualment escacat envolta les arquivoltes; com a tancament superior hi figura un altre fris horitzontal amb relleus simbòlics com el crismó, estrelles i creus. Els murs de l'església mostren paraments de maçoneria amb el morter de calç ben a la vista.
Dimensions: 25'00 x 5'00 metres de llargada i amplada respectivament; l'amplada és la mitjana de les mesures extremes de la nau irregular; la màxima en un cos central com si fos un transsepte arriba als 8 metres.
Guarda dues piques romàniques, una de baptismal d'un metre deu de diàmetre amb relleus arcaics i una de beneitera. Un Santcrist de talla del segle XII; una altra talla d'un Santcrist del segle XIII; una de gòtica del segle XV de Sant Pere, i una de Sant Jaume policromada del segle XVII.
Campanar dels segles XVII-XVIII. Té planta gairebé quadrada (5'25 x 5'60 m) i està coronat per una cornisa vuitavada i una agulla octagonal amb inflexió escassa a la base; estan recobertes de petites lloses de pissarra. La cel·la té dos nivells de finestres d'arc de mig punt, les de l'inferior, però, es troben paredades. Els seus murs de maçoneria amb el morter de calç molt visible no tenen cap element que dissimuli la seva nuesa.
Situació: adossat a la capçalera orientada a ponent.
Alçada: 23'60 metres.
Esveltesa: 4,2
Protecció Bé Inventariat
Identificador: IPA-500
Editor de la fitxa RUIZ i ENGRA, Antoni
Actualització 04-10-2025
| Localització | Campana | Fonedor | Any fosa | Diàmetre (en cm) | Pes |
|---|---|---|---|---|---|
| Cel·la de campanes | Campana (1) | 1570 | 47.50 | 62 | |
| Cel·la de campanes | Santa Maria (2) | BALLESTEROS | 1873 | 52.80 | 85 |
| Cel·la de campanes | Santa Bàrbara (3) | SOLANO, LLUÍS DE | 1783 | 87.50 | 388 |
| Cel·la de campanes | Sant Pèir (4) | BALLESTEROS | 1873 | 89.00 | 408 |

Data de construcció 1600-1700
Descripció Magnífic rellotge de gàbia amb els tren enfrontats, probablement el més antic de la Val d'Aran. Inicialment dotat d'esperit, va ser transformat a regulació per pèndol, modificant la vara a posició horitzontal, amb la roda caterina mantinguda en posició vertical, situació gens habitual en aquestes transformacions anteriors a les introduccions dels escapaments d'àncora, doncs la introducció del pèndol suposava la recol·locació de la caterina a posició horitzontal sobre l'estructura.
Junt al rellotge s'ha col·locat una reproducció d'un sistema regulador per esperit (foliot) i un cartell explicatiu. El rellotge es troba restaurat i en molt bon estat; en temps pretèrits sense datar va ser dotat de repetició en la soneria, visible en els pivots de la roda imperial de la marxa que alliberen la soneria i especialment en la nova roda comptadora que va ser emplaçada per a la dita funció, amb repetició de les osques i els ixents sobre la corona de la comptadora; aquesta roda va patir una fractura que va ser soldada probablement en la seua restauració per part de Howard Bradley.
El remuntatge es produeix mitjançant manovella directament a l'eix de la roda imperial en el tren de soneria i amb roda de remuntatge i pinyó en el tren de marxa
Editor de la fitxa RUIZ i ENGRA, Antoni
Actualització 04-10-2025