Inventari de campanes
Parròquia de Santa Coloma de Surri - VALL DE CARDÓS (CATALUNYA)
Referència 7940
Alçada del campanar 17.1
Descripció Altitud: 1007 metres.
Església aixecada el 1769 en un estil neoclàssic auster i rústic. Consta d'una nau de quatre trams coberts amb voltes d'aresta. El cor amb barana de fusta descansa en un arc carpanell i una volta d'aresta; es prolonga sobre dos dels altars laterals per banda. Està capçada per un absis semicircular arrebossat per l'exterior. El frontis encarat a ponent té un portal en arc de mig punt, un òcul a mitja alçada i una cornisa angular; el seu mur està arrebossat i pintat en un color blanquinós; avui té una aparença descurada .
Dimensions: 15'46 x 5'42 x 7'84 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; des del fons de les capelles laterals l'amplada fa 10'95 metres.
Guarda a l'altar major un retaule barroco-neoclàssic (1803) dedicat a la Mare de Déu, afortunadament conservat de l'ensulsiada del 1936 en ser desmuntat i guardat pels habitants locals fins a poder-lo restaurar acabada la guerra.
Campanar coetani del temple, típic de les terres pallareses. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (3'40 x 3'80 m); el segon constituït per la cel·la té poca alçada i els seus caires estan aixamfranats. Queda coronat per una cornisa destacada i una agulla piramidal vuitavada de petites peces ben tallades de pissarra negra; fa inflexió a la base. La cel·la està oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; una motllura decora la seva base i una altra ho fa a l'arrencada dels arcs de les finestres. Els seus murs de maçoneria de llosa, com els de tot el temple, es troben arrebossats i pintats d'un to blanquinós; la cara frontal té un aspecte descurat.
Situació: sobre l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 17'10 metres.
Esveltesa: 4,5
Protecció Bé inventariat
Identificador: IPA-25713
Editor de la fitxa DALMAU i ARGEMIR, Delfí
Actualització 24-01-2016