Inventari de campanes
Parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts - BARCELONA (CATALUNYA)
Referència 7069
Plaça de la Concòrdia, 1
08014 BARCELONA
Alçada del campanar 41.91
Data de construcció El campanar fou bastit força més tard, essent beneït el 1897.
Arquitecte Antoni ROVIRA i RABASSA
Descripció Església neoromànica aixecada el 1846. Consta de tres naus; la central té un sostre embigat de fusta; les laterals són dos passadissos coberts en cada tram per una volta de canó perpendicular a l'eix de l'església; unes columnes amb capitells jònics de fantasia separen les naus; el transsepte dóna lloc a una capella lateral, la del Santíssim, al seu braç dret; té un cambril darrere l'altar major, el presbiteri és recte; als peus del temple s'hi troba un atri amb dos cors al damunt, superposats, al superior hi té un orgue.
El frontis té el seu mur de carreus ben escairats i disposats en filades regulars; el cos central sobresurt lleugerament; en ell hi ha ubicat un portal de marc rectangular amb un frontó circular format per tres motllures en degradació sobre imposta; el timpà està decorat amb un mosaic que representa Maria dins d'una màndorla; una gran rosassa atrompetada, motllurada i calada es troba a mitja alçada i la cornisa horitzontal motllurada té un fris de dents de serra al dessota i un timpà esglaonat al damunt amb una creu de pedra al cim; entre les lesenes cantoneres i el cos central, sota la cornisa, hi figuren, per banda, quatre arcs cecs de mig punt sobre mènsules.
Dimensions: 24'33 x 10'00 x 11'82 de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total que inclou les tres naus fa 13'65 metres.
Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895); pel que fa al campanar Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919); fou acabat per Francesc de Paula del Villar i Carmona (1860-1927).
Guarda la imatge de la patrona, la Mare de Déu del Remei; és una gran talla policromada sobre pa d'or, obra de la segona meitat del segle XX.
Campanar neoromànic aixecat entre el 1894 i el 1897. El primer alt cos neoromànic té planta gairebé quadrada (7'57 x 8'00 m) amb la base de poca alçada adossada al mur nord de l'església. Té els caires ressaltats a manera de lesenes cantoneres, un fris d'arcs cecs sobre mènsules sota la cornisa amb què acaba el primer cos i en cada pis una finestra estreta en arc de mig punt ressaltat. El cos superior o cel·la és vuitavat obert per finestrals en arc de mig punt calat i amb bordó, un a cada cara alterna; està coronat amb una cornisa motllurada amb un fris calat al dessota, per un terrat amb barana d'obra i, al damunt, una gran estructura metàl·lica a manera d'arcs units al centre posats en diagonal; fou aixecada com homenatge a l'arquitecte Josep Oriol Mestres que n'era un gran especialista. Sota finestrals hi ha esferes de rellotge a cada cara.
Situació: exempt, menys la base, a pocs centímetres de l'angle nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 41'91 metres.
Esveltesa: 5,2
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador 42435
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 25-07-2026