| Alçada del campanar | 35.48 |
|---|---|
| Descripció |
Església romànica del segle XI; ha sofert moltes reformes i reconstruccions des d'una primitiva edificació de l'època visigòtica de la que conserva alguns capitells situats avui a les columnes que sostenen la volta; al segle XII va convertir-se en una nova església de planta de creu grega; la nau central té tres trams, les laterals només dos; totes tres acaben amb absis semicirculars, el de la central d'època gòtica refet simulant un de romànic; els altres dos, moderns. La nau central està coberta amb voltes de canó d'època romànica amb una cúpula sobre trompes còniques amb un ull de bou modern al cim; les laterals ho són amb voltes de canó de mig punt amb l'excepció del tram de l'esquerra que precedeix l'absis; està cobert per una volta de creueria amb la clau on hi figura la imatge de Sant Sadurní, antic patró d'una església primitiva anterior a l'actual. Queden restes d'una església visigòtica o preromànica anterior visibles en impostes i en alguns arcs que formen el de l'absis del cantó de tramuntana i algunes làpides recuperades d'un antic campanar romànic (avui desaparegut) encastades als murs. Tant els murs com les voltes tenen paraments de carreus ben escairats. Les naus estan separades, sota la cúpula, per pilars quadrats amb columnes exemptes a cada costat, quatre per pilar, amb capitells decorats amb palmetes, segurament d'època visigòtica, i descansen en pedestals cúbics. Al segle XV es va fer l'actual façana lateral gòtica amb el portal rectangular englobat en dues arquivoltes ogivals amb bordó del gòtic flamejant que deixen un timpà de fons blau on ara hi figura una imatge moderna del patró; al seu damunt hi ha oberts tres finestrals triforats i, al damunt, en un pis alt, tres noves finestres rectangulars modernes; la façana està coronada per una barana amb petits blocs cúbics superiors que tanca les terrasses que cobreixen unes dependències situades damunt les naus; al dessota, hi figuren dos pisos amb finestres, la baixa amb finestrals geminats, la superior rectangulars com ja queda dit. Les voltes actuals són el resultat de reformes dels segles XV i del XVII. Al 1911 es va restaurar l'edifici sota la direcció de l'arquitecte Eduard Mercader d'una manera que no es creu massa aconseguida. Té un atri després de l'entrada lateral al mur de migdia; en ell, a cadascun de dos costats, hi ha dos arcs de mig punt sobre dues parelles de columnes. Dimensions: 32'81 x 7'18 x 12'93 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total que inclou les tres naus fa 22'93 metres; la cúpula central arriba als 15'16 metres. Guarda uns relleus renaixentistes (segle XVI), en part mutilats, en la volta de punt rodó anterior a l'entrada de la capella del Santíssim situada al cantó nord; té una senzilla pica baptismal on fou batejat Sant Josep Oriol. Campanar neoclàssic del segle XVIII (1752). Té planta quadrada (6'70 x 6'70 m) que a partir de l'exterior en sobresortir de la terrassa del temple es transforma en octagonal. Els seus murs, amb un gruix que varia de 1'15 a 1'45 metres, són de carreus grans i ben escairats de color marronós coronats per una cornisa motllurada i un terrat amb barana de carreus i pinacles simulant grans gerres amb flors avui força deteriorats, un a cada angle. La cel·la està oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen quatre campanes, una per finestra; al dessota i damunt d'elles hi ha unes fines motllures, així com n'hi ha una en passar de la planta quadrada a l'octagonal. Una fosca escala sobre voltes i arrapada als murs puja fins al terrat del temple; des d'allí segueix fins a la cel·la. Situació: darrera l'església, encabit en les dependències del cantó de tramuntana, a l'esquerra de la capçalera; només visible externament el cos que sobresurt de les terrasses superiors de l'església. Alçada: 35'48 metres. Esveltesa: 5,3 |
| Protecció | Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN 19-MH RI-51-0000420 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GIBERT FÉLIX, José M. | San Pedro de las Puellas. Un templo con tradición, rejuvenecido. | 1967 |
| ALLEVENTS.IN | Visita nocturna al Campanar de Sant Pere | 2016 |
