Inventari de campanes
Glèisa de Sant Miquèu a Vielha - VIELHA E MIJARAN (CATALUNYA)
Referència 5890
Alçada del campanar 36.33
Descripció Altitud: 974 metres.
Església romànico-gòtica. Consta d'una nau de cinc trams (inclòs el del transsepte) coberta amb una volta de canó sobre arcs torals de mig punt, els dos primers trams del segle XII, els dos segons del XV; el transsepte amb cúpula sobre petxines al creuer i el presbiteri corresponen als segles XVII i XVIII. L'absis és rectangular cobert amb volta de llunetes; el transsepte té els braços coberts per voltes d'aresta. La cúpula està coronada per una alta llanterna vuitavada amb una agulla molt aguda recoberta de pissarra negra.
La portada gòtica atrompetada del segle XIII es troba al mur lateral de migjorn sota un porxo en arcada de mig punt als baixos del campanar; la portalada inclou un portal en arc de mig punt sota de cinc arquivoltes apuntades amb 59 figures en relleu representatives del Judici Final; descansen directament sobre sengles columnetes; entre l'arc del portal i les arquivoltes hi queda un timpà amb tres relleus arcaics encastats que representen sant Miquel el central, la Flagel·lació i una escena no gaire clara en l'altre.
Al mur de ponent, als peus del temple, hi ha una porta d'arc rebaixat, una finestra rectangular estreta, un òcul a mitja alçada, una nova finestreta rectangular i, sobre la teulada a dos vessants, una gran espadanya d'un ull. Els murs, llevat del de ponent arrebossat i emblanquinat, mostren paraments de carreus grisencs escairats matusserament, irregulars, tant per l'interior com per fora.
Dimensions: 32'00 x 5'44 x 8'43 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 10'41 metres; la cúpula amb el cupulí en fa 16'12 i el transsepte 22'48 x 6'42 x 8'84.
Guarda un orgue del 1778 al braç dret del transsepte; una pica baptismal romànica del segle XII amb baixos relleus; un retaule del segle XV a l'altar major atribuït a Pere Espallargues; una talla romànica del segle XII a escala real, i el Crist de Mijaran que formava part d'un davallament.
Campanar del 1510 amb basament romànico-gòtic de planta rectangular (6'13 x 7'00 m) que serveix de pòrtic a la portalada gòtica; el segon cos vuitavat ja del segle XVI és de carreus ben escairats en filades regulars i senzilles motllures de separació dels pisos. La cel·la queda oberta amb vuit finestres amb arcs geminats de mig punt (sense el mainell), una a cada cara; hi pengen campanes; a un pis inferior també s'hi troben finestres en arc apuntat, una a cada cara; el coronament consta d'un matacà sota cornisa i una agulla octagonal de pissarra amb inflexió a la base; l'esfera d'un rellotge es troba a la llucana oberta a migdia.
Des de la nau es pot entrar a la torre per una trapa a la volta tot just entrant al temple a la dreta; cal fer-ho per una escala de mà fins a accedir a una altra de metàl·lica de cargol penjada del sostre i adossada a l'angle que formen els murs de migjorn i ponent. A partir de la volta, una escala de cargol de ferro porta fins a la cel·la; encara es pot pujar fins a l'alçada del rellotge però cal fer-ho per una escala de gat.
Situació: damunt el portal lateral de migdia, fent angle al sud-oest del mur dels peus del temple encarat a ponent.
Alçada: 36'33 metres.
Esveltesa: 5,2
De l'exterior el que més ens crida l'atenció és la torre campanar. El rei Ferran el Catòlic va manar la seva construcció l'any 1506. Desenvolupava funcions de campanar, però en estar dins del recinte fortificat del castell també va ser dissenyada com a torre de defensa i torre d'homenatge. Té una planta quadrada, que es converteix en octogonal en superar l'alçada del temple. En els dos darrers pisos hi ha les finestres. Originàriament es van construir dues finestres geminades de mig punt a cada costat del pis més elevat. Aquestes es van mutilar i modificar en segles posteriors per fer-hi encabir noves campanes. En el pis inferior a aquest hi ha una única finestra d'arc apuntat en cada mur de la torre. El setembre de 2013 un llamp va afectar el campanar i es tem per si s'haurà d'enderrocar. Wikipedia (10-09-2013)
Protecció Bé Cultural d'Interès Local
Identificador: IPA-498
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 07-04-2023