Inventari de campanes
Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet - CANET DE MAR (CATALUNYA)
Referència 3065
Alçada del campanar 46.96
Data de construcció S. XVI
Descripció Altitud: 25 metres.
Església aixecada entre el 1579 i el 1591 en estil gòtic tardà. Consta d'una nau coberta amb una volta ogival simple i d'un transsepte construït juntament amb l'absis poligonal entre 1785 i el 1789 segons projecte de l'arquitecte Joan Garrido de Barcelona. Té un cor als peus, tribunes sobre els altars laterals i cancell. La façana principal està esgrafiada simulant rombes lobulats; els altres murs són de paredat amb carreus a les cantoneres. El portal rectangular obert al frontis té marc de carreus de granit gris i una fornícula amb imatge al damunt; un òcul motllurat es troba a mitja alçada i, al capdamunt, sota una minsa cornisa angular, s'hi obren tres finestres rectangulars. A la dreta de l'edifici, abans del transsepte, hi ha una capella barroca dedicada al Santíssim.
El 29 de juny de 1676 hi cantà la seva primera missa sant Josep Oriol; ho recorda una làpida dins de la capella dedicada al sant i, sobre la mesa del seu altar, hi ha exposada la carta autògrafa d'agraïment que redactà en català.
Dimensions: 49'65 x 9'90 x 16'70 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitectes: mestre d'obres Onofre Enric, per l'edifici gòtic; Pau Paratge, de Canet, pel que fa a la capella del Santíssim; Joan Garrido de Barcelona i el mestre d'obres Cristòfol Soler de Canet, pel que fa a la capçalera i el campanar; Josep Maria Danés i Torras fou qui s'encarregà de la reconstrucció del temple feta el 1946.
Guarda escultures del 1950 dels germans Miquel (1879-1960) i Llucià Oslé (1880-1951), i de Martí Cabré a la capella del Santíssim.
Campanar neoclàssic aixecat entre el 1793 i el 1805 batejat popularment com "la Pubilla de la Costa" gràcies a la seva esveltesa i la diversitat d'elements en harmonia que el conformen. Té planta gairebé quadrada (6'33 x 6'40 m) fins al nivell de la teulada de l'església formant un alt cos bastit amb murs de maçoneria i carreus a les cantoneres; a partir d'aquí, amb murs de carreus de granit gris, té els caires aixamfranats i s'hi poden distingir tres pisos: al primer hi figura l'esfera del rellotge (hi és des de 1880); una motllura el separa del segon o cel·la; aquesta està oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb impostes sota els arcs i amb el marc acanalat; flanquegen les finestres sengles pilastres que sostenen un entaulament; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada; el tercer pis el constitueix una torrella octagonal amb un finestral d'arc rodó a cada costat, una cornisa, un nou terrat amb balustrada i un templet circular amb vuit obertures de mig punt i cúpula lleugerament apuntada amb pinacle al cim.
L'escala que puja fins a la cel·la és de l'estil corrent a Catalunya, sobre voltes i arrapada a la paret deixant un ull d'escala central; des de la cel·la als altres dos terrats superiors hi ha una escala estreta dins d'un senzill recinte tancat per envans.
Les campanes Beneta i Tomassa són del 1751 i 1752 respectivament; Francesca i Concepció del 1900, Emília del 1906, i Misericòrdia i Elvira del 1957; avui funcionen elèctricament formant un carilló.
Situació: adossat al mur de llevant fent angle al sud-est del frontis encarat al migdia.
Alçada: 46'96 metres. Tot i que se sol considerar que fa 42 metres, l'he mesurat repetidament per assegurar-me'n i sempre m'ha donat un valor molt proper als 47 metres.
Esveltesa: 7,3
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-8523
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 22-07-2024