Inventari de Campanes

Església Prioral de Sant Pere - REUS (CATALUNYA)

(Referència: 1710)


Alçada del campanar 62.92
Descripció Altitud: 119'20 metres.
Església gòtica tardana iniciada el 1512 i acabada el 1569. Consta d'una nau de sis trams, dos d'ells als peus recoberts pel cor; la seva volta és ogival simple; queda capçada per un absis poligonal de set costats amb volta de vuit nervis; algunes capelles laterals a banda i banda estan unides per passadissos; tots els arcs tant torals com formers són apuntats i se sostenen en columnes fasciculades. Té un cor renaixentista que descansa sobre dos arcs consecutius desiguals; entre ells dos, sostenint-los, hi ha una robusta columna; el gran és d'arc carpanell, l'altre, lateral, al costat del campanar, d'arc de mig punt; la volta damunt de la qual es troba el cor és ogival rebaixada i estrellada, la barana la forma una balustrada renaixentista. Té un digne cancell, un orgue sobre el cor, una bonica trona amb relleus i un cadirat al presbiteri. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra groc clar en tot l'edifici tant per l'interior com per fora, desiguals, disposats en filades uniformes. Una bella capella barroca lateral dedicada al Santíssim està capçada per un tram cobert per una cúpula semiesfèrica amb llanternó damunt un tambor i dins d'un cimbori octagonal.
La façana principal té un sòcol d'uns dos metres d'alçada en marcat ressalt, una portalada renaixentista amb el portal en arc de mig punt sobre senzilles impostes flanquejat per dues columnes jòniques semi-estriades sobre pedestals i per unes heures en baix relleu, símbol del creixement de la fe, un entaulament i un frontó triangular amb fornícula en la que s'aixopluga la imatge del patró al centre del timpà. Sobre l'angle superior del frontó hi figura un petit relleu amb una creu, la lletra grega Tau símbol de la mitra tarragonina, i un símbol municipal. A mitja alçada, una motllura horitzontal recorre tota la façana sota de la qual hi ha dues finestres quadrades; al damunt, una gran rosassa ricament motllurada i calada; una fina cornisa horitzontal sobre permòdols tanca la façana.
Al mur de tramuntana, prop de l'absis, hi ha una altra bella portalada amb portal rectangular renaixentista en un cos que sobresurt de l'edifici; té els muntants flanquejats per pilastres toscanes d'escàs relleu, un entaulament dòric amb el frontó circular i el timpà decorat amb relleus eclesiàstics; uns pinacles dobles es troben als angles i, recentment instal·lada al damunt, una escultura de sant Sebastià situada al bell mig.
De fa poc l'Ajuntament ha tingut l'encertada idea de demolir les cases que hi havia adossades a l'absis i, avui (2004), l'entorn resta ben obert a la mirada, dignament recuperat i embellit per l'enjardinat. També s'ha rescatat i eliminat l'arrebossat interior i ha aparegut net el parament del mur del migdia i s'ha pogut aclarir el perquè els dos trams mitjans de la nau no tenen, com els altres, finestres vidriades: sembla que la primitiva idea dels constructors fou de prosseguir l'obra amb uns trams dobles dels actuals a continuació de l'absis, però per alguna raó no s'hi van atrevir i van cobrir l'espai sense finestres tot aprofitant, això sí, l'obra i dividint-la en dos trams iguals que els inicials.
Dimensions: 44'86 x 14'76 x 21'39 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitectes: mestre d'obres francès Benet Otger de Lió, de cap a finals del segle XV i mort ja al XVI; de la restauració feta el 1939, César Martinell. Fra Josep de la Concepció i fra Jaume de Sant Agustí pel que fa a la capella del Santíssim (1700).
Guarda del retaule major, mig perdut, unes imatges de l'escultor del segle XVI Perris Ostri i altres de policromades de l'escultor barroc Agustí Pujol II (~1585-1629); els sepulcres (1696) en marbre dels marquesos de Tamarit a la capella del Santíssim obra del frare carmelità fra Jaume de Sant Agustí (Xelva, València, nascut el 1660); unes pintures renaixentistes de Pere Guitard (1579). En la capella lateral del Santíssim (ss. XVII-XVIII) es guarda el cor del pintor Marià Fortuny en el lloc senyalat per una làpida encastada al mur lateral dret amb relleus de J. Roig.
Campanar gòtico-renaixentista aixecat entre el 1562 i el 1566. Té planta hexagonal de sis metres de costat (perímetre de 36 metres) amb un sòcol com a la façana; interiorment està dividit en sis pisos, externament en quatre cossos separats per fines motllures; al damunt s'hi aixeca una torrella hexagonal amb sis finestres d'arc apuntat amb bordó, igual que en el cos inferior; sobre la torrella hi ha un un terrat amb barana de carreus i amb pinacles als angles i uns pinacles gòtics crestats (florons) i una agulla piramidal igualment amb les careneres crestades. Tots els murs i l'escala interior són de pedra picada i ben escairada; l'entrada es troba a l'exterior, a peu de carrer, a més a més de la que s'obre al cor on s'hi accedeix per l'escala de l'interior del temple àmpliament visible en l'angle on està situat el campanar. En l'estança del primer pis hi vivia el campaner, avui és una saleta; hi porta una escala metàl·lica moderna situada al centre. Des d'un terradet s'entra dins del campanar on, per la banda de llevant, hi puja una escala de cargol, sense eix, sobre voltes helicoïdals. Un segon pis queda cobert per una volta semiesfèrica, i un tercer per una de creueria. Al quart hi ha la cel·la amb dues campanes; al següent hi penja del centre entre grans estructures de fusta la gran campana; al sisè hi ha el terrat; s'hi arriba per la mateixa escala que queda coberta per un petit edicle hexagonal amb estretes finestres coronat per una teuladeta en forma d'agulla amb les careneres crestades.
Campanes: al pis quart les dels quarts Misericòrdia (1941) i Sant Pau 1943); al cinquè, la campana horària Petra-Clàudia del 1573 refosa el 1883 i l'antiga dels quarts Sant Bernat o dels Gegants del 1739 refosa el 1990.
Arquitectes: Benet Otger i Domènec Serobé.
Situació: angle sud-oest del frontis encarat a ponent, lleugerament incorporat a l'edifici.
Alçada: 62'92 metres; a Reus se li dóna només 60 metres en la informació escrita facilitada en la mateixa església; però oralment hi ha qui li atribueix, penso que encertadament, 63 metres en números rodons.
Esveltesa: 5,2


A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple romànic s'havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar. El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. En primer lloc perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
El campanar, com l'església, és una obra gòtica. És de planta hexagonal, de 12 m d'amplada i 60 m d'alçada, i disposa de set plantes cobertes amb volta de creueria. Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles.
Al mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el carrer. Avui només s'encén per la festivitat de Sant Pere.
L'accés por ser per l'escala del cor o bé per l'antiga casa del campaner, de finals del segle XVII i rehabilitada el 1990. Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels Guardadors de la Tronada, amb espitllera com a única obertura. A la clau de volta de la sala següent figura la data de 1562. Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carilló de l'any 1964, que són elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume. Cap al 1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de la Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de sant Pere en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de Reus.
En aquest pis, el campaner que hi passava moltes hores, hi va tenir una petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a les pares. En anar novament a l'escala, a la porta sobre la porta de caragol es conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren: "19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarés i son fill Juan".
Al sisè pis trobem una galeria que permet donar el tomb al campanar. Aquí es conserven les dues campanes originals. Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,37 m de boca i 1,33 m d'alçada. Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels gegants. En el finestral de sant Bernat hi hagué fins al 1936 les matraques, que eren un artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial. A la clau de volta consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.
Per mitjà d'una escala de caragol, encara més estreta, es puja al setè i darrer pis, format per una galeria que, sota els boterells i pinacles, circumda la torre, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el pinacle major. A la sortida pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus datat el 1688, força interessant: té la tiara al cap, les claus al centre i una rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.
7 de febrer de 1998. (Dels pannells d'introducció ubicats a l'entrada del campanar - AJUNTAMENT DE REUS - Patronat Municipal de Turisme i Comerç)
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-9494
Graffitti En les diverses sales hi ha grafits "institucionals" que van indicant l'evolució de la construcció (o restauració) del campanar. En la sala de campanes, en el terra posa "1990". En la sala de les campanes del rellotge posa "1562". La numeració del miler és tan poc habitual en el segle XVI (es sol posar, fins al XIX "I" en compte d'1) que faria pensar en un afegit posterior, tot i que la resta de xifres semblen originals.
El campanar, després de la restauració, conserva encara un conjunt important de grafits, que caldria estudiar acuradament.
En l'escala hi han moltíssims, com ara "1758", "1750", "I769". El més conegut es troba en l'entrada a la sala de campanes on posa, incís en el morter "19 de agost / del any 1563 lo / mestre jyan pallares / y son fill JVAN". Baix d'ell figura "I866", "1872" entre altres.
En la sala de campanes hi ha moltíssims, difícils de llegir per la neteja de la pedra. Entre ells "I690", "...MESTRE...", "Cristobal", "R. T.", "SANT / PERE", "...Prat... / ...1898...", "SALVAD... / NOGUERA / JORDA / 1926".
Hi ha també, en la sala de campanes, un parell de textos, de grans dimensions, amb les И en compte de les N, i amb un ramell als peus en ambdós casos.
En la sala de campanes del rellotge hi ha una placa, mig descoberta, que indica "INSTITUTO ... GEOGRAFICO / NACIONAL / VERTICE GEODÉSICO / LA DESTRUCCIÓN DE" La resta està coberta pel terra de la sala. Aquesta placa està adossada lateralment a una mena de petit pilar. Sobre aquest hi ha una mena de suport d'instrument tècnic on posa "AJUNTAMENT / REUS". En aquesta sala resten encara nombrosos grafits. Un d'ells, amb la menció "DCA" pot referir-se a la DEFENSA CONTRA AERONAVES de la guerra civil.
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (30-09-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (25-11-2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (11-11-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (31-01-2009)
  • LLOP i BAYO, Francesc; VILARRÚBIAS i CUADRAS, Daniel (19-10-2009)
  • Quadrant solar
    En la terrassa de la sala alta de campanes hi ha un grafit que podria ser un quadrant solar per al campaner

     

    Matraca
    Tenia unes matraques que foren destruïdes en 1936

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    BARRUFET i PUIG, PereLes campanes del nostre campanar1920
    BARRUFET i PUIG, PerePrecisan dos nuevas campanas en nuestro campanario1953
    BARRUFET i PUIG, PereLes campanes del nostre Campanar1953
    FORT, J.El campanero jubilado1953
    HUGUET, OlegarioLas campanas, punto de meditación1953
    REDACCIÓEls campaners de Reus recordaran els difunts amb el toc tradicional de 'pa i nous'1953
    ALFONSO BENAVENT, XavierEl Campanar de Reus, símbol de la ciutat2000
    CÁCERES-SILVA, JordiLes taules dels pobres2008
    de bon matíCampanes i campaners a Reus2009
    ERMECPresentación de referencias de instalaciones2009
    NAVARRO, MarcEls tocs de les campanes i la festa2009
    PALOMAR, SalvadorCampanes, campaneres i campaners2009
    REDACCIÓAquesta setmana, tocs de campanes a Reus2010
    RUIZ, BegoñaEl Modernismo, mejor que la playa2010
    MORALES, JoanEl solsticio reusense2011
    FERRAN, AnnaEls núvols impedeixen veure el sol travessant el Campanar2012
    CÒDOL EDUCACIÓVisita al Campanar de la Prioral de Reus2013
    FERRAN, AnnaGralles i timbals, a dalt del Campanar2013
    FERRAN, AnnaCampaners, joves i escoltes2013
    GORT, EzequielLes campanes de la Prioral de Sant Pere2013
    LLOP i BAYO, FrancescEl brandar de les campanes: la fixesa històrica de les horàries2013
    REDACCIÓCampaners de Reus: 'En el món campaner, sobta que uns joves escoltes facin aquesta tasca'2013
    REDACCIÓEl Campanar de Reus tornarà a repicar per la Festa Major de Sant Pere2013
    Campaners de ReusReus recuperarà el Toc de Difunts tradicional2015
    ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYAEls agrupaments MontsantCim i Misericòrdia celebren 15 anys fent de Campaners de Reus2015
    LLOP i BAYO, FrancescTancaments acústics en campanars gòtics de la Corona d'Aragó2015
    REDACCIÓEls escoltes organitzen una xerrada sobre el campanar i els seus tocs2015
    SALVAT, Joan MarcUna tempesta atura, de nou, el rellotge de la Prioral 2015
    Campaners de ReusLes campanes Misericòrdia i Sant Pau recuperen la mobilitat i són ventades després de més de 25 anys2016
    EFELos campaneros de Reus recuperan el repique de difuntos de forma manual2016
    REDACCIÓEl campanar de la Prioral obrirà les seves portes per Sant Pere2016
    REDACCIÓLes campanes Misericòrdia i Sant Pau tornen a girar per Sant Pere2016
    REDACCIÓEls Campaners de Reus faran un toc per la pau al món per acomiadar l'any2016
    ACNDiversos campanars catalans fan repicar les campanes per la pau2017
    CAMPANERS DE REUSVisites al Campanar2017
    CAMPANERS DE REUSAl Campanar, concert de gralles2017
    CÒDOL EDUCACIÓCastanyada d'alçada al Campanar de Reus2017
    ESCODA, AriadnaEls tocs de campanes, reconeguts com a Element Festiu d'Interès Nacional2017
    REDACCIÓEl campanar de Reus repicarà per la pau2017
    REDACCIÓTornen les visites dinamitzades a la Prioral i el Campanar de Reus2017
    REUS DIGITALEls Campaners de Reus anuncien l'arribada de Tot Sants amb el toc de 'pa i nous'2017
    VILARRÚBIAS CUADRAS, DanielEl toc de les campanes com a senyal de festa2017
    CIRC DE LA CULTURAVisites al campanar de Reus2018
    CIRC DE LA CULTURAVisites al campanar2018
    MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA Els Campaners de Reus han acompanyat la festa de Corpus2018
    REDACCIÓEl so manual de les campanes tornarà a anunciar la festa major2018
    REUS.CATVisites al Campanar 2018
    AGENDA REUSConcert al campanar2019
    GRAS, F.Visites guiades al Campanar de Reus per evitar el vandalisme2019
    MORTE, AdriàEls Campaners de Reus denuncien els greus desperfectes que s’ocasionen al campanar2019
    REDACCIÓEl Campanar de Reus es quedarà a les fosques per sumar-se a 'L'hora del planeta'2019
    REUSDIGITALEls Campaners de Reus demanen solucions perquè no es repeteixin els actes vandàlics al campanar2019
    REUSDIGITALEl vàter del Campanar2019
    TICKETEA.COMEntrades per a Rosaura, la filla del campaner2019
    GORT, EzequielLa Petra-Clàudia, 450 anys2023

    Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaVídeoDataDuració
    CAMPANERS DE REUSLes campanes del 1r pis tornen a ventar 30-06-201600:57
    CAMPANERS DE REUSEls campaners de Reus demanen la pau al món pel 2017 02-01-201702:37
    CAMPANERS DE REUSEls tocs de campanes, reconeguts com a Element Festiu d'Interès Nacional 09-11-201702:27
    218 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 26-06-2023

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Campana de Jesús (destruïda)ROCA II, PERE (ROCAFORT DE QUERALT)158683331
    Campana de Sant Bernat, dels Gegants o dels Quarts (refosa)POMAROL, JOSEP181987381
    Campana de Sant Pau, la Francesa, la del treball (destruïda)163692451
    Campana de Sant Jaume (destruïda)TARANTINO, FRANCISCUS1829113835
    Campana de Sant Pere (refosa)TARANTINO, FRANCISCUS18291351425
    Campana de Sant Joan Baptista (destruïda)DENCAUSSE COMINAL, PEDRO19251351425

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    campanar - sala altaSants Bernat, Marc, Emigdi i Misericòrdia "Campana dels Quarts o dels Gegants" (A)GUIXÀ199085356
    campanar - sala altaPetra - Clàudia, campana horària (B)POMEROL, RAMÓN18831361456
    Sala de campanesSant Pau, la del treball (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)194385356
    sala de campanesMisericòrdia (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)1941116904

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat

    AutorODOBEY, LOUIS-DELPHIN
    Data de construcció 1883
    Descripció Es conserva un rellotge de LOUIS DAUPHIN ODOBEY, modificat per CRONOS de Roquetes per carregar amb un motor les tres cordes. Hi ha un cartell que assegura que el rellotge fou adquirit en 1883:
    ADQUIRIDO EL ANO 1883
    siendo Alcalde presidente
    DN SERAFIN SERRA MATAS
    CONCEJALES (hi ha un llistat de 21 noms)
    Secretario
    MARIANO FONTS FORTUNY

    En tot cas el rellotge està fora d´us i es conserva en una de les sales del campanar. En el bastidor figuren les inicials "L. D. O", que corresponen a LOUIS DAUPHIN ODOBEY En la mostra de control posa "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS".
    Del "carilló" esmentat en els panells del peu del campanar no hi ha cap resta. Possiblement fora una caixa de música, utilitzada amb amplificadors, per tocar certes melodies.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-11-2001
    3 Fotos
    Rellotge mecànic (2)


    Existent Parat

    AutorBLASCO, MANUFACTURAS
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1950ca
    Descripció Es conserva un rellotge de LOUIS DAUPHIN ODOBEY, modificat per CRONOS de Roquetes per carregar amb un motor les tres cordes. Hi ha un cartell que assegura que el rellotge fou adquirit en 1883:
    ADQUIRIDO EL ANO 1883
    siendo Alcalde presidente
    DN SERAFIN SERRA MATAS
    CONCEJALES (hi ha un llistat de 21 noms)
    Secretario
    MARIANO FONTS FORTUNY

    En tot cas el rellotge està fora d´us i es conserva en una de les sales del campanar. En el bastidor figuren les inicials "LD. O", que corresponen a LOUIS DAUPHIN ODOBEY En la mostra de control posa "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS".
    Del "carilló" esmentat en els panells del peu del campanar no hi ha cap resta. Possiblement fora una caixa de música, utilitzada amb amplificadors, per tocar certes melodies.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-11-2001
    10 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • REUS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 12-10-2024

    Connectats: 49 Visitants: 49 Usuaris: 0