46701 GANDIA
| Web | https://www.colegiatagandia.org/ |
|---|---|
| Data de construcció | 1250, 1406-1425, 1500-1532, 1756-1770 |
| Arquitecte | Miquel Domingo, Berenguer de Morella, Joan Càller / Onofre Trotonda |
| Descripció |
De planta quadrada i adjunt a una de les capelles laterals nord del temple, serigeix una torre-campanar organitzada en quatre cossos diferents que responen a les successives ampliacions esdevingudes durant una cronologia prou distant. El primer d’ells, fonamentat sobre carreus de pedra i amb morter de calç, respon al primer campanar medieval sòbriament definit per vuit vans de mig punt i quatre grans finestres apuntades superiors. Una cornisa volada discerneix aquest primer campanar, fruit de l’ampliació assolida per la duquessa María Enríquez de l’actual, obra definida baix paràmetres classicistes contemporànis al moment de l’obra. Tot i que no es tractava d’un projecte pròpiament d’escola acadèmica, el monjo jeronià Trotonda el va dissenyar baix una incontestable inspiració divuitena. A l’igual que en tants altres casos del territori valencià, com per exemple a la parròquia de Sant Esteve de València, aquesta ampliació va estar fruit d’una pràctica habitual, per diversos motius, destinada a actualitzar l’aspecte dels edificis per adaptar-los als nous ideals arquitectònics i espirituals de l’època. Fou una intervenció que estava justificada principalment per la necessitat reconstructiva de l’obra medieval a causa de continus terratrémols que sacsejaren l’edifici des del 1723, i que va estar principalment definida per la introducció d’elements barrocs adaptats al gust local valencià. L’ús de l’arc de mig punt emmarcat per pilastra d’ordre toscà condiciona el seu disseny exterior, junt amb una accentuada clorometría de grisos i ocres que articulen l’especejat policromat. Perviuran, a més, altres elements arquitectònics tradicionals com els tríglifs i els pinàcles, establits perimetralment, i d’aspecte ondualt. Són elements que contribueixen a l’esperit de l’ornament barroc, habitual als campanars valencians de fàbrica coetània. Si bé l’entrada principal a la torre es devia realitzar per la capella lateral de Sant Martí a través d’un arc de mig punt, l’interior del campanar es va interioritzar com a una successió organitzada d’estances amb diferents usos, les quals seria possible accedir-ne mitjançant una caixa anexa que salvava l’escala corresponent. Hi ha documentades fins a dues caixes d’escala, la primera del segle XVII estava adossada al parament sud. La segona era annexa al parament nord-oest i va perduar fins poc després dels anys quaranta del segle XX. La desaparició d’aquestes estructures auxiliars després de la Guerra Civil va fer necessària la construcció d’una nova escala que permetera el seu accés per l’interior de la torre fins enllaçar-la amb l’escala construïda en el segle XVIII, ubicada a la sala medieval de campanes. L’arribada a l’estança de les campanes, i a les superiors, es resol mitjançant una angosta escala en espiral que s’inicía des de l’antesala al cos de campanes i que limita fins la sala del rellotge. |
| Protecció |
Bé: Col·legiata de Santa Maria Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana Província: València Municipi: Gandia Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000974 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 03-06-1931 Data Butlletí Declaració: 04-06-1931 Font: Ministerio de Cultura (2008) En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser autoritzades per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Clau monument | BIEN DE INTERÉS CULTURAL |
| Graffitti |
Degut a la brutícia de les sales no és fàcil detectar els grafits existents. Aparentment, tant en les escales d'accés com en la sala primera de campanes hi ha diversos del segle XX, en llapicera, sobre tot de la primera meitat (1901, 1921...). En la sala segona hi ha un grafit incís "1896". També hi ha grafits en l'escala cap al rellotge, probablement de rellotgers "ANDRES / MARTI / 28 - 7 - 1903" |
| Estat anterior |
FINS 2024: CAMPANAR ABANDONAT!! Interior amb cúmuls de residus orgànics que dificultaven l’accés a les estances superiors. Revestiment afectat i perdut en alguns punts dels paraments. Restes d’instal·lacions elèctriques obsoletes. Exterior parcialment pintat i restaurat per les cares Sud i Est, amb presència abundant de vegetació. Els paraments Nord-Oest estaven coberts d’una capa de brutícia que el configurava un aspecte ennegrit. El parament medieval de la cara Oest presentava nombrosos afegits i talls que eren a causa de la destrucció de l’edifici annex al campanar que acollia la capella de la Mare de Déu de la Salut, la capella de la Comunió, l’arxiu i l’Aula Capitolar. Interiorment, els accessos al campanar havien estat notablement modificats en diverses intervencions del segle XX. Entre elles, cal destacar que les excavacions arqueològiques entorn el 1999 van possibilitar l’obertura d’una porta dovellada en el parament Sud i annexa a la capella de Sant Martí que havia estat, fins eixe moment, cegada. Tot i que permetia un accés directe entre la nau del temple i el campanar, l’accés habitual es practicava per una porta adintelada en la sagristia. Ambdues portes accedien a la base del campanar, on hi havia una pronunciada i estreta escala que connectava direcatment amb les estances superiors i que es va acabar per suprimir. Al subsòl d’aquesta estança es van trobar, entre altres elements, restes d’aixovars. Per poder accedir a la torre, en lloc d’aquella llargueruda escala, es va decidir obrir una xicoteta finestra en un dels salons parroquials annexos amb la torre per fer possible un accés molt més segur i còmode. L’estança superior a la base del campanar, construïda entre rajola i pedra, presenta una volta de canó que estava coberta per una capa d’ennegriment, que dificultava entreveure els materials de construcció. Presentava diverses capes de paviments, la superior de les quals estava configurada en opus spicatum. La sala consecutiva, la sala medieval, disposa de dos arcs ogivals entrecreuats al centre de la sala que estaven totalment ennegrits, així com els paraments. Els arcs apuntats de les cares del campanar eren ben visibles des de l’interior, però estaven cegats. Sols una xicoteta finestra entre oberta permetia deduir l’existència de dues finestres de mig punt baix de les apuntades. Segurament servia per a enllaçar l’antiga escala del segle XVIII ubicada en una caixa annexa en el parament Oest. Les sales posteriors, ja del campanar barroc, presentaven patologies de conservació relatives a problemes higiènics i estructurals que posaven de manifest una necessària i urgent intervenció. En efecte, les aus eren el factor que, probablement, més explicava la precària conservació de la torre junt a la ineficàcia del sistemes de protecció contra aquestes que, en part, eren insuficients. Cap finestra comptava amb cap protecció que impedira l’entrada de les aus, i això explicava la brutícia existent en les diverses sales. Brutícia que perjudicava ni tan sols la pròpia estança, sinó a més, a les campanes, les seues instal·lacions i els seus mecanismes, instal·lats en temps relativament recents (2009). La sala del rellotge allotja una magnífica maquinària que estava plena de bruticia causada per les aus, així com una complexa escala de fusta manual que accedia al cupulí, lloc de les campanes horàries. La inexistència d’una trapa en la boca d’accés al templet explicava igualment la presència nombrosa d’excrements a la sala del rellotge. |
| Estat actual | RESTAURAT EN 2024-2025 PER LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA I L'AJUNTAMENT DE GANDIA. Rere la restauració de 2024, el campanar ha assolit -el 2025- un excel·lent grau de conservació tant per l’interior com per l’exterior gràcies a la disposició de diferents institucions implicades en el projecte (Fundació de la Col·legiata, Ajuntament i Diputació). Projecte que, des del 2021, ha estat elaborat baix la direcció de l’arquitecte Jesús ROCHE VALLS i junt amb la col·laboració del Museu Arqueològic de Gandia. Les cates arqueològiques han permés, no tan sols repristinar interiorment les sales medievals, sinò a més, documentar i recuperar una ornamentació policromada esborrada existent a les façanes barroques de l’exterior. A més, s’han obert alguns dels arcs ogivals cegats durant la construcció del campanar del segle XVIII. Han aparegut noves troballes com restes de taulells semblants als del Palau Ducal emprats com a paviment en la segona estança del campanar medieval. Alguns dels grafits documentats el 2009 han sigut conservats. Altres més moderns, però amb valor informatiu, com ara aquell que feia referència a la mecanització de les campanes, han sigut encegats per una nova capa de pintura. No tots els graffits podien conservar-se. L’escala ha sigut netejada, reforçada i pintada. Les sales han sigut, igualment, purificades de tota brutícia. Els finestrals del remta han sigut protegits amb una tela per evitar l’entrada d’aus. Les peses del rellotge han sigut conservades, inclús, els fils d’on penjen -sense cap protecció contra el vent- han sigut substituïts per uns nous. La cambra del rellotge continua conservant la seua maquinària del segle XIX, però ha suprimit la seua escala de fusta original que deixa -per ara- sense accés a les campanes setcentistes de les hores. |
| Campanes |
En 2025 el campanar n’acollix set campanes en total, de les quals sis estan instal·lades a la torre, quatre litúrgiques i dues horàries, distribuïdes en els diferents nivells d’acord amb la seua titularitat. Cal fer referència, però, que fins la Guerra Civil (1936-1939) -agost del 1937- aquesta torre de dignitat col·legial va arribar a ostentar un generós conjunt de fins a deu campanes litúrgiques, les menors ubicades al cos superior, mentre que les grans hi eren a la planta baixa. D’aquell magnífic conjunt va desaparèixer una important campana ubicada al segon cos -datada al segle XV- que probablement hauria estat instal·lada en la torre medieval. D’aquelles campanes sols en resten les dues grosses actuals. La campana orientada cap al carrer de l’Abadía (Sant Nicolau), fosa el 1723, es va refondre en dates més properes al 1971. I la campana xicoteta, ubicada a la segona planta, com bé indica la seua inscripció, era allotjada a la veïna ermita de les ànimes, edifici que es va destruir fruit del conflicte bèlic del 1936. En l’octubre del 1940, les campanes que es salvaren de la destrucció tornaren a la torre. D’aquesta manera es va conformar un conjunt que combinava campanes menudes amb tres campanes de tamany superior, més que suficients per a una parroquia que acabava de perdre el seu “privilegi” d’església col·legial. En els anys vinents serien electrificades al voltant de la dècada dels 50 del segle XX, segons deixà constància un grafit ubicat en la primera sala de campanes, recentment esborrant en la restauració de 2025. Les truges de ferro de les campanes estaven pintades originalment de verd -habitual en la foner dels Manclús del Grau de València-, però que posteriorment es van pintar amb una tonalitat marronenca. El 2008 es portaren a terme algunes millores puntuals en les campanes, com la instal·lació de soquets de fusta i cables de seguretat en les tres campanes grans gràcies a la disposició econòmica de la comunitat parroquial. Posteriorment, el conjunt ha estat rehabilitat per l’empresa de Massanassa “2001 Técnica y Artesanía” entre juny i desembre del 2009 amb una subvenció de 48.766 euros (Diputació de València). El criteri tenia com a eix central poder fer ús de les campanes amb majors garanties de seguretat i millorar la seua sonoritat. Per fer-ho, es van substituir els contrapesos de ferro per uns de fusta que imitaren el perfil original local i netejar els bronzes per eliminar la bruticía que acumulaven. Al mateix temps, es va aprofitar per renovar les instal·lacions automàtiques i els seus accessoris de toc (batalls, motors, electromartells, etc.). Tanmatiex, sembla que en aquesta intervenció, amb resultats molt qüestionables, ignorava les precàries condicions en què es trobava el campanar durant i després de restaurar les campanes. Per aquesta raó, resulta innegable que aquesta intervenció millorava les condicions d’utilitat de les campanes però que resultava poc coherent ja que el campanar continuaria patint els mateixos problemes de conservació que afectarien, implacablement, als nous mecanismes i a les mateixes campanes netejades. La campana de senyals -la més afectada per la brutícia de les aus abans de la restaura restauració- no va pujar amb la resta de campanes, segurament, per evidents motius de conservació. |
| Tocs actuals de campanes |
• Toc de missa diària (repic campana Sant Nicolau i Grossa per a la senyal) – missa conventual de 9,30h, 11,30h i 19,30h • Repic solemne (repic alternat de la Sant Nicolau i la Mitjana; grossa per al senyal) • Vol de missa dominical: volteig de la Sant Nicolau. • Toc de difunts (repic de difunts bàsic amb els drancs i els repic pausat de menor a major) • Volteig menor (les tres campanes menors) • Vol general (cant del glòria, solemnitats litúrgiques, vespres festes patronals,etc.) • Vol general de tres parades (sense descans): majoritàriament es fa servir per a les processons. • Toc de consagració (volteig de la Grossa) • L’Àngleus a les 12h (repic de la Sant Nicolau, tres batallades separades amb “la Grossa” i al final tres juntes) |
| Visites als campanars | NO |
| Intervencions |
Campanes restaurades en 2009 Campanar restaurat en 2025. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Campanas de la Seo Colegiata de Santa María de la Asunción de Gandia | 25-12-2009 | 01:18 |
