| Localització |
espadanya |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
28 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
13 |
|---|
| Any fosa |
1820 |
|---|
| Terç (T) |
(2 cordons) /
"SOI DE SAN CRISTOVAL" /
(cordó) |
|---|
| Mig (M) |
(00) (Santa Bàrbera)
(03) (Sant Cristòfol)
(06) (anagrama de Jesús "IHS") / (signes de la Passió)
(09) (Sant Cristòfol) |
|---|
| Mig peu (MP) |
(3 cordons) /
(03) "AÑO I82O." |
|---|
| Peu |
(2 cordons) |
|---|
| Truja |
Truja de fusta |
|---|
| Estat actual |
Falsa ansa batallera amb dos trepans en la part superior. |
|---|
| Mecanismes de toc |
Cigonyal |
|---|
| Intervencions |
Reparació de la campana per INDUSTRIAS MANCLÚS en abril de 2008 |
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un Bé de Rellevància Local. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. |
|---|
| Valoració |
En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
|---|
| Instal·lació |
La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Sant Cristòfol, ubicada al Real Monestir de Sant Cristòfol de la COMUNITAT VALENCIANA, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic del segle XIX. Forjada el 1820, presenta una estructura de fosa amb una conservació actualment comprometuda, marcada per una batalla amb dos trepans i un estat de falsedat. La inscripció principal, "SOI DE SAN CRISTOVAL", es complementa amb altres marques que identifiquen els sants representats: Santa Bàrbera (00), Sant Cristòfol (03) i l'anagrama de Jesús "IHS" juntament amb signes de la Passió (06). A més, s'indica l'any de fabricació, 1820 (09).
La campana, que originalment estava destinada a ser utilitzada com a bateria de batalla, presenta una vulnerabilitat significativa. En cas de trencament, la seva reparació es limita a la soldadura o, en circumstàncies excepcionals, a la substitució per una campana amb afinació diferent. Aquesta particularitat la converteix en un objecte d'interès històric i tècnic, reflectint les tècniques de fosa i la funcionalitat de les campanes durant la seva època.
|
|---|
Autors de la documentació- MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
- INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. (01-04-2008)
- LLOP i BAYO, Francesc (01-04-2008)
|
| Editor de la fitxa |
LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualització |
03-04-2008 |
|---|
| 11 Fotos |
|---|